CAPÍTOL
14
Ple de ràbia i frustració, Obi-Wan no
va saber què respondre-li. Va ser Qui-Gon qui va dir amablement:
-Ho sento, Cerasi. Marxem demà.
Obi-Wan no va voler ni veure la
reacció de la Cerasi. Es va girar, amb un gran dolor al seu cor. L'havia
decebut.
No podia fer res. No anava a canviar
l'opinió d'en Qui-Gon. Obi-Wan va ajudar a atendre la Tahl. La van cuidar, donant-li
brou i te. La Cerasi havia portat la farmaciola d'en Qui-Gon i va poder curar
algunes ferides. Ja semblava més forta. Obi-Wan sabia que estaria a punt per
viatjar a l'endemà. Els poders de recuperació dels Jedi eren sorprenents.
Quant van acabar de cuidar la Tahl,
Obi-Wan es va asseure, recolzant-se en una paret, i va intentar calmar els seus
sentiments de dolor. Li havia passat alguna cosa que no comprenia. Sentia com
si hagués dues persones en ell: un Jedi i una persona anomenada Obi-Wan. Abans
mai havia pogut separar les dues parts.
No s'havia comportat com un Jedi amb
Nield i Cerasi. Havia estat un d'ells. No hi havia necessitat la Força per
sentir-se unit a una cosa més forta que ell.
I ara, Qui-Gon li demanava que deixés
als seus amics just quan més el necessitaven. Li havien pregat que els ajudés,
havien lluitat al seu costat, i ara havia d'anar-se'n, precisament perquè una
persona gran li deia què havia de fer.
La lleialtat semblava un concepte més
fàcil d'entendre en el Temple. Pensava que havia estat el millor padawan
imaginable. Hi havia aconseguit unir el seu cos i la seva ment amb el seu Mestre,
i servir-lo.
Però ara no volia seguir fent-ho.
Obi-Wan va tancar els ulls alhora que li inundava la frustració. Va pressionar les
seves mans al voltant dels genolls per evitar que tremolessin. Se sentia
espantat de veure el que li estava passant. No podia acudir a Qui-Gon per
demanar-li consell. No podria confiar en el seu consell mai més. Però tampoc
podia oposar-se a ell.
Nield caminava nerviós per les
habitacions, rondant per tots els racons, en silenci. Tots esperaven la resposta
dels Melida i els Daan a la seva declaració de guerra. La tarda, que s'havia
fet eterna, es va convertir en nit, i ningú havia respost.
-No ens prenen seriosament -va dir en
Nield amargament-. Hem de colpejar-los una altra vegada, i fer-ho amb suficient
intensitat perquè reaccionin.
La Cerasi li va posar la mà a
l'espatlla.
-Però no aquesta nit. Tothom
necessita descansar. Demà pensarem alguna cosa.
Nield va afirmar amb el cap. Cerasi
va baixar la intensitat de les llums fins que no van quedar més que tènues
punts de llum a les parets fosques, com si fossin estrelles llunyanes en un cel
fosc.
Qui-Gon es va embolicar en la seva
capa i va dormir al costat de la Tahl, per si necessitava la seva ajuda durant
la nit. Obi-Wan es va quedar expectant, fins que els nois i les noies que tenia
al seu voltant es van quedar adormits. Va veure en una cantonada a Nield i la
Cerasi, que parlaven tranquil·lament.
Hauria d'estar amb ells, va pensar
Obi-Wan amargament. Pertanyia a ells i volia parlar d'estratègies i plans. En
comptes d'això, havia de romandre en silenci, sense fer res. La Cerasi no li
havia mirat ni una sola vegada durant tota la nit. Nield tampoc. No hi havia
dubte que estaven enfadats i decebuts amb ell.
Obi-Wan es va aixecar vacil·lant.
Fins i tot si s'anava al dia següent, volia deixar-los clar que no tenia altra
opció. Va caminar amb cura entre els nois que dormien i es va apropar a ells.
-Volia acomiadar-me de vosaltres ara
-va dir-. Ens anirem demà a primera hora -es va detenir-. Em sap greu no poder-vos
ajudar. M'hauria agradat fer-ho.
-Ho entenem -va dir Nield en un to
tallant-. Has d'obeir al teu gran.
-No és només obediència, és també una
qüestió de respecte -va explicar l'Obi-Wan.
Les seves paraules sonaven buides,
fins i tot per a ell.
-Ah -va dir la Cerasi, assentint-. El
meu problema és que mai he tingut res a respectar. El meu pare em deia el que
estava bé, però sempre s'equivocava. Què importa si hagués dit que milers o
milions han de morir? El cel segueix sent blau i el nostre món segueix
existint. La causa és el que importa. I així, el teu Cap-Mestre et diu el que
has de fer i tu vas i ho fas. Encara que sàpigues que està equivocat. Això és
el que es diu respecte -Va mirar a Nield-. Potser jo hagi viscut massa temps en
la foscor, però no puc veure-ho clar.
Obi-Wan va romandre dret davant
d'ells, acovardit. Se sentia confús. La vida d'un Jedi sempre li havia semblat
clara com una font d'aigua pura, però la Cerasi havia embarrat l'aigua,
omplint-la de dubtes.
-Us ajudaria si pogués -va dir
finalment-. Si pogués fer alguna cosa que us fes canviar d'opinió sobre mi...
Nield i Cerasi es van mirar, i
després es van tornar cap a ell.
- Què passa? -va preguntar Obi-Wan.
-Tenim un pla -va dir la Cerasi.
Obi-Wan es va acostar a ells.
-Expliqueu-me'l.
Nield i Cerasi es van agrupar al seu
costat, amb els fronts gairebé tocant-se.
-Saps que hi ha torres deflectores al
voltant de la ciutat -va murmurar la Cerasi-. I també al voltant del centre
Melida. Aquestes torres controlen el camp de partícules que impedeix l'entrada
i que separa els Melida dels Daan.
-Sí, les he vist -va assentir
Obi-Wan. Nield es va acostar una mica més.
-Hem entrat en contacte amb els Joves
que estan fora de la ciutat -va dir -i els hem enviat un missatge explicant-los
que hem tingut èxit en la captura de les armes dels dos bàndols. Hi ha molts
pobles destruïts al voltant de la ciutat, i molts d'aquests nois viuen allà, al
camp. Centenars. Milers, si considerem una àrea àmplia. Tots estan connectats a
través d'una xarxa. Si aconseguim trencar els camps de partícules, ells podrien
entrar a Zehava.
-I, a més, tenen armes -va afegir
tranquil·lament la Cerasi-. Tindríem un exèrcit. Els Majors no solament serien
inferiors en nombre, sinó que, a més, no tindrien res amb el que lluitar. Si
tenim cura i la Gent Gran són prou intel·ligents per rendir-se, podríem guanyar
una guerra sense necessitat de matar ningú.
-Sembla un bon pla -va dir l'Obi-Wan
-, però com aneu a acabar amb les torres deflectores?
-Aquest és el nostre problema -va dir
en Nield-. Només poden ser destruïdes des de l'aire. Tot el que necessitem és
una nau.
-No podem utilitzar les nostres -va
explicar la Cerasi-. Les torres tenen un sistema de defensa, i les nostres no
són prou ràpides. Necessitem un caça de combat.
Cerasi i Nield van mirar-lo fixament.
-Sabem que vas arribar volant amb
algun tipus de nau a Melida/Daan. Podries portar-nos en aquesta nau per
realitzar la nostra missió? -va preguntar la Cerasi.
Obi-Wan es va quedar sense
respiració. Cerasi i Nield li estaven demanant un gran favor. Anava més enllà
de la desobediència d'un padawan. Significava desafiar al propi Yoda.
Qui-Gon estaria en el seu dret de
fer-lo tornar al Temple. Probablement hauria de comparèixer davant el Consell
Jedi, i Qui-Gon podria fer que deixés de ser el seu padawan.
-Podem sortir a l'alba -va dir en Nield-.
Aquesta missió durarà una hora, una mica més potser. I després podeu dur la
Tahl de tornada a Coruscant.
-A més, la destrucció del camp de
partícules també us facilitarà a vosaltres la sortida de Zehava -va assenyalar
la Cerasi.
-Però si el caça de combat resulta
danyat, això significarà que no podrem treure-la d'aquí de cap manera -va dir
l'Obi-Wan-. Això farà que fracassem en la nostra missió, i jo seré responsable
de la mort de la Tahl.
La Cerasi es va mossegar el llavi.
-Em sap greu haver-me burlat de tu
abans -va dir amb gran esforç, com si no estigués acostumada a disculpar-se-.
Sé que el Codi Jedi dirigeix les vostres vides. I sabem que t'estem demanant molt.
Si no estiguéssim desesperats no ho faríem. Ja has fet prou per nosaltres.
-I vosaltres també heu fet molt per
nosaltres -va dir l'Obi-Wan -. No hauríem rescatat la Tahl sense la vostra
ajuda.
-És la nostra última oportunitat
d'aconseguir la pau -va dir en Nield-. Quan la Gent Gran vegin quants som, no
tindran més opció que rendir-se.
Obi-Wan va mirar la figura d'en Qui-Gon,
que dormia. Li devia molt al seu Mestre. Qui-Gon havia lluitat al seu costat,
li havia salvat la vida. Tenien un vincle especial.
Però també se sentia unit a Nield i la
Cerasi. No importava que fes poc temps que es coneixien. El corrent que sorgia
entre ells era una cosa que no havia experimentat mai. I encara que la Cerasi
s'havia disculpat pel que havia dit, no hi havia un germen de veritat en les
seves paraules? Era correcte obeir quan el seu cor li deia que estava
equivocat?
L'habitual feresa de la mirada de la
Cerasi s'havia suavitzat quan va veure la confusió que reflectia la seva cara.
Nield el mirava fixament, acalorat. Sabia també que estava demanant a Obi-Wan
un gran sacrifici.
Havia de trair a Qui-Gon, trair la
seva vida de Jedi. Per ells. Per la seva causa. Ells podien demanar-ho perquè
sabien que tenien raó.
Obi-Wan estava d'acord amb ells. I no
podia defraudar-los. No podia prendre aquesta decisió com a Jedi. La prendria
com a amic.
Va respirar fondo.
-Ho faré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada