Senda Desconeguda (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Tahl i Qui-Gon van repassar la relació de noms. Cada estudiant, professor o treballador del Temple que tenia accés als objectes robats, i que no havia estat durant aquests dies, va ser eliminat de la llista principal. Els dos Jedi esperaven poder reduir una mica el grup de persones que havien d'entrevistar.

L'ordinador els hi va mostrar els noms. Després de la retallada quedaven 267.

Quan l'ordinador els va mostrar la xifra, Tahl es va queixar.

-Ens durà diversos dies entrevistar tanta gent.

-Llavors és millor que comencem ja -va dir Qui-Gon.

Obtindrien un mínim avantatge si les entrevistes fossin curtes, així que van decidir que cadascuna durés només cinc minuts. Amb aquest temps n'hi havia prou perquè la Tahl identifiqués l'essència que havia ensumat a la cambra d'en Qui-Gon.

A causa de la curta durada de les entrevistes, els estudiantes es creuaven fora de la sala. Els comentaris circulaven per tot arreu. Els rumors sobre el robatori dels Cristalls s'estaven estenent. Aviat hi va haver un grup constant d'estudiants recorrent els passadissos.

- On és DosJota ara que el necessito? -es va queixar suaument la Tahl al final d'una llarga jornada de treball-. Algú hauria d'encarregar-se de mantenir l'ordre allà fora.

-Ja gairebé hem acabat -va dir Qui-Gon-. La pròxima és Bant Eerin.

Van cridar-la suaument i Qui-Gon va activar l'obertura. La porta va lliscar.

Bant tenia només onze anys i era baixeta per a la seva edat. Era una noia calamariana, criada en un clima humit i plujós. Qui-Gon sabia que havia estat una de les millors amigues d'Obi-Wan. Quan es va aproximar a la taula on seien ells es va mostrar nerviosa. Potser massa?

La Tahl no va demostrar sorpresa ni semblar alarmada, però va buscar i va tocar el genoll d'en Qui-Gon per sota de la taula.

Hi havia reconegut l'olor de l'invasor.

Qui-Gon va tornar a mirar la prima noia. Estava segur que no podia ser el lladre! Bant va baixar involuntàriament la mirada, però de seguida va recordar el seu entrenament de Jedi i tornar a mirar endavant.

-Sembles incòmoda -va començar a dir Qui-Gon en un to neutral-. Això no és un tribunal de la Inquisició.

Bant fer que sí amb dificultat.

-Però entendràs que després dels robatoris hem de parlar amb tots els estudiants.

Ella va tornar a assentir.

- Podem registrar la teva habitació?

-Pe... Per descomptat -va contestar la Bant.

- Has infringit alguna vegada les normes de seguretat del Temple?

-No -va dir Bant amb una veu lleument tremolosa.

Tahl es va acostar a Qui-Gon per parlar-li a cau d'orella.

-Et té por.

Sí, Qui-Gon també ho havia notat. Per què li tenia por?

- Per què em tens por? -va preguntar Qui-Gon directament.

Bant va empassar saliva.

-Pe... Perquè ets Qui-Gon Jinn. Et vas emportar a Obi-Wan. Ell només volia ser el teu padawan, i ara ha deixat de ser un Jedi. Em pregunto...

- Què? -va preguntar en Qui-Gon.

- Q... què li vas fer? -va murmurar ella,

-Aquesta noia és innocent -va dir la Tahl.

-Ho sé -va contestar Qui-Gon amb veu enèrgica.

-No sabia el que deia -va continuar la Tahl-. Que Obi-Wan renunciés a ser un Jedi no és culpa teva.

Qui-Gon no va contestar. El llarg dia de treball li estava passant factura. Ell, que podia caminar durant hores i lluitar contra deu enemics armats, se sentia exhaust després de entrevistar a uns xavals.

Es van dirigir en silenci cap al llac. DosJota no havia aparegut encara per dur la Tahl de tornada a les seves estances. Qui-Gon agraïa no haver d'escoltar a cada moment la seva veu cridanera anunciant tots els obstacles. Si li donava la mà, la Tahl podia caminar tan ràpid com ell, fins i tot per un terreny accidentat.

Van arribar al llac i Tahl va deixar anar la mà d'en Qui-Gon. No li agradava rebre més ajuda de la que necessitava.

-Hem de decidir el que farem a continuació -va dir Qui-Gon mirant al llac de color verd clar, ara esquitxat per les ombres de la nit.

El llac ocupava cinc nivells del Temple i estava rodejat per arbres i arbustos. Camins estrets creuaven la zona enjardinada i, en passejar per ells, donava la impressió que estava caminant per la superfície del planeta, i no suspesos sobre aquest.

-Ja és hora que desemmascarem el lladre -continuà el Jedi-. Podríem...

-Qui-Gon, ho oloro -el va interrompre la Tahl emocionada.

Qui-Gon va mirar al seu voltant. Estaven sols.

-Però si aquí no hi ha ningú.

Ella va estendre una de les seves mans i la va ficar a l'aigua.

-No era una persona el que jo vaig olorar. Era això.

Va aixecar la seva mà mullada.

- El que vaig olorar era el llac!

Tot d'una, els dubtes es van buidar de la ment d'en Qui-Gon i tots els fets van començar a encaixar.

-Hem d'explorar el fons del llac -va dir.

La Tahl ho va entendre tot perfectament al mateix temps que Qui-Gon.

- Creus que el lladre està amagant el que roba al fons del llac?

-Pot ser.

-Òbviament, jo no puc baixar a veure-ho -va dir la Tahl amb cruesa-. Què tal se't dóna nedar, Qui-Gon?

-Bé -va contestar Qui-Gon-, però conec a algú que pot fer aquesta feina millor que jo.

