Els Defensors dels Morts (I)

Els Defensors dels Morts

Aprenent de Jedi 5

Jude Watson

 

CAPÍTOL 1

El caça de combat va baixar ràpidament cap a la superfície del planeta Melida/Daan. Sobre l'accidentat terreny del planeta s'elevaven enormes estructures de banús sense portes ni finestres, perfectament alineades, formant illes quadrades.

Obi-Wan Kenobi les va observar des de la cabina mentre pilotava la nau.

- Què poden ser? -va preguntar a Qui-Gon Jinn-. No he vist mai res de semblant.

-No ho sé -va replicar el Jedi mirant el paisatge atentament amb els seus ulls blaus-. Naus d'emmagatzematge potser, o complexos militars.

-Podrien estar ocultant algun tipus d'instal·lació -observà l'Obi-Wan.

-L'escàner no registra res, però anem a baixar una mica per si de cas.

Sense reduir la velocitat, Obi-Wan va acostar la nau a la superfície del planeta. Van passar fregant pedres i vegetació. Els motors anaven al màxim d'energia, així que Obi-Wan subjectava amb força els controls. El més mínim moviment podia fer que s'estimbessin.

-Si volem així de baix acabaré fent un escàner molecular de les teulades -va comentar secament Qui-Gon, assegut al seient del copilot-. Estàs volant massa baix en aquesta velocitat, padawan. Si ens creuem amb una pedra acabarem estavellant-nos.

El seu to no era excessivament sever, però Obi-Wan sabia que Qui-Gon no admetria una rèplica. Obi-Wan era l'aprenent de Jedi d'en Qui-Gon, i una de les regles dels Jedi és que no es pot qüestionar l'ordre d'un Mestre.

De mala gana, Obi-Wan va reduir suaument la velocitat. La nau es va elevar uns pocs metres. Qui-Gon mirava atentament cap endavant, buscant un lloc per aterrar. Buscaven als afores de Zehava, la ciutat principal de la planeta Melida/Daan, i era crucial que ningú s'assabentés de la seva arribada.

A Melida/Daan es lliurava una cruenta guerra civil des de feia trenta anys. Era la continuació d'un conflicte que havia existit durant segles. Els dos pobles enfrontats, els Melida i els Daan, no es posaven d'acord en el nom del seu planeta. Els Melida l'anomenaven Melida, i els Daan, Daan. Per no entrar en discussió, el Senat Galàctic havia decidit utilitzar els dos noms separats amb una barra.

Cada poble o ciutat del planeta estava en guerra, i els territoris s'adquirien o perdien en una contínua sèrie de batalles. La capital, Zehava, estava assetjada la major part del temps, i la frontera entre els Melida i els Daan es movia contínuament al llarg de la ciutat.

Obi-Wan sabia que el Mestre Jedi Yoda havia confiat en ells per a aquesta missió, i els havia triat curosament entre molts Jedi. La missió era important per a ell. Feia unes setmanes, una dels seus alumnes més brillants, la Mestra Jedi Tahl, havia arribat a Melida/Daan com a Guardiana de la Pau.

Tahl era coneguda entre els Jedi per les seves habilitats diplomàtiques. Els dos bàndols havien arribat a un acord, però la guerra es va reiniciar i la Tahl va ser ferida de gravetat i capturada pels Melida.

Feia uns dies, Yoda va aconseguir enviar un missatge al seu contacte al planeta, un Melida anomenat Wehutti que havia acceptat introduir a Obi-Wan i Qui-Gon d'amagat a la ciutat i ajudar-los a alliberar la Tahl.

Obi-Wan sabia que la missió que els esperava era més difícil que les habituals. Aquesta vegada, els Jedi no havien estat convidats per acabar amb un conflicte. No eren benvinguts. L'últim Jedi que havia estat allà havia estat capturat i potser assassinat.

Va mirar de reüll el seu Mestre. La mirada d'en Qui-Gon era tranquil·la i intensa mentre escrutava el paisatge que tenien davant. Segons va observar Obi-Wan, no semblava amagar preocupació o inquietud.

Una de les moltes coses que Obi-Wan admirava d'ell era el seu posat tranquil. Va voler ser el seu padawan perquè Qui-Gon fos respectat per la seva valentia, habilitat i maneig de la Força. Encara que de vegades tenien les seves diferències, Obi-Wan sentia un gran respecte cap al Mestre Jedi.

- Veus aquell canó? -va preguntar Qui-Gon, tirant-se cap endavant i senyalant-. Si poguessis aterrar entre les parets podríem amagar allà la nau. És un bon lloc.

-Puc fer-ho -va prometre l'Obi-Wan.

Mantenint la velocitat, va començar a baixar.

-Redueix la velocitat -li va advertir.

-Sé com baixar -va dir l'Obi-Wan, serrant les dents.

Era un dels millors pilots del Temple Jedi. Per què havia Qui-Gon de corregir-lo sempre?

Va entrar brunzint a la petita obertura. A cada costat de la nau només tenia un centímetre d'espai, però en l'últim moment, i massa tard, va veure que un dels laterals tenia un petit sortint. Es va sentir un gran soroll a la cabina quan un dels costats de la nau va fregar contra el sortint.

Obi-Wan va fer baixar la nau fins a terra i va apagar els motors. No volia mirar a Qui-Gon, però sabia que convertir-se en Jedi suposava admetre la responsabilitat dels errors. Va mirar al seu Mestre de front.

