divendres, 23 de setembre del 2016

El Rei Unit (XXVIII)

Anterior



28

La porta es va apartar en obrir-se, revelant l'interior de línies nítides de la simple caseta Ossana dels Skywalker. La Mara s'havia acostumat tant a la vaga incomoditat que havia estat sentint en la Força que la sensació amb prou feines es va registrar quan va creuar el vestíbul. Però aquesta vegada li va prestar una atenció especial, tancant els ulls i deixant que els seus peus la portessin cap a on semblava més forta.
-Mama!
La Mara va obrir els ulls i va trobar al Ben dempeus davant seu, al costat de la taula baixa que era l'únic moble de la sala d'estar. Els panells lliscants de les parets que partien la casa en habitacions estaven tots tancats, així que era difícil dir d'on havia vingut. Ell va apuntar als seus peus.
-Les teves sabates!
La Mara va abaixar la mirada i va veure que havia oblidat deixar les seves botes polsoses al vestíbul, com era costum a Ossus.
-No et preocupis per les meves botes. -Va començar a envoltar la taula per anar cap a ell-. Vas portar-hi una mascota de Jwlio?
Els ulls d'en Ben es van obrir molt.
-Una mascota?
-Un kíllik -va dir la Mara. La incòmoda sensació era tan forta com sempre, però no podia fixar la seva localització. Semblava estar venint d'en Ben i de tot al voltant d'ella-. És això el que has estat fent amb tot aquest gel de carn de nerf per untar?
-No són intel·ligents els kílliks? -va preguntar en Ben.
-Més intel·ligents del que vaig pensar. Per què?
-Perquè llavors ella és una amiga, no una mascota.
La Mara va aixecar una cella.
-Ella, Ben?
La boca d'en Ben es va obrir i ell va retrocedir cap a la cuina.
-Jo, Uh... elles són totes...
-Queda't aquí. -La Mara va envoltar la taula-. Ni tan sols pensis en moure't.
-Però, mama...
-No discuteixis -li va ordenar ella-. El teu pare parlarà amb tu després.
La Mara va expandir la seva consciència cap a la cuina i només va sentir la Nanna dins, però això no va evitar que tragués el seu sabre làser.
-Mare, no...
-Quiet!
La Mara va utilitzar la Força per apartar lliscant el panell d'una paret i va trobar la Nanna de genolls sobre una de les seves juntes, recollint tranquil·lament trossets de gel de carn en un full de plastifí. La resta de l'habitació semblava deserta.
-Nanna?
La droide va aixecar la mirada, però estava tan astorada que va continuar recollint els trossets, no va agafar bé el plastifí i els va escampar per terra.
-Sí, senyora Skywalker?
Els ulls de la Mara van anar cap als tres contenidors de gel de carn buits a la zona de preparació de preparació.
-No es preocupi -va dir la Nanna-. Ben no es va menjar tot això.
-Espero que no -va dir la Mara-. Això seria una bona manera de guanyar-te un esborrat de memòria.
Hi havia massa de droide CYV en la Nanna perquè l'intimidessin.
-Això no serà necessari. La meva programació nutricional està molt actualitzada.
La Mara va apuntar l'empunyadura del seu sabre làser cap als embolcalls.
-Llavors qui es va menjar això?
La droide la va mirar.
-Ho sento. No puc dir-ho.
-Llavors com pots estar segura que no va ser en Ben?
-Em temo que m'ha malinterpretat -va replicar la Nanna-. Sé qui es va menjar el gel de carn. Sóc jo la que va obrir l'armari del menjar. Simplement no puc dir-ho.
-Què? -La Mara va utilitzar la Força per arrencar a la droide del sòl-. Explica't.
-És un secret -va dir en Ben des de la vora de la cuina-. Ho vas prometre, Nanna.
-No pots guardar secrets -li va dir la Mara, sostenint a la droide en l'aire-. Sóc la seva mare.
-Sota circumstàncies normals, per descomptat que no puc -va estar d'acord la Nanna-. Però on hi ha un perill per al nen, la meva programació...
-Un perill per al nen? -demanà la Mara-. Quin perill?
La Nanna va baixar els seus peus fins a terra.
-Ben m'ha dit que vostè el mataria si descobria el que estava fent -va explicar la droide-. I he de dir, considerant com d'enfadada que està ara, que les seves pors amb certesa semblen garantides.
-Ben? -Quan ell no va respondre, la Mara va mirar enrere i va trobar buida la porta. Es va girar per anar-se'n-. Ben! He dit...
Nanna es va dirigir darrere seu.
-Ho sento, Mestra Skywalker, però fins que es calmi jo realment he de...
La Mara es va girar cap a la droide.
-Apaga't, Bonic Canó Làser.
El codi d'anul·lació la va detenir a meitat d'un pas, fent fosc els seus fotoreceptors i fent que deixés caure la barbeta fins al seu pit.
-Jo mateixa m'encarregaré d'això.
La Mara va continuar per la sala d'estar i va anar directa a l'habitació d'en Ben, on ell estava ocupat tancant el panell de l'armari.
-Ben, aparta't d'aquí... ara!
Ben pressionà la seva esquena contra l'armari.
-No és el que tu...
La Mara es va obrir a la Força i el va col·locar al seu costat, després li va subjectar el canell i, mantenint un ull en la porta de l'armari, es va agenollar al seu costat.
-Ben, acabem de rebre un holo de la tia Leia -va dir ella-. Estava preocupada que un assassí kíllik pogués haver-se colat de polissó a bord de l'Ombra. Així que si tot aquest gel de carn que has estat agafant és per...
-Gorog no és una assassina! -va dir en Ben-. És la meva millor amiga.
-És una insecte, Ben.
-I què? La teva millor amiga és una llangardaix.
-No siguis ridícul. -La Mara es va aixecar i el va empènyer fins a col·locar darrere seu-. La tia Leia és la meva millor amiga.
-Ella no compta -va dir en Ben-. És de la família. La Saba és una llangardaix.
-D'acord, potser la meva millor amiga és una llangardaix.
La Mara sentia rebuig i terror davant la idea que el seu fill desenvolupés una relació amb un kíllik, especialment donat el que la Cilghal estava descobrint sobre el mecanisme de vinculació dels Units. Però també estava començant a preocupar-se pel dany psicològic que Ben podria patir si ella matava la seva «amiga» davant d'ell.
-Si Gorog és la teva amiga, digues-li que surti amablement i lentament. Parlarem sobre això...
El rugit ofegat d'un panell de la paret lliscant sonà des de dues habitacions més enllà. Sostenint el seu sabre làser preparat, la Mara va utilitzar la Força per obrir l'armari d'en Ben. I gairebé va encendre la fulla quan un exosquelet buit va caure a l'habitació. Tenia un metre d'alt, amb una gruixuda quitina negre blavosa i unes mandíbules amb pues d'una longitud de la meitat dels braços de la Mara.
-Ben!
-Et vaig dir que no era el que pensaves.
-Queda't aquí!
Utilitzant la Força per apartar els panells de la paret, la Mara es va llançar cap a dues habitacions més enllà i va trobar sis membres negres (dues potes i quatre braços) sortint de sota la taula baixa que en Luke utilitzava com a escriptori per escriure. Les mandíbules sobresortien d'una banda i tot el moble tremolava com si hi hagués un terratrèmol.
Ben es va precipitar cap al costat de la Mara.
-Et vaig dir que et quedessis a la teva habitació -va dir la Mara.
-No puc -Va dir en Ben-. Gorog està espantada.
Un brunzit baix va reverberar des de sota la taula.
-No confia en tu -va informar-la en Ben.
La Mara realment va apartar la mirada de la cuca.
-Parles kíllik?
-No el parlo. Només l'entenc. -Gorog brunzí de nou i ell va afegir-: Ella diu que ets una assassina.
Venint del seu fill, les paraules van ser com una vibronavalla al cor.
-Parlem sobre això, Ben. A vegades he de matar. Molts Mestres Jedi ho fan.
Gorog brunzí una mica més i a la Mara li va semblar que hi havia alguna cosa punxant en el ritme de l'insecte, alguna cosa viperina i malvolent.
-Mare, què és a sang freda? -va preguntar en Ben.
-Això és el que t'està dient? -La Mara es va ajupir de manera que pogués mirar a Gorog als ulls. En el seu lloc, es va trobar mirant a un grup fosc de mandíbules i parts de la boca-. Significa que mates quan no has de fer-ho. Jo no ho faig.
La kíllik es va apartar lentament, emportant-se la taula sobre la seva esquena i brunzint incessantment.
-Diu que vas matar a molta gent quan no havies de fer-ho, per Palpytine -va dir en Ben-. Mama, qui és Palpytine?
-Palpatine -li va corregir la Mara automàticament. Sentia com si l'Emperador estigués atrapant-la de nou a través del temps, com per demostrar com de ximple que havia estat en creure que alguna vegada que podia escapar realment d'ell-. Un home dolent que solia conèixer. Com és que Gorog coneix el seu nom?
Un torrent de saliva marró va sortir disparat de sota la taula. Els reflexos de la Mara eren massa ràpids perquè arribés a prop de la seva cara, però en el quart de segon que li va portar apartar-se, l'insecte va venir volant cap a ella amb la taula encara sobre la seva esquena. Ella va activar el seu sabre làser instintivament... i va sentir a Ben cridant per sobre de l'espetec de la fulla en encendre's.
-No! -va cridar en Ben-. Si us plau!
La Mara va desactivar la fulla amb una punxada de preocupació maternal i va girar per donar-li una puntada giratòria cap enrere en el seu lloc, amb el seu peu aterrant alt perquè va haver d'aixecar la cama per sobre del cap d'en Ben. En lloc de llançar la kíllik a l'altra banda de l'habitació, l'atac simplement arrencà la taula amb el cop i va enviar l'insecte a terra.
Un suau xiuxiueig va sonar des de la paret darrere de la Mara i una olor agre i acre va omplir el seu nas. Ella va baixar una mà per empènyer a Ben cap enrere i Gorog estavellà una mandíbula en els seus turmells, fent-la caure amb un escombrat.
La Mara va colpejar el terra amb la seva esquena. La kíllik li va apunyalar l'espatlla amb un parell de mans-pinces esmolades i girà el seu cap, amb una probòscide amb forma d'hipodèrmica sortint entre les seves mandíbules, amb el verí gotejant de la seva punta. La Mara va estavellar l'empunyadura del seu sabre làser contra el tub, doblegant-lo i provocant un boom de dolor a la cavitat del pit de la kíllik.
-Mama! -va cridar en Ben.
-Ves-te'n a la teva habitació! -La Mara va enganxar el seu colze al voltant del braç sobre la seva espatlla i va tirar, fent caure la Gorog sobre un colze-. Ara!
La kíllik va allargar unes altres dues mans cap al coll de la Mara.
La Mara va aixecar la seva mà lliure sota la mandíbula de l'insecte i llavors la va creuar sobre les seves espatlles i la va tirar d'esquena. Es va posar instantàniament dreta. I la kíllik va flexionar una ala i es va llançar instantàniament per posar-se dempeus.
En Ben va romandre a la porta, a la part oposada de la kíllik de la Mara.
-Ben, estic molt decebuda amb tu. -L'espatlla de la Mara estava bategant on les pinces l'havien travessat i la sang corria per la part davantera del seu mico. Podia sentir que en Luke estava només a un parell de minuts, però moltes coses podien passar en dos minuts, massa per estar segura que no hauria de matar l'amiga d'en Ben-. Necessites començar a obeir i anar a buscar al teu pare.
-Però vas dir que anés a la meva...
-Ben! -La Mara va aixecar el seu sabre làser i va començar a donar la volta cap a ell-. Només fes el que et dic. Ja tens bastants problemes.
La cara d'en Ben es va tornar pàl·lida i la kíllik va començar a pivotar amb la Mara, mantenint-se entre ella i el seu fill. Ella va pensar durant un moment que la kíllik pretenia utilitzar a Ben com ostatge, però aquesta va anar amb compte de mantenir-se lluny d'ell, com si ella també estigués preocupada perquè pogués resultar ferit accidentalment.
-Ben, crec que la Gorog també vol que te'n vagis.
Ben va mirar a la kíllik.
-Vas a matar-la? -va preguntar llavors a la Mara.
-Ben, sóc jo la que està sagnant aquí.
-Però ets una Mestra Jedi -va dir en Ben-. No importa si un Mestre Jedi sagna.
-Has estat veient massa holos d'acció -va dir la Mara. No obstant això, va penjar el seu sabre làser del seu cinturó-. Però, d'acord, ho prometo, si te'n vas ara mateix.
Gorog brunzí quelcom que va fer que en Ben arrufés les celles.
-Potser simplement hauries de ser amable -va dir a la kíllik-. Llavors potser mare et deixés quedar-te.
Gorog brunzí de nou i la Mara va començar a desitjar que C-3PO fos aquí per traduir.
-No sempre menteix -va protestar en Ben-. Ni tan sols la majoria...
Gorog va aixecar dues mans i li va enviar cap a la porta.
Ben sospirà i va deixar l'habitació.
