Senda Desconeguda (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Qui-Gon es trobava en les seves dependències quan va rebre un missatge que requeria la seva presència immediata davant el Consell Jedi. Estava gairebé segur que volien informació sobre el que li havia passat amb l'Obi-Wan.

Es va aixecar sospirant. Hi havia tornat al Temple buscant pau i tranquil·litat i, per contra, se li obligava a reviure aquesta desagradable situació un cop i un altre.

No obstant això, no podia ignorar una crida del Consell. Ser un Jedi comportava reconèixer que la saviesa pròpia té límits, i que el Consell està format pels millors mestres Jedi, i també els més savis. Si volien una explicació per part d'en Qui-Gon, la tindrien.

El Jedi va entrar a la sala del Consell. Era l'habitació més gran de les situades en una de les torres del Temple, i ocupava la part més alta. Per les finestres, que s'aixecaven des del terra fins al sostre, s'albiraven les cúpules i les torres de Coruscant, que quedaven més avall. El sol sortia en aquests moments i tenyia els núvols d'un taronja intens.

Qui-Gon es va quedar dempeus al mig de l'habitació, va fer una reverència respectuosa i va esperar. Per on començarien? Li preguntaria Mace Windu, els seus ulls foscos podien travessar-te com si d'un carbó incandescent es tractés, per què havia deixat a un nen de tretze anys sol enmig d'una guerra? Comentaria Saessee Tiin que les seves accions estaven sempre motivades pel seu caràcter impulsiu? Hi havia hagut de comparèixer davant el Consell més que la resta dels Cavallers Jedi. Podia gairebé endevinar el que anava a dir cada un.

Yoda va ser el primer a parlar.

-Per un assumpte de gran importància cridat t'hem. Un secret és. Una sèrie de robatoris descobert hem.

Qui-Gon es va quedar paralitzat per la sorpresa. No estava preparat per a això.

- Aquí al Temple?

Yoda va assentir.

-Haver de parlar d'això sento. Allò robat són coses que valor monetari no tenen. I, malgrat tot, els robatoris seriosos són, en contra del Codi Jedi van.

- Creu el Consell que un dels estudiants pot ser el responsable d'aquests fets? -va preguntar Qui-Gon arrufant les celles. Mai s'havia sentit un cas similar al Temple.

-No ho sabem -va contestar en Yoda.

-Si no és un estudiant -va assenyalar Mace Windu-, llavors una força estranya ha envaït el Temple. Qualsevol de les dues situacions és intolerable. I en qualsevol dels dos casos cal investigar-ho -va posar els seus fins i elegants dits junts-. Per això t'hem convocat, Qui-Gon. Necessitem que ho investigues amb discreció. No volem alarmar els estudiants més joves, ni que el lladre se n'adoni que anem darrere seu. Volem que et facis càrrec d'aquesta investigació.

-Amb la Tahl tu treballaràs -va afegir en Yoda-. Veritat és que ella veure no pot, però destacables els seus poders són.

Qui-Gon va assentir. Estava d'acord amb Yoda. La intuïció i la intel·ligència de la Tahl eren reconegudes per tots.

-Potser que de moment els robatoris siguin menors -Va advertir Mace Windu-, però un robatori petit pot formar part d'un altre més gran. En qualsevol cas, l'amenaça és real. Ocupa't d'això, Qui-Gon.

* * *

-Sí, ja ho sabia -va dir la Tahl a Qui-Gon quan aquest es va dirigir a les seves estances per comentar-li la decisió del Consell-. Yoda va venir a veure'm aquest matí. Em va despertar amb la mala notícia. No és la millor manera de començar el dia.

La Tahl va esbossar un somriure irònic que Qui-Gon coneixia perfectament. Havien estat junts durant el seu entrenament Jedi en el Temple. La Tahl sempre cridava l'atenció. Era forta i bella, amb la pell del color de la mel fosca i amb uns ulls verds i grans. Tahl i la seva llengua esmolada havien baixat els fums i havien desafiat a tots els que intentaven burlar-se d'ella, fins i tot quan tenia sis anys.

Ara, quan mirava els seus ulls cecs i la cicatriu blanca que li travessava la cara fins a la barbeta, el cor d'en Qui-Gon s'encongia de dolor. Encara que la Tahl seguia sent meravellosament bella, li dolia veure les marques que delataven el seu patiment.

-He sentit que els sanadors van estar ahir amb tu -puntualitzà Qui-Gon.

-Sí, aquesta era una altra de les raons per les quals em va visitar Yoda. Volia assegurar-se que estava bé -va dir la Tahl. El seu mig somriure va tornar a sorgir d'una banda de la seva boca-. Ahir em van dir que mai recuperaria la vista.

La mala notícia va fer que en Qui-Gon s'anés acotant lentament fins a seure en una cadira. S'alegrava que la Tahl no pogués veure l'expressió de dolor que hi havia a la seva cara.

-Ho sento.

Ell, com la Tahl, havia conservat l'esperança que els sanadors de Coruscant fossin capaços de guarir la seva ceguesa.

Ella va arronsar les espatlles.

-Yoda va venir a dir-me que em necessitava en aquesta investigació. Crec que el nostre amic m'ha encarregat això per mantenir-me ocupada i que pensi en altres coses.

-Si no et ve de gust puc buscar un altre company -va dir en Qui-Gon-. El Consell ho entendrà.

Ella li va donar un copet a la mà i va buscar la seva tetera.

-No, Qui-Gon. Yoda, com sempre, té raó. I si hi ha una amenaça sobre el Temple, vull ajudar. I ara pren un te amb mi. -Tocà la tetera-. Encara està calent.

-Deixa'm ajudar-te -va dir Qui-Gon ràpidament.

-No -va contestar la Tahl tallant-. He de fer les coses per mi mateixa. Si treballarem junts espero que ho entenguis.

Qui-Gon va fer que sí i després es va adonar que la Tahl no podia veure-li. Havia d'acostumar-se en aquesta nova Tahl. Potser hagués perdut la vista, però la seva percepció era més forta que mai.

-D'acord -va accedir Qui-Gon-. Em ve de gust un te.

La Tahl va agafar una tassa.

- Saps el que he estat fent aquestes últimes setmanes? Exercicis d'entrenament. Estic treballant amb els mestres per desenvolupar el meu sentit de l'oïda, del tacte i de l'olfacte. Ja he fet alguns avenços importants. No tenia ni idea de com de fi que era el meu sentit.

-I jo que pensava que l'únic esmolat que tenies era la llengua -va dir Qui-Gon.

Ella va riure mentre agafava la tassa amb una mà i començava a servir el te.

-Yoda tenia preparada una sorpresa per a mi. Una sorpresa inesperada, he de dir, però no ho expliquis. Ell...

- Un centímetre a l'esquerra!

La veu musical es va escoltar de sobte darrere d'ells. Sorpresa, la Tahl va vessar el te sobre el seu canell.

- Estrelles i galàxies! -va cridar.

Qui-Gon li va acostar un tovalló. Es va girar i va veure que hi havia un androide a l'habitació. Portava el vestit platejat dels androides de protocol, però Qui-Gon es va fixar que estava equipat amb altres accessoris complementaris. Tenia extra sensors al cap i els braços eren més llargs. Es va acostar i va agafar la tassa de la Tahl.

-Veus, Mestra Tahl, has vessat el te -va dir l'androide.

-Ha estat perquè tu em vas espantar, munt de llaunes reciclat -va escopir la Tahl-. I no em diguis Mestra Tahl.

-Sí, és clar, senyor -va contestar l'androide.

-No sóc un senyor, sóc una dona. Qui és el cec?

Qui-Gon va tractar d'aguantar el riure.

- Què és això? -va preguntar assenyalant a l'androide.

-Descobreix quina era la sorpresa d'en Yoda -va dir la Tahl somrient-. 2JTJ, però digues-li DosJota. És un androide de navegació personal. Se suposa que m'ajudarà amb les tasques personals fins que pugui valer-me per mi mateixa. M'avisa dels obstacles i puc programar-lo perquè em porti a qualsevol lloc.

-Sembla una bona idea -va assenyalar Qui-Gon veient com DosJota netejava eficaçment el te que s'havia vessat.

-Preferiria caminar sola per espais tancats -va protestar la Tahl-. Va ser idea d'en Yoda, però no estic acostumada a tenir companyia constantment. Ni tan sols vaig tenir mai un padawan.

Quan la Tahl va començar a prendre el te, Qui-Gon va donar un glop al seu. Ell tampoc no havia volgut un altre padawan després de perdre al primer, Xànatos, que havia destruït tots els llaços d'honor i lleialtat que hi havia entre ells. Estar sol li havia agradat. Així només havia de responsabilitzar-se dels seus actes. Però, després d'allò, Obi-Wan havia irromput en la seva vida i, amb el temps, s'havia habituat a tenir-lo al seu costat.

-Ho sento, Qui-Gon -va dir la Tahl amablement-. Va ser una observació desafortunada. Sé que trobes a faltar l'Obi-Wan.

Qui-Gon va baixar la seva tassa amb cura.

-Ja que no vols que t'ajudi a servir el te -va dir-, puc demanar-te que no em diguis com em sento?

-Bé, potser no saps que el trobes a faltar -va dir la Tahl-. Però és així.

Enfadat, Qui-Gon es va posar dempeus.

- Ja has oblidat el que va fer? Va robar una caça per abatre les torres deflectores. Si li haguessin donat tu hauries mort a Melida/Daan!

-Ah, així que tens una nova habilitat. Pots veure les coses que haurien succeït. Ens vindrà bé.

Qui-Gon va començar a donar voltes al voltant d'ella.

-Si no l'haguéssim detingut, l'hauria robat una altra vegada. Ens hauria deixat tirats en aquest planeta sense un mitjà de transport per fugir.

La Tahl va empènyer la cadira de Qui-Gon amb el peu.

-Seu, Qui-Gon. No et veig, però m'estàs posant nerviosa. Si jo no culpo a Obi-Wan, per què has de culpar-lo tu? Estàs parlant de la meva vida.

Qui-Gon no es va asseure, però va deixar de caminar. La Tahl buscava en el seu cap raonaments per aplacar el seu estat d'ànim.

-Va rebre una impressió forta -va dir en un to amable-. Tu te'n vas anar per una banda i ell per una altra. Crec que ets l'únic que continua culpant al noi. És només un nen, Qui-Gon. Recorda-ho.

Qui-Gon romania en silenci. Estava discutint una altra vegada sobre l'Obi-Wan, i no volia parlar d'aquest tema amb la Tahl. Ni tan sols amb Yoda. Cap sabia quant havia posat de la seva part per ensenyar al noi en tan poc temps. Ningú sabia quant li havia ferit la decisió de l'Obi-Wan.

-Crec que hem de parlar de la investigació -va dir finalment-. Ara és la nostra principal preocupació. Estem perdent el temps.

-És veritat -va dir la Tahl assentint-. Crec que el Consell té raó. No podem prendre'ns aquest assumpte a la lleugera. És perillós.

- Per on comencem? -va preguntar Qui-Gon asseient-se-. Tens alguna idea?

-Un dels robatoris va tenir lloc en una àrea mig restringida -senyalà la Tahl-. Falten alguns enregistraments d'estudiants. Podem mirar qui té accés al registre del Temple. Quan no saps per on començar, cal arrencar pel més obvi.

Següent