El Rei Unit (V)

Anterior

5

En Luke se sentia com si s'hagués empassat una gerra de peixets vius. Ben s'havia tornat d'un alarmant to verd. Mara, que normalment podia girar i ballar durant hores en una gravetat baixa, mantenia premudes les seves mandíbules davant la possibilitat d'una erupció vergonyosa. Els Skywalker difícilment eren novicis a microgravetats, però els seus estómacs s'estaven revelant davant la completa estranyesa de la colònia de l'asteroide: davant l'enganxosa cera daurada que omplia els corredors, davant el constant tamborinejar del so dels insectes i davant la desfilada infinita de treballadors de sis membres i un metre d'alt que s'escorrien més enllà de les parets i el sostre.

La Saba, però, semblava completament còmoda. Es movia per davant, trotant al llarg d'una paret a quatre potes, amb el cap girant d'un costat a un altre i la seva llarga llengua llepant l'aire dolç. En Luke sospitava que la calor i la humitat li recordaven Barab I, però a ella potser li agradava simplement la manera en què les mans i els peus aixafaven la cera que recobria el corredor. Ell havia observat que els barabel es delectaven amb les coses més estranyes.

Van arribar a una intercepció torta i Luke es va aturar a escoltar un estrany so polsador que sortia retrunyint d'un túnel lateral corb. Era feble, esgarrifós i raspós, però definitivament tenia melodia i ritme.

-Música -va dir ell.

-Si ets de Tatooine, potser -va dir la Mara-. La resta de nosaltres en diríem un rot de rancor.

-A aquezta li agrada -va dir la Saba-. Fa que la zeva cua z'eztremeixi.

-He vist grinyols d'accelerades d'impulsors fer que la teva cua s'estremeixi -va dir la Mara. Va apuntar a terra, on el flux constant de peus amb botes havia desgastat la cera fins a la pedra-. Però és popular. Comprovem-ho.

Van tirar a caminar pel passatge de dalt.

-És aquí on està la Jaina? -va preguntar en Ben.

-No -va dir en Luke. Ben havia estat repetint la mateixa pregunta des que havia sortit de l'hiperespai-. T'ho vaig dir, ella no està en la colònia de l'asteroide.

-Llavors on és?

-No ho sabem. -Luke va mirar per sobre de la seva espatlla cap al Ben-. Això és el que estem intentant de descobrir.

Ben considerà allò durant un moment.

-Si no saps on és -va dir després-, llavors potser és aquí i potser tu simplement no ho saps.

Això va fer llançar a la Saba en un atac de xiuxiuejos.

-Aquí t'ha enxampat, Mestre Zkywalker.

Ben es va retirar darrere de la seva mare i en Luke es va trobar preocupant-se per l'estranya por del nen cap a la Saba. S'havien esforçat per exposar-lo a amics de moltes espècies des del principi de la seva vida i només la Saba semblava espantar-lo encara.

En Luke va somriure pacientment.

-Ben -va explicar-li llavors-, si la Jaina fos aquí, jo la sentiria en la Força.

-Oh.

-Però sento a la tia Leia -va afegir en Luke, sorprès que en Ben estigués disposat a deixar l'assumpte amb això-. És aquí amb l'oncle Han.

La Saba es va aturar a la paret de davant i va mirar cap enrere en direcció al Luke.

-Elz Soloz zón aquí? Aquezta va penzar que anaven a anar a caçar Trez-Ull.

-Igual que pensava aquest. -En Luke no va poder mantenir el disgust fora del seu veu-. Aparentment, ells van decidir que era més important reunir-se amb nosaltres.

-I tenien tot el dret -va dir la Mara-. Nosaltres hem vist la Jaina més que ells en l'últim any i amb Jacen encara fora perseguint el saber de la Força... Han i Leia deuen sentir-se sols. -Ella li va regirar el pèl a Ben-. Jo em sentiria sola.