* * *

Els platejats ulls de la Bant es van obrir espantats quan va descobrir a Tahl i a Qui-Gon a l'altre costat de la porta.

-Mai faria mal al Temple... -va començar a dir amb els ulls plens de llàgrimes.

-Bant, necessitem que ens ajudis -la va interrompre Qui-Gon utilitzant un to amable.

Li va explicar ràpidament el que necessitaven que fes.

Qui-Gon no volia infringir les normes de seguretat si no era estrictament necessari. Fins al moment, tots al Temple eren sospitosos, però tant Qui-Gon com la Tahl estaven absolutament convençuts de la innocència de la Bant.

La noia calamariana podia servir de gran ajuda. Nedava cada dia i les seves robes desprenien una lleugera olor d'aigua i humitat. Això era el que la Tahl havia notat a l'habitació d'en Qui-Gon. Segurament, Bant coneixia perfectament el fons del llac i podria buscar d'una manera més eficaç que Qui-Gon.

Bant va assentir per demostrar que acceptava la proposta, i les llàgrimes van desaparèixer dels seus ulls.

-És clar que puc fer-ho -va dir-. Això no suposa cap esforç per a una calamariana.

Junts es van afanyar de tornada al llac.

-Hauràs de recórrer tota la superfície -va comentar Qui-Gon a Bant mentre s'acostaven-. Suposo que si algú ha amagat alguna cosa aquí baix, el més probable és que estigui a prop de la riba -va somriure a la noia-. No tothom neda tan bé com tu.

Bant es va treure la roba i es va quedar amb el vestit de bany que utilitzava per nedar.

-No us preocupeu si estic molt de temps sota l'aigua sense sortir a respirar.

Qui-Gon es va alegrar que l'hagués advertit abans de submergir-se. Encara que sabia que era una amfíbia, la gran quantitat de temps que passava sense sortir a la superfície li consumia els nervis. El Jedi mirava fixament l'aigua i Tahl escoltava amb atenció. Només se sentia el petit xipolleig que produïa la Bant en sortir a l'exterior. La calamariana sacsejava el cap cada vegada que emergia, prenia una gran alenada d'aire i tornava a submergir-se.

La font d'il·luminació s'havia difuminat i gairebé regnava una foscor total quan Bant va tornar a sortir a la superfície. Qui-Gon, que no volia esgotar a la noia, anava a dir-li que es prengués un respir, però la jove es va moure cap a ells molt contenta.

- He trobat alguna cosa!

Qui-Gon es va treure les botes, es va ficar a l'aigua gelada i va nedar cap a la Bant. Després va agafar molt d'aire i la va seguir sota l'aigua.

El fons del llac era fosc. Amb prou feines es podia distingir el reflex de la pell pàl·lida de la Bant mentre se submergien cap al fons. Qui-Gon va desitjar haver estat millor preparat. Hi hauria d'haver portat una barra lluminosa submergible i una bombona d'oxigen. Havia estat massa impacient.

Tot d'una, va veure davant d'ells un calaix d'embalatge, mig enterrat a la fina sorra del fons del llac. Qui-Gon va donar voltes al voltant d'ell. No estava cobert ni de plantes ni d'algues, el que indicava que portava poc temps submergit.

Li va fer senyals a la Bant perquè pugés a la superfície, però ella va continuar al seu costat mentre ell lligava una corda al voltant del contenidor. Qui-Gon va empènyer el calaix i aquest es va moure. Era molt pesat. Bant va agafar la corda, i junts van aconseguir treure l'objecte a la superfície.

Qui-Gon va emergir, esbufegant per la falta d'aire. Bant respirava amb normalitat. La jove va esperar a l'aigua fins que el Jedi va recuperar el ritme normal de la seva respiració. Després, van arrastrar el calaix fins a la vora. Quan va fer peu i va poder tornar a caminar, Qui-Gon el va agafar i el va portar a la platja.

Va descriure la forma a la Tahl.

-Mai he vist un d'igual.

-Jo sí -va dir la Bant. Es va agenollar i va passar les mans sobre ell-. Hi ha molts en el meu món. Com gran part d'ell està cobert per l'aigua, hi ha un perill constant d'inundacions, per això, nosaltres utilitzem aquests contenidors hermètics per a guardar coses. Mira -Va trobar un panell amagat i el va obrir-. En aquest compartiment pots posar objectes. Després tanques el panell i actives el mecanisme de buit. Així treus l'aigua i els objectes se situen en un compartiment interior sec. D'aquesta manera pots anar ficant coses sense haver de treure el calaix de l'aigua.

-Molt intel·ligent -va dir Qui-Gon-. Pots obrir-lo?

-Crec que si.

Bant va pressionar un altre botó i la comporta superior de la caixa es va obrir.

Qui-Gon va mirar a l'interior.

- Els sabres làser!

Qui-Gon va buscar entre els objectes.

-Gairebé tot és aquí, però crec que falten algunes coses.

- Els Cristalls? -va preguntar la Tahl.

-No estan -va dir en Qui-Gon.

El Jedi es va sentir decebut, però almenys havien recuperat una part dels objectes robats.

- Què fem ara? -va preguntar la Tahl.

Qui-Gon es va tornar cap a la Bant.

-Avui t'has portat molt bé. Podries guardar el secret del que has fet?

Bant va assentir.

-Per descomptat, no ho diré a ningú.

Qui-Gon va passar les mans per sobre del contenidor.

-He de demanar-te una cosa més. Ajuda'm a deixar-lo on el vam trobar -Va mirar la tranquil·la i ombrívola superfície del llac.

-Ha arribat el moment -va dir-. Anem a usar-lo com a parany.

Següent