El Rei Unit (XVIII)

Anterior

18

-BEN!

La veu de la Mara va arribar per l'intercomunicador de l'Ombra tan aguda i alta que en Luke gairebé va deixar caure el micropunter que estava sostenint al compartiment de dades de reserva profunda de l'R2-D2.

-Ben, vine a la cuina ara mateix!

-Uh, això podria no ser tan bona idea -va dir en Luke per l'intercomunicador. Va aixecar els seus magniulleres i va mirar per la coberta utilitària fins on Ben estava assegut, envoltat per cobertes de caixes i cilindres, cobert de cap a peus de lubricant de servomotor-. Almenys no fins que hagi tingut un bon sanifregat. Està a la coberta utilitària amb mi.

-Fent què? -demanà la Mara.

En Luke va creuar la mirada amb Ben i va apuntar amb la barbeta cap a la unitat de l'intercomunicador de la paret.

-Treballant en el meu kíllik -va dir dòcilment en Ben. La seva expressió li va semblar al Luke culpable i preocupada-. La Nanna va dir que podia.

-Queda't on ets!

Luke va aixecar una cella en direcció al seu fill.

-Sona seriós.

Ben va assentir.

-Suposo.

-Alguna idea?

Ben va tornar a treballar en el seu droide «kíllik».

-Potser.

Decidint que tots dos descobririen què preocupava a la Mara en un minut, Luke va tornar al sector aïllat que havia trobat en els xips de memòria de reserva profunda de l'R2-D2. A jutjar pel trencament rovellat al circuit de servei, la fallada havia ocorregut anys, potser dècades, abans i havia estat completament benvolent fins que un trosset microscòpic de cobertura va unir el trencament. Atès que l'R2-D2 havia estat funcionant bé amb la fallada durant la majoria de la seva vida de servei, en Luke es preguntava quant havia passat des que alguna cosa s'havia escrit en aquest sector.

L'iris de l'escotilla d'accés es va obrir al costat d'en Luke i la Mara el va travessar amb un contenidor buit de gelatina de carn a la mà. La seva irritació era òbvia en la vivesa del seu pas... i en l'aura turbulenta que projectava en la Força.

-Espera un segon, R2 -va dir en Luke, deixant el micropunter a la taula de treball-. Això sembla important.

R2-D2 trinà una resposta preocupada.

-És clar que tu ets important -va dir en Luke-. Però de tota manera necessito un descans. Voldré assegurar-me que les meves mans estan fermes.

R2-D2 va xiular en senyal de suport.

Luke va començar a creuar la coberta cap a la seva dona i el seu fill, on Ben encara estava assegut dins del seu embolcall del kíllik de coberta de caixes, aixecant la vista cap a la Mara.

-Et va dir la Nanna que podies prendre tot un contenidor de gelatina de carn, jovenet? -va preguntar la Mara.

Els ulls d'en Ben es van tornar rodons.

-Va dir que podia prendre un tall.

-A tu et sembla que això és un tall?

Ella va baixar en contenidor buit perquè ell el veiés

En Ben va arronsar les espatlles. Bastant valentament, va pensar en Luke.

-Vaig pensar que ella volia dir un contenidor.

En Luke va sentir que la paciència de la Mara es feia trossos. Quan ella va començar a moure el contenidor al davant d'en Ben, ell li va donar un suau estirada amb la Força i la va instar a què es calmés.

La Mara es va aturar, component-se mentre pretenia examinar l'etiqueta del contenidor.

-La Nanna va ser qui va trobar el contenidor, Ben -va dir la Mara i entregant-l'hi-. Ella diu que hem perdut tota una caixa sencera des que vam deixar Jwlio... i no crec que ningú més mengi això.

-Tesar podria.

-Gelatina de carn? -va preguntar dubtosa la Mara.

-Potser -va dir esperançat en Ben-. Ell es menja qualsevol cosa.

-Qualsevol cosa viva -li va corregir -. Però podríem preguntar-li. He de fer que ell baixi?

En Ben va dubtar i després va negar amb el cap.

-No.

-Ja pensava que no -la veu de la Mara es va suavitzar-. Ben, no sé com pots menjar-te tot això sense deixar les meves cobertes fetes un fàstic, però has de parar. Et posaràs malalt.

-Està bé, mare -va dir en Ben, sonant alleugerit-. No t'has de preocupar-te per això. Jo no he estat menjant-me'l.

-No has estat menjant-te'l? -va preguntar la Mara-. Llavors què has estat fent amb ell?

L'expressió d'en Ben va tornar a ser preocupada i va parlar a desgana.

-Alimentant al meu kíllik.

La Mara va guardar silenci durant un moment.

-Ben, què vam dir sobre mentir? -va preguntar llavors ella.

Els ulls d'en Ben van baixar.

-Que si menteixo, he de quedar-me amb Kam i Tionne la propera vegada que el pare i tu aneu en una missió.

-Exacte -va dir la Mara-. Recordem això.

-D'acord -va dir en Ben-. Jo no ho vaig oblidar.

-Bé. -La Mara es va ajupir i va agafar el contenidor buit-. I no més gelatina de carn.

Els ulls d'en Ben es van obrir molt.

-Res?

-No fins que arribem a casa. -En Luke esperava sonar ferm-. Ja has tingut prou almenys per a deu viatges.

Mentre la Mara i ell tornaven a la sala de màquines, ell va continuar sentint una irritació general en ella.

-D'acord, això no només és per la gelatina de carn -va dir ell suaument-. Què passa? Estàs cansada de sentir quant troben a faltar la Tahiri i els altres a Jwlio?

La Mara va negar amb el cap.

-No és això.

-Cansada dels ewoks que grunyen?

-Tampoc és en Tarfang -va dir la Mara-. No estic segura de si els kílliks són enemics o només amics perillosos, però estic segura que necessitem aprendre tot el que puguem sobre ells.

Luke va romandre en silenci, sentint que hi havia més que estava per venir.

-És només una intranquil·litat que tinc -va dir la Mara-. Segueixo sentint com si estiguéssim a punt de ser atacats de nou.

Luke va fer una pausa i es va obrir conscientment a la Força.

-Jo també puc sentir-ho, però no tan fort com tu. Podríem fer un altre escombrat a la recerca de polissons.

-I trobar alguna cosa que vàrem passar per alt les últimes sis vegades? -la Mara negà amb el cap i va somriure-. Torna amb el teu droide, Skywalker. Només estàs intentant ficar-me a la nostra cabina una altra vegada.

-Sóc bastant predictible en aquest sentit -va dir en Luke-. Però presta atenció en aquesta sensació. Sigui el que sigui que l'estigui causant, sembles tenir una connexió especial amb ella.

-Quina sort la meva. -La Mara va obrir l'escotilla i després va mirar per sobre de la seva espatlla abans de travessar-la-. I sobre la cabina.

-Sí?

-Potser més tard.

R2-D2 trinà una objecció preocupada.

-No et preocupis -va dir en Luke rient-. Sóc un Mestre Jedi. Encara puc concentrar-me.

Va recollir les seves eines i acuradament reparà el trencament en el xip de reserva profunda de l'R2-D2. Una vegada que la soldadura va estar freda, va tornar a aixecar les seves magniulleres i es va tornar cap a la pantalla de diagnòstics sobre la taula de treball.

-D'acord, R2. Vegem què ens mostra ara la teva memòria de reserva profunda.

Una llista d'encapçalaments i nombres començà a rodar per la pantalla, però es va aturar sobtadament mentre s'aproximava a la localització del sector reparat.

-No t'aturis -va dir en Luke-. Necessito veure si pots accedir en aquest sector.

R2-D2 dringà durant un moment i llavors el rodar de dades per la pantalla es va reassumir. El nombre del sector desaparegut va aparèixer, però l'encapçalament descriptiu va aparèixer amb caràcters aleatoris.

-Atura't -va dir en Luke.

El rodar de les dades va continuar fins que l'encapçalament va desaparèixer per la part alta de la pantalla i llavors es va aturar.

-Ara el teu temps de resposta és lent -es va queixar Luke-. Torna enrere.

R2-D2 va transmetre una pregunta.

-El sector que he estat intentant reparar. Dos vint-i-dos.

La llista va baixar fins que la meitat inferior de l'entrada va aparèixer sobre de la pantalla.

-I estàs tenint problemes amb el rodar de les dades. -En Luke sospirà-. Sembla que tens una cuca en el teu sistema. Puc necessitar eliminar el maleït magnetisme.

L'entrada va caure cap a la meitat de la pantalla, amb una lletra a l'encapçalament canviant amb cada línia que baixava.

-Atura't! Per què estàs fent aleatori l'encapçalament?

El droide va xiular una negació.

-Ho estàs fent, R2 -va dir en Luke-. Vaig veure canviar les lletres.

R2-D2 dringà un moment i després va mostrar un missatge a la pantalla de diagnòstics.

HA D'ESTAR CODIFICAT.

-Codificat? -En Luke va començar a preguntar-se si potser el sector no havia estat aïllat a propòsit. R2-D2 havia vist molta acció fins i tot abans de la Rebel·lió i en Luke sempre havia sentit curiositat pels secrets que el petit droide podria haver guardat-. Llavors pirateja'l.

R2-D2 grinyolà una objecció.

-R2, ets un droide astromecànic -va dir en Luke-. Tens suficient poder de computació per piratejar una clau triple amb un aleatori cec doble. Crec que pots solucionar un simple codi de substitució.

El droide brunzí amb resignació i llavors va començar a dringar i xiuxiuejar. Uns moments després, l'encapçalament es va esvair completament. En Luke va esperar que tornés de forma llegible, després finalment es va rendir i va grunyir.

-No em diguis que vas perdre l'encapçalament.

R2-D2 trinà una disculpa.

-No hi ha problema -va dir en Luke, perdent la paciència amb les excuses del petit droide. Es va baixar les magniulleres-. Simplement ho fusionaré amb un sector que està en el directori.

R2-D2 va retirar el seu braç a la interfície del buit de dades i xiulà en protesta.

-Llavors torna a connectar-te i deixa de posar això difícil -va dir en Luke-. Deixa'm veure què hi ha en aquest sector.

El droide grallà una pregunta.

-Aquest.

En Luke va tocar amb la punta del filament del seu soldador el sector 222 i es va sorprendre de sentir una dèbil veu femenina sortir dels altaveus del droide.

-Ànakin...

En Luke va veure una espurna de llum movent-se sobre la taula de treball. Es va aixecar les magniulleres, esperant trobar imatges de la Tahiri i el seu nebot mort, Ànakin, compartint un moment personal que l'R2-D2 hagués capturat amb el seu hologravador.

En el seu lloc, en Luke es va trobar mirant a una bella dona de la mida d'una mà i d'ulls marrons a qui no va reconèixer. Ella va caminar a través de la taula de treball i llavors es va aturar al costat d'un musculós jove vestit, igual que ella, amb robes per dormir.

-Què et preocupa? -va preguntar ella.

El jove va continuar mirant lluny d'ella.

-Res.

-Ànakin, quant ens durà ser honestos l'un amb l'altre?

El cor d'en Luke se li va pujar a la gola. No hi havia reconegut immediatament al seu pare. Volia trucar la Mara, compartir amb la Leia el que estava sentint... però estava massa sorprès. Simplement va continuar mirant.

El jove, Ànakin, es va tornar per mirar a la dona.

-Era un somni.

-Dolent?

L'Ànakin va mirar per sobre del cap d'ella.

-Com els que solia tenir sobre la meva mare... just abans que morís.

La dona va dubtar i llavors finalment va preguntar.

-I?

La mirada de l'Ànakin va baixar.

-Era sobre tu.

L'holograma va cruixir en detenir-se de sobte i un sinistre xiuxiueig es va elevar del més profund de la maquinària interna de l'R2-D2. En Luke es va baixar les magniulleres i va mirar de prop per trobar el cap gravador xocant contra el filament del seu soldador mentre intentava accedir al sector 222.

-R2! -Luke va allargar la mà cap a l'interruptor del circuit primari del droide-. Espera!

El cap gravador va deixar de moure's, però en Luke no va aixecar el filament del soldador.

-Què estàs fent?

