CAPÍTOL
16
Quan Yoda es va comunicar amb Obi-Wan
en forma d'holograma i li va dir que Qui-Gon estava de camí, el noi es va
sentir exultant. Va recuperar la confiança i va sentir el primer moment de
felicitat des de la mort de la Cerasi.
Però, immediatament, la felicitat es
va transformar en preocupació. Qui-Gon venia obligat. Treballar amb un Qui-Gon
silenciós i desaprovador anava a ser pitjor que treballar sol?
Melida/Daan
és el que importa,
es va dir a si mateix amb fermesa, he de
fer tot el que estigui a les meves mans per salvar al planeta que Cerasi tant
volia.
Qui-Gon trigaria diversos dies a
arribar. Mentrestant, Obi-Wan tenia molt temps de sobres i res a fer. Gràcies a
l'amargor d'en Nield, havia estat expulsat dels Joves. Potser quedava algú que
no estava d'acord amb les tàctiques d'en Nield, però això no significava que
fos a unir-se a Obi-Wan. Ningú s'atrevia a contradir a Nield.
Obi-Wan se sentia com si fos un
fantasma. No se li permetia dormir als túnels, així que ho feia on podia o on
se li feia de nit. Edificis abandonats, places públiques, un parc enllumenat
amb els focus de diversos lliscants abandonats. La vida girava al seu voltant,
però ell no participava en ella. L'única cosa que el retenia al planeta era la
seva afecció a la causa de la Cerasi.
La seva única amiga era la Roenni. La
noia el buscava sovint i li lliurava menjar. Li havia portat un equip de
supervivència amb una corda brillant, una farmaciola i una càlida i lleugera
manta per a les nits fredes. Obi-Wan se sentia agraït per la seva lleialtat,
però també estava preocupat per si algú els veia junts i li ho explicava a
Nield.
-S'enfadarà molt -va dir a la Roenni.
Estaven asseguts en un petit parc que
havia estat un camp de batalla durant l'última guerra, i on l'herba lluitava
per créixer enmig de les zones de terreny que havien quedat abrasades. Només
quedava un arbre dempeus; els altres eren només monyons amb les branques i els
troncs reduïts a estelles.
Els càlids ulls marrons de la Roenni
es van tornar ferotges de sobte.
-No m'importa. El que està fent està
malament. Nield és una bona persona i algun dia es donarà compte. Fins llavors
et protegiré. Igual que tu em vas protegir a mi.
-No sé si Nield canviarà d'opinió algun
dia -va contestar Obi-Wan, recordant l'odi que havia vist en la seva mirada.
-No sap el que fa perquè està dolgut
-va dir la Roenni tranquil·lament-. Només tu pots aconseguir la pau, Obi-Wan.
-No puc fer res -va dir l'Obi-Wan
derrotat-. No tinc influència sobre Nield. Ni tan sols em parla.
- Per això has cridat al teu Jedi?
-va preguntar la Roenni-. Pot ell ajudar a Melida/Daan?
Obi-Wan va assentir i va tocar la
seva pedra de riu.
-Si hi ha algú que pot ajudar-vos és
Qui-Gon Jinn.
Obi-Wan seguia confiant plenament en
el seu Mestre, encara que Qui-Gon hagués perdut la confiança en ell.
* * *
Per fi va despertar el dia de
l'arribada d'en Qui-Gon. Obi-Wan havia rebut instruccions per trobar-se amb ell
fora de les portes de la ciutat.
Quan Obi-Wan va veure la figura alta
i forta del Mestre Jedi dirigint-se cap a ell, va sentir un calfred d'alegria.
Un somriure d'alleujament es va dibuixar a la cara.
Però, a mesura que anava reconeixent
la cara inexpressiva d'en Qui-Gon, el somriure es va anar esvaint lentament.
Per descomptat, el seu Mestre, o més aviat el seu antic Mestre, no somreia.
Òbviament, veure a un antic padawan havia d'omplir d'angoixa a un Cavaller
Jedi.
L'expressió de la cara d'en Qui-Gon
es va relaxar i es va tornar més neutral. El Jedi va assentir a l'Obi-Wan.
No hi va haver una salutació. Ni
preguntes sobre el seu estat d'ànim. Bé. Obi-Wan podia suportar-ho. Li havia
demanat ajuda, no amabilitat. Els dos van començar a caminar junts cap a la
ciutat.
Obi-Wan esperava que Qui-Gon parlés.
Per què no ho feia? Si poguessin parlar del que havia passat... Si Qui-Gon li
donés una oportunitat d'explicar-se...
En l'instant en què havia vist a
Qui-Gon s'havia adonat d'alguna cosa. Ara estava segur. Volia tornar a ser un
Jedi. I no solament un Jedi, sinó el padawan d'en Qui-Gon Jinn. Volia tot allò
al que havia renunciat i tornar a la seva vida anterior.
No pertanyia a Melida/Daan. S'havia
sentit fascinat per una causa. Una causa justa i bona, això era veritat; però
hi havia altres causes justes a la galàxia per les quals també volia lluitar.
Es va adonar que la Cerasi tenia raó. Obi-Wan volia tenir una altra vida,
diferent a la que podia viure al planeta Melida/Daan.
Hi havia tornat a trobar el camí
correcte i això estava bé. I, però, encara sentia desesperació. Només havia de
mirar a Qui-Gon per entendre que el Jedi no se l'emportaria una altra vegada
amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada