Senda Desconeguda (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

La sorprenent notícia de la mort de la Cerasi es va estendre per tota la ciutat de Zehava. Ella havia estat un símbol de pau. I, ara, la seva mort també s'havia convertit en un altre símbol, però no de reconciliació.

Cada bàndol del conflicte havia utilitzat la mort de la jove per justificar els seus propis fins. Per als Majors, era un símbol de la irresponsabilitat i la imprudència dels Joves. Per als Joves, la seva tràgica mort simbolitzava l'odi inflexible de la Gent Gran. Cada grup culpava l'altre de la mort de la Cerasi.

Els Joves i Gent Gran estaven més enfrontats i dividits que mai. Encara que tant Nield com Wehutti s'havien retirat, les seves faccions patrullaven els carrers sense amagar les armes. Cada bàndol captava adeptes cada dia. El rumor més estès era que la guerra era inevitable.

Obi-Wan sabia que la Cerasi hauria odiat que la seva mort s'hagués convertit en una raó per lluitar. Però ell no volia començar a desxifrar significats i símbols. Només podia sentir-se afligit.

Nield no havia anat al funeral de la Cerasi. Les seves cendres s'havien guardat a la mateixa Sala de l'Evidència on estaven els seus pares.

Obi-Wan estava sol. El sentiment de la pèrdua de la Cerasi era l'únic que l'acompanyava. El percebia quant obria els ulls. Era com si els seus ossos haguessin abandonat el seu cos i haguessin deixat un enorme espai buit. Caminava sense rumb pels carrers de la ciutat, preguntant-se com podia la gent menjar, anar de compres o viure, si la Cerasi havia marxat.

Revivia el moment de la seva mort una vegada i una altra, i es preguntava per què no havia corregut més ràpid, per què no s'havia dirigit a ella abans o per què no havia previst que ella pogués aparèixer per allà. Per què no li havia arribat el tret a ell?

Llavors, tornava a veure la sorpresa reflectida en els ulls cristal·lins de la Cerasi quan havia rebut el tret, i sentia ganes de cridar i de colpejar les parets. La ràbia ocupava tant espai en ell com el dolor.

La pèrdua de la Cerasi li colpejava cada vegada amb més força. Saber que mai més parlaria amb ella li produïa un enorme mal. Trobava a faltar a la seva amiga. Sempre la trobaria a faltar. Havia estat una persona important en la seva vida i els hi havien quedat moltes coses per dir-se.

Obi-Wan caminava cada dia meditant aquests pensaments. Caminava fins que se sentia exhaust, fins que gairebé no podia ni veure. Després dormia tot el que podia. Quan s'aixecava, començava a caminar de nou.

Els dies passaven i ell no sabia com superar el dolor. Un dia, sense adonar-se'n, es va trobar a la plaça on acabava el Carrer de la Glòria i on la Cerasi havia mort. Algú havia penjat una pancarta entre dos arbres, en què es podia llegir: "VENGEU LA CERASI. TRIEU LA GUERRA".

Obi-Wan va sentir que alguna cosa explotava en el seu interior, va córrer cap a la pancarta i va saltar per agafar-la. Quan la va tenir a les mans, va notar que el material era dur i difícil de trencar, però, encara que va acabar amb els músculs adolorits i els dits plens de ferides, va aconseguir reduir-lo a petits trossos.

No podien utilitzar el nom de la Cerasi d'aquesta manera. Havia d'impedir-ho. Havia d'utilitzar el seu dolor i l'amor que sentia cap a ella per aconseguir-ho.

Necessitava parlar amb Nield. Ningú excepte ell podia ajudar-lo.

Obi-Wan el va trobar en els túnels, a l'habitació llunyana de la volta on s'havien trobat per primera vegada. Era una estada que havien utilitzat com a magatzem durant un curt període de temps. Nield estava assegut en un banc, amb el cap cot.

- Nield? -Obi-Wan va entrar dubitatiu en l'habitació-. T'he estat buscant.

Nield no va aixecar la mirada, però tampoc li va dir a Obi-Wan que marxés.

-Els nostres cors estan trencats -va dir Obi-Wan-. Ho sé. La trobo a faltar. Però ella estaria furiosa si pogués veure el que està succeint. Entens el que vull dir?

Nield no va contestar.

-Començarà una altra guerra, i la Cerasi està sent utilitzada com a excusa -va continuar Obi-Wan-. No podem permetre que això passi, aniria en contra de tot el que ella defensava. No vam ser capaços de protegir-la mentre va estar viva, però podem protegir la seva memòria.

Nield romania amb el cap cot. Era el seu dolor tan gran que no podia escoltar-lo?

En aquest moment, Nield va mirar cap amunt. Obi-Wan va fer un pas enrere. En lloc de la aflicció que Obi-Wan esperava trobar a la cara del seu amic, va veure una enorme ràbia.

- Com t'atreveixes a venir aquí? -li va preguntar Nield, amb una veu que tremolava de la fúria-. Com t'atreveixes a dir que no vas poder protegir-la? Per què no, Obi-Wan?

Nield es va posar dempeus. En aquest reduït espai, gairebé tocava amb el cap al sostre. La seva ira inundava tota l'habitació.

-Vaig intentar arribar fins on era ella -va començar a dir Obi-Wan-. Jo...

- Ella no havia d'haver estat allà! -va cridar Nield-. Tu hauries d'haver-la estat vigilant i protegint-la, en lloc de sortir corrent a intentar solucionar els problemes dels altres com un... Jedi!

Mentre escopia l'última paraula, Nield va fer un pas amenaçant cap a ell. Els seus ulls foscos estaven encesos. Obi-Wan va poder veure restes de llàgrimes en ells. Llàgrimes de dolor i de ràbia.

-Els Jedi només pensen en els seus grans principis -continuà Nield amb amargor-. Sempre es creuen millors que aquells als qui protegeixen, i són incapaços de connectar amb els éssers humans de carn i ossos, que tenen cor...

- No! -va cridar Obi-Wan-. Els Jedi no són així! Això és justament el contrari del que som!

- Parles de nosaltres! -va cridar Nield-. Ho veus? Ets un Jedi! No ets lleial al nostre món. Ets un estrany. Tu vas influir en la Cerasi perquè es posés en contra meva...

-No, Nield -Obi-Wan lluitava perquè la seva veu semblés calmada-. Saps que això no és veritat. No es podia influir en la Cerasi ni dir-li el que havia de fer. Ella només volia la pau. Per això sóc aquí ara.

Nield va tancar els punys.

- Pau? -xiulà entre dents-. Què és això? Què és la pau després de la pèrdua de la Cerasi? A la Cerasi la van assassinar els Majors, i han de pagar per això. No descansaré fins que tots hagin mort. Venjaré la seva mort o moriré en l'intent!

Les paraules van agafar per sorpresa a l'Obi-Wan. Sonaven com els hologrames que tant menyspreava Nield.

- Què estàs fent aquí, Obi-Wan Kenobi? -preguntà Nield sense que el to de la seva veu dissimulés el desgrat-. No ets part dels Joves. No ets Melida. No ets Daan. No ets ningú. Estàs enlloc i no signifiques res per a mi.

La ira va semblar abandonar la veu d'en Nield, i la debilitat el va empènyer obligant-lo a seure de nou al banc.

-Ara, fora de la meva vista... i del meu planeta.

Obi-Wan va retrocedir i va sortir de l'habitació. Va travessar diversos túnels fins que va veure un raig de llum grisa sobre el seu cap. Va pujar per una gruta per la qual mai havia passat i es va trobar en un carrer que li resultava desconegut.

S'havia perdut. Va començar a caminar en una direcció i després va canviar de rumb. La seva ment estava esgotada i no aconseguia elaborar cap pensament coherent. Només meditava les paraules d'en Nield.

On podia anar? Tot el que li lligava a la vida havia desaparegut. Tots aquells que li havien importat havien desaparegut.

Nield tenia raó. Sense els Jedi i sense els Joves no tenia a ningú. Ell no era ningú. Quan no has deixat res enrere, a on pots tornar?

Era com si el cel fosc sobre el seu cap li pressionés i li aixafés contra el terra. Volia caure i no tornar a aixecar-se mai.

Però quan estava arribant al límit de la seva desesperació va sentir una veu dins del seu cap.

Sempre aquí venir pots, quan perdut estiguis...

Següent