El droide va reinserir el seu braç de la interfície en el buit de dades i Luke va haver d'aixecar les magniulleres per llegir el missatge a la pantalla del diagnòstic. Va continuar mantenint el filament del soldador al seu lloc.

NECESSITO REFORMATAR EL SECTOR 222. AQUESTES DADES ESTAN CORRUPTES.

-A mi no em sembla corrupte. -En Luke no podia entendre per què l'R2-D2 intentaria tan desesperadament amagar el contingut del 222, però no tenia dubtes que això era exactament el que el droide estava fent-. Qui era aquella dona que estava amb el meu pare?

R2-D2 va xiular dues notes.

-La dona de l'holograma -va dir irritadament en Luke-. Mostra-m'ho una altra vegada.

L'holoprojector de l'R2-D2 es va encendre obedientment, mostrant la figura familiar i tridimensional d'una princesa alderaaniana amb un elegant vestit blanc.

-Ajuda'm, Obi-Wan Kenobi -va dir la figura-. Ets la meva única esperança.

-No aquesta dona -va dir en Luke-. Conec a la meva germana. La que estava parlant amb l'Ànakin. És aquesta... és aquesta la meva mare?

Un missatge va aparèixer a la pantalla de diagnòstics.

NO SÉ DE QUINA DONA ESTÀS PARLANT. AQUEST SECTOR ÉS DEFECTUÓS. HAURIA DE SER AÏLLAT.

-Estava aïllat... probablement a propòsit.

En Luke va estudiar acuradament a l'R2-D2, tocant-lo a través de la Força. Amb la majoria dels altres droides, qualsevol esperança de sentir la veritat s'hauria perdut en la indesxifrable estàtica de la Força generada per les seves rutines de sistemes. Però l'R2-D2 havia estat una companyia propera al Luke durant gairebé tres dècades. L'aura de l'estàtica del petit droide era tan distintiva per a ell com ho eren les presències de la Mara o la Leia o en Han.

Després d'un moment, en Luke va sentir la direcció que les seves preguntes havien de prendre.

-No semblava com si ells sabessin que tu estaves hologravant. Què estaves fent? Espiant?

L'R2-D2 va deixar escapar a xiscle que en Luke es va prendre com una protesta de negació, fins que va acabar amb un agut cruixit i un increment de l'electricitat va fondre el filament que en Luke estava utilitzant per protegir el sector 222. Va treure el cable d'una tirada i va començar a reprendre el droide per la seva tossuderia, però una glopada de fum àcid sortint del panell li va dir que causar tant de mal no era una cosa que un droide es faria a si mateix. En Luke va utilitzar la Força per prémer l'interruptor del circuit primari de l'R2-D2 i després va obrir un segon panell d'accés per ventilar l'interior de la carcassa.

Quan el fum es va aclarir, es va baixar les magniulleres i va veure que cada circuit a un mil·límetre del sector 222 s'havia fos. Pitjor encara, una boleta del filament fos havia aterrat en el propi sector. En Luke es va arrencar les magniulleres i les va llançar contra la paret.

-Kríffids pirates informàtics! -No podia evitar sentir que algú havia fet un gran esforç per evitar que ell descobrís la identitat de la seva mare, però per descomptat això era només la seva decepció. Qui vulgui que hagués posat trampes a l'spyware de l'R2-D2 ho havia fet per les seves pròpies raons, raons que eren importants feia cinquanta anys, però que difícilment importaven ara-. Kríffida història!

-Pare -va preguntar la veu d'en Ben-, què és kríffid?

En Luke es va tornar per descobrir el seu fill dret al seu costat, bocabadat per la desacostumada mostra de fúria del seu pare.

-Res. Una mala paraula -va dir en Luke, calmant-se. Amb una mica de sort, i l'equipament adequat, el xip de memòria podria ser restaurat i les trampes anul·lades. Les coses mai eren tan dolentes com semblaven-. La teva mare no s'alegrarà que jo digués això davant teu.

-No et preocupis. Jo no ho diré. -Un somriure innocent va sorgir a la petita cara d'en Ben-. Potser pugui agafar un tub de nerf per untar?

Següent