El Rei Unit (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

A la part més allunyada del llarg cilindre inclinat de les cèl·lules d'emmagatzematge d'escupcret, una única Taat penjava d'un pegat de la paret de duracret, mirant a través de la solitària bombolla d'observació de la subjecció a la massa de vora daurada del planeta Qoribu. Quan les cobertes del Kendall es van estremir sota el poder dels seus motors subllum i les alarmes de partida van sonar pels intercomunicadors, els altres membres del niu estaven enganxats a la part alta de les cobertes de les cèl·lules, tamborinant una cançó suau i trista que feia que els pèls es posessin de punta al clatell d'en Han.

-Una cançó captivadora -va dir la Mara.

Mirant a través de l'escotilla amb Han, Luke, Leia i altres, estava asseguda en una cadira flotant que probablement no necessitava. Els sanadors kílliks havien atès la seva ferida de la cornada tan bé que els cirurgians hapans l'havien enviat directament al pavelló del bacta. Entre els seus propis tràngols curatius i el mes que havia passat en els tancs, els únics signes que quedaven de la lluita a Kr eren els cercles foscos sota els seus ulls i una pal·lidesa general. I tots dos, segons la Leia, tenien menys a veure amb les seves ferides que amb el fet d'haver de recórrer tan pesadament a la Força per seguir endavant durant la batalla.

-És una antiga cançó kíllik que data de la creació de les Goles -va dir C-3PO-. Jo...

-Espera -va dir en Han-. Els kílliks hi eren quan es van crear les Goles?

-I tant -va dir C3PO-. Segons les seves històries, van ser ells els que les van construir.

-Els kílliks? -va panteixar el Dukat Gray. Inconscientment va retrocedir un pas de l'escotilla-. De debò?

-Jo no comptaria amb això -va dir la Leia-. Els records dels kílliks poden ser, uh, flexibles.

-Què hi ha de la cançó? -va tornar a preguntar la Mara-. Pots traduir-la, 3PO?

-I tant -va dir C-3PO-. Les marees de l'aire ens porten a un lloc diferent, l'aire...

-No és així, 3PO -va dir la Jaina.

-És més així -va afegir en Zekk.

Junts, van cantar.

El vent fred ens porta lluny del nostre niu.

El vent fred ens arrossega a on pot.

Vent fred, allunya'ns del perill.

Vent fred, porta'ns de nou a casa.

Un incòmode silenci va caure sobre el grup. Després les alarmes del camí es van silenciar. El Kendall va fer una petita sacsejada i les bandes de Qoribu van començar a fer-se més petites mentre la Flota de la Defensa de la Reina s'allunyava. En Han va resistir la temptació de comprovar l'estatus del Falcó. Estava aïllat en un hangar ocupat, fora de perill i assegurat juntament amb els InvisiblesX Jedi, i guardat per dos noghri i el parell supervivent de droides CYV. Viatjaria segur fins que la flota arribés fins a la nova llar dels kílliks.

-Els trobarem a faltar -va dir en Zekk.

-Trobar-los a faltar? -va preguntar en Han. Va recordar el que en Raynar havia dit sobre que la Jaina i en Zekk ja no eren benvinguts en el seu niu, però l'actitud de la Colònia sobre moltes coses s'havia suavitzat en l'últim mes i la Jaina i en Zekk havia estat passant la major part de seu temps amb la Taat, ajudant a construir el niu temporal a bord del Kendall-. Als anells de Qoribu? A les llunes?

-A les Taat, pare -va dir la Jaina-. La nostra missió en la Colònia...

-... Ha acabat -va acabar en Zekk.

-No feu conya? -Un somriure tan ample com una porta es va arrossegar per la boca d'en Han-. Genial! Això és simplement... -Va sentir que se li aigualien els ulls, llavors va col·locar els seus braços al voltant de la Jaina i en Zekk i els va atreure fins a ell perquè no pensessin que anava a plorar-. Estic tan content com un jawa en una ferrovelleria.

-Papa! -La Jaina va aixecar la seva barbeta-. No ens vas deixar acabar!

-No anirem a casa fins...

En Zekk va deixar que el final de la frase es perdés quan un assistent hapani va aparèixer a la vora del grup amb un holocomunicador portàtil.

-Fins quan? -demanà en Han.

-Més tard. -La Jaina va assentir a assistent-. Crec que això podria ser important.

-I tant. -En Gray es va tornar cap a l'assistent amb un aire d'expectació-. El passatger està a bord?

La resposta de l'assistent va ser ensordida per un estrepitós rugit wookiee des de l'altra punta del corredor d'accés. Lowbacca va venir saltant pel passadís, amb els cabells dels seus braços molt estesos. La Jaina i en Zekk van començar a córrer per reunir-se amb ell, però es van aturar a un pas per mirar cap enrere per sobre de les seves espatlles.

-Pare, sobre aquest fins -va dir la Jaina somrient.

-Simplement oblida-ho -va acabar en Zekk.

Llavors Lowbacca estava sobre ells, agafant-se als seus braços i queixant-se sobre el menjar de les presons txiss.

Una vegada que el soroll es va abaixar una mica, l'assistent va parlar.

-Perdoni'm, Sa Gràcia, però ens estan trucant.

-Trucant? -va repetir en Gray-. Aquí fora?

-Els txiss, Sa Gràcia. De nau a nau.

En Gray va sospirar.

-Molt bé. L'atendré en...

-Ho sento. -L'assistent semblava com si esperés que li colpegessin-. Però l'Aristocra desitja parlar amb el Mestre Skywalker.

En Gray va mirar al Luke i després va canviar la seva mirada cap a l'assistent.

-A què estàs esperant?

L'assistent va empal·lidir, després es va agenollar davant d'en Luke i va activar l'holocomunicador. La imatge d'un txiss més o menys de l'edat d'en Han va aparèixer sobre l'aparell.

-Aristocra Formbi -va dir en Luke immediatament-. Quina sorpresa.

-No ho hauria de ser -va replicar en Formbi-. Creia vostè que en Jagged Fel estava supervisant aquesta operació?

-En realitat no -va dir en Luke-. Què podem fer per vostè... que no hàgim fet ja?

-Absolutament res -va declarar en Formbi-. El comandant Fel m'informa que la seva germana va ser responsable de persuadir als kílliks perquè deixessin Qoribu.

-De negociar una treva -va dir la Leia, entrant en el camp de visió de l'holocàmera-. Els txiss també van donar certes garanties.

-I tant. Una frontera garanteix i prometem una de no agressió. Tot és doctrina txiss, en qualsevol cas.

-Garanties explícites, però -va dir la Leia.

Notant que Qoribu ara s'havia encongit fins a una grandària tal que tot el planeta es podria veure a través de la bombolla d'observació de Taat, Han va cridar l'atenció de la Leia i va fer un gest giratori amb el dit.

La Leia va assentir.

-Què voleu dir-me, Aristocra? -va dir ella llavors-. Tenim temps abans que la flota entri en l'hiperespai, però hauríem de ser conscients d'això.

-I tant. Perdoni -va dir en Formbi-. Primer, volia felicitar-la pel seu èxit. Sense els seus talents, em temo que aquest assumpte hauria arribat a la guerra.

-Gràcies, Aristocra -va dir la Leia-. Però va requerir la involucració d'un gran nombre de persones resoldre aquest conflicte. Jagged Fel entre ells.

-El comandant Fel rebrà una promoció en reconeixement pel seu bon judici aquí -va dir en Formbi-. Però és vostè qui es mereix el nostre agraïment. Vostè ha arribat a la pau en el nostre temps.

-Els Jedi van aconseguir la pau, Aristocra. Jo només vaig ser una dels molts que van estar involucrats. -Les bandes de Qoribu ara eren una massa incolora i els seus anells semblaven com petites orelles que sortien de la part més grossa de la seva esfera-. I el segon? No tenim molt de temps.

-Volia que sabés que el comandant Fel és el responsable de la tornada del seu wookiee -va dir en Formbi-. Si no hagués estat per les seves objeccions, unes objeccions molt enèrgiques, el presoner hauria estat internat fins que poguéssim estar segurs que aquesta pau es mantindrà.

-Llavors és una cosa bona que l'escoltés -va dir en Han-. Mantenir tancat al wookiee hauria estat un gran error.

-Sí, així em va informar el comandant Fel -va replicar calmadament Formbi-. No obstant això, vaig pensar que havia de saber que el comandant Fel li va fer garantir personalment de paraula al seu Cavaller Jedi. No esperem veure a cap Cavaller Jedi tornar aviat al nostre veïnat, però si Lowbacca tornés, la família Fel s'hauria de fer càrrec de qualsevol dany que ell causés a l'Ascendència. I un Jedi wookiee pot causar una bona quantitat de danys, si la nostra nau presó és un exemple.

-Això és molt amable per part del comandant Fel -va dir la Leia-. Si us plau, doni-li les gràcies de la nostra part.

La Jaina i en Zekk van aparèixer a l'esquena d'en Han. Lowbacca sobresortia sobre ells des de darrere, sent més un apèndix de la parella que un tercer membre.

-Pare -va murmurar la Jaina.

-Ens agradaria parlar amb Jag -va acabar en Zekk.

Han es va encongir davant la idea que en Zekk fos part d'aquesta conversa en particular, però va assentir i li va parlar a l'holocomunicador.

-Està Jag per aquí? Tenim algú aquí a qui li agradaria donar-li les gràcies personalment.

-La Jaina, presumeixo. -Sense esperar la confirmació, Formbi va dir-: Deixeu que comprovi la seva disponibilitat.

Formbi es va girar i va dir una cosa que no van poder sentir a algú a qui no van poder veure. Un moment després, la cara robusta d'en Jagged Fel va reemplaçar a la d'en Formbi sobre l'holocomunicador. Han i els altres es van apartar per deixar que la Jaina, i en Zekk, entressin en el camp de l'holocàmera.

-Jaina. -Ell va arrufar les celles, una mica confós, i la seva mirada es va moure a desgana cap a Zekk-. I Jedi Zekk, m'agradaria expressar la meva gratitud personal per... tot el que vau fer. Els vostres esforços van ajudar a evitar la guerra.

-No ens ho has d'agraïr -va dir en Zekk.

-Estàvem actuant en bé de tothom -va dir la Jaina.

-Sí... Per descomptat. -La mirada d'en Jag va tornar a moure's fins a Zekk i va semblar fins i tot més insegur de si mateix.

-Enhorabona, llavors. Ho vau fer molt bé.

En Han mirà per la bombolla d'observació va veure que Qoribu s'havia encongit fins a esdevenir un disc pla i platejat al voltant de la mida del seu polze. Ell es va inclinar cap avall prop de l'orella de la Jaina.

-Vés al gra -xiuxiuejà-. El salt s'acosta.

Jaina i Zekk van assentir.

-Gràcies per fer que alliberessin a Lowbacca -va dir la Jaina llavors-. Ens preocupava que poguéssim haver de tornar per a treure'l.

-A nosaltres també. -El to d'en Jagged va romandre impassible-. No esperava amb impaciència aquesta trobada.

-Nosaltres tampoc -va dir en Zekk.

-Però esperem amb impaciència tornar a veure't aviat -va dir la Jaina.

-Sota millors circumstàncies -va afegir en Zekk.

-Ambos? -La mirada d'en Jag va anar d'un a un altre-. Sí, esperaré amb impaciència això. -Ell va allunyar la mirada, amb la seva cella cicatritzada traint la seva decepció, o potser era revulsió-. Ara, si em perdoneu, el deure em crida.

-I tant -va dir la Jaina-. Nosaltres mateixos entrarem a l'hiperespai aviat. Que la Força t'acompanyi.

-I a tu. -La mirada d'en Jag es va moure cap a Zekk-. A tots dos.

L'holocomunicador parpellejà en apagar-se i llavors la Jaina i en Zekk es van apartar, amb la mateixa expressió abatuda en les seves cares. Un sotrac li va baixar al Han per l'esquena, però ell va fer tot el que va poder per amagar-ho.

-És com si se t'agafés a la vella gola, oi? -preguntà ell, mostrant el seu somriure més tort i paternal.

-Com si anéssim a ofegar-nos amb això -va respondre la Jaina.

-Però sobreviurem. -En Zekk va fregar el seu avantbraç amb el de la Jaina i ella va començar a fer sons d'espetecs baixets amb la gola-. Ens tenim l'un a l'altre.

En Han va haver d'apartar la mirada.

Qoribu era ara un petit cercle oblong de llum, centellejant en la llum del seu sol blau, i la cançó de Taat s'estava fent més trista i inoblidable per minuts. A ell li semblava que realment podia sentir la seva tristesa i es va preguntar si això era semblant a sentir alguna cosa en la Força: saber alguna cosa més clarament en el cor d'un que al cap.

Zekk i Lowbacca van travessar l'escotilla cap al niu temporal i van començar a fregar els seus braços amb l'antena de Taat.

La Jaina es va quedar enrere.

-Pensem que serà millor acomiadar-nos ara -va explicar-. Només serà més dur si esperem fins que facin el nou niu.

-Endavant -va dir en Han-. Jo no he de veure-ho.

La Jaina va somriure i li va fer un petó a la galta i llavors va seguir a Zekk cap al suport.

El Dukat Gray va irritar-lo venint a col·locar-se al costat d'ell i de la Leia. Durant uns pocs moments, el hapani va semblar content de veure simplement als dos Jedi acomiadar-se del seu niu, però després finalment va decidir arruïnar completament el moment.

-L'Aristocra Formbi pot haver tingut raó sobre una cosa, princesa.

-Trobo això difícil de creure, Dukat -va dir la Leia-. Però potser estic equivocada.

-Si em perdona per dir-ho, crec que ho està -va dir en Gray-. És una pena que no estigui servint al govern de l'Aliança Galàctica. Una diplomàtica del talent i les habilitats que va mostrar aquí podria ser de gran servei per al nou govern.

-Gràcies, Dukat -va dir la Leia-. Venint de vostè, és un suggeriment molt informatiu.

En Gray va somriure amb plaer i el cor d'en Han es va enfonsar. Finalment havia arribat el moment que deixés de ser egoista i li suggerís a la Leia que tornés amb el seu primer amor.

-Escolta -va dir-. Sé que has trobat a faltar el fet d'estar enmig de les coses. Potser sigui...

-Sí és hora d'un canvi -va dir la Leia tallant-li-. Però no d'aquesta manera, Han. L'última cosa que vull fer ara és unir-me a un govern. Ni al de l'Aliança Galàctica ni al de ningú més.

En Han va començar a estar confós.

-No?

-No -va dir la Leia-. Estic farta fins a la mort de comprometre'm, de descobrir la solució que funciona en comptes de la correcta.

-D'acord -va dir amb cura en Han-. Què tens en ment?

-Seguir al meu cor, per variar -va dir la Leia. Ella es va girar cap al Luke-. He vist molts canvis en la meva vida...

-I has provocat la majoria d'ells -va dir en Luke.

-Potser -va dir la Leia-. I he portat diversos títols molt alts.

-Te'ls mereixies -va dir en Han, preguntant-se cap a on anava tot això.

-Això no era al que anava. Després de tot això, després de tot el que he vist i fet, sempre s'hi arriba. -Ella va treure el seu sabre làser del seu cinturó i el va sostenir al seu palmell-. A un Jedi, a una espasa, oposant-se a la foscor. -Es va girar cap al Han-. Crec que és hora que esculli un nou camí.

-Un nou camí? -va preguntar en Han, preocupant-se ara-. Què vols dir amb un nou camí?

-M'ha encantat ser el teu copilot, de veritat -va dir la Leia-. Però la galàxia ha canviat i jo necessito canviar.

-Defineix canviar -va dir en Han-. Perquè si això és pels roncs...

-No t'atreveixis a parar això ara. No seria capaç de dormir! -La Leia va riure i després es va girar cap al Luke-. Estic començant a comprendre el lloc dels Jedi a la galàxia. I a veure el meu lloc en els Jedi.

En Luke va somriure.

-Vols assumir el teu lloc en l'Orde.

La Leia va negar amb el cap.

-No. Vull guanyar-me el meu lloc en l'Orde. -Ella es va girar cap a la Saba Sebatyne, que havia estat dreta darrere del grup en el seu típic silenci de rèptil-. Vull dedicar-me a convertir-me en una Jedi apropiada.

-Etz una Jedi apropiada -va dir la Saba-. Haz fet méz per la galàxia que deu Jedi qualzevol.

-No m'estàs escoltant -va dir la Leia-. La diplomàcia no va detenir aquesta guerra. Ho van fer els Jedi. Vull completar el meu entrenament... i vull que tu siguis la meva guia.

Les celles escatades de la Saba es va elevar gairebé tant com les d'en Han i les d'en Luke i les de la Mara.

-Volz que aquezta et guiï a tu? -va preguntar la Saba acuradament.

La Leia va assentir.

-Si ho consideressis.

-Aquezta? -va repetir la Saba.

-Sí -va repetir la Leia-. Vull algú que em desafiï de maneres inesperades. Vull algú que m'ensenyi el que no sé.

Les pupil·les amb forma de diamant de la Saba es van tornar tan estretes com escletxes i la seva llengua bífida començà a entrar i sortir per entre els seus llavis empedrats. Ella va estudiar la Leia durant uns moments més i llavors va començar a xiuxiuejar tan fort que va haver d'agafar-se els costats.

-Aquezta éz bona, princeza. Realment haz enxampat a aquezta...

-No estic fent broma -la va interrompre la Leia.

El xiuxiueig de la Saba es va aturar.

-De veritat?

La Leia va assentir.

-De veritat.

-Bé, llavors. -La Saba mirà al Han-. Zembla que aquezta no té elecció.

-En realitat no -va dir en Han-. I és molt millor que l'alternativa.

-Quina alternativa? -va preguntar la Saba.

Abans que en Han pogués respondre, les alarmes de salt van sonar. Un sotrac va córrer a través de les cobertes del Kendall i després el distant punt de llum de Qoribu es va apagar. La trista cançó de Taat es va aturar de sobte i la llum vellutada fora de la bombolla d'observació va empal·lidir fins al creu incolor de l'hiperespai.

FI

Continuarà...