El Rei Unit (VII)

Anterior

7

A baix a la vall, les Taat estaven rebuscant al llarg de la ribera, amb els seus tòrax brillant verds a la nebulosa llum de Jwlio. Amb la resta del territori on buscaven menjar marró i marcit per un defoliant txiss, els treballadors estaven arrasant el sòl nu, sense deixar res darrere d'ells excepte rostolls rooj i fang. Era una acció desesperada que només augmentaria la seva carestia en el futur, però els insectes no tenien opció. Les seves larves s'estaven morint de fam ara.

A la meitat de tal pobresa i penúria, la Jaina Solo se sentia més que una mica culpable per menjar thakitillo verd, però era l'única cosa en el menú d'aquesta nit. Demà, seria costelles de brot o ous de Krayt o alguna altra raresa més apropiada per a un sopar d'estat que per a un lloc de camp, i ella també se'l menjaria. Les Taat se sentirien insultades si no ho fes.

La Jaina es va ficar una cullerada de quallada a la boca i després va mirar al voltant de la terrassa cap als seus acompanyants. Tots estaven asseguts en primitius bancs d'escupcret, sostenint els seus bols en les seves faldes i utilitzant petites bombolles de Força per mantenir el pols sota control. Malgrat els vents sorrencs aixecats per l'empenta de la marea de Qoribu (el gegant gasós primari de Jwlio), el grup normalment prenia els seus menjars fora. Ningú volia passar més temps del necessari en els vergonyosos confins de les coves del niu.

Després que la quallada s'hagués dissolt, la Jaina va donar uns copets amb la seva cullera contra el bol.

-D'acord -preguntà-. Qui és el responsable d'això?

Un a un, els altres van aixecar les seves mirades, amb les seves cares traint diversos graus de culpabilitat mentre examinaven els seus pensaments de l'última setmana o així. Poc després d'arribar, l'equip havia descobert que cada vegada que parlaven d'un dinar en particular, les Taat farien que els portessin un subministrament en uns dies. Preocupats per malbaratar els limitats recursos dels seus amfitrions, la Jaina havia ordenat al grup que evités parlar sobre menjar davant de les Taat i després que evitessin esmentar-lo completament.

Finalment, en Tesar Sebatyne va donar un copet amb una urpa.

-Pot haver estat aquest.

-Pot haver estat? -va preguntar la Jaina-. O vas dir alguna cosa o no ho vas dir.

Les escates dorsals d'en Tesar es van aixecar en l'equivalent barabel a posar-se vermell.

-Aquest no va dir res. Ho va pensar.

-No poden haver escoltat d'amagat els teus pensaments -va dir la Jaina-. Algú més ha d'haver comès una relliscada.

Va mirar el grup, esperant. Els altres van continuar buscant els seus records, però ningú recordava parlar sobre menjar.

-Simplement -va dir finalment en Zekk-, m'alegro que sigui thakitillo en comptes d'algun skalrat o alguna altra cosa. -Assegut en un banc al costat de la Jaina, portava els cabells negres tan llarg i esparracat com en la seva joventut, però això era tot el que romania igual. Una última estirada l'havia convertit en una mena d'humà gegant, alçant-se fins a dos metres d'alt, amb unes espatlles tan amples com els d'en Lowbacca-. Vaig pensar que als barabel els hi agradava caçar el seu propi menjar.

-Quan podem, però aquest estava pensant en el nostre últim menjar a bord del Dama Afortunada i aquest sempre assaboreix thakitillo quan es recorda de Bela i Krasov i... -Tesar va deixar la frase sense acabar i va mirar breument en direcció a la Jaina, reconeixent en silenci el vincle de pena que havien arribat a compartir durant la missió de Myrkr-... els altres.

Fins i tot aquest lleuger recordatori de la mort del seu germà, fins i tot set anys després, va crear un adolorit forat al pit de la Jaina. Normalment, els seus deures com a Cavaller Jedi la mantenien massa ocupada per aturar-se en aquestes coses, però encara hi havia moments com aquests, quan el terrible record arribava per estavellar-se contra ella com una tempesta de foc nklloinana.

-Així que potser les Taat estan escoltant d'amagat els nostres pensaments -va dir la Tahiri, portant l'atenció de la Jaina de tornada al present-. Si estem segurs que ningú va dir res, això ha de ser.

Lowbacca va deixar escapar un llarg lament wookiee.

-Suposo que haurem d'evitar pensar en menjar -va estar d'acord la Jaina-. Som Jedi. No podem seguir menjant com hutts mentre les larves Taat es moren de fam.

-Amb certesa li treu la diversió -va estar d'acord Alema Rar. La twi'lek es va ficar una cullerada de thakitillo a la boca, després va mossegar un grumoll i va cargolar les puntes dels llargs lekku que li penjaven per l'esquena-. Bé, la major part de la diversió.

En Zekk es va menjar una cullerada.

-No li preocupa a ningú que estiguin escoltant els nostres pensaments? -va preguntar llavors.

-Hauria -va replicar la Jaina-. Hauríem de sentir-nos una mica incòmodes i violats, oi?

L'Alema va arronsar les espatlles.

-Haver és per a les ments estretes. A mi em fa sentir benvinguda.

La Jaina va considerar això durant un moment i després va assentir mostrant el seu acord.

-El mateix em passa a mi. I ho valoro. Zekk? Tu ets el que va treure el tema.

-Només ho preguntava -va dir ell-. A mi tampoc em preocupa.

-Jo sento el mateix -va estar d'acord la Tekli. La petita chadra-fan peluda va retorçar el seu morro de punta gruixuda-. No obstant això ara evitem l'agrupament de batalla perquè ens agrada compartir els sentiments entre nosaltres mateixos.

-Això és diferent -va dir la Tahiri-. Ens posem dels nervis uns als altres.

-Per posar-ho suaument -va dir la Jaina-. Mai oblidaré com aquest desig de sang em va embolicar la primera vegada que Tesar va veure un rallop.

-O com de retorçat al seu interior que aquest es va sentir quan l'Alema va voler formar un niu amb aquest lluitador rodià. -En Tesar sacsejà les seves escates i després va afegir-: Va passar una setmana abans que aquest pogués caçar de nou.

L'Alema va somriure davant el record.

-Formar un niu no era el que tenia en ment -va dir llavors.

Lowbacca va donar un cop amb el seu bol al banc al seu costat, grunyint de disgust i amb cansada resignació. Després de la guerra, la Jaina i els altres membres del grup d'atac havien començat a donar-se compte d'inexplicables canvis d'humor cada vegada que estaven junts. Només li havia portat uns dies a la Cilghal diagnosticar el problema com una reacció retardada de l'agrupament de batalla Jedi. El seu ús prolongat en la missió de Myrkr havia debilitat les fronteres entre les seves ments, amb el resultat que ara les seves emocions tendien a omplir la Força i a desdibuixar-la cada vegada que estaven a prop uns dels altres.

A vegades la Jaina creia que aquest efecte secundari també era la raó per la qual tants supervivents de l'equip d'atac trobaven difícil continuar amb les seves vides. La Tenel Ka ho estava portant bé com a reina hapana i la Tekli i la Tahiri semblaven mirar a Zonama Sekot com a un amic i una llar, però la resta d'ells (Jaina, Alema, Zekk, Tesar, Lowbacca i fins i tot Jacen) encara semblaven perduts, incapaços de mantenir una connexió amb qualsevol que no hagués estat allà. La Jaina sabia que aquesta era la raó per la qual no hi havia reconnectat amb Jagged Fel durant la seva reunió desesperada quan ell encara havia estat servint com a enllaç txiss per a l'Aliança Galàctica. Ella l'estimava, però simplement s'havia tornat cada cop més distant d'ell. De tot el món, en realitat.

Sentint que havia deixat que el seu humor ombrívol afectés els altres, la Jaina va forçar un somriure.

-Tinc bones notícies -va dir-. En Jacen ve.

Com havia esperat, això va alegrar els esperits instantàniament, especialment el de la Tahiri, que havia compartit una relació especial amb Jacen en virtut del temps que havien passat a les coves de tortura yuuzhan vong.

Però va ser l'Alema, sempre ràpida en interessar-se pels homes, que va preguntar.

-Pots dir quant trigarà?

-És difícil de dir -va respondre la Jaina. Ningú es va molestar a preguntar si realment havia parlat amb el seu germà bessó. No hi havia HoloRed a les Regions Desconegudes. I fins i tot si n'hi hagués hagut, estaven massa a prop de la frontera txiss per arriscar-se a què els escoltés un post escolta-. Però sento com si ell hagués superat el que fos que li estava retardant.

-Com trobarà ell la Colònia? -va preguntar la Tahiri. Encara que amb certesa ella podia sentir l'interès de l'Alema per Jacen tan clarament com ho feia la Jaina, semblava més divertida per això que irritada-. La Tekli i jo hauríem estat perdudes sense l'ajuda de Zonama Sekot.

-Vaig deixar un missatge per a ell amb les coordenades del niu Lizil -va dir la Jaina-. Així que, assumint que intenti trucar pel comunicador...

Va deixar la frase sense acabar quan va sentir una alarma sobtada. La sensació no va ondar o créixer o es va elevar. Simplement va apreciar-la dins seu, instantàniament completa i forta, i al principi ella va pensar que estava sentint alguna cosa dins del seu germà. Llavors els bols de thakitillo van començar a caure sobre els bancs d'escupcret i els seus companys van començar a aixecar-se i allargar les mans cap als seus sabres làser.

-Vosaltres també ho sentiu? -va preguntar la Jaina a ningú en particular.

-Por -va confirmar en Zekk-. Sorpresa.

En Lowbacca va rugir afegint alguna cosa.

-I també resolució -va estar d'acord la Jaina.

-Què dimonis? -va preguntar la Tahiri-. És com si les Taat també fossin part de l'agrupament.

-Potser són més sensibles a la Força del que pensàvem -va suggerir l'Alema.

La Jaina va mirar al seu voltant, buscant en les cares dels seus companys alguna indicació que la sensació s'havia sentit fins i tot remotament com la percepció normal a la Força d'algun altre. Només va trobar mirades de confusió i dubte.

Un rugit familiar es va elevar en el més profund de l'interior del niu. Grans volutes de fum negre van començar a sortir des dels forats de ventilació sobre la cova de l'hangar i llavors un núvol de naudards va aparèixer en l'aire per sobre de la vall i van començar a pujar cap al disc anellat de Qoribu.

-Sembla que s'apropa una altra esquadra d'Esfulladors. -La Jaina estava gairebé alleujada mentre es dirigia cap al seu propi hangar. Després de la inesperada sensació d'alarma, havia temut alguna cosa pitjor-. Fem que se'n vagin.

 Següent