CAPÍTOL
5
Obi-Wan va decidir que necessitava un
nou intercomunicador. I si tornava a passar una cosa davant dels seus ulls i
havia de demanar ajuda? O què passaria en el cas que Qui-Gon i el Consell
canviessin d'idea i li necessitessin?
Potser
m'estigui fent il·lusions, però no m'importa, va pensar Obi-Wan. He de pensar com un Jedi, encara que el
Consell no vulgui que ho faci.
En lloc de dirigir-se al seu
dormitori, Obi-Wan es va dirigir al Centre Tècnic. Estava segur que Miro Daroon
li proporcionaria un nou intercomunicador.
Al passadís va veure davant seu una
figura coneguda que venia menjant una peça de fruita muja. Era la Siri, una
companya. Ell no la coneixia molt bé, però sabia que havia estat amiga d'en
Bruck. Potser si li preguntava, ella li donaria alguna pista sobre el noi i ell
podria tornar al Consell amb la informació.
La va cridar pel seu nom. Ella es va
aturar i es va girar. L'impacte dels seus ulls blaus era com una onada
encrespada. La Siri sempre havia estat preciosa, però detestava que li fessin
comentaris sobre això. Portava els cabells rossos curtíssims i apartats del
front. Aquest estil masculí era, probablement, un intent d'ocultar la seva
bellesa, però l'únic que aconseguia era destacar els seus intel·ligents ulls i
la seva brillant pell.
Quan va veure qui l'havia cridat, el
seu gest amable es va refredar. Obi-Wan es va preguntar per què. Mai havien
estat amics, però tampoc s'havien portat malament. La Siri tenia dos anys menys
que l'Obi-Wan, però les seves capacitats l'havien portat a la classe de sabre
làser d'en Bruck i Obi-Wan. Havia estat una extraordinària contrincant. Obi-Wan
pensava que tenia un estil atlètic i una gran concentració. Al contrari que
altres estudiants, durant un duel, la Siri no es deixava portar mai per
emocions com la ràbia o la por, i mai es ficava en petites disputes. Obi-Wan pensava
que la noia es concentrava massa. En les estones lliures, mai semblava relaxada
ni disposada a unir-se a les bromes i a la diversió de la resta dels
estudiants.
-Obi-Wan Kenobi -va dir la Siri sense
emoció-. Vaig sentir que havies tornat -mossegà un tros de fruita.
- Siri, tu eres amiga d'en Bruck -va
dir Obi-Wan ràpidament-. Vas percebre algun indici d'ira o de rebel·lia en ell
durant els últims mesos? O qualsevol altra cosa fora del normal?
La Siri va mastegar, mirant-lo sense
respondre.
Obi-Wan es va sentir incòmode i es va
adonar que, en els últims temps, ser amic d'en Bruck no era exactament
beneficiós. Hi havia deixat anar la pregunta sense pensar-hi, ansiós per
obtenir una resposta i conscient de la manca de temps. Va suposar que hauria
d'haver formulat la pregunta de manera més diplomàtica.
Mentre Obi-Wan pensava una altra
forma de dir-ho, la Siri va empassar i va girar la peça de fruita a la mà per
buscar el següent lloc en el qual clavar la dent.
- I a tu què t'importa? -va preguntar
ella.
La seva rudesa va sorprendre a
Obi-Wan, que va fer un esforç per no deixar-li anar una rèplica del mateix
estil.
- Vull ajudar a Qui-Gon a atrapar a
Bruck i a l'intrús... -va començar a explicar pacientment.
- Espera un segon -el va interrompre la
Siri -. Jo creia que Qui-Gon Jinn t'havia expulsat. I que tu havies passat dels
Jedi.
Obi-Wan es va enfadar.
- Jo no vaig passar dels Jedi -va dir
irritat -. I pel que fa a Qui-Gon, nosaltres... -Obi-Wan es va aturar. No tenia
per què donar-li explicacions! Ella era allà, mastegant la seva fruita i
mirant-lo com si fos un experiment de laboratori- No hauries de fer cas de les
xafarderies - li va dir.
- Llavors per què vols que xafardegi
sobre Bruck? - Li va replicar sense perdre la calma. Va tornar a mossegar la muja.
Obi-Wan estava enfadat, però va
respirar fondo. La conversa no anava bé, això estava clar.
- El Temple està sent assetjat -va
dir, esforçant-se per no perdre la calma-. Vaig pensar que voldries ajudar.
La Siri es va posar vermella.
- No he d'ajudar-te, Obi-Wan. Ni tan
sols ets un Jedi. Però, per la teva informació, jo no era amiga d'en Bruck. Ell
només s'enganxava a mi de tant en tant per copiar-me els moviments de sabre
làser. Ell sabia que jo lluitava millor que ell. Igual que la resta de la
classe. Jo pensava que era avorrit perquè sempre intentava impressionar-me.
Això és tot sobre la nostra suposada amistat. D'acord?
- D'acord -va dir l'Obi-Wan -, però
si recordes alguna cosa...
- I una altra cosa -el va interrompre
de nou traient espurnes pels ulls -. A mi m'importa molt el Temple. Ets tu qui
va abandonar als Jedi. I en fer-ho vas posar en dubte el compromís de tots els
padawan, presents i futurs. Vas aconseguir que els Cavallers Jedi es preguntessin
si teníem el nivell de compromís que havíem de tenir. Ets gairebé tan dolent
com Bruck!
Les paraules de la Siri van impactar
en la seva cara com bufetades amb la mà oberta. El rostre de l'Obi-Wan va enrogir.
Era això el que pensaven els altres estudiants? Que els havia traït?
Obi-Wan no havia pensat que la seva
decisió pugui haver posat en dubte el compromís dels altres padawan. Si
estigués en una situació similar, ajudaria ell algú que hagués fet el que va
fer?
Amb cada trobada en el Temple,
Obi-Wan es feia una idea més clara de les conseqüències que havia provocat la
seva decisió de quedar-se a Melida/Daan. Ara s'adonava que la seva acció havia
deixat una estela de conseqüències més gran del que pensava.
Per tu
mateix les decisions prens, però que també afecten aquells que romanen en
silenci a esquenes teves recordar has.
Quantes vegades havia sentit a Yoda
dir allò? Ara, el significat estava tan clar que semblava burlar-se d'ell amb
la seva simplicitat. Va comprendre a la perfecció el que Yoda volia dir. Havia
d'haver-ho entès abans.
La Siri semblava un tant penedida de
les seves paraules. Les seves galtes estaven gairebé tan vermelles com les de
l'Obi-Wan.
- Si et recordes d'alguna cosa que
pugui servir d'ajuda, si us plau, ves a veure a Qui-Gon -va dir Obi-Wan.
- Ho faré -va murmurar la Siri -.
Obi-Wan...
Però ell no podria suportar sentir
una disculpa o una excusa. Sabia que la Siri havia deixat anar el que tancava
en el seu cor.
- Me n'he d'anar -la va interrompre
Obi-Wan, i es va allunyar ràpidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada