El Rei Unit (XV)

Anterior

15

Els Jedi que s'havien anat sense permís estaven drets esperant davant del seu esquadró improvisat, com un petit ull de calma en una tempesta frenètica d'activitat d'insectes. Els Cavallers encara portaven els seus vestits de vol arrugats, mirant a l'Ombra i al Falcó mentre aterraven. Tesar i Zekk tenien la gràcia de portar també expressions de culpabilitat, però la Jaina i l'Alema merament semblaven desafiants. Jacen i Tahiri no traïen cap emoció.

La Mara es va prendre el seu temps per apagar els sistemes de la nau, permetent que el suspens creixés i donant-se a si mateixa uns moments per registrar el cavernós hangar a la recerca d'algun rastre de perill en la Força. No hi havia cap possibilitat que la Jaina o algun dels altres haguessin estat involucrats en l'assalt contra l'Ombra, però algú havia atacat a la seva família... i aquest algú amb certesa s'assemblava als kílliks. A diferència d'en Luke, ella estava completament convençuda que Raynar Thul faria qualsevol cosa que considerés necessària per mantenir la Jaina i als altres en la Colònia. Fins i tot si això significava emboscar als seus vells amics.

Finalment, quan no va poder trobar ni tan sols un rastre de perill, la Mara es va reunir amb els altres a la cabina principal de l'Ombra. Malgrat un tràngol de descans de vint minuts, en Luke encara semblava que havia escapat d'una mina d'espècia, amb la pell citrina i els ulls vorejats de vermell. En Ben tenia els ulls brillants i estava ansiós per reunir-se amb els seus cosins. Seguia mirant al seu pare a la porta.

La Mara li va agafar la mà de les mans de la Nanna.

-Ben, comprens que tenim assumptes importants amb la Jaina i els altres, oi?

-No sóc un gamorreà, mare -va dir ell-. Sé que no hauríem vingut fins aquí si fossin assumptes sense importància.

-Bé. Pots dir-los hola als teus cosins, però després la Nanna et portarà perquè et quedis amb Cakhmaim i Meewalh en el Falcó. -Ella va mirar la Nanna-. Demaneu-los que tanquin la nau... No m'importa si això ofèn als kílliks.

-Estava a punt de suggerir el mateix -va replicar la Nanna.

La Mara va assentir i després va obrir l'escotilla d'entrada cap a la humitat embafadora amb gust de combustible del gran hangar. En Ben va sortir com un tret làser, corrent per les escales i llançant-se als braços de la Jaina. Ella va riure i li va donar una càlida abraçada.

-Jo també m'alegro de veure't, Ben -va dir la Jaina. Va fer un pas enrere i va mirar amb ulls apreciatius-. Has crescut.

-Ha passat un any sencer. -Ell va somriure entremaliat i després va afegir-: Tieta, esteu en un embolic!

La Mara, que encara estava a mig camí per l'escala, es va encongir per a sí, però la Jaina només va somriure.

-M'imagino que si.

-Bé, espero que no us treguin els vostres sabres làser o alguna cosa així.

Això va fer que els ulls de la Jaina brillessin, però en Ben no va semblar adonar-se'n. Es va tornar cap a Jacen, que havia madurat fins a esdevenir un home guapo amb una barba espessa i uns pensatius ulls marrons, i va semblar incapaç de decidir què dir a continuació.

Jacen va somriure i va estendre la seva mà.

-Hola, Ben. Sóc el teu cosí Jacen.

-Et conec. -En Ben agafà la mà i la va prémer-. Vas marxar quan jo tenia dos anys. Ho vas trobar?

La pregunta va sorprendre menys a Jacen que a la Mara.

-Una part -va respondre en Jacen.

La cara d'en Ben es va enfonsar.

-Llavors tornaràs a marxar?

-No. -El to d'en Jacen va canviar al d'una persona dirigint-se a un igual-. El que no he trobat ja, dubto que ho trobi mai.

En Ben va assentir sàviament i llavors va mirar cap al Falcó, que només ara estava baixant la seva rampa d'entrada.

-He de marxar, però podem parlar més tard.

-Sí -va dir en Jacen-. Ho esperaré amb impaciència.

En Ben va agafar la mà de la Nanna i es va dirigir cap al Falcó, sense deixar res excepte un estrany silenci entre la Mara i els Jedi que havien marxat sense permís. Encara que en Luke era el líder informal de l'Orde Jedi, havien decidit que seria ella la que els confrontés i els posés a la defensiva. Això deixaria al Luke lliure d'assumir el paper de jutge, mentor o amic, el que fos que es necessités.

La Mara es va aturar a uns quants passos de distància i va estudiar els joves Cavallers Jedi en silenci, creuant la seva mirada per torns amb les mirades sense parpellejar d'ells, intentant calibrar els seus estats d'ànim però trobant només l'il·legible duracer dels assassins veterans. Ella no recordava quan s'havien tornat tan durs. Els yuuzhan vong havien vingut i a la Mara li havia semblat que ells havien passat de la nit al dia de ser reclutes Jedi adolescents a guerrers experimentats. Després del que havien vist en batalla, després del que havien fet, semblava ridícul pensar en ells com estant «en un embolic»

La Jaina va tolerar l'escrutini només durant uns pocs segons més i llavors va caminar cap endavant per donar-li a la Mara una abraçada temptativa.

-Això és una sorpresa.

-Estic segura -va dir la Leia, arribant des del Falcó amb Han, C-3PO i la Saba-. Raynar no ens ho va posar fàcil el fet de trobar-vos.

La mirada de gràcies silenciosa que la Leia va llançar en direcció a Jacen no va passar inadvertida a la Jaina i als altres, però la Mara no va veure cap signe que algú semblés enfadat per això.

-Raynar tem que intenteu portar-nos de tornada -va dir la Tahiri Veila. En els últims cinc anys, havia madurat fins a esdevenir una rossa dona atlètica. Tant era així que la Mara podria no haver-la reconegut, de no haver estat pels seus peus descalços i les tres cicatrius verticals que els yuuzhan vong havien deixat en el seu front-. I no és això pel que heu vingut?

-Jo també m'alegro de veure't, nena -li va recriminar en Han-. Què et sembla si deixem que en Luke respongui a això i simplement dius hola?

La cara de la Tahiri es va fondre fins a una expressió d'alegria i vergonya.

-Ho sento. Estàvem en una cosa semblant al mig de quelcom. -Va obrir els seus braços i va anar cap al Han, donant-li una gran abraçada a l'estil wookiee-. M'alegro de veure't, Han.

Quan ella va començar a fregar els seus braços per l'esquena d'ell, Han es va estremir i va semblar vagament que tenia nàusees. La Tahiri el va deixar anar amb un somriure i va abraçar també la Leia i la incomoditat va desaparèixer finalment entre les dues generacions de Jedi. Han i la Leia van abraçar a Jacen i la Jaina durant molt de temps amb força, dient-los afectuosament a tots dos que tenien molt a explicar i fent-los prometre que ho explicarien després a bord del Falcó. Llavors el grup va intercanviar salutacions per tot arreu i quan van acabar, la Jaina es va fer ràpidament amb la iniciativa de nou.

-Llavors, què esteu fent aquí? Sense nosaltres, no vaig creure que el consell tingués Jedi per...

La frase es va quedar en l'aire quan els seus ulls es van tornar cap a la cara esgotada d'en Luke i l'expressió d'ella va canviar a una de consternació i por.

-Què et passa? -va preguntar ella-. Estàs malalt?

-Estic bé. Només una mica cansat -va dir en Luke-. Vam venir a, um, parlar sobre el que està passant aquí.

L'alleujament de la Jaina va ser obvi, igual que el dels seus companys. Només l'expressió d'en Jacen no va canviar, i ell havia semblat poc preocupat en primer lloc. Havia estat lluny durant cinc anys i no obstant això semblava menys sorprès que ningú per l'aspecte passatger d'en Luke.

Encara que la Mara estava tenint cura de no mirar-lo, Jacen li va dirigir un petit somriure, fent-li saber que havia sentit el seu escrutini. No hi havia res amenaçador en el gest, però va enviar-li una punxada freda esquena avall. Com assassina d'en Palpatine, la seva vida sovint havia depès de la seva habilitat per ocultar els seus pensaments, tant físicament com en la Força. No obstant això Jacen havia sentit casualment la seva atenció, de la mateixa manera que podria haver agafat a una jove estudiant-li des de lluny.

La Mara va pretendre no adonar-se'n i va mantenir la seva mirada fixa en la Jaina.

-Heu defraudat a tot l'Orde -va dir ella, forçant deliberadament als Jedi més joves a intentar excusar les seves accions-. Perdre a un de vosaltres hauria estat bastant dolent, però no hi ha manera que poguéssim omplir els buits deixats per vosaltres cinc.

Com la Mara esperava, la Jaina no es deixaria intimidar.

-Llavors com és que l'Orde va poder disposar de quatre Jedi perquè vinguessin a «parlar» amb nosaltres?

-El consell va sentir que la situació ho requeria -va dir en Luke-. I ara a l'Orde li falten nou Jedi.

-La situació, Mestre Skywalker? -va dir en Tesar amb veu rasposa-. Ha passat alguna cosa?

-Vosaltres primer -demanà la Mara. Aquesta no era la manera en què normalment tractava el consell amb els seus Cavallers Jedi, però no volia que aquest grup s'aprofités de la paciència d'en Luke... o del seu pesar pel resultat de la missió de Myrkr-. Què, exactament, esteu fent aquí?

La Jaina i els altres van compartir un moment de silenciosa comunió i llavors, per a sorpresa de tothom, Alema Rar va fer un pas cap endavant.

-Estem intentant evitar una guerra -va dir ella-. No és això el que se suposa que fan els Jedi?

Al Luke no li temptarien perquè fes una discussió d'això.

-Continueu.

En Zekk va parlar a continuació.

-Sabeu el que la crida que tots nosaltres hem estat sentint...

En Luke va assentir.

I la Tahiri va continuar.

-No va ser una cosa que poguéssim ignorar, especialment al final.

-Havíem de venir -va dir en Tesar amb veu rasposa. Ell va mirar a la seva mare-. Era com la Crida d'Aparellament. No podíem pensar en res més fins que fos resposta.

Ells es van aturar, com si això hagués respost a la pregunta.

-Això explica perquè vau venir -va dir la Leia-. No explica què esteu fent.

Un kíllik que arribava a l'alçada del pit amb un tòrax verd i unes ales diminutes va venir i va fregar el braç de la Jaina amb una antena i després brunzí alguna cosa amb el seu pit.

-Diu que els InvisiblesX estan alimentats i descansats -traduí orgullosament C-3PO.

-Proveïts i armats -li va corregir la Jaina. Ella va fer baixar el seu braç per l'antena del kíllik i llavors li va dir: Gràcies. Ens anirem d'aquí a poc.

-Lowie va haver d'anar EV -va explicar en Zekk-. Ens estem preparant per portar-lo de tornada.

-Amb bombes ombra? -va preguntar la Mara. Va apuntar al penjador de torpedes de protons que estava sent arrossegat lluny dels InvisiblesX per diversos kílliks. Fins i tot a deu metres de distància, era aparent que les càrregues del propulsor havien estat reemplaçades amb paquets de baràdium-. Això no és exactament equipament de rescat.

-Podríem necessitar crear una petita diversió -va admetre l'Alema.

-No estàs de broma? -es va burlar en Han-. Vols dir per anar més enllà de tots aquests txiss?

-Ningú anirà enlloc. -La Mara dirigí això a la Jaina-. No fins que tinguem algunes respostes. Les coses estan massa fora de control.

La cara de la Jaina es va endurir.

-Ho sento, però no deixaré a Lowie allà fora un altre minut...

-Lowbacca ha caigut en una hibernació en la Força -la va interrompre en Luke. Els seus ulls estaven mig tancats, amb la barbeta aixecada-. Està sà i estalvi per ara.

La Jaina va arrufar les celles i va semblar com si volgués discutir, però sabia que no havia dubtar de la paraula del seu oncle.

-Com més aviat aconseguim aquestes respostes, nena, abans recuperarem a Lowie -va dir en Han.

La Jaina i els altres van intercanviar unes quantes mirades tenses i llavors ella va assentir.

-D'acord. Voleu veure de què va això, veniu amb nosaltres.

Ella va obrir el camí cap a un lloc més profund en la caverna de l'hangar, més enllà d'un penjador rere l'altre d'atracadors de naudards. Agrupats en uns quinze pisos d'alçada, estaven plens de línia de proveïment i envoltat per tècnics kílliks. La seva tecnologia era poc sofisticada, però els insectes eren increïblement eficients, treballant una dotzena alhora en espais estrets que haurien tingut només a dos tècnics humans llançant-se hidroclaus l'un a l'altre. L'aire tenyit de combustible estava traspuat per un brunzit baix i rítmic que sonava com a maquinària, però la Mara aviat va comprendre que venia de les pròpies criatures.

Ella es va girar cap a la Tahiri, que anava caminant al seu costat.

-Aquest so... -preguntà- estan cantant?

Va ser l'Alema, caminant al costat d'en Luke, qui va respondre.

-És més com taral·lejar.

-Ho fan quan es concentren -va afegir en Tesar-. Quan més dur treballen, més alt es torna.

-És la seva part en la Cançó de l'Univers -va explicar la Tahiri.

-No sona com cap cançó que jo hagi sentit mai -va dir en Han un pas per davant de la Mara-. De fet, he sentit més ritme en una estampida de banthes.

-Això és perquè no pots sentir tota la cançó -va explicar servicialment en Zekk-. Només les espècies d'insectes la senten completament.

-Sí? -En Han va arrufar les celles i es va girar cap a Jacen-. Pots sentir-la tu?

-No. -En Jacen va mostrar una imitació del somriure murri d'en Han-. De nou, només he estat aquí al voltant d'un mes.

-Relaxa't, pare -va dir la Jaina des de la part davantera del grup-. Nosaltres tampoc ho sentim.

En Han va deixar escapar un audible sospir d'alleujament, llavors la Jaina va entrar de sobte en un atracador i va caminar ajupida per un corredor cerós baix que sortia de la part de darrere.

C-3PO es va detenir fora de l'atracador.

-Això no sembla com un corredor apropiat, senyoreta Jaina.

-Sempre pots quedar-te aquí, 3PO -va dir en Han, mirant a sis treballadors kílliks portant-se una naudard danyada més enllà-. Aposto a què aquests paios sempre estan buscant peces de recanvi.

-Només ho estava comentant, capità Solo.

C-3PO es va ajupir d'una manera estranya que era mig aclofat i mig encorbat i tots van seguir la Jaina pel passatge.

-Perdó per això -va dir en Zekk des de darrere de la Mara-. No estaven pensant en les espècies més grans quan van cavar aquests túnels.

-No hi ha problema. No som tan vells. -La Mara estava doblegada gairebé per la meitat, així que en Zekk havia d'estar reptant a quatre potes-. On anem?

-Ja ho veureu -va dir ell-. Gairebé hem arribat.

Davant la Força es va tornar pesada pel dolor i la por i l'aire humit va començar a fer olor de sang, cremades i bacta. Un moment després, van sortir a una gran sala oblonga plena de centenars de màrfegues hexagonals a la paret. A les àrees obertes de l'habitació, guaridors kílliks de la mida d'una mà apinyant-se sobre les baixes de tots dos costats, escopint saliva antisèptica en les seves ferides, escopint segellador de seda a la quitina trencada, lliscant petites pinces en els forats del tors per treure la metralla dels òrgans interns. Roncs baixos de gratitud reverberaven de les plaques del pit dels insectes pacients, però els txiss, aquells que encara estaven conscients, estaven mirant a les criatures amb horror.

Quan la resta del grup va entrar a la sala darrere de la Mara, una infermera verda classificadora va córrer cap a ells i va fregar la seva antena pel braç de la Jaina i llavors va mirar al Luke i brunzí una pregunta.

-Ai mare -va dir C-3PO-. No sembla saber què li passa a l'amo Luke!

-No li passa res, Taat -li va dir la Jaina a la insecte-. Tots estem bé. Només volíem veure la infermeria.

La infermera classificadora es va acostar més al Luke, va examinar-lo amb la seva mirada bulbosa i llavors va fer petar les seves mandíbules dubtosament.

-Estic segura. -La Jaina mirà la Mara-. Oi?

-Oi, i tan que sí -va dir la Mara.

Fins i tot si li hagués passat alguna cosa dolenta, ella no hauria confiat en els insectes perquè el curessin, no després d'allò en el que s'havia convertit Raynar.

-Només estic una mica cremat -li va assegurar en Luke a la kíllik.

La infermera va obrir les antenes pel dubte i llavors va córrer a corre-cuita per calmar un txiss que cridava. El pacient no semblava complagut de tenir a tres sanadors kílliks furgant dins del seu tors.

-No estan sent cruels -va dir en Tesar-. Però les Taat són molt estoiques. Elles mateixes no fan servir anestèsia.

-I quan la tenen disponible per a altres espècies, mai n'apliquen bé la dosi -va afegir la Jaina-. Han decidit que simplement és més ràpid i més segur fer-ho sense.

-M'hi jugo a què sí -va dir en Han, mirant la carnisseria-. Perquè d'alguna manera sembla com si ho estiguessin gaudint.

-No ho gaudeixen -li va assegurar en Zekk-. L'Espècie és de les espècies més amables i compassives que he conegut mai.

-No tenen malícia -va afegir l'Alema. Apuntà a un jaç proper, on un trio d'infermeres kílliks penjaven de la paret, surant sobre un txiss mig conscient, amb una cama enguixada immobilitzada-. Una vegada que la lluita acaba, tenen cura dels seus atacants com dels seus propis. Ni tan sols els empresonen.

-No puc imaginar que això funcioni molt bé amb els txiss -va dir la Leia-. Què passa quan els presoners ataquen?

-Els seus escortes els porten aquí perquè els avaluïn -va dir en Tesar amb veu rasposa-. Creuen que altres espècies només són agressives perquè no poden suportar el dolor. Així que busquen la font del dolor...

-Al final, els txiss la descobreixen i deixen d'atacar -va dir la Tahiri.

-Sí, bé, un petit sondeig de cuca em detindria a mi -va dir en Han. La seva mirada es va fixar en un sanador kíllik, els quatre membres estaven a cavall sobre una cara txiss mentre extreia alguna cosa de l'ull vermell del pacient-. Almenys fins que pogués escapar d'aquest espectacle fastigós.

-Pare, els txiss no necessiten escapar -va dir la Jaina-. Són lliures de marxar quant vulguin, si poden trobar una manera.

En Han va assentir amb coneixement de causa.

-Sempre n'hi ha un però.

-Sempre -va estar d'acord l'Alema.

-Però no és el que penses -va afegir en Zekk.

-Els txiss no acceptaran els seus desapareguts en combat -va acabar en Tesar.

-Estic segura -va dir la Mara. El costum dels joves Cavallers Jedi de parlar ràpidament i completant els pensaments els uns als altres estava començant a posar-li dels nervis. Era gairebé com si s'estiguessin enfonsant en un agrupament de batalla permanentment. No puc imaginar que els txiss siguin molt d'intercanviar presoners.

-Ei, no estem parlant d'intercanvis -va dir la Jaina.

-Els txiss no els acceptaran per cap motiu -va explicar la Tahiri.

-Abans que arribéssim aquí, solien robar transports i intentar tornar amb els seus -va dir l'Alema-. Els txiss simplement els allunyaven.

-Què estrany de la seva part -va dir comprensivament C-3PO-. Què els passa ara als presoners?

-Uns quants fan autoestop per sortir d'aquí i llavors qui sap què els passa -va dir la Jaina-. La majoria acaben quedant-se amb el niu.

Timbres d'alarma van començar a sonar dins del cap de la Mara. Ella va mirar cap al cor de la sala, on la Tekli i diversos metges txiss havien col·locat un quiròfan improvisat sota la brillantor de joia blava d'una dotzena de boles brillants, i llavors va mirar de nou cap a la Jaina.

-Això no us preocupa? -va preguntar la Mara.

-No -va dir en Zekk, arrufant el gest-. Per què hauria de preocupar-nos?

-Perquè són Units -va dir en Han-. No tenen les seves pròpies ments.

-En realitat, tenen dues ments -va dir en Jacen, parlant per primera vegada des que van entrar a la infermeria-. Encara tenen les seves ments, però també comparteixen la ment del niu.

En Han va fer una ganyota, però la Mara estava alleujada. Almenys en Jacen encara sonava com si estigués considerant les coses des de fora de la perspectiva kíllik. Potser la seva odissea li havia donat una resistència extra a la influència kíllik... o potser simplement havia arribat més tard que els altres. De qualsevol manera, això el convertia en un actiu a l'hora de tractar amb la resta del grup d'atac.

-Serà millor que no m'estiguis dient que això és una cosa bona -va dir en Han després d'un moment.

-No és una cosa bona o una cosa dolenta, pare -va replicar en Jacen-. Simplement és. El que et preocupa és que la Voluntat de la ment del niu sigui més poderosa que la voluntat de la ment de l'individu. Ells semblen perdre la seva independència.

-Sí. -Els ulls d'en Han van centellejar en direcció a la Jaina i als altres joves Cavallers-. Això em preocupa. Molt.

-I amb certesa preocuparia als txiss -va dir la Leia-. Se sentirien molt amenaçats per qualsevol cosa que limiti la seva autodeterminació.

-Això no justifica l'especicidi -va respondre la Jaina.

-Especicidi és una acusació dura -va dir en Luke. La calma de la seva veu i el fet que ell hagués estat més silenciós que en Jacen fins ara, va atreure l'atenció de tot el grup-. No sona propi dels txiss. Tenen lleis molt estrictes respecte a l'agressió. Especialment fora de les seves fronteres.

-No coneixes als txiss. -La veu de l'Alema estava plena d'amargor-. Mantenen a l'Espècie presonera en cel·les d'aïllament en naus presons que estan a la deriva i els maten de fam.

-Com pots dir això? -va preguntar la Leia-. No puc creure als txiss deixant que algú inspeccioni les seves presons.

-Un Unit txiss ho va revelar -va explicar en Jacen.

-Això de les naus presó m'ho crec -va dir la Mara-. Però no puc veure els txiss matant de fam a cap presoner. Els seus codis de conducta no cedirien fins anar tan lluny.

-Matar-los de fam és incidental -va dir en Jacen-. Els txiss estan intentant alimentar els seus presoners.

-No pot ser tan difícil imaginar-se què mengen les cuques -va dir en Han.

-No què, pare. Com... -va dir en Jacen. Fent-los gestos al grup perquè el seguís, es va dirigir cap a l'entrada principal de la infermeria-. Anem. Tot aquest problema tindrà més sentit si simplement us ho mostro.

En Jacen va portar al grup fins a un corredor enorme revestit de cera concorregut amb treballadors kílliks. La majoria estava portant grans càrregues: boles brillants d'un bell blau joia, esferes multicolors de cera i feixos terriblement petits de tiges de marró mig podrits. Però alguns portaven només una única pedra petita, normalment bastant suau i de color brillant i aquests insectes es movien lentament, buscant el lloc perfecte per fixar el seu tresor enmig de grups escampats a les parets.

-Així que d'aquesta manera és com fan els mosaics -va comentar la Leia.

-Una pedra cada vegada -va dir la Jaina-. Cada vegada que una de les kílliks s'ensopega amb una pedra bonica, deixa el que sigui que estigui fent i corre de tornada al niu per trobar el lloc perfecte. Pot portar-li dies.

La Mara estava sorpresa de sentir un to de paüra en la veu de la seva neboda. Normalment, la Jaina estava massa preocupada amb les tàctiques o preparada per a la batalla fins i tot per prestar atenció de l'art.

-Ella? -va preguntar la Leia-. Els mascles no contribueixen als mosaics?

-No hi ha mascles -va explicar en Zekk.

-I els mascles només deixen els seus nius quan és l'hora d'establir un de nou -va afegir l'Alema.

El corredor es bifurcava i després acabava poc després a la vora d'un forat enorme i d'olor dolça, tan feblement il·luminat que en Han s'hauria caigut per la vora si la Jaina no l'hagués agafat amb la Força i l'hagués portat cap enrere. La Mara i els altres Jedi van tenir més advertència. La Força dins de la sala estava adolorida per una fam tan ferotge que instintivament van dubtar a l'entrada.

-Aquest és el lloc més ocupat del niu -va dir en Jacen per sobre de l'estrèpit dels entrexocs de mandíbules i el ressò de pits-. La cova bressol.

Quan els ulls de la Mara es van ajustar a la penombra, va veure que la sala estava plena de kílliks, tots arrossegant-se sobre una superfície de cel·les hexagonals. La meitat de les cel·les estaven buides, un grapat estaven segellades sota una coberta de cera i la resta contenia els cossos gruixuts i que es retorçaven de les larves kílliks.

Cada larva estava sent assistida per una adulta, que o estava netejant acuradament la càpsula del seu cap o alimentant-la amb petites peces de menjar mòlt. Mentre el grup mirava, una larva propera expulsà un xarop marró i d'olor dolça. L'adulta empolainant-la va desenrotllar una probòscide llarga i semblant a una llengua i ràpidament xarrupà el fluid i llavors va rotar i es va girar per deixar la sala. Una nova kíllik va ocupar el seu lloc ràpidament.

-Maleïda sigui! -En Han va sonar com si pogués imitar la larva-. No em diguis que això era el sopar.

-No és inusual -va dir en Jacen. Els va guiar cap a un costat de l'entrada, de manera que no impedissin el flux constant de kílliks entrant i sortint de la cova bressol-. Hi ha abelles i vespes per tota la galàxia que s'alimenten d'aquesta manera. Això produeix una estructura social molt estable.

En Han es va tornar cap a la Leia.

-No et vaig dir que això passaria? Li vam deixar tenir massa mascotes estranyes quan era nen.

-Però explica perquè els captius txiss s'estan morint de fam -va resumir la Mara, ignorant la broma d'en Han-. Sense larves, els presoners no poden menjar.

-Fas que soni com un accident i no ho és. -La veu d'en Zekk era aguda per la ràbia-. Els txiss estan intentant matar de fam a tots els nius de Qoribu perquè se'n vagin.

-Però no poden anar-se'n. -La veu de l'Alema era amarga-. Fins i tot si tinguessin algun lloc on anar, cada niu necessitaria una nau de la mida d'un destructor estel·lar i portaria mesos preparar-la. Haurien de construir tot un nou niu dins de la nau.

-De tota manera, aquesta no és la resposta -va dir la Jaina-. Aquest no és espai txiss. Els kílliks són les víctimes innocents aquí.

-Víctimes, possiblement -va dir la Mara. S'estava alarmant per la candidesa entusiasta amb la qual la seva neboda i els altres semblaven estar abraçant la causa kíllik-. Però difícilment innocents.

Els ulls de la Jaina van centellejar davant el desafiament, però la seva veu va romandre tranquil·la.

-No coneixes la situació. Aquest sistema...

-Sé que en el camí cap aquí, l'Ombra va ser assaltada per kílliks -va dir la Mara.

-El problema que vau tenir en el camí d'entrada? -va preguntar en Jacen-. He estat fent-me preguntes sobre això.

-Igual que nosaltres -va dir secament en Han.

-I creieu que van ser els kíllikz? -va preguntar en Tesar.

-Zabem quin azpecte té una naudard -va dir la Saba-. Però aqueztez eren nauz millorz que lez que enz van rebre a Lizil. Aqueztez eztaven propulszadez per coetz d'hidrogen.

-Hidrogen? -va repetir en Zekk-. Això no pot ser correcte.

Ell va intercanviar una mirada confosa amb els altres i llavors la Jaina ho va explicar.

-Hem estat intentant aconseguir que els converteixin en coets d'hidrogen, però ells mateixos produeixen el metà.

-Què esteu dient? -demanà la Leia-. Què no van ser naudards kílliks les que van atacar a l'Ombra? O que ens estem inventant això?

Els joves Cavallers Jedi van semblar tots incòmodes.

-Estem dient que res d'això té sentit -va dir llavors finalment la Tahiri-. L'Espècie no us atacaria, vosaltres no mentiríeu, cap dels nius de l'Espècie té coets d'hidrogen...

-I aquests cràters d'impacte en l'armadura del meu casc no hi van arribar sols -va acabar la Mara. Va mantenir la seva mirada fixa en la Jaina-. Creieu que potser estigueu equivocats sobre aquests insectes?

La Jaina li va sostenir perfectament la mirada.

-Això simplement no és possible. -Li va fer un gest a una kíllik que passava i llavors li va preguntar-: Els nostres amics van ser atacats per un eixam que pilotava coets d'hidrogen. Algun dels nius estan...?

Un repic ardent va començar a ressonar al pit de la kíllik.

-Ella clama que van ser els txiss, pretenent ser l'Espècie -traduí C-3PO-. Estaven intentant fer que els protectors se n'anessin.

-No van ser els txiss -va dir la Mara-. Vaig poder veure els pilots. Eren insectes.

La kíllik brunzí una resposta i C-3PO la va traduir.

-Hi ha molts insectes que viatgen per l'espai en la galàxia. Els txiss podrien haver contractat alguns.

-No és molt probable -va dir la Leia-. Els txiss són arrogants... elitistes.

-Aquests eren kílliks -va estar d'acord en Luke-. No estem equivocats.

Una sèrie d'aguts esclats van reverberar des del pit de la kíllik.

-Pregunta si hi ha alguna cosa que vostès creguessin -traduí C-3PO.

-La veritat -va respondre la Mara.

La kíllik rugí una petita rèplica, després va caure sobre les seves sis potes i va arrencar a córrer al trot corredor avall.

-Va dir que no coneix la veritat -va dir C-3PO-. I no veu raó per pensar en una, donat que de tota manera vostès no la creuran.

En Luke es va girar cap a la Jaina.

-Hem vist prou. Porta'ns de tornada a l'hangar.

-Encara no -va dir la Jaina-. Encara no compreneu...

-Comprenem tot el que necessitem comprendre. -En Luke mirà la Mara i la Saba, preguntant silenciosament si els representants del consell havien arribat a un consens. Quan les dues van assentir, ell va fer un pas enrere de manera que pogués dirigir-se a tots els Jedi que havien marxat sense permís-. La situació aquí és tan confusa com volàtil i el vostre equip ha perdut la neutralitat requerida dels Cavallers Jedi. Els mestres us demanen que torneu a Coruscant.

La Mara es va encongir al seu interior. Com Kyp, Corran i diversos Mestres més, ella creia que l'Orde Jedi havia de comandar l'obediència dels seus Cavallers Jedi, més que «demanar». En Luke preferia permetre'ls als Cavallers Jedi la seva independència, dient que si l'Orde Jedi no podia confiar en el bon judici dels seus membres, llavors els mestres estaven fallant en el seu treball més important. Sent el primer entre iguals, l'opinió d'en Luke prevalia.

La Jaina va ser ràpida en aprofitar-se de l'obertura, és clar.

-És per la nostra neutralitat pel que està preocupat el consell... o per la relació de l'Aliança Galàctica amb els txiss?

-En aquest moment, és per vosaltres pel que estem preocupats. -La veu d'en Luke era tan càlida com ferma-. Qualsevol Jedi hauria de reconèixer la importància de mantenir bones relacions amb els txiss. Els sectors que ells patrullen per nosaltres al llarg de la frontera són els únics lliures de pirateria i contraban.

-Els Jedi no som els serfs de l'Aliança Galàctica -va contestar l'Alema.

-No, no ho som -va estar d'acord en Luke.

Mentre ell parlava, els kílliks estaven començant a reunir-se al corredor, escalant per les parets i el sostre, la Mara no va sentir res amenaçant en la Força (estava més a prop d'una preocupació ombrívola, si estava llegint correctament les emocions dels insectes), però es va obrir a la Saba i la Leia, suggerint subtilment que es moguessin cap a una posició més defensable.

-Però una Aliança Galàctica en pau és el pilar més fort d'una galàxia en pau -va continuar en Luke-. I els Jedi servim a la pau. Si la Reconstrucció falla i l'Aliança Galàctica s'enfonsa en l'anarquia, també ho fa la galàxia. Els Jedi haurem fallat.

-Què va passar amb el fet de defensar al feble? -demanà en Zekk-. Amb allò de sacrificar-se pel pobre?

-Aquestes són virtuts dignes -va dir en Luke-. No evitaran que la galàxia s'enfonsi en el caos. No són els deures d'un Cavaller Jedi.

-Així que abandonem als kílliks pel bé dels conglomerats de rehab que ens arrabassen la nostra part de la galàxia? -va preguntar la Jaina-. No és això com Pal...?

-No ho diguis! -La Mara va fer un pas cap a la seva neboda, provocant un murmuri al sostre i a les parets quan els espectadors kílliks es van encongir-. Ja és prou dolent que desertéssiu dels vostres llocs i ens féssiu venir fins aquí fora a buscar-vos. No t'atreveixis a fer aquesta comparació. Algunes coses no les toleraré ni tan sols de tu, Jaina Solo.

Els ulls de la Jaina es van obrir molt per la sorpresa. Va mirar-la durant molt de temps, fent petits espetecs suaument amb la seva gola, suspesa entre una disculpa i una replica enfadada que tots els presents sabien que obriria un abisme entre les dues dones que mai podria tancar-se de nou. Per al seu crèdit, en Luke no va intervenir. Simplement es va quedar silenciosament dret, esperant pacientment a veure quina decisió prendria la Jaina.

Finalment, la cara de la Jaina es va suavitzar.

-Això va ser una cosa que vaig dir sense pensar. No pretenia suggerir que l'oncle Luke s'assemblés a l'Emperador.

La Mara va decidir prendre's això com una disculpa.

-M'alegro de sentir això.

-I no abandonarem als kílliks. -En Luke va aixecar la mirada mentre els kílliks brunzien la seva aprovació i llavors va mirar a la resta del grup d'atac-. Però estic preocupat per tu. Per tots vosaltres.

-Heu perdut la vostra objectivitat i heu pres partit -va dir la Mara, sentint el que en Luke volia d'ella-. Esteu lluitant obertament en el bàndol dels kílliks. I això vol dir que no teniu cap oportunitat de solucionar el problema.

-Francament, ara sou mig Units -va dir en Luke-. Crec que hauríeu de tornar a Coruscant amb nosaltres ara mateix. Tots vosaltres.

L'olor amarga d'una feromona d'alarma va omplir l'aire i el corredor va esclatar en tal estrèpit aterrit de brunzits i espetecs que la mà de la Mara va anar automàticament fins al seu sabre làser. I el mateix van fer les mans de la Leia i la Saba. El color va abandonar la cara d'en Han i ell va enganxar casualment el seu polze en el seu cinturó, per sobre de la seva pistola làser. Però les mans d'en Luke van continuar penjant als seus costats i l'únic signe que va mostrar de sentir el tumult va ser la paciència que va mostrar en esperar que s'apagués.

Quan va ser possible sentir de nou, va continuar com si mai li haguessin interromput.

-Vam veure el que ha estat d'en Raynar i l'Orde simplement no es pot permetre perdre a més Cavallers Jedi just ara.

-Què passa amb els kílliks? -va preguntar la Tahiri-. Sense nosaltres aquí, els txiss tindran el camp lliure per...

-Aquezta ez quedarà -va dir la Saba-. Finz que el Mestre zkywalker pugui organitzar una xerrada amb l'Ariztocra Tswek, ella farà que elz txizz zàpiguen que elz Jedi encara eztan vigilant.

-Sola? -va preguntar en Tesar.

La Saba va assentir.

-Sola.

En Tesar va somriure, després va colpejar el terra amb la seva cua i va fer xocar el seu crani amb el de la seva mare.

-Bona caça.

La Mara mirà la Jaina.

-I la resta de vosaltres?

La Jaina va exhalar en veu alta i llavors va mirar del sòl a la Leia.

-Has estat molt callada, mare.

-No sóc una Mestra.

-Ho sé -va dir la Jaina-. Així que, què opines?

Les celles de la Leia es va aixecar i va semblar gairebé tan sorpresa com se sentia la Mara.

-M'estàs preguntant a mi què fer?

-No estiguis tan sorpresa -va dir la Jaina-. Sé què sentiu pare i tu sobre l'Aliança Galàctica. Vosaltres sou els únics aquí que no teniu una agenda.

-Ei, tinc una agenda. -La Leia va somriure-. El teu pare i jo vam venir fins aquí per assegurar-nos que tu i Jacen esteu fora de perill.

La Jaina va posar els ulls en blanc.

-Com si això fora a passar. Només digues-me què opines.

La Leia ni tan sols va dubtar.

-Jaina, crec que simplement esteu empitjorant la situació aquí.

-Empitjorant? -demanà l'Alema. Els seus lekku estaven retorçant-se-. Què saps tu? Només has estat aquí...

La Jaina va mirar a la twi'lek de cua d'ull i l'Alema va guardar silenci.

-Gràcies -va dir la Leia-. Com estava dient, la vostra presència aquí és una provocació per als txiss. Ells només pressionaran més durament i vosaltres acabareu començant una guerra que podria haver estat evitada.

-Evitada? -va preguntar la Tahiri-. Com?

-No sé com... encara no -va admetre la Leia-. Però us puc dir com no s'evitarà: destruint les forces d'atac txiss. Ells simplement començaran a enviar flotilles més grans.

-Ja han començat.

La Jaina es va tornar cap als seus companys per discutir l'assumpte, o això va pensar la Mara. En comptes d'això, es van mirar l'un a l'altre durant un parell de segons i llavors els kílliks de cop i volta van deixar escapar un únic esclat de decepció i van començar a dispersar-se. Tesar, Jacen i Tahiri van aixecar la mirada cap a la part de dalt del corredor.

-Nosaltres anirem -va dir la Tahiri.

-I també anirà la Tekli -va afegir en Tesar.

-Això fa la meitat -va dir la Mara, aixecant el seu nas en direcció a la Jaina i als altres dos-. Què hi ha de vosaltres tres?

-Nosaltres quatre -li va corregir la Jaina-. Has oblidat comptar a Lowbacca.

Següent