Els Defensors dels Morts (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Obi-Wan va arribar al final de la ranquejant escala de metall. Després de baixar l'últim graó, va notar que trepitjava un sòl cobert d'aigua que li arribava a l'alçada dels turmells. Qui-Gon el seguia, movent-se amb la seva elegància habitual i sorprès de trobar-se amb aquesta presència.

Era impossible dir si el seu rescatador era home o dona. La figura vestia una túnica àmplia, i en aquest moment es col·locava un brut dit als llavis. Després va aixecar el dit i va assenyalar cap amunt. El significat d'aquests gestos estava clar. Si no caminaven en silenci, els guàrdies de dalt els sentirien.

Els passos que sentien sobre els seus caps eren forts; les veus, enfadades. El salvador dels Jedi es va girar i va començar a caminar molt a poc a poc en l'aigua, aixecant un peu i tornant-lo a submergir amb compte de no fer cap soroll. Obi-Wan li va imitar. En silenci, i amb molta cautela, van anar avançant al llarg del túnel.

Les parets estaven reforçades amb bigues estellades. Obi-Wan les va mirar amb desconfiança. No li semblava que el túnel fos molt segur. De tota manera, era millor que lluitar per fugir d'una fortalesa altament protegida.

Quan es van allunyar una mica de l'entrada, van començar a caminar a bon ritme. A causa de l'aigua i del fang, van caminar amb gran esforç al llarg del que semblaven quilòmetres de túnel. De vegades, el nivell de l'aigua els hi pujava per sobre dels genolls.

El seu rescatador els va portar per túnels que formaven part del clavegueram, on l'olor era terrible. Obi-Wan va tractar de no vomitar. El desconegut va fer com si no es donés compte i va seguir caminant a la mateixa velocitat.

Per fi van arribar a un gran espai voltat il·luminat per brillants torxes col·locades a les parets. El sòl estava sec i l'aire era molt més respirable. L'habitació estava plena de caixes rectangulars de pedra cobertes de molsa. Algunes d'elles estaven alineades prop de les parets.

-Tombes -va murmurar Qui-Gon-. És un vell cementiri.

Una de les tombes, a la qual havien netejat la molsa, desprenia una resplendor blanca enmig de la foscor. Hi havia seients al voltant d'ella. Un grup de nois i noies, alguns de l'edat de l'Obi-Wan, altres més joves, estaven asseguts allà, menjant sobre la improvisada taula.

Un noi alt de cabell fosc i molt arrissat es va adonar de la seva presència i es va posar dempeus.

-Els vaig trobar -va anunciar el rescatador.

El noi va assentir.

-Benvinguts, Jedi -va dir solemnement-. Som els Joves.

Al voltant d'ells, les parets van semblar moure's. Nois i noies van començar a sortir de les ombres, sorgint de la foscor i de darrere de les tombes que estaven a prop de l'Obi-Wan i Qui-Gon.

Espantat, Obi-Wan va mirar les seves cares. La majoria estaven prims i vestien parracs. Tots portaven armes improvisades penjades dels seus cinturons o de l'espatlla. Els miraven amb curiositat, sense cap intenció de ser amables.

El noi alt se'ls va acostar. Portava la peça d'una armadura.

-Sóc Nield, el cap dels Joves. Aquesta és Cerasi.

El seu rescatador es va treure la caputxa i Obi-Wan va poder veure que es tractava d'una noia d'aproximadament la seva mateixa edat. Portava els cabells curts i descuidat. Tenia la cara rodona i la barbeta punxeguda. Els seus ulls verds clars eren com pedres precioses, resplendien en la foscor de la volta.

-Gràcies Per rescatar-nos -va dir en Qui-Gon-. Per què ho vas fer?

-Només hauríeu estat un peó en el joc de la guerra -va dir en Nield, arronsant les espatlles -. Ens agradaria que aquest joc acabés.

-Vaig veure les pintades de la ciutat -va dir l'Obi-Wan-. Sou Melida o Daan?

Cerasi negà amb el cap.

-Cada un és el que és -va dir, aixecant orgullosament el seu cap.

- Voleu aturar la guerra? -va preguntar Qui-Gon.

-Se suposa que ara hi ha una treva -va assenyalar Obi-Wan. Nield va fer un gest despectiu amb la mà.

-La guerra començarà de nou. Demà, la setmana que... Sempre és igual. Ni tan sols els més vells poden recordar l'origen de l'enfrontament. No recorden per què va començar la guerra. Només recorden les batalles. Guarden arxius d'elles i van un cop per setmana per rememorar la quantitat de sang que s'ha vessat, i ens obligaven a anar també.

-Les Sales de l'Evidència -va assentir Obi-Wan.

-Sí, malgasten els diners allà mentre la ciutat s’ensorra al nostre voltant -va dir Nield enèrgicament-. Mentre els nens moren de fam i els malalts per falta de medicines. Tots dos, els Melida i els Daan, arrasen grans quantitats de territori i no deixen terreny per a l'agricultura. No hi ha un tros de terra que no hagi estat utilitzat per a la guerra o s'estigui preparant per a una guerra futura.

-I mentre segueixen lluitant -va assenyalar la Cerasi -. L'odi no cessa.

- A qui defensen els nostres gloriosos líders? -Preguntà en Nield-. Només als morts.

Va assenyalar les tombes.

-Hi ha morts per tot Melida/Daan. Ja no queda espai per posar-los. Això és un antic cementiri subterrani, però hi ha altres més amunt. Els Joves volem lluitar pels vius. És la nostra responsabilitat tornar a instaurar la pau al planeta. La Generació de Mitjana Edat ha desaparegut, i els nostres pares estan morts. Els que queden s'han unit als Majors per seguir lluitant. Des que la major part de la munició i les armes es va esgotar en l'última batalla, les tàctiques bèl·liques utilitzades són els franctiradors i els sabotatges.

-Gairebé no queden caces de combat -els hi va dir la Cerasi-. Els Melida i els Daan malgasten tots els seus diners a aixecar fàbriques per construir més armes. Obliguen als nens a treballar-hi. Obliguen a qualsevol que tingui més de catorze anys a ingressar en l'exèrcit. Per això ens amaguem aquí. L'altra opció era morir.

Obi-Wan va mirar al voltant de la volta, a la cara dels nois i les noies. Amb el que havia vist en el poc temps que portava en aquest món, sabia que Nield i Cerasi tenien raó. Els Majors estaven destrossant el planeta. Les antigues i clàssiques lleis morals sobre millorar el món per a les generacions futures no servien aquí. Fins i tot els nens eren sacrificats pel sentiment d'odi. Obi-Wan els va admirar per la seva manera de resistir-se.

-Per això us vam salvar de Wehutti -va explicar en Nield-. El Consell de Guerra planejava utilitzar-vos com a ostatges per forçar al Consell Jedi a què els tornés el Govern. Esperaven poder obligar-vos a parlar a favor al Senat de Coruscant.

-Llavors és que no coneixen als Jedi -va assenyalar Qui-Gon.

Va parlar un noi prim.

-No saben res -va dir en un to de burla-. Són Melida.

Nield va sortir disparat cap a ell, el va agafar pel coll i el va aixecar del sòl. El noi picava de peus mentre Nield li premia la gola. Els ulls del noi s'obrien amb desesperació. Va deixar escapar un so angoixant amb el qual intentava agafar aire. Nield va estrènyer encara més fort.

Qui-Gon va fer un pas cap endavant, però just en aquest moment Nield va deixar anar el noi, que va caure a terra panteixant.

-No parlis així aquí -va dir en Nield-. Mai. Cadascú és d'on és. Towan, dormiràs durant tres dies al Desguàs Dos per haver dit això.

El noi va assentir, portant-se les mans al coll i tractant de recuperar el ritme normal de respiració. Ningú el va mirar quan es va dirigir a la part posterior del grup i es va perdre entre les ombres.

-Us ajudarem a trobar la Tahl -va dir en Nield tranquil·lament, tornant a la conversa com si no hagués passat res-. Però vosaltres també haureu d'ajudar-nos a nosaltres.

Obi-Wan va haver de contenir-se per no cridar: "Per suposat que us ajudarem!" Era el seu Mestre el que havia de prendre una decisió. Mai s'havia enfrontat a una situació on la causa li semblés més justa. Havien estat enviats a rescatar la Tahl, però segurament podrien continuar amb la seva missió de Guardians de la Pau. El principal propòsit de la galàxia era aconseguir la pau per a aquest planeta. Nield els estava donant l'oportunitat de fer alguna cosa per la pau, alhora que complien el propòsit originari de la seva missió. Va esperar que Qui-Gon parlés. Els ulls de tots els presents en la volta estaven expectants, clavats en la figura del fornit Cavaller Jedi.

-Hem parlat amb els Melida -va dir en Qui-Gon amb precaució-. I amb vosaltres. Però encara no tenim una visió completa del que passa allà fora. No us puc prometre l'ajuda fins que no hagi parlat amb els Daan.

Va passar un moment fins que les paraules d'en Qui-Gon van fer el seu efecte. Després, la cara d'en Nield es va tornar vermella d'ira.

- Vols veure alguna cosa dels Daan? -va preguntar, reptant-lo-. Jo sóc Daan. Vine amb mi. Et mostraré per què els Daan no són millors que els Melida. Però tampoc pitjors.

Següent