El Rei Unit (XXX)

Anterior

30

-Ancians, benvinguts -va dir la Leia, inclinant el cap.

Es va apartar de la porta li va fer un gest als seus convidats ithorians perquè entressin a la Sala Rhysode. Amb una tranquil·la taula de costosa fusta roo envoltada per extravagants butaques flueixforma, la sala era una desviació perceptible de l'escassa decoració de la resta de l'acadèmia Jedi. En haver estat designada com a àrea de rebuda d'un institut que cordialment desanimava a les visites, també era una de les habitacions que menys s'utilitzava en la instal·lació. I era una que reflectia les sensibilitats dels constructors de l'Autoritat de Reconstrucció molt més que les del propi Orde.

-Espero que perdonin l'habitació -va dir la Leia quan els ithorians van omplir el vestíbul-. És el millor que vaig poder trobar sota aquestes circumstàncies.

Ooamu Waoabi, el més ancià dels ancians ithorians, va girar educadament els seus nodes oculars al voltant de l'habitació, amb els seus petits ulls parpellejant tranquil·lament mentre observaven els dispensadors de begudes automatitzats, l'holocinema que era una obra d'art i la paret de transpariacer des de la que es veien els terrenys d'entrenament de l'acadèmia i els baixos salons d'instrucció.

-La seva presència faria que qualsevol sala fos agradable, princesa Leia. -Waoabi va parlar només per una de les seves boques i des del seu coll, un reflex de la pobre cura mèdica que hi havia a bord de les ciutats de refugiats ithorians-. Però li donem les gràcies per la seva preocupació.

-I gràcies per venir a Ossus. -La Leia amb prou feines podia contenir l'excitació que sentia, ni la por que els ithorians poguessin rebutjar assentar-se fora de l'Aliança Galàctica-. Sé que va ser un viatge inesperat. Però en Han i jo hem de tornar a les Regions Desconegudes tan aviat com el Falcó estigui llest i hi ha alguna cosa que volia discutir...

La Leia va deixar la frase sense acabar quan un parell de guardaespatlles de l'Aliança Galàctica vestides de negre van entrar al vestíbul darrere dels ithorians. Les dues dones no estaven armades (només els Jedi tenien permís per portar armes a Ossus) però les seves constitucions musculoses i la seva gràcia flexible suggeria que no necessitaven estar-ho. La mà de la Leia va caure fins al seu sabre làser i ella va lliscar entre Waoabi i un altre ancià ithorià per confrontar-ne a les nouvingudes.

-Puc ajudar-les? -va dir ella.

-Sí. -Els ulls cobalt de la primera dona van mirar ràpidament més enllà de la Leia, escanejant tots els racons de la sala-. Pot buidar l'habitació.

Mentre la primera dona parlava, la segona estava lliscant més enllà d'ella, movent les lleugeres antenes d'un escàner d'amenaces davant diverses peces del mobiliari i les obres d'art. La Leia va mirar cap al Han, però ell ja s'estava col·locant directament en el camí de la guardaespatlles, estudiant l'escàner amb fingit interès.

-Aquest és un d'aquests nous multiensumadors dels que Lando m'estava parlant? -En Han ficà el cap entre les delicades antenes, pretenent que volia veure la pantalla de dades... i arruïnant el calibratge de l'instrument-. He sentit que poden olorar un gram de termobomba a cinquanta metres.

La Leia va esperar fins que la primera guardaespatlles finalment va deixar de mirar més enllà d'ella.

-Estaré encantada de buidar l'habitació quan la nostra reunió acabi -va dir llavors-. Fins a aquest moment, si fóssiu lliure d'esperar a la recepció...

-No tenim temps per esperar. -Cal Omàs entrà a l'habitació portant una túnica de viatge arrugada tan vermella com les venes dels seus ulls injectats en sang-. Aquest assumpte ja ha tingut massa del meu temps.

-Cap Omàs! -Les aptituds diplomàtiques de la Leia havien d'haver estat degenerant pel desús, perquè ella no va poder ocultar completament la seva sorpresa-. Quina sorpresa veure'l aquí.

-M'imagino que sí. -Omàs es va dirigir cap al lloc de begudes, caminant directament més enllà de la delegació ithoriana i sense saludar-los-. On és en Luke?

-Realment no ho sé. -La Leia va començar a posar-se furiosa per la manera en què ell havia menyspreat als seus convidats-. Cap Omàs, permeteu-me presentar-li a Ooamu Waoabi i al Consell d'Ancians ithorià. Estàvem a punt de començar una reunió. Una reunió per la qual han recorregut una llarga distància en poc temps.

Agafant la indirecta, Omàs va deixar a un costat el got de suc de bwago que havia estat omplint i es va tornar amb els ithorians.

-Ancià Waoabi, és un plaer tornar-lo a veure.

Va inclinar el cap formalment davant Waoabi i després va saludar a cadascun dels altres ancians pel seu nom, entrebancant-se només quan va arribar davant el jove enllaç Jedi, Exam Nhor. Durant un moment, la Leia va estar prou impressionada per recordar per què havia ajudat al fet que es triés a Omàs per al lloc de Cap en primer lloc.

Llavors Omàs va tornar fins al lloc de begudes.

-Perdonin-me per entrar d'aquesta manera. -Retirà el seu suc de bwago i va prendre un glop-. Però li he demanat als Jedi de rang superior que es reuneixin aquí amb mi per discutir un assumpte de vital importància.

-I em temo que estarà decebut -va dir en Luke. Va entrar a l'habitació amb la Mara i, detenint-se per inclinar el cap davant dels ithorians, es va aproximar al Cap d'Estat-. La majoria dels Jedi d'alt rang no estan disponibles. Potser si hi hagués hagut més temps...

-Si no haguessin estat amagant aquí a Ossus, potser hauria estat capaç de proporcionar-l'hi. -Omàs li va dirigir al Luke una mirada glaçada-. Tal com estan les coses, haurà vostè que apanyar-se amb això. L'Aristocra Formbi està demandant saber per què l'Aliança Galàctica ha enviat una flota de batalla a la Colònia.

-L'hem enviat? -La mirada d'en Luke va romandre fixa en Omàs, però la Leia va sentir la seva ment obrint-se en direcció a ella, preguntant què tenia això a veure amb la feble advertència d'ella sobre el canvi de poder a la Colònia-. No estava al tant d'això.

-Ni tampoc jo. -Omàs estava furiós-. No obstant això una flota de batalla hapana ha estat vista en algun lloc anomenat el Niu Lizil.

-En la Colònia? -va preguntar Corran Horn, entrant en l'habitació-. Què està fent allà.

-Esperava que algú aquí pogués explicar-m'ho. -La mirada d'Omàs es va tornar cap a la Leia-. Potser vostès?

-Em temo que no. -La Leia havia estat mig esperant això. A l'enrevessada política de l'Armada Reial Hapana, segurament hi havia algun espia ambiciós que veia un avantatge a informar de la trobada de la flota amb el Falcó a la Intel·ligència de l'Aliança Galàctica-. No estaven d'humor per respondre preguntes.

-Qui no estava d'humor per respondre preguntes? -va preguntar en Kyp, unint-se al grup. Va assentir en direcció als ithorians, l'equivalent per a ell a una completa salutació diplomàtica, després va ignorar a Omàs i va anar a col·locar-se amb la Leia i en Han-. Els hapans?

-Sí -va dir en Han-. Volien embargar-nos.

-Embargar-los? -Omàs va arrufar el gest-. Es van trobar amb aquesta flota?

La Leia va començar a tenir un mal pressentiment.

-No ho sabia?

-No.

La veu de l'Omàs era gelada.

-Em disculpo -va dir la Leia-. Vam donar la nostra paraula de no revelar la seva presència.

-I la van mantenir? -demanà Omàs.

-Alguns de nosaltres encara honorem les nostres promeses -va dir en Han-. Sé que està passat de moda, però és el que hi ha.

-L'Aliança Galàctica no es pot permetre les seves promeses en aquest moment -va replicar l'Omàs-. Només espero que ells no hagin iniciat una guerra.

-La Leia no va tenir elecció -va dir en Luke-. La paraula d'un Jedi a un altre és vinculant.

Omàs va deixar caure la barbeta.

-No em digui que hi havia Jedi a bord d'aquestes naus!

-Era la flota de la Tenel Ka i ella és una Jedi -va dir la Mara-. La paraula de la Leia és tan vinculant envers els agents de la Tenel Ka com ho seria envers la pròpia reina.

L'asseveració era una exageració, ja que ser honest amb un altre Jedi era més una política no escrita que un codi formal. I el concepte d'estendre-ho als representants d'un Jedi era completament una nova innovació, però la Leia va apreciar el suport. Ella es va dirigir cap a l'àrea de conferència, iniciant una subtil migració que esperava que resultés en un canvi d'humor de la mateixa manera que de localització. Quan va arribar, es va girar i va mirar amb silenciosa diversió com Omàs instintivament s'acostava a la cadira al capdavant de la taula rodona, però ella no estava a punt d'aprovar la manera descortès en què Omàs havia entrat a la sala. Si ell no volia discutir això davant dels ithorians, podia ser ell el que els demanés que se n'anessin.

-Si no sabia sobre la nostra trobada amb la flota, Cap Omàs, per què va pensar que en Han i jo podíem dir-li què estava fent a la Colònia? -va preguntar la Leia.

-A causa al seu fill. -Omàs finalment va ocupar una cadira enfront d'ella, amb la seva mirada descansant sobre els cercles negres concèntrics amb estrelles blanques incrustades que es repetia en la superfície de la taula en versions sempre minvants-. Vaig pensar que Jacen podria haver-li dit perquè va organitzar això.

-Jacen? -va preguntar en Han. Va seure a la dreta de la Leia-. L'última vegada que ho vaig comprovar, no era el rei de res.

-No, però la Tenel Ka va despatxar a la flota hapana poc després de la seva visita. -Omàs va esperar mentre Luke, Mara i els altres Mestres Jedi també ocupaven els seients a la taula de conferències, permetent que la seva mirada es parés en els ithorians, després finalment va semblar acceptar que els Jedi no anaven a demanar-los que marxessin i simplement es va tornar de nou cap a la taula de conferències-. Dubto que fos una coincidència.

-No ho va ser -va dir en Jacen, entrant ràpidament en l'habitació-. Jo li vaig demanar que enviés una flota en ajuda de la Colònia.

Omàs es va tornar a la seva cadira.

-Per què dimonis has fet res com això?

En comptes de respondre, Jacen es va aturar i va saludar afectuosament als ithorians, dirigint-se a diversos pels seus noms i després es va excusar per acostar-se a l'àrea de conferències. Els ithorians, tan perceptius com amables, van romandre a l'àrea del vestíbul, saludant feixugament a Kenth Hamner, Cilghal i els altres Mestres Jedi acord van continuar entrant amb comptagotes.

Jacen va ocupar una cadira al costat de l'Omàs.

-Sóc un Jedi -va dir llavors-. Tot el que vostè necessita saber és que les meves raons són encertades.

L'aroma calmant de la fusta roo havia d'haver estat funcionant, perquè Omàs va romandre en el seu seient i va mirar a través de la taula cap al Luke.

-No em vaig adonar que Jacen era un Mestre.

-Les opinions de tots els Jedi són vàlides en aquesta habitació. Fins i tot la d'aquells que no es consideren a si mateix membres de l'Orde Jedi. -Luke va mirar cap a Jacen-. Potser ho explicaries als Mestres presents?

-Si vols. -El to d'en Jacen era cordial-. Estava intentant evitar una guerra.

-Evitar una? -demanà Omàs-. Els txiss...

-Només comprenen el poder -el va interrompre en Jacen-. I ara els kílliks tenen una mica. La flota hapana ens aconseguirà el temps que necessitem per resoldre aquest conflicte.

-A costa de l'Aliança Galàctica -va dir Omàs-. Els txiss ja estan amenaçant amb retirar les seves patrulles de seguretat si no posem als nostres Jedi sota control.

Els ulls de la Mara, i els de diversos mestres més, van centellejar davant la paraula nostres, però Omàs no va semblar adonar-se'n. Ell es va tornar de nou cap al Luke.

-I això és exactament el que vull que faci, Mestre Skywalker -va dir-. Per la força, si cal. Vull a tots els nostres Jedi, i a la flota hapana, de nou dins de les fronteres de l'Aliança Galàctica d'aquí a un mes.

-No seria millor si parlés vostè amb la Reina Tenel Ka? -va preguntar la Leia-. És, després de tot, la líder d'una república de l'Aliança Galàctica.

-I una Jedi -va replicar l'Omàs. Va baixar els seus ulls i després va continuar amb veu suau-. Francament, ella es nega a escoltar-me. Insisteix que només està fent el que està bé i la discussió acaba aquí.

-I potser la nostra hauria d'acabar aquí -va dir en Kyp. Estava assegut a l'esquerra de la Leia, mirant cap a on estava en Luke en una punta d'una de les estrelles incrustades més gran de la taula de conferències-. Els Jedi no responem davant els polítics.

-Què? -Això va venir d'en Corran, que estava assegut a l'altra banda d'en Kyp-. Llavors davant de qui responem? Davant nosaltres mateixos?

-És clar -va replicar calmat en Jacen-. A qui més se li pot confiar que brandi el nostre poder? Hem de seguir a les nostres pròpies consciències.

-Això és molt arrogant -va dir en Kenth Hamner. Va col·locar les mans sobre la taula i es va inclinar cap endavant, mirant a Jacen directament als ulls-. Em preocupa sentir a qualsevol Jedi dir tal cosa... però tu, Jacen?

-Col·locar poderoses faccions com els Jedi sota el control de l'autoritat civil és una política pública correcta. -La Leia va mantenir la seva veu raonable i conciliadora. Tant si Jacen ho sabia com si no, estava obrint una vella ferida entre els mestres i ella no volia que la reunió descendís fins a un altre dels altercats a veus que en Luke li havia descrit sobre la relació apropiada dels Jedi amb el govern-. Fins i tot en aquells amb les millors intencions, el poder corromp.

-I per això col·loquem la càrrega de romandre purs en espatlles inferiors? -la va pressionar Jacen-. Mare, has vist esfondrar-se dos governs sota el pes de la seva pròpia corrupció i ineficiència i el tercer s'està enfonsant. De debò creus que els Jedi hauríem de ser les eines d'unes institucions tan febles?

La Leia no va saber què respondre. La pregunta d'en Jacen era gairebé retòrica. Ell havia estat allà quan ella va declarar que havia acabat amb la política per sempre i ell sabia millor que ningú, probablement fins i tot millor que en Han, com de descoratjada que havia estat per la ineptitud del govern de la Nova República. En veritat, ella gairebé estava d'acord amb el que estava dient ell... i probablement ho hauria estat obertament d'haver conegut una manera millor de dirigir una república galàctica.

Quan la Leia no va respondre, Jacen es va girar cap a l'Omàs, que havia enrogit amb una fúria sense paraules.

-Em sap greu si això li ofèn... -va dir.

-M'ofèn a mi -va dir en Corran-. Els Jedi existim per servir a l'Aliança Galàctica.

-El nostre primer deure és envers la Força. -La veu d'en Kyp era més calmada que la d'en Corran, però més dura-. El nostre únic deure.

Kenth Hamner va allargar la mà cap a Kyp, amb els dits cap endavant d'una manera conciliadora.

-Crec que el que Corran està dient és que és el nostre deure servir a l'Aliança Galàctica, perquè servint a l'Aliança servim a la Força.

-Això és així? -va preguntar en Han. Normalment evitava els debats ètics com els forats negres que eren, però aquesta vegada no va poder contenir-se-. Perquè Corran va deixar bastant clar que pensava que els Jedi sou un grapat de polis de l'Autoritat de Reconstrucció que havien de rebre les seves ordres del cap Omàs com tots els altres.

Li va picar l'ullet a Jacen, que era exactament una cosa equivocada en aquest moment.

Corran li va llançar trets làser al Han amb els ulls.

-Crec que hem de respondre davant les autoritats de l'Aliança Galàctica, si.

-Fins i tot si això significa una guerra en una altra part de la galàxia? -va replicar la Mara-. Perquè Jacen té raó sobre això. La Força s'estén més enllà de l'Aliança Galàctica. I el mateix passa amb la nostra responsabilitat.

-Llavors deixem que la resta de la galàxia pagui les seves factures -va etzibar Omàs-. Fins que això passi, espero que els Jedi posin els interessos de l'Aliança Galàctica primer.

Un silenci sobtat va caure sobre la taula de conferències, amb Corran i Kenth llançant mirades acusadores a Kyp i Mara i Kyp i Mara estudiant a Omàs amb sagaços somriures burletes.

-Quan l'Aliança va oferir el seu suport -va dir en Luke després d'un moment-, va ser amb la comprensió explicita que no hi havia condicions.

-En una galàxia ideal, això encara seria veritat -va dir Omàs. Va creuar la mirada amb Luke sense encongir-se. I sense penediment o vergonya per trencar el seu compromís-. Però l'economia de l'Aliança Galàctica ja està massa feble tal com està. Si hem de substituir de cop i volta les patrulles de seguretat txiss, l'única manera de permetre'ns dels costos seria escurçar el pressupost Jedi.

Kyp va plantar els seus colzes sobre una vora de la superfície negra de la taula i va recórrer amb la seva mirada el cercle de Mestres.

-Bé, per fi la pregunta està ara al descobert. Som mercenaris o som Jedi?

Els ulls d'en Corran es van obrir molt i el debat es va deteriorar fins a una disputa oberta, amb Corran i Kenth encara argumentant ferotgement que la primera obligació de l'Orde era envers l'Aliança Galàctica i Kyp i Mara sostenint tossudament que els Jedi havien d'esforçar-se per portar justícia i pau a allà on la Força els cridés. Acovardida davant el que els ithorians devien pensar de tal mostra contenciosa, la Leia va mirar cap a l'àrea del vestíbul i els va trobar allà dempeus en un educat silenci, tan ignorats i oblidats pels Jedi com ho havien estat durant els últims cinc anys pel govern de l'Aliança Galàctica... i va ser llavors quan una idea terrible se li va acudir.

La Leia tenia una solució per al problema de la Colònia, una solució que significava enganyar un cop més als ithorians.

Les veus dels Mestres s'estaven tornant agudes i altes, però la Leia va romandre en silenci. El seu pla plauria més a Omàs del que la complaïa a ella i això en si mateix era gairebé suficient perquè ella el rebutgés. Un cop, havia tingut en alta estima al Cap i va ajudar a col·locar-lo en el seu càrrec durant la guerra contra els yuuzhan vong. Però la pau era sovint més difícil de manejar que la guerra. Durant els últims cinc anys, Omàs havia fet massa compromisos, s'havia inclinat davant les demandes del moment tantíssimes vegades que ja no podia mantenir el cap prou aixecat per veure què venia per l'horitzó.

I si la Leia proposava la seva solució, seria culpable del mateix. No sabia si podria fer això, si la pau mereixeria veure els ulls derrotats d'en Cal Omàs en la seva pròpia cara quan es mirés al mirall cada matí.

Finalment, en Luke havia sentit prou.

-Pareu!

Quan Kyp i Corran van continuar discutint, es va posar dret i va posar una veu més esmolada sense aixecar-la.

-Pareu! -va repetir.

Kyp i Corran van callar lentament.

-És així com resolen els Jedi els seus desacords? -va preguntar en Luke.

Les cares de tots dos Mestres es van tenyir de vermell per la vergonya.

-Ho sento -va dir en Corran.

S'estava disculpant amb Luke en comptes de fer-ho amb Kyp, però això va ser més del que va fer en Kyp. Ell simplement es va enfonsar a la cadira i, tenint cura d'evitar els ulls d'en Corran, va mirar fixament a la incrustació de l'estrella dins de l'estrella de la taula.

-Quina pena -va murmurar en Han-. No he vist una bona baralla de sabre làser en molt de temps.

La Leia estava a punt de donar-li al Han un cop de peu per sota la taula quan ell va exclamar.

-Auch!

-Ho sento. -La Mara va mirar més enllà d'en Han cap a la Leia-. Només estava estirant les cames.

-Cap problema -va dir la Leia. La broma d'en Han era massa certa per tenir gràcia. La fissura en l'Orde Jedi s'havia estat eixamplant avui i ella estava començant a preguntar-se si es podria tancar alguna vegada-. Jo mateixa m'estava sentint una mica entumida.

En Luke va permetre que un tens silenci caigués sobre l'habitació, llavors es va asseure i es va girar cap a l'Omàs.

-Portarà una mica de temps arribar a un consens sobre la seva petició, Cap Omàs. Com podeu veure, la nostra decisió es complica pel fet que els txiss estiguin actuant contra els kílliks no pel que han fet, sinó pel que podrien fer.

Omàs va assentir greument, amb la seva mirada irresoluda lliscant per la taula, prenent la mesura silenciosament de cada Jedi que li havia desafiat, intentant jutjar la resolució d'aquells no ho havien fet. Finalment, va arribar fins al Luke i es va aturar.

-Mestre Skywalker, simplement no m'importa -va dir-. El problema dels txiss amb la Colònia no ens concerneix. No podem posar en risc les vides de l'Aliança Galàctica només perquè uns quants Jedi se sentin vinculats per una moralitat pintoresca que ningú més entén.

Kam Solusar i Tionne van arribar immediatament després de l'intercanvi. Havia passat més d'un any des que la Leia havia vist a algun dels dos, però tenien el mateix aspecte, Kam encara portava els cabells blancs molt curts i la Tionne encara permetia que els seus flocs blanc platejats caiguessin en cascada sobre les seves espatlles. Tot just havien creuat la porta abans que s'aturessin, retrocedint per la davant l'animadversió a la Força amb les expressions horroritzades d'algú que acaba d'ensopegar amb un parell de togorians aparellant-se.

La Leia no s'havia adonat fins que va veure l'alarma d'ells de com de nociva que s'havia tornat l'atmosfera a l'habitació. La fissura en el consell s'estava eixamplant davant els seus ulls, obrint un abisme que només es tornava cada vegada més difícil de creuar per a Mestres orgullosos com Kyp i Corran. Assumint que la seva idea fos viable, i ella estava segura que ho era, tenia el poder de tancar aquesta fissura... a canvi de la seva pròpia consciència.

Kam i Tionne van prendre seient l'un al costat de l'altre, al costat oposat de la Cilghal i en Luke.

-Estàvem acabant de discutir la situació a Qoribu -els va dir en Luke-. El Cap Omàs ens ha informat que la Tenel Ka ha despatxat una flota de batalla hapana per ajudar a la Colònia.

Els ulls mareperla de la Tionne es van obrir molt.

-Això no sona bé.

-Es posa pitjor -va dir en Corran, arrufant-li les celles a Jacen-. Un Jedi és el responsable.

-Ell va seguir a la seva consciència -va dir en Kyp-. Que és més del que puc dir de la meitat...

-En realitat -va dir la Leia, tallant l'insult d'en Kyp abans que pogués terminar-lo-, hi ha una manera de què els Jedi aturin la guerra i es guanyin la confiança dels txiss.

En Han va grunyir, però tots els altres es van tornar cap a ella amb una barreja d'alleujament i expectació en els ulls.

-Han i jo vam descobrir...

-Uh, amor? -Han la va agafar per l'avantbraç-. Puc parlar amb tu un minut?

Això no va complaure a Omàs.

-Capità Solo, si han descobert alguna cosa útil per a l'Aliança Galàctica...

-Disculpi'm, Cap. -La Leia li va donar la volta a la cadira, col·locant la seva esquena cap a la taula i llavors va esperar fins que en Han fes el mateix-. Sí, estimat?

Els ulls d'en Han es van inflar.

-Què dimonis estàs fent?

-Aturar una guerra -va xiuxiuejar ella. Sabent que en Han només es tornaria tossut si es donava compte de quant anava a fer-li mal a ella, va intentar ocultar el seu abatiment-. Salvar bilions de vides, mantenir unit al consell, preservar l'Aliança Galàctica. Aquesta mena de coses.

-Sí, ho sé. -Han va fer un gest amb el polze en direcció als ithorians-. Què hi ha d'ells? Aquest planeta que vam trobar era perfecte...

-I també és perfecte per als kílliks. -Tenia unes nàusees familiars al seu interior, una sensació pesada que solia venir cada vegada que es veia forçada a fer una elecció injusta com a Cap d'Estat de la Nova República-. Cuidarem dels ithorians d'una altra manera.

-Com? -va preguntar en Han-. Demanant-li a Omàs que els hi doni un planeta?

-No -va dir la Leia-. Fent que els hi doni.

Ella es va girar i va somriure a través de la taula cap a Omàs.

-De camí a casa, Han i jo vam descobrir un petit grup de planetes inhabitats. -La Leia va esperar que el murmuri de sorpresa s'esvaís i llavors va dir-: Crec que podria ser una bona llar per als nius de Qoribu.

Una onada de decepció va omplir la Força i la Leia no va poder evitar mirar més enllà de l'Omàs cap al vestíbul. Els ithorians estaven tots mirant silenciosament en direcció a ella, amb els seus ulls mig tancats per la resignació. O potser era pena. No obstant això, quan la Leia va creuar la mirada amb Waoabi, ell merament tensà els seus llavis i li va dirigir un assentiment de cap aprovador. Cap ithorià voldria viure en un planeta que havia estat comprat amb la sang d'un altre.

La Leia va dirigir la seva atenció al Luke.

-Proposo que moguem als nius de Qoribu cap a aquests planetes.

-Com? -va preguntar en Jacen-. Hi ha quatre nius en el sistema, cadascun amb almenys vint mil kílliks i no mudes simplement un niu kíllik. Has de reconstruir-lo dins d'una nau, fer-ho per capes...

-Estic segura que la Tenel Ka instruirà a la seva flota per què ens ajudi amb això -va dir la Leia-. De fet, estic compto bastant amb això.

La mandíbula d'en Jacen es va obrir, després ell va tancar la boca i va assentir.

-Això podria funcionar.

-I semblarà com si era el que pretenien els Jedi tot el temps -va afegir Omàs-. Brillant!

-Estàs segura sobre aquest planeta? -va preguntar en Luke a la Leia-. Està completament desert?

-Vam parar en el camí de tornada cap a la Colònia i fer un escaneig minuciós del sector. -La Leia mirà al Han, que va assentir i llavors va afegir-: Però estic segura. L'astrobiologia allà és... única.

-Bé, llavors. -Luke mirà al voltant del cercle, buscant i rebent un assentiment afirmatiu de cada un dels Mestres del consell-. Sembla que hem arribat a un acord.

L'amargor va començar a esvair-se de la Força i la tensió va desaparèixer de les cares dels Mestres.

-Serà millor que ens preparem per tractar amb el Niu Fosc -va dir la Mara-. Podria no agradar-li aquesta idea.

-El Niu Fosc? -va preguntar Omàs.

-El Niu Gorog -va explicar en Luke-. La Colònia sembla completament ignorant d'ell, així que hem començat a anomenar-lo el Niu Fosc.

-Ens va atacar diverses vegades -va dir la Mara.

-Per què? -va preguntar l'Omàs.

La Mara va dubtar, clarament poc disposada a parlar-li al Cap sobre la vendetta personal del niu contra ella, així que la Leia va respondre.

-No estem segurs -va dir ella-. El niu no sembla voler que ens involucrem amb la Colònia, així que és una bona aposta que intentarà aturar-nos.

-Potser el Niu Fosc vol la guerra -va suggerir en Jacen-. Sona com que la Colònia ha estat empenyent contra el territori txiss des de fins i tot abans que en els seus propis planetes comencés a escassejar el menjar. Hi ha d'haver una raó.

-No ho entenc -va dir l'Omàs-. Vaig pensar que vas persuadir a la Tenel Ka perquè enviés la seva flota perquè la Colònia està intentant evitar una guerra.

-La Colònia sí -va dir la Cilghal-. Però el Niu Fosc...

-Pot tenir les seves pròpies raons per voler la guerra -va dir la Leia. No volia complicar la visió de l'Omàs de l'assumpte amb una explicació extensa dels motius inconscients de la Colònia. O donar-li una raó per dubtar de l'habilitat Jedi per resoldre la crisi-. Hi ha una petita, um, lluita de poder dins de la Colònia.

-No n'hi ha sempre? -va dir l'Omàs, assentint astutament. Les lluites de poder eren una cosa que tot govern oficial entenia bé. Es va tornar cap al Luke-. Serà un problema per a nosaltres?

-Només per trobar-lo -va dir la Mara-. Les Gorog són bastant reservades. Fins ara, les hem vist a Yoggoy i Taat, però no tenim idea...

-No hi ha problema -el va interrompre en Han-. Jo puc trobar el seu niu.

-No sé si això és fins i tot possible -va dir la Cilghal-. L'estructura social Gorog pot ser bastant diferent de la dels altres nius. Poden tenir cèl·lules paràsites amagades entre tots els altres...

-Jo puc trobar... almenys el, uh, cor -va dir en Han, seguint l'exemple de la Leia de no esmentar la Lomi i en Welk pels seus noms-. Confieu en mi.

-Bé. -En Luke es va tornar cap al Cap Omàs i va afegir-. Però haurem de dur a un equip Jedi prou gran com per neutralitzar el niu. Els txiss s'alarmaran... i res del que vostè els digui va a tranquil·litzar-los.

-Es tranquil·litzaran quan els kílliks deixin Qoribu. Jo m'encarregaré d'ells fins aleshores. Només no triguin gaire. -Omàs va unir les seves mans sobre la taula i es va aixecar-. Parlant de tot això, em posaré de camí...

-No tan ràpid, Cap -va dir en Han-. No li hem dit quant costarà.

-Costar? -Omàs mirà al Luke, que merament va arronsar les espatlles i va dirigir al cap de nou al Han-. Per descomptat, l'Aliança Galàctica estarà més que contenta de compensar-li qualsevol despesa en què incorri el Falcó...

-Estem parlant de molt més que això. -Han va apuntar a la cadira de l'Omàs, fent-li un gest perquè tornés a asseure's-. Veu?, la Leia i jo teníem alguna cosa en ment per a aquest grup de planetes i no anem a deixar-ho només perquè vostè tingui por del que pensin els txiss.

Omàs va arrufar les celles.

-Ho sento, no comprenc què està dient.

-Borao -va dir la Leia-. Volem que anul·li la petició de RePlanetHab a favor nostre.

-Ja veu, nosaltres vam ser els primers i ells en certa manera van fer que la seva petició saltés per sobre nostre -va dir en Han-. M'ha estat corcant per dins des de llavors.

-Vol que els hi doni un planeta? -va panteixar Omàs-. En la Vora Interior?

-A nosaltres no. -La Leia apuntà per sobre de l'Omàs cap als ithorians-. Als nostres clients.

Omàs va girar la seva cadira, lentament, i va mirar als ithorians, que semblaven considerablement menys ombrívols.

-Ja veig -va dir ell-. Si la decisió fos només meva...

-Han, recordes les coordenades del nou grup de planetes? -va preguntar la Leia-. Estàvem tenint problemes amb l'ordinador de navegació i no estic segura d'haver fet una còpia de seguretat de...

-Veuré què puc fer -va dir l'Omàs aixecant-se de nou-. Però, comprenguin-ho, simplement no puc fer això. El Decret de Recuperació és la llei. Hauré de fer que s'aprovin excepcions especials.

-Llavors li suggereixo que s'afanyi -va dir en Corran, inclinant-se cap enrere en la seva cadira-. El problema de Qoribu és sensible al temps i estic segur que els Solo voldran que aquest assumpte es resolgui abans que se'n vagin.

-Això és bastant impossible -va dir l'Omàs.

Quan Corran merament va arronsar les espatlles, Omàs es va girar cap a Kenth, que de sobte semblava més interessat en els camps d'entrenament de fora que en el Cap d'Estat.

Omàs sospirà i després va parlar.

-Però puc bloquejar la petició de RePlanetHab. -Es va girar cap als ithorians i va afegir-: Pot portar un mes o pot portar deu, però faré que surti endavant. A hores d'ara l'any que, tornaran a tenir un planeta propi. Els dono la meva paraula com a Cap d'Estat.

-Això no és molt -va dir en Han, aixecant-se també-. Però haurà de servir.

-Al contrari, capità Solo. -Waoabi es va dirigir cap endavant, allargant la seva mà de dits llargs per estrènyer la d'en Cal Omàs i acceptar la promesa-. És més del que tenim ara. Gràcies.

La cortesia d'en Waoabi havia d'haver fet que la Leia se sentís millor, però no ho va fer. En el seu lloc, ella es va sentir trista i malalta i una mica bruta pel tracte que s'havia forçat a fer.

Li agradés o no, de sobte estava de tornada a la política.

Següent