Senda Desconeguda (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Per esbrinar com havien recuperat la Gent Gran les armes, Qui-Gon va decidir començar pel lloc més obvi: el magatzem on l'Àrea de Seguretat les havia confiscat. Nield havia aconseguit les seves allà, però, podrien els Majors haver robat les seves armes també d'allà?

Els dos homes van fer el camí fins al magatzem sense dir res. Qui-Gon es va adonar que hi havia molt silenci entre ells, i no era el silenci còmode que sorgeix entre els amics. Qui-Gon percebia les emocions que l'Obi-Wan tractava d'ocultar. Entre elles, la principal era l'esperança de ser perdonat.

Qui-Gon, és clar, ja li havia perdonat. No estava segur en quin precís moment havia passat; si quan havia escoltat la veu de l'Obi-Wan explicant la notícia de la mort de la Cerasi, o quan el seu antic padawan l'havia rebut amb aquesta expressió d'esperança a la cara. Potser havia estat una cosa gradual, però estava segur que aquest sentiment estava en el seu cor.

Qui-Gon no es considerava un home inflexible. Obi-Wan havia pres una decisió impulsiva en la calor d'una determinada situació, i era una elecció de la que ja s'havia penedit. Això formava part del seu procés de creixement.

La qüestió principal no era que li hagués perdonat. Qui-Gon havia donat ja el següent pas. Li permetria a Obi-Wan tornar amb ell si li ho demanava? Creia que no.

De tota manera, va pensar Qui-Gon sent honest amb si mateix, aquest sentiment podia canviar. Ja havien canviat altres en el passat, així que era millor esperar i no dir res. Obi-Wan havia de responsabilitzar-se de les conseqüències de la seva decisió. I una d'aquestes conseqüències era la incertesa.

El magatzem estava desert, tancat per l'exterior amb un fort cadenat. Qui-Gon el va manipular amb el seu sabre làser i, quan va aconseguir obrir-lo, va empènyer la porta. Hi havia un noi i una noia asseguts i parlant enmig d'un espai buit. Quan Qui-Gon va entrar, tots dos van mirar cap amunt sorpresos. Van reconèixer a la noia, que era la Deila, però no al xaval, un noi de cara grassoneta i rodona.

Deila es va posar dreta quan va veure a Obi-Wan. Semblava confosa. Des que Obi-Wan no era ja el seu cap no sabia què fer. Havia de seguir respectant-lo? Va tornar a seure a la cadira. El noi va fer un gest per aixecar-se, però la Deila li va llançar una gèlida mirada i ell es va tornar a asseure ràpidament.

Qui-Gon va veure que Obi-Wan es tornava vermell. Abans, aquests dos nois havien estat els seus amics, però Nield havia traçat una línia de combat i, ara, eren lleials a Nield. Qui-Gon es va preguntar fins quan i en què consistiria aquesta lleialtat. Què hi feien, asseguts enmig d'un enorme magatzem buit? Havien d'haver entrat per una finestra. Què estaven ocultant?

-Hola, Deila -va dir Qui-Gon en un to amistós-. M'alegro que estiguis bé.

Deila va assentir fredament a Qui-Gon.

-Em sorprèn que estiguis de tornada a Melida/Daan.

-Certes faccions de Melida/Daan han demanat ajuda Jedi -va contestar Qui-Gon-. He vingut per ajudar.

Deila va mirar a Obi-Wan.

-Crec que sé qui t'ha cridat.

-Quedem molts que encara tenim confiança en trobar la pau -va dir Obi-Wan-. Com tu la tenies fa temps.

Deila es va posar vermella.

-El nostre últim objectiu sempre és la pau. Què vols?

-Només algunes respostes -va dir en Qui-Gon.

-No tinc res a dir-te.

-Encara no t'he preguntat res.

-Estem intentant esbrinar com van aconseguir les armes els Joves i la Gent Gran -va dir Obi-Wan-. Algú les va robar? Òbviament, el magatzem ha estat buidat. -Es va girar cap al noi- Tu què saps d'això, Joli?

-No diguis res, Joli -va dir la Deila tallant-. No tenim per què donar explicacions a un estrany.

Qui-Gon es va ajupir per apropar-se a la Deila i la va traspassar amb la seva intensa mirada blava. Podia utilitzar la Força amb la noia, però era millor deixar que es guiés per les seves pròpies emocions. Sentia la seva incomoditat. Encara respectava a l'Obi-Wan. Podia sentir-ho també.

-Saps que l'Obi-Wan ha lluitat molt pel planeta Melida/Daan -va dir Qui-Gon-. Va derrocar cada torre deflectora per tu, i per això va córrer un gran risc. Ell, Nield i Cerasi van dissenyar l'estratègia amb la qual vau guanyar la guerra. Va lluitar al teu costat en aquesta guerra. Després d'aconseguir la pau va tornar a arriscar la seva vida per aconseguir el desarmament. Pot ser que sigui un estrany, però també ha jugat un paper fonamental per salvar el teu món. I, ara, quedant-se aquí, continua arriscant la seva vida perquè pensa que encara pot ajudar. Per què no li mostres una mica de respecte?

La feresa de la Deila es va esfumar sota la mirada d'en Qui-Gon, i la jove va començar a rondinar.

-No ho sé.

-Quan algú no té clares les coses sol omplir la seva ment amb les idees d'altres. Estàs segura que tot el que diu Nield és veritat?

La Deila mirà a Joli. Potser Qui-Gon havia tocat una qüestió que ells havien estat discutint. Joli va assentir.

-No -va murmurar la Deila.

-Llavors, si pots, contestaràs a les meves preguntes? Amb això ajudaries a preservar la pau a Melida/Daan.

Deila va mirar a Obi-Wan i es va mossegar el llavi.

-És clar que vull contribuir a la causa de la pau.

Qui-Gon va assenyalar a Obi-Wan.

- On són les armes? -va preguntar Obi-Wan.

-Mawat es va endur la major part -va dir la Deila-. Segons ha dit, se les emportava a un lloc més segur. No sé on.

- Es va encarregar ell de donar armes als Nield i als Joves? -va preguntar l'Obi-Wan.

Qui-Gon va veure que la Deila mirava a Joli abans d'assentir amb el cap.

-Ell ens va explicar que s'havia assabentat que la Gent Gran tenien armes. Llavors, Nield li va donar permís. Què podia fer jo? Nield és el governant principal.

Així que Mawat havia aconseguit el que volia. Sabia que Obi-Wan s'oposaria a utilitzar les armes, però, com havien aconseguit les armes la Gent Gran?

La cara rodona d'en Joli estava vermella. Va mirar nerviós la Deila.

-Crec que hauríem de dir-ho -va dir.

- Calla, Joli! -va cridar la Deila.

- No vull tornar a lluitar en una guerra! -va cridar en Joli-. Tu vas dir que tampoc! No estem amagats aquí per això?

- Què vols dir-nos, Joli? -va preguntar en Qui-Gon.

-Aquell dia, Mawat va donar armes als Majors -va esclatar la Joli.

- Mawat? -va preguntar sorprès l'Obi-Wan-. Però, per què?

-Perquè ell volia un enfrontament -endevinà Qui-Gon-. No és així, Joli?

Joli va assentir.

-Si hi havia una batalla, Nield seria el responsable. Mawat volia assegurar-se que hi hagués un enfrontament. Ell..., fins i tot va col·locar franctiradors a les teulades per assegurar-se que començaven a disparar en cas que Nield i Wehutti no ho fessin. Volia la guerra.

-I, d'aquesta manera, ell podria fer-se amb el poder -suggerí en Qui-Gon.

-Ell creu que Nield és feble -va dir la Joli, tirant-se enrere fins a recolzar-se en una paret-. I ara està planejant una altra batalla.

- Avui? -va preguntar Obi-Wan-. Per això esteu amagats?

La Deila es va mossegar el llavi.

-Ha tractat de reclutar-nos, però ens hem amagat. No volem lluitar. Especialment des que ningú sap on és Nield. Mawat està planejant una acció a gran escala, però no estem segurs de quina és. Actua pel seu compte. Vol que jo col·loqui determinats explosius. Però ell no pot decidir si comencem una guerra amb els Majors!

-Crec que tant Nield com Mawat s'han tornat bojos -va dir en Joli-. Tenim pau al nostre planeta. Per què no tractem de conservar-la?

-Aquesta és una pregunta molt intel·ligent, Joli -va dir en Qui-Gon-. M'encantaria que tots els planetes de la galàxia sabessin la resposta.

* * *

-Així que un dels franctiradors va matar la Cerasi -va dir Obi-Wan quan van arribar al carrer. Ara que sabia aquesta informació, se sentia trastornat -. Ella està morta per culpa d'en Mawat. El més estrany és que Mawat també volia la Cerasi.

-El més important és que Nield no va matar la Cerasi -va dir Qui-Gon-. Ell necessita saber-ho, i també tot allò relacionat amb la traïció d'en Mawat. Tens idea d'on pot estar Nield?

-Podria dir una dotzena de llocs -va dir Obi-Wan pensatiu-. Els túnels. El parc...

-Doncs anem de pressa -va dir Qui-Gon amb el semblant seriós-. Ens queda poc temps.

Va buscar dins de la seva capa, va agafar el sabre làser de l'Obi-Wan, i l'hi va oferir.

-Té. Tinc la sensació que vas a necessitar-ho.

Obi-Wan va agafar amb força l'empunyadura. Quan la va tocar va poder sentir de nou la Força que brollava al seu voltant.

La hi va col·locar en el cinturó, va aixecar la barbeta i va mirar directament als ulls a Qui-Gon. Per primera vegada des que havia arribat no sentia vergonya.

No li importava el que Qui-Gon pensés. Ell encara era un Jedi.

Següent