CAPÍTOL
6
Qui-Gon era al Centre Tècnic costat d'en
Miro Daroon. Al voltant d'ells es corbava una pantalla blava que recorria tota
la paret de la sala circular. La pantalla mostrava diagrames de tots els
túnels, passadissos de servei, passarel·les i conductes del Temple Jedi.
Al principi, els dissenys esquemàtics
li van semblar laberíntics a Qui-Gon, però, amb l'ajuda d'en Miro, va aprendre
a entendre la lògica dels diagrames.
Però la lògica no li havia ajudat a
comprendre l'intrús. Hi havia dotzenes de túnels prou alts com perquè algú de
la talla d'en Bruck caminés dret pel seu interior. Els conductes estaven
convenientment situats en tots els pisos, i comunicaven petites estades en cada
àrea del Temple, excepte en aquelles amb seguretat restringida, com la Càmera del
Tresor.
El problema consistia a descobrir com
es movia l'intrús i en anul·lar aquesta capacitat. Qui-Gon ja havia cridat a la
Jedi Tahl, la seva companya en la investigació, perquè enviés equips de recerca
que pentinessin la infraestructura. Però això significaria temps, un temps amb
el que no comptaven. Encara tenia esperances d'obtenir alguna pista.
La porta xiuxiuejà en obrir-se darrere
d'ells. Qui-Gon va entreveure a Obi-Wan en el reflex de la pantalla i va
comprovar que el noi, en veure'l, es detenia immediatament.
- Tenim algun altre problema
addicional? -va preguntar ràpidament Qui-Gon a Miro.
Volia que Obi-Wan es quedés, però no
podia demanar-li-ho. Això seria anar contra els designis del Consell. Però va
pensar que si Miro i ell començaven a parlar dels problemes del Temple, i
Qui-Gon no li demanava que marxés, Obi-Wan es quedaria.
Així
que això és el que va voler dir Yoda, va pensar Qui-Gon.
Miro va sospirar. Era un
extraterrestre gran del planeta Piton. La seva constitució era molt prima.
Tenia el front ample i els ulls clars, gairebé blancs. En el seu planeta, els
pitonians vivien sota terra i amb prou feines tenien pigmentació a la pell, que
era gairebé transparent. No tenien pèl, i Miro portava barret i ulleres
tintades per protegir-se els ulls de la llum.
- Quan vaig intentar reparar l'energia
dels turboascensors de servei de l'àrea del llac, la circulació de l'aire va
fallar en l'ala nord. Hem d'emportar-nos a tots els estudiants als barracons
temporals de l'edifici principal.
En el reflex de la pantalla, Qui-Gon
va veure a Obi-Wan estudiant els diagrames.
- Així que ara ja són dues les ales
del Temple que s'han tancat -va murmurar Qui-Gon pensatiu -. Has d'estar molt
frustrat, Miro.
L'afligida expressió d'en Miro va
passar a reflectir encara més disgust.
- Frustrat no ho expressa totalment,
Qui-Gon. Conec aquest sistema com el palmell de la mà, però quan arranjo un
problema, n'apareixen altres tres. És difícil portar aquest ritme. Mai havia
vist un sabotatge tan elaborat, ni tan sols en els models simulats. L'últim
recurs que em queda és apagar tot el sistema i executar el meu propi programa,
però no vull haver de fer-ho.
A Qui-Gon va disgustar saber això.
Miro era un tècnic expert, brillant i intuïtiu. Calia ser un geni per confondre'l,
i en Bruck no ho era en absolut. Buscaven algú esmunyedís que odiava als Jedi,
i amb gran habilitat per al subterfugi. I ara, a més, resultava que també era
enginyer tècnic.
Qui-Gon es va quedar de pedra. Ho
havia tingut en ment des de feia algun temps. Era un pensament fred i insidiós,
com l'aigua ficant-se per les esquerdes d'una roca. Ara, la certesa el va
congelar i la roca es va trencar en mil trossos.
- Xànatos -va murmurar.
Obi-Wan es va espantar. Miro va
contemplar a Qui-Gon perplex.
- Creus que Xànatos està implicat en
això?
- És possible... -va murmurar en Qui-Gon.
Les pistes portaven un temps revelant-se.
Hi havia percebut un motiu de venjança personal en aquella operació. Xànatos
sentia un odi implacable pels Jedi. Un odi que només era superat pel que sentia
cap a Qui-Gon.
I després hi havia la sensació que va
tenir en l'Estada de les Mil Fonts... Estaria Xànatos per allà?
Interrupció + desmoralització +
distracció = devastació. Durant aquella missió, Xànatos era el seu padawan. Per
aquell temps tenia setze anys. Segur que recordava la fórmula.
- Me'n recordo d'ell -va dir en Miro
en veu baixa-. Era un any més jove que jo, però era l'únic alumne Jedi capaç de
construir millors models d'infraestructura tècnica que jo.
Qui-Gon va assentir. La ment del jove
Xànatos va ser el primer que va atreure a Qui-Gon. El primer que li va fer
preguntar-se si seria un bon padawan.
En aquest moment, Qui-Gon va prendre
una decisió. No se li permetia involucrar a Obi-Wan en la investigació, però
les coses havien canviat.
Es va donar la volta per mirar a
Obi-Wan per primera vegada.
-Necessito la teva ajuda -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada