Senda Desconeguda (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

El sabre làser va baixar i va passar a mil·límetres d'ell. Qui-Gon, sorprès, es va allunyar d'un salt. No sabia d'on havia vingut el cop. No estava prestant atenció.

Es va donar la volta, aixecant el seu propi sabre làser, i va adoptar una postura defensiva. El seu oponent es va aturar i, després, es retòrcer per atacar-lo des de l'esquerra. Les seves armes es van trobar en l'aire, brunzint. Tot d'una, l'enemic va fer un moviment amb els peus i es va apartar cap a la dreta. Qui-Gon no esperava aquest gest i el seu intent per evitar-lo va arribar massa tard. El sabre làser li va donar al canell. La cremada que li va produir no era res comparada amb l'enuig que sentia amb ell mateix.

-Ronda tres aquesta és -va dir Yoda des d'un dels costats-. Des de les cantonades oposades aproximar-te hauries.

Qui-Gon es va eixugar el front amb una de les seves mànigues. Quan va accedir a formar part dels exercicis d'entrenament dels estudiants avançats del Temple, no va pensar que li resultaria tan esgotador.

Quan Bruck Chun va fer una reverència i es va retirar a la seva cantonada, Qui-Gon va escoltar el murmuri dels estudiants que miraven l'entrenament. Bruck estava lluitant millor del que ningú esperava. I així ho havia fet en les sis rondes precedents, contra sis oponents diferents. Aquesta era la seva última ronda.

Qui-Gon recordava a Bruck de la seva última visita al Temple. El jove de pèl blanc havia lluitat contra Obi-Wan en una lluita llarga i esgotadora. Els dos nois eren enemics i havien lluitat amb la fúria que els provocava el que sentien l'un per l'altre, i amb el desig d'agradar a Qui-Gon. Les habilitats de l'Obi-Wan havien impressionat al Mestre Jedi, però la ira que emanava del noi no li havia agradat. Després d'haver vist a Obi-Wan lluitar així, Qui-Gon havia decidit no fer-lo el seu padawan.

Per què no hauria fet cas de la seva intuïció?

Qui-Gon va fixar la seva atenció en el present. Havia de concentrar-se. Les habilitats d'en Bruck per a la lluita havien millorat sensiblement. En teoria, el duel hauria d'haver estat fàcil per a Qui-Gon, però aquest va comprovar que el més difícil era lluitar contra la seva distracció. Bruck l'havia sorprès més d'una vegada. El noi lluitava amb força i sense cansar-se, i era ràpid a l'hora d'aprofitar els lapsus de concentració d'en Qui-Gon.

Bruck donava voltes davant seu amb el seu sabre làser en una posició defensiva. Els sabres d'entrenament tenien poca potència. Un cop podia deixar un senyal, però no provocar una ferida. Hi havia obstacles escampats pel terra per dificultar els moviments dels contrincants. Els llums estaven també atenuats per afegir encara més dificultat a l'exercici.  Qui copegés al seu rival al coll guanyaria el combat.

Qui-Gon va esperar pacient el següent moviment d'en Bruck, que va començar a lliscar cap a l'esquerra. Qui-Gon va notar que el jove aprenent agafava amb força el seu sabre làser. La impaciència era el punt feble d'en Bruck, exactament igual que el de l'Obi-Wan...

La impaciència de l'Obi-Wan li estaria creant problemes de nou en el perillós món de Melida/Daan?

Qui-Gon va veure massa tard la resplendor del sabre làser del seu adversari. Bruck havia utilitzat una estratègia simple, una cosa que mai hauria d'haver-lo confós. Hi havia canviat de direcció. El cop va arribar quan Bruck va saltar en l'aire i va girar per caure sobre el costat contrari d'en Qui-Gon. No li va encertar al coll per molt poc. Qui-Gon es va girar i va sentir el cop a l'espatlla. Es va quedar parat, dret, i va escoltar els murmuris dels nois que estaven presenciant l'exercici.

Ja n'hi havia prou. Estava cansat de la seva pròpia manca d'atenció. Havia de concentrar-se.

Malgrat les seves ensopegades, Qui-Gon va deixar que el seu cos es relaxés i va confondre a Bruck. El noi se li va acostar massa ràpid i va perdre l'equilibri. Qui-Gon li va esquivar i el va atacar. Bruck, sorprès, va fer un pas oscil·lant cap enrere i va enfilar cap a Qui-Gon amb el seu sabre en alt. Un altre error. El següent cop d'en Qui-Gon es va desplomar contra el sabre del seu adversari, que va estar a punt de deixar caure la seva arma.

Qui-Gon va aprofitar l'avantatge i va atacar. Ara amb un sabre làser que era un mer reflex en la tènue llum. Es va moure amb rapidesa i va girar per carregar contra Bruck, primer des d'un costat i després des d'un altre diferent. Qui-Gon va arraconar al noi. Ara, el murmuri dels espectadors eren lloances sobre les habilitats del Mestre Jedi. Qui-Gon no volia prestar atenció. Una batalla no acaba fins que es dóna el cop final.

Bruck va intentar un últim assalt, però estava cansat. No hagués estat difícil per a Qui-Gon fer que l'arma d'en Bruck se li caigués de les mans, i va fregar lleugerament amb la punta del sabre el coll del xaval.

-Punt final aquest és -va anunciar en Yoda.

Els dos van intercanviar reverències i l'habitual contacte visual. Al final de cada exercici, cada Jedi, perdés o guanyés, mostrava respecte al seu adversari i gratitud per la lliçó. Qui-Gon havia participat en molts exercicis. De vegades, els estudiants no podien controlar la seva frustració i la demostraven en la reverència.

Però Qui-Gon només va trobar respecte a la mirada fixa d'en Bruck. Hi havia realitzat progressos.

I, no obstant, va notar altres sentiments. Curiositat. Desig.

Bruck compliria tretze anys en uns pocs dies i ningú l'havia triat encara perquè fos el seu padawan. El temps se li acabava. Probablement, el jove s'estava preguntant si Qui-Gon comptaria amb ell.

Tots s'ho preguntaven. Qui-Gon ho sabia. Els professors, els estudiants i fins i tot el Consell. Per què havia tornat el Mestre Jedi al Temple? Havia vingut a la recerca d'un altre aprenent?

Qui-Gon va tornar el cap davant l'expectació que brillava en els ulls d'en Bruck. Mai tornaria a tenir un padawan.

El Mestre Jedi es va ficar el sabre làser en el cinturó. Bruck va deixar el seu a l'armari, on els estudiants avançats deixaven les armes després dels entrenaments. Qui-Gon es va dirigir ràpidament cap als vestidors i va activar la porta que conduïa a l'Estada de les Mil Fonts.

Va notar alleujat l'aire fred. En els enormes jardins sempre es percebia un ambient refrescant. L'ombra dels arbres i el so de l'aigua en caure calmaven les ànimes agitades. Podia sentir el lleu so de l'aigua fluint de les petites fonts i l'agradable retrunyir de les cataractes que estaven distribuïdes entre els camins. Qui-Gon sempre trobava la pau interior en els jardins. Tenia l'esperança de poder calmar allà el seu cor ferit.

En el Temple es respectava molt la intimitat. Ningú li havia formulat preguntes des que va arribar. No obstant això, sabia que la curiositat surava en tots els racons, igual que les fonts rajaven amagades entre els jardins. Els estudiants i els professors volien saber la resposta a una única pregunta: Què havia passat entre ell i el seu padawan, Obi-Wan Kenobi?

Si algú li ho preguntava, seria capaç de contestar-li? Qui-Gon va sospirar. La situació era plena de motius foscos i senders desconeguts. Hauria jutjat malament al seu padawan? Havia estat massa sever amb Obi-Wan? O potser massa permissiu?

Qui-Gon desconeixia la resposta. Només sabia que l'Obi-Wan havia pres una decisió sorprenent i inesperada. Hi havia renunciat a la seva formació Jedi com si es desprengués d'una túnica vella.

-Preocupat estàs si els jardins busques -va dir Yoda a la seva esquena.

Qui-Gon es va donar la volta.

-No estic preocupat, només acalorat després de la lluita.

Yoda va assentir lleugerament. No solia insistir si notava que un Jedi eludia un tema. Qui-Gon també ho sabia.

-Evitant-me estat has -va remarcar en Yoda, que s'havia assegut en un banc de pedra proper a una font que queia sobre petites pedretes blanques. El soroll de l'aigua era gairebé musical.

-He estat cuidant de la Tahl -va respondre Qui-Gon.

Tahl era la Mestra Jedi que Qui-Gon i Obi-Wan havien rescatat de Melida/Daan. Havia estat cegada en un atac i després retinguda com presonera de guerra.

Yoda va tornar a assentir lleugerament.

-Millors cuidadors que tu en el Temple tenim -va dir-. I necessitada d'una cura constant ella no està. Crec que de grat no la rep.

Qui-Gon no va poder reprimir un lleu somriure. Era veritat. La Tahl gairebé s'havia sentit incòmoda amb l'atenció que li prestaven. No li agradava que estiguessin tan pendents d'ella.

-Del teu cor moment de parlar és -va dir en Yoda suaument-. Del passat parlar has.

Amb un fort sospir, Qui-Gon va seure al banc al costat d'en Yoda. No tenia ganes d'obrir el seu cor. No obstant això, Yoda tenia dret a saber què havia passat.

-Es va quedar allà -va dir en Qui-Gon simplement-. Em va dir que havia trobat alguna cosa a Melida/Daan que era més important que el seu entrenament per esdevenir un Jedi. El matí del dia que havíem de marxar, la Gent Gran van atacar als Joves. Tenien caces i armes. Els Joves estaven desorganitzats i necessitaven ajuda.

-I malgrat tot, allà no romandre vas.

-Les meves ordres eren tornar al Temple amb la Tahl.

Yoda es va tirar enrere sorprès.

- Les ordres aquestes eren? Una qüestió del Consell era. I tu sempre disposat a ignorar el meu consell estàs, si per als teus planes bé ve.

Qui-Gon es va sorprendre. Obi-Wan li havia deixat anar gairebé les mateixes paraules uns dies abans a Melida/Daan.

- M'estàs dient que m'hauria d'haver quedat? -preguntà irritat Qui-Gon-. I què hagués passat si la Tahl hagués mort?

Yoda va sospirar.

-Una decisió difícil era, Qui-Gon. No obstant això, al teu padawan disposat a culpar estàs. A triar al noi vas obligar: l'entrenament per a un Jedi abandona, o els nois moriran i els amics traïts seran. Tot i que el que hi ha al cor d'un noi no vas entendre, jo sí que ho vaig fer.

Qui-Gon li va mirar sorprès. No esperava el retret.

-Com estudiant, impulsiu eres -va continuar en Yoda-. Pel cor moltes vegades estaves mogut. I moltes vegades també equivocat estaves. Això jo recordo.

-Jo mai hagués abandonat la meva formació de Jedi -va dir Qui-Gon amb ràbia.

-Veritat això és -va contestar en Yoda, assentint per mostrar el seu acord-. Compromís tenies i absolut era. Això vol dir que com tu no qüestionar-ho vas, altres no haurien? Com tu deurien sempre ells ser?

Qui-Gon es va estirar al banc. Les converses amb Yoda podien ser doloroses. El Mestre Jedi sempre trobava la manera d'arribar fins a la ferida més profunda.

-Així que hauria d'haver permès que prengués les seves pròpies decisions incorrectes -va dir Qui-Gon encongint-se d'espatlles-. Deixar-li que lluités en una guerra que no pot guanyar. Deixar que es quedés i que veiés una massacre. Tindrà sort si escapa d'allà amb vida.

-Ah, ja veig -els ulls d'en Yoda van brillar-. Guiat pels teus sentiments la teva predicció fas?

Qui-Gon va negar lleugerament amb el cap.

-Vaig veure el desastre que hi havia. Els Joves no poden guanyar.

-Interessant -va murmurar en Yoda-. Ells van guanyar, Qui-Gon.

Qui-Gon es va tornar cap a ell, mirant-lo sorprès.

-Notícies rebut hem -va dir en Yoda amb calma-. La guerra dels Joves guanyat han. Un govern format han. La decisió de l'Obi-Wan entens ara? Per una causa perduda no estava lluitant. En governant del planeta s'ha convertit.

Amagant la seva sorpresa, Qui-Gon va girar el cap.

-Llavors està més boig del que jo pensava -va replicar fredament.

Següent