El Rei Unit (XXIX)

Anterior

29

Reclinats en grans cadires de diagnòstics amb els caps ocults sota cascos d'escanejats i els seus cossos embolicats amb sensors, els subjectes de l'experiment (Tahiri i els altres Cavallers Jedi Units) li recordaven al Luke a captius en una instal·lació d'interrogació imperial. No ajudava que la kíllik i l'Alema Rar, que havia arribat a bord del Falcó només hores abans, estigués molt sedades i lligades a les cadires amb bandes de nylacer. Fins i tot les sales d'aïllament en què es localitzaven els subjectes, compartiments foscos segellats amb portes de transpariacer, semblaven com les cel·les d'un centre de detenció.

-Em sap greu que estigui tan fosc aquí, Mestre Skywalker -va dir la Cilghal. Estava dreta darrere d'un lloc de control semicircular amb una bata de laboratori blanca, estudiant un holo de dades que comparava l'activitat cerebral dels seus subjectes-. Però és millor tenir tan poca estimulació de fons com sigui possible. Ajuda a aïllar les seves respostes.

-Ho comprenc. -En Luke no es va molestar a negar la seva revulsió. La Cilghal amb certesa podria sentir els seus sentiments a través de la Força, just igual que en Luke podia sentir l'excitació que havia fet que ella li cridés en primer lloc-. I és més que foscor. Tot el laboratori provoca associacions poc agradables.

-Sí, té cert utilitarisme imperial -va dir la Cilghal-. Tant de bo hi hagués hagut temps per dissenyar una cosa menys depriment, però aquesta configuració era la que es reunia més ràpidament.

-La velocitat és important -li va assegurar en Luke-. Al Han només li portarà uns quants dies reparar el dany del Falcó i m'agradaria que això estigués solucionat abans que la Leia i ell marxin de tornada al sistema Qoribu.

Cilghal li va estudiar de cua d'un ull bulbós.

-No vas poder convèncer-los que esperessin fins que sabéssim més?

-No amb la Jaina encara allà, no després del que li va passar a la Saba.

-La Saba es recuperarà i la Jaina... -La Cilghal aixecà els palmells de les seves mans semblants a aletes-. Si la Jaina no va tornar abans, què els fa pensar que els escoltarà ara?

-No ho sé -va dir en Luke-. Però estan convençuts que necessitem tornar a Qoribu tan aviat com sigui possible... i crec que estic d'acord amb ells.

En Luke havia sentit els informes de la visita d'en Jacen a la Tenel Ka i rumors de maniobres de la flota hapana que no tenien explicació i la Leia li havia dit rotundament que l'equilibri de poder a Qoribu estava a punt de canviar. Els altres mestres i ell encara estaven debatent si això era una cosa bona o dolenta, però clarament els successos s'estaven movent més ràpidament que l'habilitat de l'Orde per tractar amb ells. Tant si els Jedi comprenien als kílliks com si no, havien d'actuar.

-Llavors simplement hauria de dir-te què necessito i no malgastar el temps informant de fallades -va dir la Cilghal després de considerar les paraules d'en Luke durant un moment.

En Luke va arrufar les celles davant del dubte... la vergonya... que sentia la Mon Calamari.

-Si creus que això és el millor -va dir ell amb cura.

La Cilghal es va tornar cap als seus ajudants, un trio d'aprenents sanadors, i els va enviar fora de l'habitació.

-Tan dolent és? -Li va preguntar.

-Sí. -Ella va apuntar cap a les sales que retenien a l'Alema i la Gorog-. Necessito fer-los mal.

-Fer-los mal?

-Infligir-los dolor -va aclarir ella-. Torturar, en realitat. No durant molt de temps i res que les fereixi. Però ha de ser intens. És l'única manera de provar una hipòtesi crítica.

-Ja veig.

En Luke va empassar i es va forçar a mirar a través de les portes de transpariacer de les dues presoneres. Hi va haver una vegada en què ni tan sols hauria considerat tal petició. I en què la Cilghal no l'hauria fet. Però ara que els Jedi havien triat abraçar tota la Força, utilitzar el Costat Fosc igual que el Lluminós, res semblava fora dels límits. Enganyaven, manipulaven, coaccionaven. Per estar segurs, tot es feia en nom d'un propòsit més alt, per promocionar la pau i servir a l'Equilibri, i no obstant això ocasionalment sentia que els Jedi estaven perdent el seu camí, que la guerra amb els yuuzhan vong els havia apartat del seu autèntic camí. A vegades pensava que així era com havia d'haver començat Palpatine, perseguint metes dignes amb qualsevol mètode disponible.

-Potser hàgim de donar marxa enrere una mica -va dir en Luke-. Has fet algun progrés?

-En certa manera. -La Cilghal va apuntar al seu holo de dades, que bàsicament era una quadrícula plana representant el nom de cada subjecte contra diverses regions cerebrals, amb barres de dades acolorides sobre cada casella. Quan el nivell d'activitat canviava, les barres s'elevaven i queien, canviant de color i brillant més o menys-. Com pots veure, els nostres quatre subjectes mostren nivells similars d'activitat en les seves escorces cerebrals, el que suggereix que estan experimentant les mateixes sensacions físiques.

-I no haurien?

Les comissures dels llavis de la Cilghal es van elevar en un somriure ample.

-En realitat no. L'ambient a cada sala és diferent: càlid, fred, ranci, perfumat, sorollós, tranquil.

En Luke va aixecar les celles.

-No confirma això la teva teoria sobre el cos callós rebent impulsos d'altres cervells?

-Sí. -La Cilghal apuntà a quatre barres vermelles prop del final de les fileres de dades de l'Alema i la Gorog. Les de l'Alema estan associades a les de la Gorog.

En Luke es va adonar que això només era veritat per a elles. Els sistemes hipotalàmics i límbics d'en Tesar, Tekli i Tahiri romanien independents. Les lectures d'en Jacen eren, com de costum, completament inútils. Estava jugant una altra vegada amb l'escàner cerebral, movent les seves barres de colors amunt i avall en un patró d'ona rítmic. Era, en Luke ho sabia, una forma no tan subtil de protestar. El seu nebot creia que l'Orde Jedi havia de tenir més fe en els seus Cavallers Jedi que en els instruments de la Cilghal. Sota circumstàncies normals, enLuke hauria estat d'acord amb ell. Però les circumstàncies no eren normals.

-Alema i Gorog estan en un agrupament? -va preguntar en Luke.

La Cilghal negà amb el cap.

-No. No estan percebent les emocions de l'altra com fan els Jedi en un agrupament. Alema i Gorog estan compartint emocions, de la mateixa manera que Tesar i els altres estan compartint sensacions. Això porta a la ment col·lectiva un pas més enllà del que hem vist abans.

Pensant en la Voluntat que Formbi havia descrit, Luke es va obrir a la Gorog en la Força i només va sentir la vaga sensació d'incomoditat que, després de la batalla en la caseta dels Skywalker, havia arribat a associar amb els kílliks blaus que els havien estat atacant. Però les barres de dades que marcaven els sistemes límbics i hipotalàmics es van il·luminar fins al taronja i van començar a pujar. Igual que van fer les de l'Alema.

-Interessant -va dir en Luke-. Aquesta kíllik és sensible a la Força.

-En certa manera -va dir la Cilghal-. Crec que ella i les altres Gorog poden utilitzar la Força per ocultar les seves presències, no només davant nostre, sinó davant altres kílliks també. El que necessito descobrir és si també poden utilitzar la Força per passar impulsos neuronals a altres membres de la Colònia, fins i tot a aquells fora del seu propi niu.

-I això és pel que necessites infligir dolor? -va preguntar en Luke.

La Cilghal va assentir.

-Neutralitzaré l'agent insensibilitzant, però les deixaré incapaces de moure's. Si el dolor és prou sever, la Gorog es motivarà per obrir-se als altres i veurem els resultats en els seus gràfics.

-I això ens dirà...?

-Si la Gorog també és capaç d'influenciar als altres -va dir la Cilghal-. Necessitem saber això abans de poder començar a pensar en contramesures.

El cor d'en Luke es va enfonsar davant la paraula començar. Si la Cilghal encara no havia començat a pensar en contramesures, semblava improbable que tingués alguna llista abans que el Falcó estigués reparat. I si en Luke li demanava que trobés alguna altra manera de provar la seva hipòtesi, allò improbable es convertia gairebé en impossible.

Sentint-se només una mica més perdut al seu interior, en Luke va assentir.

-Si no hi ha altra manera...

-No n'hi ha. -Els ulls tristos de la Cilghal es van tornar fins i tot més tristos-. No en el temps que tenim.

Ella va activar l'escut electromagnètic entre les cel·les i totes les lectures de les escorces van tornar a nivells independents. No obstant això, els sistemes hipotalàmic i límbic de l'Alema van romandre del mateix color i brillantor que els de la Gorog.

La Cilghal va introduir una altra ordre. Una hipodèrmica va caure des del panell del sostre i va injectar l'agent neutralitzant en un punt tou sota les parts de la boca de la kíllik. Uns quants segons després, l'activitat de l'escorça de l'insecte va començar a fluctuar mentre tornaven les sensacions físiques. La hipodèrmica va ascendir de nou fins al sostre i una sonda de punta plana ocupà el seu lloc. La barra hipotalàmica de la Gorog es va tornar d'un blanc brillant, disparant-se fins a la part superior de l'holo de dades i quedant-se allà. Igual que va fer la de l'Alema.

-La Gorog està enfadada amb nosaltres -va observar la Cilghal.

-No la culpo -va dir en Luke.

Ell volia apartar la mirada, però es va forçar a no fer-ho. Si estava disposat a autoritzar la tortura, llavors havia d'assegurar-se que mai es tornava fàcil.

La Cilghal baixà la sonda fins on un dels braços superiors de la Gorog s'unia al tòrax i llavors va enviar una càrrega elèctrica a través d'ella. Els sis membres, fins i tot les dues potes enguixades, es van estendre i van començar a estremir-se. Totes les barres de dades de l'insecte van brillar fins a posar-se blanques i es van elevar fins a la part superior de l'holo. El sistema límbic de l'Alema va continuar igual que el de la kíllik, però les de la seva escorça sensorial van romandre tranquil·les.

-És això suficient? -va preguntar en Luke quan els altres subjectes no van mostrar una elevació similar a l'activitat dels seus sistemes hipotalàmics i límbics.

-Encara no. Ha de creure que mai acabarà.

Les mandíbules de la kíllik es van tancar amb un espetec i la seva antena va començar a moure's bojament d'un costat a un altre. En Luke es va recordar que aquest era l'insecte que havia intentat tornar al seu fill contra la seva dona, però això no va fer que la tortura semblés correcta. La Mara estava passant cada minut desperta amb Ben, intentant fer-li entendre com podien ser veritat les coses que la Gorog havia dit i malgrat això no signifiqués que ella era mala persona i en Luke sabia que fins i tot ella no hauria aprovat el patiment de l'insecte.

La Mara es va obrir a ell en la Força, preocupada pel Ben i curiosa per saber què li estava passant a la Gorog.

L'estómac d'en Luke semblava buit per la por. Ben i Gorog estaven clarament units, potser no tan completament com l'Alema, però massa. Una part d'en Luke volia matar la kíllik ara mateix, castigar-la per intentar utilitzar al seu fill contra ell, tallar la connexió abans que es fes més forta.

Però una part més gran d'en Luke volia protegir-lo, estalviar-li l'angoixa de saber que la seva amiga estava patint. Va començar a dir-li a la Cilghal que apagués la sonda... llavors la barra hipotalàmica d'en Tesar va començar a elevar-se. El sistema límbic de la Tahiri també va començar a mostrar activitat i la Tekli va exhibir elevacions en ambdues.

Un moment després, les barres de dades del trio es van esvair quan es van treure els seus cascos d'escaneig i van començar a desenganxar-se els elèctrodes dels seus cossos. A diferència de l'Alema i la Gorog, ells no estaven lligats.

-D'acord, apaga-ho -va dir en Luke. Podia sentir a la Mara preocupant-se més pel Ben-. No té sentit...

La Cilghal va aixecar una mà.

-Espera.

La Gorog va continuar estrenyent els seus membres contra el seu pit i movent ràpidament les seves antenes. La Tekli, que com sanadora, va ser una mica més ràpida en alliberar-se de l'equipament, va sortir de la seva sala primer.

-Ho sento -va dir, marxant directa cap a la sortida-. Necessito anar al bany.

-Per descomptat. -La Cilghal va girar un ull fosc en direcció al Luke i ell va sentir que l'interès d'ella creixia-. Pren-te el teu temps.

La Tahiri va sortir a continuació.

-Has de donar-nos un descans de vegades -es va queixar, caminant cap a la consola-. Estic començant a sentir-me com en un salt en ala-X que dura una setmana.

La mirada de la Tahiri es va tornar cap als holos de dades i es va aturar un moment en les barres de la Gorog. Llavors es va tornar cap al Luke amb la boca retorçada en un somriure brutal.

-Sembla que no sóc l'única que va sortir de la guerra sent en part yuuzhan vong -va dir-. Què és el següent? Tatuatges Jedi?

El comentari va colpejar al Luke més del que hauria, en gran part perquè podia sentir a la seva dona preocupant-se i enfadant-se més quan l'experiment va continuar.

-Això no és per divertir-nos -va dir en Luke-. Estem...

-Tahiri, sents dolor? -li va interrompre la Cilghal-. És això pel que has sortit?

La Tahiri va mirar a la Mon Calamari com si fos beneita.

-Cilghal, sóc mig yuuzhan vong en el meu interior. L'únic que em provocaria el dolor és una experiència religiosa.

-Estàs segura? -va preguntar la Cilghal-. No sents res de res?

-Aquest tampoc zent dolor, però això no excusa el que estàs fent. -Tesar va sortir del seu compartiment seguit per una dotzena de cables de sensor trencats-. Aquest ha acabat amb els teus jocz. No prendrà part en un trencament.

Es va arrencar un grapat d'elèctrodes del pit, els va tirar a terra i es va dirigir cap a la sortida.

La Tahiri va veure'l marxar i llavors va tornar a mirar al Luke amb la duresa d'un yuuzhan vong en els seus ulls verds.

-Tesar i jo no hem d'estar completament units -va dir ella-. En certa manera, a mi m'agradaria quedar-me.

-Crec que hem acabat -va dir en Luke, preguntant-se si la revulsió que sentia era per la yuuzhan vong en la personalitat de la Tahiri o per si mateix-. No és cert, Cilghal?

-Sí, he vist tot el que necessito veure.

Ella va apagar l'energia de la sonda. Les barres de dades de la Gorog van tornar al normal i la Mara va emetre alleujament a través de la Força.

-Hem acabat per avui -va dir la Cilghal a la Tahiri-. Gràcies.

Mentre en Luke veia marxar a la jove Cavaller Jedi, va començar a sentir-se cada vegada més decebut. Ara no tenia dubtes que en Tesar i els altres estaven completament sota el control d'en Raynar. Que havien estat d'acord en tornar a l'Aliança Galàctica només per que poguessin escapar-se de l'acadèmia, com havien fet tots en un moment o altre, i buscar suports per a la Colònia.

Després que la porta xiuxiuegés en tancar-se, Luke va negar amb el cap i es va deixar caure en un banc davant del tauler de control.

-Crec que això ens diu el que necessitem saber -va dir ell-. Tots estan sota el control de la Voluntat de la Colònia.

-D'una Voluntat -li va corregir la Cilghal-. No de la Voluntat, com creuen els txiss.

En Luke va aixecar la mirada.

-Ja has fet que em perdi.

La Cilghal va sortir de darrere de la consola de control.

-Com la Força mateixa, cada ment de la galàxia té dos aspectes. -Ella es va asseure amb el Luke al banc-. Hi ha la ment conscient, que abraça el que sabem de nosaltres mateixos i està l'inconscient, que conté la part que roman oculta.

En Luke va començar a veure cap a on li dirigia.

-Estàs dient que des de la guerra, la Colònia ha desenvolupat dues Voluntats, una conscient i una altra subconscient.

-No subconscient, inconscient -li va corregir la Cilghal-. El nivell subconscient és un nivell de la ment entre la consciència total i la inconsciència. Estem parlant sobre l'inconscient. Roman totalment ocult de la part de la nostra ment que coneixem.

-Ho sento -va dir en Luke-. És complicat.

-Just com cada ment en la galàxia -va dir la Cilghal-. Això és una analogia, però encaixa. I el nostre experiment acaba de demostrar quant. Alema i Gorog estan controlades per la Voluntat inconscient. La correlació dels seus centres emocionals deixa això clar.

-I Tekli, Tesar i Tahiri estan controlats per la Voluntat conscient de la Colònia? -va preguntar en Luke.

-Influenciats per ella -va dir la Cilghal-. No han caigut sota el complet control de la Colònia. Encara pensen en si mateixos com a individus.

-Llavors per què van acabar l'experiment?

-Quantes vegades fas tu alguna cosa sense entendre realment per què? -va replicar la Cilghal-. En cada ment, l'inconscient té una gran quantitat de poder. Alguns psicòlegs creuen que és absolut. Així que quan Gorog estava patint, la Voluntat inconscient de la Colònia va influenciar a la seva Voluntat conscient perquè acabés l'experiment. Tot d'una, Tekli havia d'anar al bany, Tahiri havia d'estirar les cames...

-I Tesar es va enfadar amb nosaltres.

-Exactament -va dir la Cilghal-. Dels tres, ell va ser l'únic que va tenir fins i tot una vaga comprensió dels seus motius. Els barabels normalment estan en contacte amb el seu inconscient.

En Luke va pensar en els misteriosos atacs contra ell i contra la Mara i l'absurda insistència dels kílliks en què no havien passat.

-I la Voluntat conscient no tindria coneixement de la Voluntat inconscient, oi?

-És la naturalesa de la ment inconscient per romandre oculta -va dir la Cilghal-. Això és pel que les Gorog són tan difícils de sentir en la Força. L'utilitzen per a ocultar-se. No només de nosaltres, sinó de la resta de la Colònia també.

-Gorog és part d'un niu secret -va dir en Luke, assegurant-se que comprenia el que la Cilghal li estava dient-. La Colònia no tindria coneixement d'això...

-I podria bé enganyar-se a si mateixa per creure que no existeix -va dir la Cilghal-. Més o menys hem demostrat això i això explica la reacció dels kílliks davant els atacs contra vosaltres.

-Tot té sentit, excepte una cosa. Per què el niu secret segueix atacant? -va preguntar en Luke-. Raynar sembla voler la nostra ajuda.

-Però Lomi i Welk se senten amenaçats per vosaltres. -Va ser en Jacen qui va dir això, amb la seva veu venint de l'holo de dades-. I són ells els que controlen el niu Gorog.

-Saps això segur? -En Luke es va tornar cap a l'holo de dades i, descobrint que estava parlant amb una fila de barres de colors, arrufà les celles amb irritació-. I vaig pensar que t'havia dit que deixessis de jugar amb l'escàner cerebral de la Cilghal. Surt aquí fora, si seràs part d'aquesta conversa.

-Sé que en Raynar va arrossegar la Lomi i en Welk fora del Volador en flames. -Jacen es va treure el casc de l'escàner i, projectant ara la seva veu en l'aire davant d'en Luke, va començar a treure's els elèctrodes enganxats al seu cos-. I nosaltres sabem que la Saba va ser atacada per un Cavaller Jedi desfigurat, gairebé amb tota certesa Welk. Estic disposat a saltar a cegues i creure que la Lomi també va sobreviure.

-Sí -va dir en Luke-. Crec que jo també.

-Llavors només queda una pregunta -va dir la Cilghal-. Per què es va unir l'Alema als Gorog, mentre la resta de vosaltres...?

-D'ells -la va corregir enJacen-. En cas que no t'hagis adonat, la meva ment roman sent enterament meva.

-Molt bé -va dir la Cilghal-. Per què es va unir l'Alema a les Gorog, quan tots els altres es van unir a les Taat?

En Luke sabia la resposta en això i va desitjar no saber-la.

-A causa de la Numa. -Estava recordant el moment en què havia estat fora del tanc de bacta de l'Alema, cobert per la culpabilitat de la twi'lek per permetre que el voxyn s'emportés a la seva germana-. Quan la Numa va ser assassinada, l'Alema va tornar gran part de la seva fúria cap al seu interior. I la fúria sempre ha estat un terreny fèrtil per als que són com la Lomi Plo.

-Vas veure això, oi? -va preguntar en Jacen. Va sortir de la sala d'aïllament, col·locant-se la túnica per sobre del cap-. Fins i tot abans de la missió a Myrkr, vull dir.

En Luke es va tornar per mirar a la twi'lek inconscient, mantinguda presonera per nylacer i tranquidescans.

-Això no. No Gorog -va dir-. Però sabia que l'Alema cauria.

Següent