Captius del Temple (I)

Captius del Temple

Aprenent de Jedi 7

Jude Watson

CAPÍTOL 1

El canvi que havia sofert el Temple Jedi va sorprendre a Obi-Wan Kenobi, fins i tot abans d'entrar. Normalment, el Temple era un lloc per a la meditació i l'estudi; tot i que el silenci solia veure's interromput pel so apaivagat de rialles darrere d'una porta tancada, veus agitades de nens petits o la remor de l'aigua de les fonts.

Però ara ja no hi ha pau, va pensar l'Obi-Wan. La calma era gairebé inquietant. No era el silenci habitual que acompanyava als habitants del Temple. Era la quietud cautelosa d'un santuari assetjat.

Obi-Wan, al costat del qui va ser el seu Mestre, Qui-Gon Jinn, estava davant de la porta tancada de la Sala del Consell Jedi. En qualsevol moment els cridarien per entrar. Els havien demanat que tornessin al Temple per la més devastadora de les raons: algú havia atacat al Mestre Jedi Yoda.

Obi-Wan va mirar a Qui-Gon. Per a un observador normal, podria semblar que Qui-Gon mantenia la seva usual compostura. Però Obi-Wan el coneixia bé i podia percebre l'aguda aflicció que bategava sota el control.

El Temple es trobava en estat de màxima seguretat. D'aquesta manera, s'havia prohibit completament l'entrada als estranys; però ara, fins i tot els Cavallers Jedi tenien ordres de no anar-se'n fins a nou avís. Totes les entrades i sortides eren controlades, i ningú tenia permís per anar-se'n a no ser que fos per la més urgent de les missions. Encara que la majoria dels Jedi coneixien de vista a Qui-Gon, tant ell com Obi-Wan van haver de passar per un escàner de retina abans d'entrar al Temple des del nivell de l'espaiport.

Qui-Gon donava copets amb el dit a l'empunyadura del seu sabre làser. Tot d'una es va aturar i la seva expressió es va suavitzar. Obi-Wan va saber que Qui-Gon estava buscant la Força per trobar el seu centre de calma.

Obi-Wan va intentar controlar la seva pròpia aprensió, estava ansiós per trobar respostes i ple d'especulacions, però no es va atrevir a trencar el silenci. Les relacions entre ell i el seu antic Mestre havien estat una mica tenses des que Obi-Wan havia decidit que no podia seguir sent el padawan d'en Qui-Gon. Hi havia renunciat a la seva formació de Jedi per poder ajudar al jove poble de Melida/Daan a pacificar el seu planeta. Obi-Wan s'estava adonant ara de l'error que havia comès, ell de tot cor era un Jedi. L'únic que desitjava era que li tornessin a acceptar en l'Orde i tornar a ser el padawan d'en Qui-Gon.

El Mestre Jedi li havia dit que l'havia perdonat per abandonar als Jedi. Però si li havia perdonat de cor, per què sorgia aquest silenci tens entre ells? Qui-Gon era un home reservat, però Obi-Wan havia après a comptar amb l'afecte i el respecte que sovint veia en els ulls del seu antic Mestre, així com amb les seves ocasionals dosis d'humor.

Obi-Wan sabia que una vegada que li cridessin per entrar a la Cambra del Consell, el seu propi destí estaria segellat. Se li va accelerar el cor en pensar que potser el Consell havia votat a favor del seu retorn. Li havia dit a Yoda que lamentava profundament la seva decisió i esperava que el Mestre Jedi intercedís per ell.

Obi-Wan es va posar una mà al front. L'ansietat li havia fet suar. O és que feia més calor del normal en el Temple?

Estava a punt de preguntar-ho a Qui-Gon quan la porta de la Cambra del Consell es va obrir amb un xiuxiueig. Obi-Wan va entrar a la sala darrere del seu Mestre. Els dotze membres del Consell estaven asseguts en semicercle a la Cambra. La llum grisa inundava l'habitació des dels enormes finestrals que donaven a les torres i agulles blanques de Coruscant. A l'exterior, els prims núvols semblaven fins llençols metàl·lics. De tant en tant, s'obrien i es veia el centelleig platejat de les ales d'una nau reflectint un raig de sol.

Obi-Wan només havia estat unes poques vegades a la Sala del Consell. Sempre es quedava sorprès per la intensitat de la Força en aquell lloc. Amb tants Mestres Jedi al mateix lloc, l'aire semblava carregat.

Els seus ulls van buscar immediatament a Yoda. Va ser un alleujament per a ell veure al Mestre Jedi assegut al seu lloc habitual, aparentment tranquil i saludable. La mirada d'en Yoda va passar per ell inexpressiva i va anar a parar a Qui-Gon. Obi-Wan va sentir una fiblada de preocupació. Tant de bo la mirada d'en Yoda hagués estat més tranquil·litzadora.

Qui-Gon va asseure al centre de l'habitació i Obi-Wan es va asseure al seu costat.

Un dels membres més antics del Consell, Mace Windu, no va perdre el temps amb preliminars.

- Gràcies per venir -va dir amb la seva habitual solemnitat i va arrufar les celles amb gest preocupat -. Per ser sincer, aquest succés ens ha commocionat. El Mestre Yoda, com de costum, es va aixecar abans de l'alba per meditar i va anar a l'Estada de les Mil Fonts. Abans d'arribar a un pontet, va percebre una emanació del Costat Fosc de la Força. Va dubtar un moment, escoltant la Força i, en aquesta mil·lèsima de segon, va explotar un dispositiu col·locat sota el pont. La intenció era assassinar a Yoda. Afortunadament, no és tan fàcil enganyar-lo.

Mace Windu es va aturar. Una tremolor col·lectiva va recórrer a tots els presents a la Sala del Consell. Moltes persones depenien de la saviesa de Yoda.

- Mace Windu -va dir en Yoda cortesament -, aquí amb vosaltres ara estic. Aturar-nos en el possible passat no devem. Sí la solució centrar.

Mace Windu va assentir.

- El Mestre Yoda va poder veure a algú que portava un hàbit de meditació. Estava ajupit sota una cascada i després va desaparèixer entre el corrent.

- Fort en el Costat Fosc ell era -va dir Yoda assentint.

- Sabem que Bruck Chun no ha abandonat el Temple des que vas descobrir que era el culpable dels robatoris -va dir Mace Windu a Qui-Gon -, però encara no sabem amb qui està aliat. Només sabem que hi ha un intrús en el Temple.

- Se li ha tornat a veure? -va preguntar en Qui-Gon.

- No -va dir en Mace Windu, i va treure un full del braç de la seva butaca -. Però aquest matí un estudiant va trobar això. El van deixar davant la porta d'una Sala de Meditació.

Qui-Gon va agafar el full que Mace Windu li lliurava. La va llegir i després la hi va donar a Obi-Wan.

Mediteu sobre això, Mestres. La propera vegada no fallaré.

Mace Windu va descansar les mans als reposabraços.

-Evidentment, tot això ha estat el centre dels nostres debats i reflexions. Percebem al Costat Fosc en funcionament. I, per si fos poc, sembla que l'intrús se les ha manegat per sabotejar la nostra estructura central d'energia. Potser us hagueu adonat de la calor que fa. Tenim un estrany problema amb l'aire condicionat. Cada vegada que Miro Daroon arregla alguna cosa al Centre Tècnic, sorgeix una altra avaria en una altra part. També hi ha hagut diversos problemes amb els sistemes d'il·luminació i comunicació en algunes zones del Temple. En Miro amb prou feines pot amb tot.

Obi-Wan estava perplex. Mace Windu no l'havia mirat ni una sola vegada durant el seu discurs informatiu. Què hi feia ell allà? Tècnicament no era un Jedi, ja que el Consell no li havia ofert que tornés. I, per descomptat, tampoc era el padawan d'en Qui-Gon.

En aquell moment, tots els rostres del Consell es van tornar cap a ell. La intensa mirada de Mace Windu va estudiar la seva expressió. Obi-Wan va lluitar per recordar el seu entrenament Jedi per mantenir les bones formes. No era agradable tenir a dotze Mestres Jedi contemplant-te. La penetrant mirada d'en Mace Windu era la més severa de totes. Els seus ulls foscos semblaven arribar al més profund del cor, com si ensumessin entre sentiments secrets dels que ni tan sols un mateix era conscient.

- Obi-Wan, esperem que tinguis alguna informació sobre el que es proposa Bruck Chun -va dir en Mace Windu amb serietat.

- Jo no era el seu amic -va dir l'Obi-Wan sorprès.

- Eres el seu rival -va dir en Mace Windu -. Això podria ser-nos encara més útil.

Obi-Wan estava una mica confús.

-Però jo no coneixia bé a Bruck. Podria predir els seus moviments en un duel de sabres làser, sí; però no podria dir el que té al cap o al cor.

Ningú va dir res. Obi-Wan es va esforçar per ocultar la seva aprensió. Hi havia decebut als Mestres Jedi una vegada més. No hi havia en tota l'habitació un rostre amistós. Ni tan sols Yoda l'animava. Va voler assecar-se els palmells de les mans en la seva túnica, però no es va atrevir.

-Per descomptat, faré tot el que estigui en la meva mà per ajudar -va afegir ràpidament-. Només heu de dir-me el que voleu que faci. Puc parlar amb els seus amics...

- No cal -el va interrompre en Mace Windu, entrellaçant les mans -. Fins que el Consell prengui una decisió, et preguem que no interfereixis en els assumptes del Temple tret que t'ho demanem expressament.

Obi-Wan es va sentir ferit.

- El Temple és la meva llar! -va exclamar.

- Evidentment, i ets benvingut aquí fins que es resolgui la teva situació -va dir en Mace Windu -. Encara queda molt per discutir.

- Però una amenaça real plana sobre el Temple - va discutir l'Obi-Wan -. Necessiteu ajuda. I jo no era aquí quan es van produir els petits robatoris. Sóc dels pocs estudiants Jedi que poden descartar-se de la llista de sospitosos. Potser algú va ajudar a Bruck. Jo podria investigar-ho.

Per a la seva tristesa, Obi-Wan es va adonar que havia comès un error. Hi hauria d'haver sabut que era un error demanar al Consell que l'admetessin de nou basant-se en el fet que podia ser útil en un moment de crisi.

La mirada severa d'en Mace Windu el va tallar com el gel.

- Crec que els Jedi poden arreglar-se-les per resoldre la crisi sense la teva ajuda.

- Per descomptat -va dir Obi-Wan -, però m'agradaria dir-los a tots els Mestres Jedi que em sento profundament penedit de la meva decisió. Em va semblar bé en el seu moment, però ara me n'adono de com d'equivocat que estava. No hi ha res que desitgi més que recuperar el que tenia abans. Vull ser un padawan. Vull ser un Jedi.

-Recuperar el que abans tenies no pots -Va dir en Yoda-. Diferent ets. Diferent és Qui-Gon. Cada moment més diferent et fa. Cada decisió un cost té.

Ki-Adi-Mundi va prendre la paraula.

- Obi-Wan, no solament has traït la confiança d'en Qui-Gon, sinó la confiança del Consell. No sembles ser-ne conscient.

- És clar que ho sóc! -va exclamar Obi-Wan -. Em faig responsable i ho sento de debò.

-Tens tretze anys, Obi-Wan. Ja no ets un nen -va dir en Mace Windu arrufant les celles-. Per què parles com si ho fossis? Disculpar-te no fa desaparèixer l'ofensa. Vas interferir en els assumptes interns d'un planeta sense l'aprovació oficial dels Jedi. Vas desafiar les ordres del teu Mestre. Un Mestre depèn de la lleialtat del seu padawan, igual que el padawan depèn de la del seu Mestre. Si aquesta confiança es trenca, el llaç es desfà.

Obi-Wan va aclucar els ulls davant les feridores paraules d'en Mace Windu. No esperava que el Consell fos tan sever. No podia mirar a Qui-Gon. Els seus ulls es van trobar amb els de Yoda.

- Fosc el teu camí està, Obi-Wan -va dir en Yoda mica més amablement -. Dura l'espera és. Però a què s'aclareixi el teu destí esperar has.

- Ara pots anar-te'n, Obi-Wan -va dir en Mace Windu -. Hem de parlar amb Qui-Gon en privat. Vés al teu antic dormitori.

Bé, això ja és alguna cosa, es va dir l'Obi-Wan. Va lluitar per mantenir la dignitat en inclinar-se davant el Consell, però sabia que les seves galtes cremaven de vergonya mentre abandonava l'habitació.

Següent