Els Defensors dels Morts (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Aquella nit, els Joves van estendre sacs de dormir sobre les tombes. Qui-Gon va trobar un forat, prop d'una de les entrades dels túnels adjacents, on l'aire era més fresc.

Obi-Wan es va aproximar a ell amb por.

-Nield i Cerasi m'han demanat que comparteixi amb ells la seva habitació. Tenen cura dels nois més petits.

Qui-Gon li va dirigir una mirada inquisidora, però va assentir.

-Que dormis bé, padawan.

Obi-Wan va agafar un sac de dormir i tornar al costat d'en Nield i la Cerasi. Dormien en una petita avantsala de la volta. Nield va col·locar un dit sobre els llavis de l'Obi-Wan quan va entrar.

-Els nois estan adormits -va xiuxiuejar.

-Nosaltres hauríem de dormir també. Ens caldrà totes les nostres forces per demà.

Va posar la mà a l'avantbraç de l'Obi-Wan.

-Cerasi m'ha dit que t'uniràs a nosaltres. Em sento honrat.

-L'honor és meu per poder ajudar-vos -va contestar Obi-Wan.

Es va acomodar a terra, a prop d'ells. Va pensar que no seria capaç d'agafar el son, però la tranquil·la respiració dels nois va acabar per bressolar-lo.

Era difícil precisar a quina hora es va despertar. La Cerasi es va aixecar i va tocar l'espatlla d'en Nield, que ja estava gairebé despert i es va aixecar immediatament.

Obi-Wan el va imitar. Estava preparat. No actuava com un Jedi, sinó com una persona, com un amic. Es va afermar el seu sabre làser i la fona que la Cerasi li havia donat la nit anterior. Hi havia una entrada que comunicava l'avantsala directament amb els túnels que portaven a la zona Daan. Qui-Gon no el veuria marxar.

Obi-Wan sabia que era incorrecte no demanar permís, però no estava segur de quant s'anava a enfadar Qui-Gon quan s'assabentés de la seva marxa. Després de tot, el Mestre Jedi també s'havia ofert a ajudar-los amb l'estratègia.

Obi-Wan es va sentir satisfet de la seva decisió quant es va unir a Nield i Cerasi en els deserts carrers del Cercle Exterior, controlat pels Daan. Els tres es movien com un equip, suportant el gelat aire del matí. Caminaven cap avall pels carrers deserts, gairebé sense fer soroll amb les seves petjades. Nield i Cerasi ja havien decidit el seu primer objectiu.

Van encendre un tub i es van pujar a la teulada d'un habitatge. Des d'allà podien veure el sol, que era més un indici de brillantor que una font de calor.

-Odio haver de despertar a tothom -va dir en Nield, lluint un ampli somriure.

-De tota manera, ja és hora que estiguessin aixecats.

La Cerasi va agafar un tub de míssils camuflat com una joguina.

-Estic llesta.

Obi-Wan portava diversos projectils penjant del seu cinturó. Va posar un al tub. Els projectils anaven equipats amb petits amplificadors perquè el so que provoquessin en caure s'assemblés al d'un torpede de protons real. Cerasi i Nield havien escollit un carrer que accentuaria el ressò del so.

-Anem -Obi-Wan va mostrar la seva conformitat.

Cerasi va apuntar a un edifici abandonat que havia a l'altra banda del carrer. Va disparar.

L'estrèpit de l'explosió els va sorprendre.

- Escolta això! Ha funcionat! -va dir en Nield, exultant.

Va col·locar una bola làser en la seva fona i va disparar contra la paret de l'altre costat del carrer. Va sonar l'inconfusible i característic tust d'un tret làser. Obi-Wan va posar ràpidament un altre projectil dins del tub, i la Cerasi el va fer explotar. L'estrèpit va ressonar en tots els edificis que tenien a sota.

Nield va continuar llançant boles làser amb la seva fona i Obi-Wan va seguir carregant-les. Llançaven bola rere bola, recarregant i tornant a disparar ràpidament. El so dels trets ressonava en tot el carrer. Algú va sorgir d'una porta i va mirar ràpidament amunt i avall del carrer. Nield i Obi-Wan, situats on ningú podia veure'ls, van llançar una pluja de trets a un edifici abandonat.

Crack crac crac crac! Les boles làser van xocar contra una superfície metàl·lica, provocant un soroll encara més gran. Els Daan van començar a dirigir-se cap a l'edifici.

-Han donat l'alarma -va dir en Nield-. Ja hem fet la nostra feina aquí. Marxem.

Saltant d'edifici en edifici, van arribar a un altre carrer més tranquil. Van repetir el mateix procés i després van marxar. Corrent, disparaven ràfegues de boles làser mentre la Cerasi llançava projectils cap a aquells llocs en què hi hagués un ressò més gran i pogués fer més soroll. Mentre es movien entre els blocs d'edificis, aixecaven barricades on podien per interceptar els vehicles militars. En els posts de control, llançaven trets amb les seves armes fingides sobre els caps dels guàrdies, que adoptaven postures defensives i exploraven els carrers deserts amb els seus electrobinoculars d'infrarojos, a la recerca dels atacants invisibles.

El sol sortia i les sirenes van començar a sonar a tota la ciutat. Nield es va tornar cap a ells. El sol arrencava reflexos vermells del seu fosc pèl.

-Anem ara a les casernes militars.

Obi-Wan se sentia emocionat. Era gairebé com un joc, un parany que Nield i Cerasi havien ordit. Però ara, el joc es tornava seriós. Atacar un objectiu militar, fins i tot amb explosius falsos, podia ser perillós.

Nield els va conduir a través de les teulades fins a les casernes militars. Des de la teulada d'un edifici a l'altre costat del carrer, Obi-Wan podia veure els soldats corrent cap als seus vehicles militars, portant rifles làser i llança-torpedes. Òbviament, anaven a investigar què passava en els nombrosos llocs on havien saltat les alarmes.

-Com més lluny, millor -va comentar la Cerasi-. Així no hi haurà molts soldats per aquí.

Aquesta part podia ser perillosa. No es tractava de disparar a cases plenes de civils que dormien. Els militars podien reaccionar amb fermesa, però Nield havia afirmat que si no els convencien de l'autenticitat de l'atac, el seu pla no funcionaria. Si els soldats se sentien bombardejats, pensarien que no eren els trets d'un franctirador aïllat, sinó un atac en tota regla.

A més de Nield, Cerasi i Obi-Wan, altres grups dels Joves havien anat als barris Daan i Melida. Els seus atacs havien de ser simultanis als de les casernes militars.

Van esperar fins que els militars es van allunyar en els seus vehicles. Dos guàrdies es van quedar a l'exterior, en dos refugis armats transparents. La Cerasi va carregar el seu tub. Obi-Wan i Nield van posar boles en les seves fones. Després de comptar fins a tres en veu baixa, van disparar alhora.

Les boles làser van arribar a l'edifici i van sonar com trets làser. Els projectils van explotar. Els tres havien tornat a carregar i disparar, i ràpidament van lliscar cap a la vora de la teulada per saltar a l'edifici contigu. Des d'allà, van tornar a disparar.

Els soldats van sortir de l'edifici amb les seves armadures i empunyant les seves armes. Enfocaven amb els seus electrobinoculars als carrers i edificis que tenien al voltant. Les sirenes sonaven amb insistència. Els soldats van començar a avançar pel carrer. Petites naus de vigilància aèria van enlairar-se i vehicles armats van començar a sortir d'una estació subterrània.

-És el moment precís d'allunyar-nos d'aquí -va dir la Cerasi.

Van tornar a col·locar les seves falses armes i les seves fones en els cinturons, van creuar a través de la teulada i van descendir veloços a terra, a través d'una canonada. Quan van arribar al carrer, van disminuir el seu pas com si fossin uns adolescents Daan que havien sortit a fer un volt al matí.

- Ei, vosaltres! Atureu-vos!

Es van quedar gelats. La veu venia de darrere d'ells. Nield els hi havia donat targetes d'identificació, així que estava segur que no tindrien problemes. La Cerasi va treure un paquet de l'interior la seva túnica. Obi-Wan la va mirar confós. Tenia una arma? Ell, per descomptat, portava el seu sabre làser, però no hauria estat capaç d'utilitzar-lo contra les tropes que hi havia pel carrer. Els hauria compromès.

Es van girar i van veure a tres soldats que s'aproximaven amb les seves armes, apuntant-los directament al cor.

-Targetes d'identificació -va dir un soldat amb un to de veu brusc.

Els tres nois les hi van lliurar ràpidament. Nield havia donat a Obi-Wan la d'un noi Daan que més o menys tenia la seva edat i el seu pes. Els soldats van inserir els discos en una màquina lectora. Obi-Wan va esperar que la hi retornessin, però, per contra, el primer soldat va mirar als altres dos nois. Encara semblava sospitar alguna cosa. Els va mirar amb deteniment.

- Passa alguna cosa? -va preguntar Nield amb preocupació.

- Què porteu aquí?

El primer soldat va assenyalar el paquet amb l'arma de la Cerasi.

-Do... Dolços de muja -va balbucejar la Cerasi, nerviosa. Es va agafar al paquet-. Per a l'esmorzar. Els comprem tots els matins.

-Deixa'm veure.

El soldat va obrir la tapa del paquet. A dins, Obi-Wan va poder veure una fila de pastissets embolicats en tovallons.

- Què porteu en els cinturons? -va preguntar l'altre soldat-. No sou una mica grans per portar joguines?

-Estem practicant per quan estiguem a l'exèrcit -va contestar en Nield.

Va aixecar la barbeta.

-No podem esperar per lluitar contra els malvats Melida.

- I això què és?

El soldat apuntava cap al sabre làser de l'Obi-Wan. El Jedi el va agafar i el va encendre.

-L'última joguina de Gala. El meu avi les ven al Carrer de la Victòria.

Els soldats el van mirar.

-Nosaltres no teníem joguines com aquestes quan érem petits -va dir el primer soldat amb ressentiment.

- En la propera Batalla de Zehava, els Daan s'imposaran! -va contestar Obi-Wan, brandant el seu sabre en l'aire.

-Ara hem d'estar entrant en la propera Batalla de Zehava, així que afanyeu-vos i fiqueu-vos en algun refugi -va dir el tercer soldat amb pesar.

Va retornar a Nield la seva targeta d'identitat i va suggerir a l'altre soldat que fes el mateix.

-Vosaltres aviat estareu lluitant amb armes de veritat.

Els tres soldats se'n van anar, amb els seus comunicadors plens de missatges d'altres atacs en diferents punts de la ciutat.

-Vam estar prop aquesta vegada -La Cerasi va respirar amb força-. M'alegro d'haver portat els pastissets. Ens han servit d'excusa per justificar la nostra presència al carrer tan aviat.

-Vaja, jo vaig pensar que els portaves per si jo tenia fam -va ser capaç de fer broma l'Obi-Wan.

El seu cor anava recuperant el seu ritme normal. No volia ni pensar com hauria reaccionat Qui-Gon si els Daan l'haguessin capturat.

-Va ser un moviment intel·ligent activar el sabre làser i fer-los creure que era una joguina -va dir Nield a Obi-Wan -. Vam tenir sort que fossin tan ximples que no es van donar compte que eres un Jedi.

La Cerasi els va mirar.

-Jo vaig pensar que Obi-Wan estava preparat per utilitzar-lo.

Nield va somriure àmpliament.

-Jo vaig pensar que anava a salvar-nos a tots.

Els tres van riure alleujats. Obi-Wan va sentir un corrent de simpatia entre Nield, Cerasi i ell. Malgrat que encara seguia en perill, mai s'havia sentit tan lliure.

Següent