-Ho sé -va dir en Luke, sentint-se ara culpable per la seva irritació. S'havia acostumat tant a què tothom fes el que el consell demanava que tendia a oblidar que aquest no tenia autoritat formal. Tothom, i especialment els Solo, servien a voluntat pròpia-. Han fet més del que tenim dret a demanar-los.

-I què hi ha de Trez-Ull? -va preguntar la Saba-. Qui l'aturarà?

-Podria no ser una cosa dolenta deixar que la Policia de Reconstrucció s'encarregui d'això fins que trobem la Jaina -va dir en Luke-. Després d'això, el consell pot enviar-la a ella i l'Alema de tornada amb Zekk. No hauria de portar-los molt als tres netejar el problema.

-Si éz que hi van. -La Saba va continuar pel corredor de dalt negant amb el cap-. Aquezta eztà començant a dubtar de la zavieza del noztre conzell. Cada manada necezzita algú que tingui elz ullalz méz granz o elz zeusz caçadorz z'ezcamparan darrere de lez zevez pròpiez prezez.

-Els Jedi són una classe diferent de ramat -va dir en Luke seguint-la-. Som una manada sencera amb els ullals grans.

-Una rajada amb elz ullalz granz? -La Saba va deixar escapar un trio de xiuxiuejos curts i va desaparèixer en girar la curvatura-. Oh, Mestre Zkywalker...

Mentre continuaven pel passatge de dalt, la música es va fer més clara. Hi havia un refilo erràtic que al Luke li semblava algú cantant, un cruixir rítmic que passava per percussió i un so com de flauta aspre que proporcionava la melodia. L'efecte en conjunt era sorprenentment alegre i en Luke aviat es va trobar gaudint.

Després de cinquanta metres, el passatge s'obria en una sala cavernosa i feblement il·luminada plena de viatgers espacials d'aspecte rude. La música venia d'una àrea buidada al centre de la sala, on un trio de verpins semblants a pals estava tocant sota la brillantor química d'una dotzena de boles brillants de cera. En Luke es va trobar estudiant els seus instruments, intentant imaginar com feien tants sons diferents compartint només una corda.

-Carall! -Ben va deixar el costat de la Mara i es va acostar a la cantina-. Això serà genial!

La Mara el va agafar per l'espatlla.

-De cap manera.

Ell li va dirigir un somriure burleta de comprensió, perquè havien deixat la Nanna enrere perquè ajudés a R2-D2 a vigilar l'Ombra.

-No pots deixar-me sol aquí fora. Només tinc vuit anys.

-Què et fa pensar que estaràs sol? -La Mara li va fer un gest d'assentiment al Luke en direcció a la cantina i llavors li va dir a Ben-: Tu i jo muntarem guàrdia aquí fora.

Luke i Saba van travessar la porta. L'assortiment de costum de la xusma de viatgers espacials (givins, bothans, niktos i quarrens) estaven reunits al centre de l'habitació, assegut en bancs de pedra sintètica i sostenint les seves begudes en les seves faldes. Uns quants casos clínics, com ara el defel «espectre ombra» que s'ocultava en una cantonada i un pinxo jenet que tenia la seva cort a la part més allunyada de la sala, s'asseien a part del grup. Molts dels clients estaven escoltant en els seus seients, però no hi havia res de la latent hostilitat que normalment amarava la Força a les cantines dels espaiports.

En Luke va seguir la Saba fins a l'àrea de servei, on un duro distret estava al final d'una gran filera de dispensadors de beuratges. No hi havia taulell ni lloc de comandes, ni res que semblés com un terminal per pagar, però un suau soroll de copets venia d'una alcova enfosquida sota el dispensador d'en mig. Mentre s'acostaven, els copets van parar i un insecte treballador va sortir de l'alcova. Va aixecar la vista cap a ells durant un moment, després els va lliurar un got buit a tots dos i es va retirar a la seva alcova.

En Luke i la Saba van estudiar els dispensadors sense etiquetes durant un moment i llavors la Saba xiuxiuejà per la frustració. Va caminar fins al distret duro i li va llançar la seva gerra a les seves mans.

-Sangàcida.

El duro girà el seu cap sense nas bruscament i llavors va veure que li estava parlant un barabel. El blau va desaparèixer de la seva cara.

-No tenim sangàcida -va dir amb la seva veu calmada de duro-. Només membrosia.

-Li agradarà en aquezta?

El duro va assentir.

-A tothom li agrada la membrosia.

-Llavors jo prendré el mateix -va dir en Luke, lliurant la seva gerra.

El duro va estudiar la cara d'en Luke durant un moment, lluitant clarament per col·locar-la en algun context a part d'un parell de vestits de vol ben portats.

-Sóc només un pilot -va dir en Luke, reforçant la il·lusió de la Força que estava utilitzant per disfressar-se-. Un pilot assedegat.

-És clar.

El duro es va tornar cap al dispensador més proper i va omplir les dues gerres amb un espès líquid ambre i després va tornar els gots. En Luke va treure un bo de deu crèdits de la seva butxaca, però el duro ho va rebutjar amb un gest.

-Ningú paga aquí.

-Ningú paga? -va repetir la Saba-. Aquezta no et creu.

Un rastre d'indignació amarà la Força, després el duro va arronsar les espatlles i va tornar a mirar als músics verpins.

La Saba li va estudiar durant un moment i després va mirar al Luke.

-Aquezta eztà canzada. Trobarà un zeient.

Ella va prendre un glop de la seva gerra i llavors va començar a obrir-se camí cap a més endins en la cantina. El duro semblava com si desitgés que en Luke s'unís a ella, però en Luke va romandre on era, abocant companyonia i bona voluntat en la Força. L'esquivesa del duro no es va fondre fins que la Saba va provocar una tempesta de xerrameques enfadades en ocupar un seient buit davant d'un ewok.

-Això deu ser interessant. -El duro va somriure-. Aquest petit ewok està sentenciat a mort en deu sistemes.

-No em diguis. -En Luke va prendre un glop de membrosia. Era dolça i espessa i potent, escalfant-lo des dels dits dels peus fins a les puntes de les orelles. Es va concedir un moment per assaborir la sensació de benestar que va venir amb l'intoxicant calor i després va preguntar al duro-: Has estat aquí molt de temps?

-Massa -va dir el duro-. Resulta que Lizil no utilitza xips de processament i ara no puc treure una càrrega.

-Això és un problema comú?

-És comú, però no un problema. -El duro va fer un gest vagament amb una mà en direcció als dispensadors de membrosia-. Tot és gratis i pots quedar-te tot el temps que vulguis.

-És molt generós -va dir en Luke-. Quin és el truc?

-No hi ha truc -va dir el duro-. Excepte que t'acostumes i llavors no vols marxar.

-Això em sona com un truc -va dir en Luke.

-Depèn de com ho miris -va admetre el duro-. Especialment si tens obligacions a casa.

-Per què simplement no portes els teus xips de tornada a la galàxia coneguda? -va preguntar en Luke-. Amb tants planetes productors destruïts per la guerra, l'Aliança Galàctica està desesperada per xips de processament.

-És massa perillós. -El duro inclinà el seu gran cap cap al Luke-. No voldries que algun kríffid caça-recompenses t'agafi amb aquests xips en particular.

-Ah -va dir en Luke. En Landa i la Tendra havien ofert una recompensa d'un milió de crèdits per un carregament de xips de processament especialitzat que havia estat robat de camí a la nova factoria de droides de rehabilitació d'Armes Tendrando-. Això té sentit.

-És com respirar en el buit -va dir el duro-. Ja he tingut a cinc Jedi venint darrere del meu rastre. Això va ser quan vaig decidir deixar caure la càrrega.

En Luke va intentar no encongir-se davant la pèrdua dels xips vitals.

-Estàs segur que els Jedi t'estaven buscant a tu?

-A qui més estarien buscant? -El duro va negar amb el cap i llavors va dir-: Sabia que Calrissian tenia mà amb els Jedi, però qui hauria imaginat que era tan gran?

-Jo no -va respondre en Luke. Es va apropar al duro i va baixar la veu-. Eren bastant joves? Un parell d'humans amb un barabel i un wookiee?

-I una twi'lek. -La veu del duro es va tornar sospitosa i va començar a allunyar-se d'en Luke-. Com ho vas saber?

-He tingut un petit problema amb ells -va dir en Luke-. I no vull trobar-me'ls esperant a la meva següent parada. Saps on van anar?

El duro mirà a la banda verpine durant un moment, sens dubte intentant trobar una manera de crear un avantatge per a si mateix. Luke va abocar més bona voluntat en la Força i finalment el duro va negar amb el cap.

-Ho sento -va dir-. Necessites preguntar-li a Lizil.

Abans que en Luke pogués preguntar com trobar Lizil, va comprendre que algú nou s'apropava darrere ell. La persona semblava tenir la seva pròpia presència a la Força i ser part de l'essència més gran i difusa que amarava tota la colònia de l'asteroide. Es va tornar per trobar a una espectacular dona falleen aproximant-se, amb la seva pell amb escates gairebé tan verda com la d'un mascle. Ella va saludar-lo amb un educat assentiment de cap i després es va aturar davant el duro.

-Tarnis, tenim una càrrega per a tu -va dir ella.

El duro va prendre un glop de membrosia i va intentar semblar calmat.

-Per a on?

-El niu Horoh -va respondre la falleen-. Se't donarà una càrrega per portar-la a casa, per descomptat.

Els ulls d'en Tarnis es van tornar rodons, almenys per als estàndards durosians.

-Fet.

-Requereix una partida immediata. Lizil ja està carregant el Cançó de les Estrelles -va dir la falleen quan el duro no es va dirigir instantàniament cap a la sortida.

-Sense problemes. -Tarnis va col·locar la seva gerra a terra-. Reuniré la meva tripulació...

-L'estem reunint ara. -La falleen es va dirigir cap a la sortida-. Es reuniran amb tu a l'hangar.

-Vaig just darrere teu -va dir en Tarnis. Va tirar a caminar darrere la falleen, negant amb el cap per la sorpresa-. Per fi!

Veient que l'havien oblidat amb l'excitació, en Luke va utilitzar la Força per frenar el duro i després es va aclarir la gola.

-Ep, sí. -En Tarnis va agafar el braç de la falleen i va fer un gest cap al Luke-. Aquest company vol parlar. Jo puc trobar per mi mateix el camí cap a l'hangar.

La falleen tot just va frenar.

-Estem ocupats. -Va mirar per sobre de la seva espatlla, però va evitar els ulls d'en Luke-. Gaudeix de l'hospitalitat del niu.

Quan Luke es va obrir per examinar els sentiments d'ella, va experimentar una profunda sensació de preocupació. Les escates d'ella es van onejar per l'alarma. Llavors una presència enorme i fosca es va elevar dins de la ment d'ella i el va treure d'una empenta tan forta que es va estavellar contra un dispensador de membrosia.

Mentre en Tarnis i la falleen caminaven cap a la sortida, la Mara va mirar des de la cantonada, comprovant per assegurar-se que la sorpresa que havia sentit no era res pel qual alarmar-se. En Luke va somriure i es va girar per mostrar la nova taca de membrosia a l'esquena de la seva roba i llavors va mirar intensament mentre en Tarnis i la falleen desapareixien pel corredor de sota.

Una vegada que la parella va estar prou avançada com perquè no s'adonessin que ella els seguia, la Mara va agafar la mà d'en Ben i es va dirigir cap al corredor, parlant com si només fossin una mare i un fill que tornaven a la seva nau.

En Luke es va obrir camí fins al centre de la cantina i es va asseure en un banc al costat d'un parell d'Ishi tibs. Va romandre quiet durant uns moments, pretenent escoltar la música però obrint-se en realitat a la Força per buscar aparells d'escolta. No estava bastant segur del que havia passat en els dispensadors de membrosia, però estava segur que l'arribada de la falleen no havia estat una coincidència. Lizil, qui vulgui que fos, no havia volgut que en Tarnis parlés de la Jaina i els altres.

Després d'uns quants minuts, en Luke finalment es va sentir segur que podia fer preguntes en pau. Va començar a abocar sentiments de companyonia i bona voluntat i no va passar molt temps abans que una ishi tib més propera es tornés cap a ell.

-El meu nom és Zelara. -Va apuntar a la seva companya, que va moure les antenes oculars i va fer petar el seu bec suaument-. Aquesta és Lyari. A ella li agrades.

En Luke va somriure.

-Gràcies.

Zelara va moure les parpelles dels seus ulls grocs.

-A mi m'agrades.

-Això és molt amable. -Reduí els bons sentiments i després va dir-: En realitat, estic buscant a uns amics...

-Nosaltres serem les teves amigues -va dir la Lyari. Es va col·locar a l'altra banda d'en Luke i després lliscà la seva mà grassoneta sota el braç d'ell. El seu alè feia una olor pesada de membrosia-. Mai he sentit això abans per un humà.

-Jo tampoc. -La Zelara va agafar l'altre braç d'en Luke-. Però aquest és mono, fins i tot amb els ulls enfonsats.

-Senyores, és només la membrosia la qual parla. -En Luke va sentir que la Mara ja tornava a la cantina. No la sentia enfadada o espantada, però estava frustrada. Havia perdut al duro i la seva escolta-. Estic buscant a un grup de joves viatgers que van passar per aquí. Haurien estat almenys dues humanes, una twi'lek, un barabel...

-I un wookiee? -va preguntar la Lyari.

-Llavors els heu vist -va dir en Luke.

La Lyari va obrir el seu bec en una mena de somriure.

-Potser.

-I potser no -va afegir la Zelara. Va començar a tirar dels tancaments del pit de les robes d'en Luke-. Deixa'ns fer una ullada dins i t'ho direm.

En Luke li va agafar la mà.

-Probablement no seria una bona idea que nosaltres...

-Vinga, noi brillant. -La Lyari va allargar la mà cap als tancaments una mica més avall. Dóna'ns una oportunitat.

-No. -En Luke posà suficient Força darrere de la paraula per evitar que la Lyari esquincés les seves robes per obrir-les-. Això mai funcionaria.

-Per què no? -demanà la Zelara.

-Perquè jo tinc llavis i vosaltres teniu becs, per començar.

La Zelara va separar les seves antenes oculars.

-Et sorprendries del que una noia pot fer amb el seu bec.

-Deixa'm que t'ho ensenyi -va dir la Lyari.

Va agafar el nas d'en Luke en el seu bec i li va fer una estirada.

-Auch! -En Luke va allargar la mà cap amunt i va alliberar el seu nas. Una altra gent estava començant a mirar en direcció a ells i això era exactament el que ell no volia-. Si us plau, senyores. Només digueu-me el que sabeu sobre els meus amics.

La Zelara li va estripar els tancaments del pit, revelant la samarreta d'en Luke.

-Primer ens ho ensenyes tot i després...

La sorpresa de la Mara va colpejar al Luke com un martell de la Força i ell no va sentir la resta del comentari de la Zelara. Es va tornar cap a la sortida i va veure la Mara baixant la seva mà per cobrir els ulls del seu fill.

-Qui és aquesta? -va preguntar la Lyari, seguint la mirada d'ell.

-La meva dona.

-Esposa? -van repetir les ishi tibs a l'uníson.

Es van posar dretes d'un salt, amb la Zelara cridant.

-No ens vas dir que estaves aparellat!

-I també té una cria! -va exclamar la Lyari.

L'avalot va provocar que els músics verpine s'equivoquessin en una sèrie de notes i diversos clients enfadats es van tornar per suggerir que en Luke i les ishi tibs s'enduguessin les seves vides personals fins a una cantonada més tranquil·la.

La Mara va posar els ulls en blanc, després va negar amb el cap i va arrossegar a un molt poc disposat Ben darrere de la cantonada.

En Luke li va enviar a ella una sensació de certesa, intentant assegurar-se que ella sabés que hi havia una bona explicació. Va rebre una impressió de divertit dubte com a resposta i llavors ell va sentir els xiuxiuejos de la Saba des de l'altre costat de la sala i va comprendre que mai podria oblidar això. Va negar amb el cap amb disgust, després es va tancar les robes i va aixecar la mirada cap a les ishi tibs.

-Us asseieu, si us plau?

La Zelara es va posar una mà al maluc.

-No ho crec.

-Només oblida't de nosaltres, maleït doble engendrador. -Lyari el va espantar amb un gest cap a la sortida-. Serà millor que vagis a atrapar a la teva parella i aquesta petita cria.

-Quant em respongueu. -En Luke va agafar a ambdues ishi tibs pel canell i va tirar d'elles fins a asseure-les-. Quan veu veure als meus amics? El wookiee i el barabel i els altres?

-Quan van estar aquí -va respondre fredament la Zelara.

-Que va ser quan?

En Luke va posar la Força darrere de la pregunta, pressionant-la perquè respongués.

-No ho sé. -La Zelara es va girar cap a la Lyari-. Quan va ser això?

-Qui pot recordar-ho? Només es van quedar un dia.

En Luke va començar a pressionar la Lyari perquè recordés i llavors es va adonar que algú més s'estava aproximant. Com amb la falleen que s'havia dut a Tarnis, el nouvingut semblava tenir una doble presència en la Força, excepte que l'essència individual se sentia molt més amenaçadora i poderosa del que havia estat la de la falleen. En Luke es va girar i, quan va veure una ombra corpulenta amb ulls vermells i ullals blancs aproximant-se, gairebé va allargar la mà cap al seu sabre làser.

El defel va mirar la mà d'en Luke fins que aquesta va tornar a caure al seu costat i després es va tornar cap a les ishi tibs.

-El niu ha adquirit un barril de sals tibrin fresques -va dir amb veu aspra-. Estem preparant un tanc d'immersió ara.

-Per a nosaltres? -va panteixar la Zelara.

-On? -demanà la Lyari.

El defel els va oferir un braç ombrívol i pelut a cadascuna d'elles.

-Nosaltres us escortarem.

-Primer, responeu a la meva pregunta -va dir en Luke, posant el pes de la Força darrere de la seva ordre.

La Lyari va començar a aturar-se i a mirar cap enrere, però el defel va tirar d'ella cap endavant.

-Anem, senyores. -Els seus ulls van centellejar vermells-. El tanc d'immersió s'està refredant.

La mateixa presència fosca que en Luke havia sentit abans es va elevar contra ell. No era un atac de la Força, era merament un enorme esforç de voluntat. D'haver volgut, Luke podria haver trobat una altra manera de mantenir la seva adherència, però això hauria significat atreure fins i tot més atenció de la misteriosa entitat cap a si mateix de la que ja tenia.

A més, la Saba estava de camí, amb un petit ewok al seu costat. Era el mateix ewok davant del qual s'havia assegut abans, amb una única línia blanca que travessava diagonalment el seu cos corpulent que a part d'això era tan negre com l'espai. Es van detenir davant d'en Luke i es van quedar allà xiuxiuejant i rient junts.

-Endavant -va dir en Luke-. Esborra-ho de la teva ment ja. Qui és el teu amic?

-Tar... Tarfang -va riure la Saba-. Diu que pot ajudar-noz a trobar alz noztrez amicz... zi haz acabat de perzeguir Izhi tibz.

Següent