Es va sentir alleujat en trobar-se amb la mirada divertida d'en Qui-Gon.

-Sort que no vam prometre que tornaríem la nau sense cap esgarrinxada -va dir.

Obi-Wan va somriure obertament. Havien pres prestat el transport de la reina Veda, del planeta de Gala, on havien acabat amb èxit la seva última missió.

Mentre sortien de la nau, cap al rocós terreny de Melida/Daan, Qui-Gon es va aturar.

-Aquí hi ha una gran pertorbació en la Força. L'odi domina aquest lloc.

-Sí, puc sentir-lo -va dir l'Obi-Wan.

-Hem de ser molt curosos en aquest planeta, padawan. Quan hi ha molta emoció concentrada en un lloc és difícil mantenir les distàncies. Recorda que ets un Jedi. Ets aquí per observar i per ajudar si pots. La nostra missió consisteix a portar la Tahl de tornada al Temple.

-Sí, Mestre.

Els arbustos eren forts i amb moltes fulles, així que va ser fàcil trobar grans branques per cobrir la nau. Així no seria visible des de l'aire.

Els dos Jedi van sortir a l'espatlla els seus equips de supervivència i van començar a caminar cap als afores de Zehava. Els havien recomanat que s'apropessin per l'Oest, on es trobarien amb Wehutti a la porta controlada pels Melida.

Van recórrer un camí polsegós entre muntanyes i canons. A la fi, les torres i els edificis de la ciutat emmurallada es van alçar davant d'ells. S'havien allunyat de la carretera principal, caminant a camp través, i ara atalaiaven la ciutat des d'un turó proper.

Mirant cap avall, als camps, Obi-Wan es va donar compte del paisatge desolat que oferien els afores de la ciutat. No es veia gent pels carrers i només hi havia una entrada a la ciutat, a la carretera principal. En l'obertura de la gruixuda muralla es veia un post de vigilància amb dos canons làser apuntant a la carretera. Dues altes torres flanquejaven el post. Darrere de la muralla s'endevinaven els edificis, distribuïts als turons de la ciutat. A prop de la muralla hi havia un edifici llarg i baix, de pedra negra i sense finestres ni portes.

-Té una mida més petita que els que hem vist des de l'aire -va comentar Obi-Wan.

Qui-Gon va assentir.

-Podria ser algun tipus d'edifici militar. I les torres indican que hi ha un camp de partícules en funcionament. Si intentem entrar sense permís ens dispararan amb raigs làser.

- Per què anàvem a fer-ho? -va preguntar Obi-Wan-. No hauríem d'aproximar-nos a menys que estiguéssim segurs que Wehutti ens hi espera.

Qui-Gon va buscar en el seu equip de supervivència un parell d'electrobinoculars i va enfocar al post de vigilància.

-Males notícies -va dir-. Veig una bandera de Daan. Això vol dir que tota aquesta part de la ciutat està ara controlada pels Daan, o almenys l'entrada.

-I Wehutti és Melida -es va queixar Obi-Wan-. Així que no hi ha manera d'entrar.

Qui-Gon va retrocedir per apartar-se del camp de visió de la ciutat i va guardar els electrobinoculars amb la resta de l'equip.

-Sempre hi ha una manera, padawan -va dir-. Wehutti ens va dir que ens apropéssim per l'Oest. Si seguim al voltant de la muralla, pot ser que trobem una àrea sense guàrdies. Quan ens hàgim allunyat de les torres de vigilància podrem apropar-nos.

Mantenint-se protegits per les ombres de les muntanyes, Obi-Wan i Qui-Gon van fer el seu dolorós camí al voltant de les muralles de la ciutat. Quan van estar fora de l'àrea de visió del punt de vigilància es van acostar. Els ulls d'en Qui-Gon escrutaven cada centímetre de les muralles, buscant un buit. Obi-Wan sabia que Qui-Gon estava usant la Força per comprovar el camí que havien de recórrer, amb l'esperança de trobar un forat en el camp de partícules. Obi-Wan va intentar fer el mateix, però només sentia espurnes de resistència.

-Espera -va dir en Qui-Gon de sobte. Es va aturar i va aixecar una mà-. Aquí. Hi ha un forat al camp.

-Hi ha un altre d'aquests edificis negres -va assenyalar Obi-Wan.

El llarg i baix edifici s'estenia enganxat a la muralla de la ciutat.

-Encara no sé què són, però crec que evitar-los seria el millor -va remarcar Qui-Gon-. Escalarem la muralla prop d'aquests arbres.

-Necessitarem la Força -va dir l'Obi-Wan, mirant els alts murs.

-Sí, però una corda de carboni també ens ajudarà -va dir en Qui-Gon, somrient.

Va deixar el seu equip a terra i es va ajupir sobre ell.

-Necessitarem el teu també, padawan.

Obi-Wan va donar uns passos, apropant-se a Qui-Gon alhora que lliscava el seu equip per deixar-lo a terra. Tot d'una, les seves botes van ensopegar amb alguna cosa que va fer un soroll metàl·lic. Mirà a baix i va veure que havia mogut una mica de terra que estava damunt d'una planxa metàl·lica.

-Mira, Mestre -va dir-. Em pregunto si això serà...

No va tenir oportunitat d'acabar la frase. Tot d'una, unes barres d'energia van emergir del sòl i els van atrapar. Abans que poguessin moure's, la planxa de metall es va obrir i tots dos van caure a l'abisme que s'obria sota els seus peus.

Següent