La Mara va esperar fins que va sentir obrir-se la porta principal.
-Gràcies per això -va dir llavors.
La kíllik va separar les seves mandíbules i s'hi va llançar. La Mara la va agafar amb la Força i la va estavellar contra el pilar de suport. Hi va haver un cruixit agut i quan l'insecte va caure fins a terra, una de les seves ales sobresortia en un angle estrany.
-No comprenc per què vols lluitar -va dir la Mara-. Perquè no tens oportunitat de guanyar...
Gorog saltà a través de l'habitació, amb les mandíbules obrint-se i tancant-se a l'altura del cap. La Mara es va llançar per rebre l'atac i després va caure per lliscar, agafant-li dos turmells quan passava per sota de l'insecte i girant sobre el seu ventre, retorçant-li les potes i fent caure a la kíllik sobre la seva esquena.
L'insecte va flexionar la seva ala bona i va aterrar de nou sobre els seus peus, però la Mara ja estava llançant un colze contra un genoll tubular. La pota va cruixir amb un espetec malaltís i la kíllik va caure a terra.
La Mara va agafar la pota bona de la kíllik i es va aixecar, aixecant-la més o menys cap per avall, després va enroscar la seva cama sobre la pota de l'insecte i va empènyer contra l'articulació.
-D'acord, ja n'hi ha prou -va dir ella-. Li vaig prometre a Ben que no et mataria. Però no vaig dir res sobre fer-te mal.
La kíllik va fer entrexocar les seves mandíbules salvatgement i llavors va alliberar un vapor acre i d'olor àcid que va omplir els ulls de la Mara amb llàgrimes tèrboles i va fer que el seu estómac es regirés i es tornés rebel. Ella va fer espetegar l'articulació i va intentar posar-se fora de perill amb un cop de peu d'impuls per a anar-se'n, però l'insecte ja estava rodant entre les cames de la Mara.
Ella va aterrar cap per avall, amb la seva cama de la puntada atrapada sota la kíllik. Quatre mans-pinces van agafar el seu panxell i van començar a tirar, arrossegant el seu peu cap a les mandíbules que espetegaven. La mateixa mà de la Mara es va moure cap al seu sabre làser, però es va aturar abans de treure'l. Aquesta cuca no anava a convertir-la en una mentidera i una assassina davant els ulls del seu fill. Va allargar les mans cap endavant, arrossegant-se pel terra de fusta, intentant alliberar-se, i només va lliscar més a sota de l'insecte.
Llavors la Mara va veure la taula, descansant de costat on havia caigut quan Gorog va atacar. Va allargar la mà mental, li va donar la volta i la va portar volant cap al cap de la kíllik.
La taula li va encertar amb un pop espectacular i l'adherència de la Gorog es va afluixar. La Mara es va arrossegar per alliberar-se, es va llançar amb la Força per posar-se dempeus i llavors es va girar per trobar la kíllik esfondrada sobre el seu ventre, amb els sis membres tremolant i espolsant-se amb convulsions. Es va llançar cap al seu costat i va apartar la taula, revelant una esquerda de deu centímetres al cap on la vora hi havia trencat la quitina.
-Maleïda sigui!
La Mara va treure el comunicador de la seva butxaca i va començar a cridar per demanar assistència mèdica... i llavors es va adonar que la kíllik estava arrossegant lentament els seus tremolosos braços cap al seu cos, preparant-se per llançar-se contra ella.
La Mara va lliscar cap endavant i va baixar el seu taló sobre la quitina trencada.
-He dit que ja n'hi havia prou!
La Gorog es va esfondrar de nou, incapaç de fer res excepte quedar-se estesa a terra i tremolar. Llavors la Mara va sentir al Luke obrint-se a ella urgentment, advertint-li que anés amb compte, urgint-li al fet que no la matés.
La Mara va mirar l'insecte amb rancor en el seu cor.
-Què passa amb tu?
Uns quants segons després, en Luke va venir llançant-se a través de la porta amb mitja dotzena d'aprenents majors darrere d'ell.
-Mara, estàs...?
-Estic bé, Skywalker. -Ella va agafar la mà que ell li oferia i va mirar al tremolós insecte-. Però m'estic cansant terriblement que la gent em digui que no aixafi aquesta cuca.
-Em sap greu això, però el centre de comunicacions simplement acabà de reconstruir part del missatge de la Leia. -En Luke li va fer gestos als aprenents perquè prenguessin a la kíllik i llavors va afegir-: Diu que podria explotar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada