Captius del Temple (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Qui-Gon va lamentar les seves paraules des del moment en què les havia pronunciat. La seva duresa era més una conseqüència de la frustració que li havia provocat la fugida de Xànatos, que per res que hagués dit l'Obi-Wan. Sí, el noi havia perdut la seva confiança, però no calia torturar-lo recordant-li-ho constantment. Era un comportament impropi d'un Jedi.

Aquest era el seu propi punt feble, va pensar en Qui-Gon. Ell no podia donar el pas per recuperar la confiança perduda. No era culpa de l'Obi-Wan; era una combinació del passat d'en Qui-Gon i la seva forma de ser. Encara que sentís connexió amb altres persones, li costava confiar-hi, però una vegada que dipositava la seva confiança en algú, era per sempre. I si li decebien, no tenia ni idea de com recuperar-la. Era el seu problema. No el de l'Obi-Wan. Havia d'explicar-li-ho. El llaç d'unió entre Mestre i padawan estava basat en la confiança absoluta i, encara que sabia que Obi-Wan encara confiava en ell, no estava segur que el sentiment fos mutu. Sota aquestes circumstàncies no seria just per a l'Obi-Wan que el reprengués de nou com a alumne. Potser seria millor que el noi busqués un nou Mestre.

Parlaré amb ell quan estigui segur del que vull dir.

Tot d'una, els llums del túnel van baixar d'intensitat. Obi-Wan i Qui-Gon van intercanviar una mirada preocupada. Un moment després, va sonar l'intercomunicador d'en Qui-Gon i es va sentir la veu de la Tahl.

-Hem fet alguns esbrinaments.

- Ja me n'he adonat -va dir en Qui-Gon -. De seguida arribem.

El Mestre Jedi es va girar cap a l'Obi-Wan i li va parlar en un to suau per esmenar la duresa d'abans.

- No crec que la Tahl estigui aliada amb Xànatos -va dir-, però podries tenir raó respecte això de l'espia. Ho tindré en compte.

Obi-Wan va assentir. El noi guardava silenci mentre avançaven cap al dormitori de la Tahl.

La Mestra Jedi estava asseguda en el seu escriptori amb un munt de folis a la falda.

- Acabo de parlar amb Miro -els hi va dir-. Ha estat intentant arreglar el sistema de circulació d'aire en l'ala dels estudiants majors. Quan va fer els retocs necessaris, tota la il·luminació del Temple es va posar a mitja potència. A més, va fallar el sistema de refrigeració del menjador. Ara està treballant en això.

- La intensitat de les llums s'ha reduït a la meitat en tots els pisos? -va preguntar en Qui-Gon.

La Tahl va assentir. Una mena de somriure va creuar ràpidament la cara.

- Ara estem gairebé igualats, Qui-Gon. Tots dos hem de treballar en la foscor.

-No tan igualats -va dir Qui-Gon amb to afable-. Segueixes sent més intel·ligent que jo.

La Tahl va somriure.

- Aquests no són els esbrinaments dels que t'he parlat. He trobat alguna cosa sobre la Companyia Minera d'Offworld. Té, ho he imprès per a tu.

Va lliurar els folis a Qui-Gon.

El Mestre Jedi es va quedar mirant les fulles. Hi havia columnes de nombres i noms d'empreses.

-Hauràs d'explicar-m'ho, saps que no se'm donen bé les finances galàctiques.

- Offworld no és tan solvent com aparenta -va dir la Tahl colpejant amb el dit a la taula-. Una operació minera fallida en un planeta inhabitable va acabar amb els seus recursos. Xànatos es va negar a acceptar la derrota i va seguir perdent més i més diners en l'operació. Corre el rumor que ha acabat amb el tresor del seu planeta natal, Telos.

Qui-Gon va mirar els números, que per a ell no tenien significat. Les xifres no eren importants. El que sí que importava era el descobriment de la Tahl. Si Xànatos estava a punt d'arruïnar-se, potser turmentava al Temple per motius econòmics a més de personals.

Sempre hi ha un motiu ocult...

- El vèrtex... -va dir en veu baixa.

- És clar -va murmurar la Tahl.

Obi-Wan els va mirar amb cara de no entendre res.

Qui-Gon s'ho va pensar un moment. Yoda li havia dit que es tractava d'un secret, però si Obi-Wan els anava a ajudar havia de saber-ho. Va informar a Obi-Wan sobre l'acord Jedi per custodiar el vèrtex.

- Ens hem centrat massa en el motiu de la venjança d'en Xànatos -va dir en Qui-Gon-, i ell és més complex que això. Per què arriscar-se tant només per obtenir una satisfacció personal? Però destruir el Temple i, a més, fer-se amb una fortuna tindria molt més valor per a ell.

- La Cambra del Tresor està a mig nivell per sota de la Sala del Consell -va dir la Tahl -. No és curiós com s'han anat tancant les ales una darrere l'altra? Ara tothom està concentrat a l'edifici principal. No pot ser accidental.

-Xànatos en pensa una -va concloure en Qui-Gon -. Vol acorralar-nos per destruir-nos més fàcilment, però com?

La porta es va obrir i DosJota va entrar amb una safata.

-He portat el seu esmorzar, Mestra Tahl -va anunciar.

- No tinc gana.

- Hi ha un pastís de proteïnes, fruita i...

- Deixa-ho per aquí -li va ordenar la Tahl absent i pensant en Xànatos.

DosJota va deixar la safata i va començar a ordenar l'escriptori de la Tahl.

- Sigui el que sigui, passarà aviat.

DosJota va moure una pica de papers d'un costat a l'altre de l'escriptori.

Qui-Gon observava.

-Tahl, podries enviar a DosJota a la recerca de la Bant? Hem de parlar amb ella.

La Tahl es va donar la volta cap a Qui-Gon amb gest de sorpresa.

- Bant?

Qui-Gon va parlar en to suspicaç.

-T'ho explicaré quan arribi.

- DosJota, si us plau, ves a cercar la Bant als barracons temporals.

- Puc esperar que acabi el menjar, Mestra - va afegir DosJota.

- Ara -va dir la Tahl contundent.

- De seguida torno -va dir DosJota.

Quan la porta es va tancar darrere de l'androide, Tahl es va tornar cap a Qui-Gon.

- A què ha vingut això?

- On vas obtenir a DosJota? -li va preguntar Qui-Gon.

-Ja t'ho vaig dir, Yoda me'l va aconseguir -va respondre la Tahl.

- Et va portar Yoda en persona l'androide? -va insistir en Qui-Gon.

La Tahl va assentir.

- Per què?

- Va ser als pocs dies que tornéssim de Melida/Daan -va murmurar en Qui-Gon-. Alguna vegada vas deixar de tenir localitzat a l'androide?

La Tahl va grunyir.

- Fas conya? DosJota em segueix a tot arreu -va dir, però, llavors, va arrufar el gest-. A excepció del segon dia. Necessitava que em guiés a l'ala nord, però em vaig passar hores buscant-lo. Em va dir que havia hagut d'assistir a un curs d'adoctrinament. On vols arribar, Qui-Gon?

La Tahl semblava perduda, però Obi-Wan sabia el que Qui-Gon estava insinuant.

- L'androide va aparèixer en el moment en què van començar els robatoris -va dir en Qui-Gon.

- Penses que DosJota és el lladre? -va preguntar la Tahl -. Em sembla un androide massa cridaner.

-No, DosJota no és el lladre -va dir en Qui-Gon. Va mirar a Obi-Wan -. Però crec que hem trobat al nostre espia.

-Haurem d'assegurar-nos-en -va dir Obi-Wan -. Si poguéssim apagar a DosJota durant un temps...

- Podríem trobar el transmissor -va acabar en Qui-Gon-. No podem deixar que Xànatos sàpiga que sospitem de DosJota.

La ment de la Tahl treballava ràpidament, seguint els salts mentals de Qui-Gon i de l'Obi-Wan.

- Com podem apagar a DosJota sense aixecar sospites?

Obi-Wan va somriure.

- És fàcil. Actua amb naturalitat.

Tahl es va girar cap a ell.

- Què vols dir, Obi-Wan?

-És evident que l'androide t'aclapara -va respondre l'Obi-Wan -. Comença una picabaralla i apaga'l quan t'afartis.

Un somriure es va dibuixar lentament a la cara de la Tahl.

- Això ja ho he fet abans.

- Molt intel·ligent, Obi-Wan -aprovà en Qui-Gon -. Fem-ho quan torni.

Al cap d'uns minuts, DosJota va tornar.

- No he pogut localitzar la Bant. Si m'ho permet, Mestra Tahl, no crec que sigui aconsellable que m'absenti. Podria necessitar la meva ajuda. Per exemple, hi ha uns folis a terra a uns centímetres del seu peu esquerre...

- Ja ho sé -va tallar-lo la Tahl -. Qui-Gon, són per a tu. Per què no t'asseus aquí? -va dir assenyalant una cadira. La safata que DosJota havia portat abans va caure a terra estrepitosament. Obi-Wan es va abalançar per recollir-la, però Qui-Gon el va detenir.

- El seu dinar! - Es va afanyar a dir DosJota-, estava a deu centímetres a la seva dreta...

- Ja n'hi ha prou, androide pesat! -va exclamar la Tahl -. Si no apagues el teu activador de veu, jo ho faré per tu!

-Però no podrà moure's -va protestar DosJota.

- Podré pensar! -va cridar la Tahl. Es va acostar a l'androide i el va desactivar per complet.

Es va fer el silenci. Tahl va somriure.

- T'ha semblat natural, Obi-Wan?

Qui-Gon es va avançar i va procedir a examinar a DosJota.

- Aquí -va dir al cap d'un moment-. Just a la junta del servomotor pèlvic. Un transmissor.

- Grava i envia simultàniament? -va preguntar la Tahl.

- Sí -va dir en Qui-Gon -. Crec que Xànatos ha de tenir algun dispositiu que l'informarà quan la conversa és important. Pot haver activat diversos indicadors de paraules, com el meu nom, el de Yoda, el seu, el de Bruck..., podria haver incomptables indicadors. Així no ha d'escoltar totes les converses..., només les que li interessen - Qui-Gon va examinar el transmissor-. Aquesta unitat transmet àudio i vídeo.

- Així que Xànatos ha sabut el que planejàvem en tot moment -va dir la Tahl, arrepapant-se al seient -. Ha estat vigilant tots els nostres moviments. Això són males notícies.

- En absolut -va dir en Qui-Gon a poc a poc-. Ara no haurem de donar-li caça. Ell vindrà dret a per nosaltres.

Següent