El Rei Unit (XII)

Anterior

12

Durant els primers vint minuts del viatge fins a l'hangar, Han va romandre en silenci sobre el pilotatge de la Mara. Ella corria per un bulevard baix ple d'insectes, utilitzant la Força per zigzaguejar i esquivar i de vegades rebotar a través del tràfic com si estigués pilotant un ala-X en comptes d'un antic trineu flotant amb un motor repulsor que sonava com si pogués fer-se trossos en qualsevol moment i la major temps ell estava massa espantat per parlar. Però quan ella de sobte va girar cap a un carreró ple de gom a gom i va frenar fins a una velocitat més suportable, ell no va poder contenir-se.

-No em diguis que estàs perdent els nervis -va dir ell, inclinant-se sobre la mitja paret cap al compartiment del pilot-. Hem de tornar a les naus abans que Raynar descobreixi que hem sobreviscut!

La Mara va continuar a la mateixa velocitat sana.

-Ja ho sap.

-La ment col·lectiva -li va recordar la Leia-. El que sap una Yoggoy, ho saben totes.

-Genial. -L'estómac d'en Han va començar a agitar-se-. Hi deu haver un bonic grapat de cuques esperant quan tornem a l'hangar.

-Potser no -va dir en Luke-. No puc creure que Raynar es torni contra nosaltres d'aquesta manera. Era un dels estudiants més ansiosos de l'acadèmia.

En Han i la Leia li van dirigir mirades simultànies de sorpresa.

-Raynar Thul ja no existeix -cità en Han-. Ara és un d'ells. UnuThul. Un Unit.

-Raynar encara hi és -va dir en Luke-. Jo ho vaig sentir.

-Sí? Bé, és l'altre paio el que em preocupa -va dir en Han. Van deixar el carreró, van creuar ràpidament un bulevard i van entrar disparats en un altre carreró. Han no tenia ni idea d'on eren (la seva guia s'havia mantingut en els bulevards principals de camí a la Col·lisió) però va assumir que la Mara sabia on anava. Els Jedi no eren els únics que podien confiar en la Força-. I si les seves cuques intenten fer caure un altre edifici sobre nosaltres, li fotré un tret.

Una espurna divertida va aparèixer als ulls d'en Luke i Han de sobte es va adonar de com de ridícula que devia d'haver sonat la seva declaració després de descriure com de fàcilment que Raynar havia destruït a BD-8, deshabilitat els canons làser del Falcó i neutralitzat als guardaespatlles noghri de la Leia.

-O alguna cosa així.

-És clar, estimat -va dir la Leia, donant-li copets al braç-. Però no crec que això sigui necessari. Raynar havia de saber que aquest atac mai funcionaria, no amb tres Mestres Jedi a bord.

-I una Cavaller Jedi de molta experiència. -La Saba va assentir cap a la Leia, encara que era impossible per a Han endevinar si era un gest d'acord o per indicar de qui estava parlant. Els barabels eren maleïdament difícils de llegir-. Aquezta penza que va zer noméz un advertiment, una manera de fer-nos marxar.

-Odio cedir davant dels aprofitats -va dir en Han-. Però faré una excepció en aquest cas. Podem utilitzar la Força i el quadern de dades d'en Juun per seguir els bessons.

La Leia va assentir.

-Crec que és hora de posar-nos en marxa. Hem trobat el que vam venir a buscar.

-Sí? -va preguntar en Han.

-La visió de la Força -va resumir en Luke-. Què vas veure?

-Només a Jacen -va dir la Leia-. Però em va donar el nom d'un planeta i d'un sistema. No els vaig reconèixer, però potser Juun...

-Jacen et va dir el nom del sistema? -va preguntar la Mara des del seient del pilot.

-Exacte -va dir la Leia-. Em va mirar directament i ho va dir. Per què?

-Aquesta és una classe de visió estranya -va dir la Saba.

-Més com un enviament -va estar d'acord Luke-. Però a través del temps en lloc de l'espai.

Els tres mestres van guardar silenci, deixant que en Han i la Leia es miressin l'un a l'altre amb desconcert.

-No ho pillo -va dir finalment en Han-. Quin és el problema?

-Mai he sentit parlar d'un Jedi que utilitzés la Força d'aquesta manera -va dir en Luke.

-Així que és creatiu -va preguntar en Han-. És fill meu. Què esperaves?

-Crec que ho entenc -va dir la Leia, començant a sonar preocupada-. El futur sempre està en moviment...

-Però no el teu -va dir la Saba-. Quan Jacen et va parlar a travéz del tempz, et vaz tornar deztinada a zer aquí.

-Ell va fixar el teu futur -va dir en Luke-. Almenys durant aquests pocs moments.

La Leia va guardar silenci durant un moment.

-Bé -va dir llavors-, sembla que he sobreviscut a això. I el meu futur em torna a pertànyer.

-No m'agrada -va dir la Mara-. Gens ni mica. Què ha estat aprenent exactament mentre era fora?

Era una bona pregunta, una que en Han havia estat fent-se a si mateix des que en Jacen era un adolescent.

La Mara els va treure del carreró fins a una avinguda ocupada de lliscants terrestres que passaven brunzint i gairebé se les va arreglar per seguir empenyent al motor repulsor més enllà de les seves especificacions màximes. L'avinguda serpentejava a través d'espires d'insectes brillantment decorades durant potser cinc quilòmetres i després corria fins al gran bulevard que circumdava el complex de torres roges d'Unu i uns quants minuts després, el trineu flotant lliscava per la llarga gola daurada de l'Hangar del Primer.

Les cuques s'ocupaven dels seus assumptes mentre entrexocaven les seves mandíbules, omplint de duracer dels cascos microperforats, descarregant fardells d'alguna resina que feia olor d'espècia i donant-los copets a reblons de naus estel·lars que haurien d'haver estat en un desballestament quan l'Imperi només era una espurna en els ulls de Palpatine. Han va començar a esperar que la Saba tingués raó sobre l'atac, que només hagués estat un invitació mica educada a marxar.

Llavors van arribar a la badia on havien deixat el Falcó i l'Ombra i la Mara es va aturar de cop.

Un trio de llançadores coet havien estat ficades a la força entre les dues naus. Els equips de manteniment estaven ocupats tendint xarxes de mànegues de combustible per tota l'alcova, frustrant tota esperança d'una partida ràpida. Fins i tot pitjor, Raynar estava als peus de la rampa del Falcó, envoltat per un seguici de cuques ajudants i d'enormes soldats Unu. Estava mirant cap a la part de la badia en la qual estaven ells, esperant clarament el seu retorn.

-Era massa pensar que simplement ens enviaria un advertiment -va dir en Han-. Realment odio tenir raó tot el temps.

Meewalh i Cakhmaim, que s'havia quedat enrere per vigilar les naus i començar les reparacions de les torretes d'armes del Falcó, estaven mirant cap a fora des de la part superior de la rampa. La parella no havia fet molts progressos. Els dos grups de canons làser romanien apuntant cap a la part posterior de la nau.

-Hauríem d'enviar als noghri a què vagin a buscar a Tarfang i Juun -va dir suaument la Leia-. Creieu que puc arriscar-me a fer una trucada de comunicador?

-Haurem de fer-ho -va murmurar en Han-. Llevat que Jacen et donés coordenades que anessin amb aquest nom.

-Només el nom -va dir la Leia.

-No crec que s'arribi a una lluita -va dir en Luke. Es va aixecar i es va reunir amb Han darrere de la Mara, ocultant la Leia perquè pogués trucar pel comunicador als noghri sense ser vista-. Però Ben, tu...

-Ho sé... enganxa't a la Nanna -va dir en Ben-. Ho sé.

-Correcte -va dir en Luke, somrient-. Nanna, porta'l a bord de qualsevol de les naus tan ràpidament com puguis.

-Però no intentis res agressiu -aconsellà en Han-. Només aconseguiràs un fos de cervell.

-No estic programat per ser agressiva, capità Solo -va dir la Nanna.

-Aconseguirem que dispari aquest canó làser del teu braç altra vegada? -va preguntar entusiastament en Ben.

-Només si algú amenaça la teva vida -va dir la Nanna-. Saps que totes les meves rutines són estrictament defensives, Ben.

La Mara va enfilar el trineu flotant a través d'un laberint de línies de combustible, però va haver de detenir-se a deu metres de l'Ombra perquè una llançadora de coets bloquejava el seu camí. Nanna va agafar a Ben immediatament i es va dirigir a la rampa d'entrada, que encara estava baixada causa de la desconfiança de les cuques cap a les portes tancades. Tots els altres van romandre en el trineu flotant, amb les mans fora de la vista i subjectant les seves armes, amb les mirades fixes en Raynar i el seu seguici.

En Han va sentir com si envellís una setmana per cada segon que li va portar a Ben arribar a l'Ombra. En comparació, Luke i Mara semblaven completament tranquils. I per què no haurien d'estar-ho? Havent vist totes les vegades que els fills d'en Han i la Leia havien estat segrestats o amenaçats quan suposadament estaven ocults lluny i fora de perill, Luke i Mara havien decidit que, a banda d'una autèntica batalla, Ben sempre estaria més fora de perill si el mantenien a prop. Així que havien assajat repetidament amb Ben què fer exactament en circumstàncies com aquestes i les pràctiques setmanals de «protegir l'infant» eren un procediment estàndard per a tots els companys de viatge. Atès amb qui viatjaven normalment (Cavallers Jedi i soldats veterans), en Han pensava que probablement havien pres la decisió correcta.

Quan la Mara no va arrencar el trineu flotant per anar cap al Falcó, Raynar va inclinar el seu cap sense orelles amb perplexitat i després va començar a creuar l'hangar.

-Aquest és el meu senyal -va dir la Mara-. Em baixo aquí.

Va sortir del lloc del pilot i, encara que movent-se casualment, va pujar per la rampa d'entrada de l'Ombra. Els ulls d'en Raynar van seguir el seu progrés, però no va fer cap intent de detenir-la. Això era bo, atès que significava que en Han no havia de disparar-li encara.

Han va lliscar fins al lloc de la Mara en el lloc del pilot i després va arrufar les celles mentre intentava triar un camí cap al Falcó. Això seria difícil, almenys fins que la Mara els distragués amb els seus canons làser, sempre que en Raynar no els retorcés com havia fet amb les torretes del Falcó. Les palmes d'en Han van començar a suar i ell va començar a desitjar no haver deixat els seus detonadors termals a bord de la nau. Res distreia un enemic gran, dolent i tot poderós com una d'aquestes petites boles platejades rodant al voltant dels seus peus.

Raynar es va detenir a dues passes del trineu flotant.

-Hi ha algú ferit?

-No -va respondre en Han-. Sentim decebre't.

-Decebre'ns? -Els ulls d'en Raynar es van tornar confusos-. Quan vau deixar a Yoggoy perquè fos aixafada, vam pensar que algú més havia d'haver estat...

-Sí, bé, sentim el de la nostra guia, però això és el que passa quan comences a esfondrar edificis contra la gent -va dir en Han. Atrevint-se a esperar que Raynar realment fes que això fos fàcil, va fer un gest cap al Falcó-. T'importa? Necessitem rentar-nos.

Raynar va baixar el seu nas fos i llavors va dirigir la seva mirada cap al Luke i la Saba, que estaven esperant en costats oposats del trineu flotant amb les seves mans ocultes darrere dels costats de duracer. Els seus llavis plens de cicatrius es van estremir amb la burla d'un somriure.

-I tant. -Raynar no va donar una ordre discernible, però un camí es va obrir a través de les cuques soldats a la seva esquena. Ell es va ficar al trineu flotant al costat d'en Han-. Creieu que l'ensorrament de l'edifici va ser un atac?

-No va ser exactament amistós. -Intentant ocultar la seva ansietat, Han va dirigir el trineu flotant cap al Falcó -. I vam veure les teves cuques assassines.

-Cuques assassines? -va preguntar Raynar.

-Eren d'un zòlid blau fosc -va dir la Saba des de la part posterior del trineu-. Van deztrozzar lez paretz juzst abanz que nozaltrez pazzézzim per zota.

-Esteu equivocats -va dir en Raynar-. Si algun dels nostres nius us hagués atacat, ho hauríem sabut.

La Saba es va aixecar i es va acostar a la part davantera i Han es va posar una mica nerviós en adonar-se que ella no era prou gran per inclinar-se sobre Raynar de la mateixa manera que s'inclinava sobre la majoria dels éssers.

-Aquezta va veure elz embozcadorz amb elz zeuz propiz ullz. La droide Defensor d'en Ben en matar dos.

-L'Espècie no va perdre a ningú en l'accident -va dir en Raynar.

-No va ser un accident -va etzibar en Han, començant a enfadar-se-. Algú va intentar matar-nos. Tu, crec jo.

-Si volguéssim matar-vos, no hauríem fet que semblés un accident -va dir en Raynar-. Simplement ho faríem.

Van arribar al Falcó. En Han va detenir el trineu flotant, llavors es va enfrontar a Raynar i es va trobar mirant a la part inferior d'una barbeta amb taques blanques.

-Recorda amb qui estàs parlant, nen -va dir-. Sóc Han Solo. He estat clavant els meus dits en els ulls de dictadors de dos crèdits com tu des d'abans de trencar-li el cor a la teva mare, així que mostra una mica de respecte quan m'amenacis. I no menteixis. Això ho odio.

Raynar no estava més intimidat del que ho havia estat amb la Saba. Simplement va abaixar la mirada fins a Han, amb el seu alè sortint en esbufecs rasposos lents i enfadats.

En Luke es va inclinar prop de la Leia.

-Han va sortir amb la mare d'en Raynar? -va murmurar.

-Et sorprendries de les dones amb les que ha sortit en Han. Jo sempre ho faig. -La Leia es va acostar al costat d'en Raynar i llavors va dir-: Has d'admetre que l'ensorrament sembla sospitós. Si va ser un accident, com sabia el niu Yoggoy que calia evacuar l'àrea? I què hi ha de l'Espècie blava que vam veure? I els que vam matar?

La respiració d'en Raynar es va suavitzar fins a un esbufec ​​i ell es va girar per enfrontar-se a la Leia.

-L'única morta de l'Espècie que hem trobat al lloc va ser la vostra guia.

-Elz altrez deuen haver portat elz cozzoz -va dir la Saba-. Hi havia méz que elz que va matar la Nanna.

-Esteu equivocats -va dir en Raynar-. La pols era espessa i els enderrocs encara estaven caient. El que vau veure eren ombres.

-A qui estàs intentant convèncer aquí? -demanà en Han. Va mirar les cuques assistents, preguntant-se si ells podrien tenir més a dir que el que ell es donava compte. Potser ells eren la raó per la qual Raynar estava intentant negar la responsabilitat de la Colònia. Potser ells no aprovaven el fet d'assassinar als convidats-. Perquè nosaltres sabem el que vam veure.

Raynar es va tornar de nou cap a Han.

-Els ulls poden enganyar, capità Solo. El que vau veure és impossible.

-O ho és la nostra interpretació d'això. -La veu d'en Luke era pensativa-. Què passa si no va ser l'Espècie la que ens va atacar?

-No se'ls permet als Altres vagar per Yoggoy sols -va dir en Raynar-. Nosaltres ho sabríem fins i tot si algun altre us ataqués.

-Què passa si no sabies que eren aquí? -va preguntar la Leia.

Els ulls d'en Raynar es van estrènyer mentre pensava i després va negar amb el cap en un gest que, per variar, semblava més d'en Raynar que d'un insecte.

-Vau dir que Yoggoy va ser advertit perquè evacués. Per què farien això Altres?

-I si ho van fer, amb certesa tu sabries que eren aquí -va dir en Luke.

En Han va arrufar les celles en direcció al Luke.

-No em diguis que t'estàs empassant això.

-No el que va ser un accident -va dir en Luke-. Sinó que Ray... er, UnuThul, creu que ho va ser.

La Leia va creuar la mirada amb Han i llavors li va dirigir un assentiment lacònic que suggeria que ell també hauria de creure-s'ho.

-Crec que tots podem estar d'acord en això -va dir ella-. Si la Colònia ens volgués morts, no haurien abandonat després d'un intent. L'atac se suposava que havia de semblar un accident, el que significa que algú estava intentant ocultar-se dels Unu.

-Ens alegrem que ens creguis, princesa -va dir en Raynar-. Però no hi ha evidències que recolzen la teua teoria.

-Com podries saber-ho? -demanà en Han-. No hi ha hagut temps. L'atac va ser fa menys de trenta minuts!

-Les treballadores Yoggoy ja han tret gran part de la runa -va respondre en Raynar-. L'únic cos que tenen, de l'Espècie o dels altres, és el de la vostra guia. Les proves suggereixen que les torres simplement es van esfondrar. Lamentem que passés quan vosaltres estàveu a punt de passar sota elles.

-Això passa sovint? -va preguntar la Leia-. Que una espira simplement s'ensorri?

-Va passar una vegada, quan hi va haver un terratrèmol -va dir en Raynar-. I de vegades quan hi ha tempestes...

-No és això el que vaig preguntar -va dir la Leia, sortint del trineu flotant-. Deixa que t'ensenyi una cosa.

Ella va agafar la poderosa mà d'en Raynar i després el va portar per la rampa amunt fins al Falcó. Han els va seguir amb Luke i la Saba, però afortunadament només una petita part del seguici d'en Raynar (la cuca amb les antenes realment llargues i un altre cobert amb les truges semblants a pèls, es van unir a ells. Van arribar fins a la Leia i Raynar al dormitori de els Solo. La parella estava davant del llit, mirant la famosa pintura de molsa que penjava de la paret.

-Aquest és el Crepuscle Kíllik -va dir la Leia a Raynar-. Reconeixes alguna cosa?

-I tant -va dir en Raynar-. Les Lizil estaven molt excitades per la pintura.

Raynar es va acostar al costat del llit doble (els Solo l'havien instal·lat quan es van adonar que el Falcó anava a ser la seva llar principal) i llavors es va inclinar més a prop de la pintura i va començar a passar la seva mirada sobre cada detall.

-Gràcies per mostrar-nos-la -va dir ell-. Volíem demanar-te-la, però les nostres reunions han anat tan malament que no volíem pressionar-te.

En Han aixecà les celles. Potser quedava menys d'en Raynar en aquest cos cremat del que pensava. El Raynar Thul que en Han recordava havia estat un nen bastant decent, però la seva rica família mai li havia ensenyat a fer res excepte pressionar.

La Leia semblava menys sorpresa que en Han per la cortesia d'en Raynar.

Ella va somriure graciosament.

-A vegades -va dir llavors-, l'art ens ajuda a conèixer-nos millor els uns als altres. Saps que descriu aquesta pintura?

Raynar va assentir.

-Mostra una branca del Niu Perdut. -Encara que no va apartar la mirada-. El recordem bé.

-El Niu Perdut? -va preguntar en Luke.

-Ho recordes? -va panteixar en Han-. És antic!

-Recordem el Niu. -Fixos els seus ulls en la Leia-. Quan els humans van venir a Alderaan, el van anomenar el Castell de les Terres. Però nosaltres coneixíem al niu com Oroboro. La nostra Llar.

En Han negà amb el cap per la incredulitat. Li agradava dir que totes els cuques eren igual, però ni tan sols havia assumit que l'Espècie i els kílliks eren en realitat els mateixos. Segur, compartien la mateixa forma general del cos i tenien el mateix nombre de membres, però més enllà d'això, l'Espècie s'assemblava als kílliks de la pintura gairebé tant com els humans s'assemblaven als aqualish. Les torres, d'altra banda, eren una altra qüestió. En la pintura i al niu Yoggoy, eren cons torts amb distintius exteriors amb bandes.

La Leia no va sonar sorpresa per a res.

-Així que els kílliks no es van extingir, com tothom suposava. Simplement van deixar Alderaan fa milers d'anys.

-Sembles menys sorpresa per això que Lizil per veure una pintura d'Oroboro -va dir en Raynar.

-He tingut les meves sospites des que vam arribar a Yoggoy -va replicar suaument la Leia. Ella es va tornar cap a la pintura-. Els arqueòlegs han datat les més velles d'aquestes espires fa uns vint-i-cinc mil anys estàndard.

-Correcte -va dir en Raynar-. Els Celestials van buidar Oroboro fa deu mil generacions, que seria uns vint mil anys, segons mesuren el temps els humans.

En Han va voler preguntar qui eren els Celestials. I què volia dir en Raynar amb buidar. També volia preguntar si una generació kíllik realment passava cada dos anys. Però va poder veure per la forma en què la mandíbula de la seva dona estava fixa que ella estava seguint la seva pròpia línia d'interrogatori.

-I malgrat tot, només tres torres s'havien ensorrat abans que Alderaan fos destruït -va dir la Leia-. Res de manteniment o reparacions, exposades als elements tot el temps i només tres es van esfondrar. Però aquí, una torre resulta que s'esfondra quan nosaltres estem a punt de passar. Veus on vull anar a parar amb això?

-Hi ha més gravetat aquí que a Alderaan -va replicar en Raynar-. I el terreny no fa un escupcret tan fort.

-Encara que aquesta és la primera torre que s'ensorra sense motiu aparent -li va recordar en Luke.

-Sempre hi ha una primera vegada, Mestre Skywalker. -Raynar es va tornar de nou cap al Crepuscle Kíllik i va començar a estudiar-lo-. No podem explicar què va passar. Si us plau, accepteu les nostres disculpes.

En Han va intercanviar mirades de frustració amb Luke i Leia, però la Saba, que realment no entenia el concepte de disculpa, va fer un so desagradable d'enuig amb la gola.

-Aquezta no vol la teva dizculpa, jove Thul. Ella no menja humanz. -Va mirar cap a fora del corredor, on el duo d'assistents kílliks d'en Raynar estaven esperant-. I mai li ha agradat tampoc el zabor delz inzectez.

El cap d'en Raynar girà tan de pressa que en Han va témer que estigués a punt de tenir escates sagnants de barabel volant pel seu dormitori.

-Tranquil·litza't, nen. Recorda com són els barabels. -Han va agafar a Raynar pel braç i va anar cap endavant-. Sento això del malentès, però encara necessitem posar-nos en camí. Per què no ens parles sobre aquests Celestials de camí a la sortida?

-Si vols. -Raynar va permetre que el guiés fins al corredor-. Va ser després que construíssim Qolaraloq. Vosaltres, els altres, en dieu Estació Centràlia. Els Celestials estaven enfadats...

La Saba va xocar contra l'esquena d'en Han quan ell es va aturar atònit al corredor.

-Estàs dient que Centràlia va ser construïda pels kílliks? -va panteixar la Leia.

Finalment, sonava com si alguna cosa l'hagués sorprès.

En lloc de respondre, Raynar es va aturar de sobte.

-Necessitem veure el celler del darrere. Els teus noghri estan segrestant al capità Juun i al seu primer oficial.

En Han es va encongir dins seu.

-Segrestant? Què et fa dir això?

El crit ofegat d'un sullustà enfadat va pujar pel corredor d'accés.

-... No m'estaré quiet! Deixa'm veure el capità...

La veu d'en Juun va guardar silenci, però Raynar ja estava fora de la porta de la cabina.

Han es va tornar cap a la Leia.

- Segrestant?

La Leia va arronsar les espatlles.

-Li vaig dir a Cakhmaim que portés a Juun i Tarfang al Falcó. Crec que ells no volien venir.

-Un malentès -va dir en Luke-. Serà millor que anem a explicar-li-ho.

Luke va obrir el camí fins al corredor d'accés i van trobar a Raynar i als seus assistents fora del celler del darrere. Raynar va colpejar el panell i després va arrufar el nas quan l'escotilla no es va obrir i va aixecar el seu palmell cap a ella.

-Espera! -Han va saltar fins al panell de control i va introduir un codi d'obertura-. Només sigues pacient.

La porta es va obrir per revelar a Meewalh i Cakhmaim retenint als membres de la tripulació de l'XR808g. Amb un dels braços de la Meewalh subjectant per la gola i l'altra mà d'ella cobrint-li la boca, Juun almenys estava encara conscient. Tarfang era una altra qüestió. Encara enguixat i embenat de la seva lluita amb la guia Yoggoy, l'ewok estava estès inconscient a la falda d'en Cakhmaim, amb un ull recentment inflat i dos nous pegats sense pèl.

-No és el que creus -va dir en Han-. Puc explicar-ho.

-Això no serà necessari, capità Solo. -Raynar va fer un so brunzent en el més profund de la seva gola, després es va girar i va fixar en Han seva mirada sense parpellejar-. Només digues per què teniu de sobte tanta pressa per anar-vos.

-Uh... -La veritat era l'últim que en Han podia dir-li, però sabia com de bo que eren els Jedi detectant mentides. I fos el que fos que en Raynar era ara, havia començat com Jedi-. Què et fa pensar que tenim pressa?

La cara sense nas d'en Raynar es va tornar enfurismada i Han va començar a sentir un pes fosc oprimint-li dins.

Va ser la Leia, com de costum, qui va anar al seu rescat.

-No tenim desitjos d'insultar la Colònia -va dir ella-, però no ens sentim segurs aquí.

Raynar es va tornar cap a ella i el pes fosc es va aixecar.

-Esteu fora de perill. Ho prometem.

-No et creiem -va dir en Han. Això era completament veritat-. O estàs mentint...

La cara de la Leia va empal·lidir.

-Han...

Han va aixecar una mà i després va continuar.

-O no tens ni idea del que està passant. En qualsevol cas, marxem d'aquí.

Els ulls d'en Raynar es van tornar tan suaus que van fer-li pensar en el pobre noi confús de qui els altres aspirant Jedi solien importunar per vestir-se d'una manera tan divertida.

-Molt bé. Sempre heu estat lliures d'anar o venir al vostre gust. -Es va girar cap als noghri, que encara estaven mantenint captius a Juun i Tarfang-. El mateix s'aplica al capità Juun i al seu copilot. Se n'aniran amb el capità Solo?

Meewalh mirà la Leia. Quan ella va assentir, la noghri va treure la seva mà i el seu braç de la boca i la gola d'en Juun. El sullustà es va posar precipitadament dret i, mirant a Han, es va treure la pols.

-Hauré de pensar-ho -va dir-. A Tarfang no li agrada que li segrestin.

L'estómac d'en Han es va tornar fred. Sense Juun i el seu quadern de dades, les seves oportunitats de trobar a Jacen i als altres abans que es convertissin en un grapat d'Units baixaven molt. El seu únic recurs seria obrir-se camí fins a la frontera txiss i començar a saltar de sistema en sistema.

Luke es va acostar a Juun.

-No estàvem intentant segrestar-vos. -Va parlar amb un to suau i monòton-. Només estàvem...

Un dels kílliks amb truges va lliscar cap endavant per bloquejar el camí d'en Luke.

-Seria millor si el capità Juun prengués la seva pròpia decisió, Mestre Skywalker -va dir en Raynar.

-Mira, estàvem preocupats per ell. -Han es va dirigir a Raynar, però estava vigilant a Juun de cua d'ull-. Pensàvem que estaves intentant matar-nos i atès que Tarfang i ell van ser els que ens van ajudar a trobar aquest lloc...

La petita boca d'en Juun es va obrir per l'alarma.

-No l'hi recordi!

-Ho sento. Va ser un error honest -Va dir en Han. Se sentia culpable per forçar la mà del sullustà, però els dies d'en Juun de portar càrregues per a la Colònia havien acabat quan el seu guia va trobar el transmissor que havia ajudat al Falcó a seguir-lo fins a Yoggoy-. Estàvem en certa manera preocupats per tu. Però si vols quedar-te aquí...

-No me n'aniré sense l'XR808g -va dir en Juun. Va mirar a Tarfang que encara estava inconscient-. I hauran de prestar-me un copilot fins que Tarfang estigui millor.

En Han va fingir un arrufament de celles.

-T'estàs posant una mica agressiu amb això, oi, amic?

-M'ho deus Han -va dir en Juun-. Article vint-i-dos del Codi dels Contrabandistes.

Han va sospirar i després es va tornar de nou cap a Raynar.

-Aquí ho tens -va dir-. Crec que som responsables d'ells.

 Següent