Captius del Temple (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Obi-Wan ho va veure tot ràpidament, però amb la claredat que permet la càmera lenta. El turbotransport travessava la immensa estada per la seva part superior, creuant el llac i els senders que el vorejaven. Normalment no es veia a causa de la brillantor de les enormes bateries d'il·luminació, però una part del transport s'havia sortit del túnel cilíndric pel qual discorria i s'havia portat per davant uns focus.

- Els propulsors deuen haver rebentat -endevinà Obi-Wan-. Està penjant d'un cable.

- Aquest turbotransport connecta l'escola bressol i el centre de cures dels nens petits amb els menjadors - va dir la Bant amb els ulls clavats en l'aparell -. Podria estar ple de nens.

Va apartar la mirada.

- No tinc el meu intercomunicador -va dir Obi-Wan ràpidament-. Es va espatllar a Melida/Daan.

- Jo hi aniré -decidí la Bant-. Tu queda't per si... es cau. Bant es va allunyar corrent. Obi-Wan sabia que anava a per la unitat d'intercomunicació que hi havia a l'entrada del llac. No podia apartar els ulls del turbotransport. El túnel pel qual discorria es va balancejar lleugerament. En qualsevol moment podia caure al llac.

Però el turbotransport aguantava.

No podia quedar-se aquí dret sense fer res. Obi-Wan va examinar l'àrea tècnica que es trobava sobre el seu cap. Mai s'havia fixat en la quantitat de passarel·les que hi havia. Si els nens aconseguien sortir del turbotransport, podrien escapar per les passarel·les fins al nivell del servei tècnic...

El pensament va creuar la seva ment i ell va córrer cap a la porta de servei amagada entre els arbustos. Va entrar i va prémer el botó de trucada del turboascensor. No va passar res. Obi-Wan es va girar i va veure una estreta escala.

Va pujar els graons de dos en dos. Les cames li palpitaven i els músculs li tiraven mentre ascendia. Tanmateix, no va flaquejar.

Per fi va arribar al nivell superior. Un túnel conduïa a una sèrie de portes marcades amb números: B27, B28, B29, etcètera. Quina porta portaria a la passarel·la més propera al danyat turbotransport?

Obi-Wan es va aturar. El seu cor bategava desbocat. No podia perdre temps, però ho faria si no prenia la decisió correcta. Va intentar imaginar que es trobava al pis inferior per poder localitzar en la seva ment la ubicació correcta del turbotransport avariat. Va començar a caminar pel túnel, deixant enrere les portes, fins que va estar segur d'estar en el punt més proper al transport. Va prémer el botó d'accés a la porta B37, que xiuxiuejà en obrir-se, i va sortir a una petita plataforma.

El turbotransport seguia penjant a la meitat del gegantí espai. Si recorria la passarel·la arribaria a la part del túnel que romania intacta. Des d'allà, utilitzant el seu sabre làser, podria fer un forat al túnel per ficar-se dins i anar caminant fins al turbotransport.

Això si el túnel no es partia vençut pel seu pes...

Obi-Wan sabia que havia d'intentar-ho. Va mirar cap avall des de la passarel·la i va veure que Bant encara no havia arribat amb ajuda. Si el transport de servei estava espatllat potser també ho estigués la unitat d'intercomunicació.

Obi-Wan va travessar ràpidament la passarel·la envoltat per enormes bateries de focus. Entre elles podia veure el reflex cristal·lí del llunyà llac. Fins i tot als gegantins arbres semblaven diminuts des d'aquella alçada.

Quan va arribar a la part del túnel que es corbava prop de la passarel·la, Obi-Wan va activar el seu sabre làser. A poc a poc i amb cura, va obrir un forat a la superfície metàl·lica. No volia que el fragment tallat caigués dins del túnel. Després es va tornar a col·locar el sabre làser en el cinturó.

Obi-Wan va pujar a la barana. Ara no hi havia res entre ell i el llac, que estava a centenars de metres per sota. No sentia cap soroll procedent del turbotransport, però sentia angoixa i por. Podia percebre que hi havia nens atrapats dins.

Obi-Wan va lliscar dins del túnel. Sense deixar anar la barana, va comprovar si el seu pes era excessiu. El túnel no es va moure ni va fer cap soroll. Aguantaria. Es va deixar anar de la passarel·la, preparat per retrocedir ràpidament en cas que el túnel es balancegés, però no es va moure.

Hauria d'anar a poc a poc. Si corria, la vibració podia desprendre el túnel de la paret. Obi-Wan va apartar de la seva ment la imatge dels nens atrapats caient cap al llac i va començar a caminar. El túnel era fosc. El noi va activar el sabre làser per a poder veure i distingir la forma del turbotransport. En apropar-se, va poder escoltar la veu profunda d'un cuidador Jedi i el murmuri ocasional d'algun nen.

Avançava terriblement a poc a poc, però per fi va arribar a la paret del turbotransport i va donar diversos copets amb els dits.

- Sóc Obi-Wan Kenobi -va dir-. Sóc al túnel de transport.

- Sóc Ali-Alann -va dir una veu profunda-. Sóc el cuidador dels nens.

- Quants hi ha?

- Deu nens i jo.

-L'ajuda està de camí.

La veu de l'Ali-Alann no mostrava cap signe de nerviosisme.

- Els propulsors es van espatllar un darrere l'altre. Només ens queda un. La unitat d'intercomunicació no funciona i l'escotilla de sortida no s'obre. Jo no porto sabre làser.

Obi-Wan sabia el que li estava dient Ali-Alann. L'últim motor propulsor podria deixar de funcionar en qualsevol moment. Estaven atrapats.

-Aparta als nens d'aquest costat -li va dir Obi-Wan.

Obi-Wan va tallar un forat a la paret del turbotransport, de nou amb més lentitud de la que hauria desitjat. El metall va cedir, però no es va separar del transport. Bé. Obi-Wan sostenia el sabre làser com si fos una torxa. La brillantor revelava les cares angoixades i serioses dels nens, així com l'evident alleujament a la cara de l'Ali-Alann.

-Hem d'anar molt a poc a poc -va dir Obi-Wan a Ali-Alann. Després va baixar la veu perquè els nens no el sentissin -. El túnel no aguantarà gaire. No estic segur de quant pes pot suportar.

Ali-Alann va assentir.

- Llavors els traurem d'un en un.

El procés va ser dolorosament lent. Els nens eren tots menors de quatre anys. Sabien caminar, és clar, però Obi-Wan va pensar que era millor portar-los en braços. Ali-Alann li va apropar al primer, una petita humana que, confiada, va envoltar a Obi-Wan amb els seus braços.

- Com et dius? -va preguntar ell.

La nena era pèl-roja i tenia els cabells lligat en trenes al voltant del cap. Els seus ulls marrons estaven molt seriosos.

- Honi. Tinc gairebé tres anys.

- D'acord, Honi de gairebé tres anys, agafa't a mi.

La nena va estrènyer el cap contra el seu pit. Obi-Wan va sortir de nou al túnel. Quan va arribar a l'obertura va subjectar amb un braç la Honi i, amb l'altre, va agafar la barana de la passarel·la. Entrar-hi seria un exercici de perfecte equilibri.

Va escoltar passos i, en un segon, Qui-Gon era a la passarel·la estenent els braços.

- Jo agafo la nena. Obi-Wan la hi va donar.

- Queden altres nou, a més de l'Ali-Alann -va dir.

- Els Mestres estan a baix -va dir Qui-Gon -, utilitzen la Força per subjectar el turbotransport.

En aquest moment Obi-Wan va poder sentir-ho. Una enorme expansió de la Força, potent i profunda. Va mirar cap avall. Els membres del Consell estaven en cercle, concentrant-se en el turbotransport.

- Tot i així, jo no perdria temps -va dir en Qui-Gon amb fredor després de dipositar la Honi a terra sana i salva.

Obi-Wan va tornar al turbotransport. Va anar traient els nens un a un i se'ls va anar passant a Qui-Gon. Els nens ja havien rebut entrenament sobre la calma i la Força. Cap gemegava ni plorava, encara que alguns tenien seriosos problemes per contenir-se. Hi havia confiança en els seus ulls i es mostraven relaxats a l'hora de deixar-se portar i ser dipositats sobre una petita passarel·la a centenars de metres per sobre del llac.

Quan només en quedaven dos nens, Ali-Alann va agafar-ne un i Obi-Wan es va ocupar de l'últim, un petit de tan sols dos anys. Obi-Wan va esperar que Ali-Alann creués el túnel. Va sentir un cruixit i va saber que Ali-Alann estava entrant lentament a la passarel·la. El Jedi era alt i fort, amb una complexió semblant a la d'en Qui-Gon. Obi-Wan va notar que l'estructura del túnel s'afeblia amb el moviment de l'Ali-Alann.

Llavors, el cuidador va treure al nen i després va sortir a la passarel·la. Obi-Wan va fer el viatge per última vegada. Sentia el túnel balancejant-se amb cada pas, però sabia que si corria acabaria de desprendre's. Va lliurar el nen a Qui-Gon i va lliscar a la passarel·la. El túnel es va balancejar, però no es va partir. Obi-Wan va mirar cap avall i va veure als Mestres Jedi formant un cercle, concentrant-se en el túnel que penjava sobre els seus caps.

Els Cavallers Jedi havien anat baixant als nens per tandes. Obi-Wan va seguir a Ali-Alann i a Qui-Gon per la llarga escala de cargol fins al llac. Ja a baix, va sentir un gran alleujament. Els nens estaven fora de perill.

Obi-Wan va caminar darrere d'en Qui-Gon fins a la riba del llac, on esperaven els mestres. Bant tenia un nen en els braços al qual parlava en veu baixa. Yoda va posar una mà sobre el cap d'un altre. Mantenien l'ambient en calma perquè els nens no s'espantessin amb l'experiència.

- Ho heu fet molt bé, nens -va dir en Mace Windu, fent gala d'una dels seus escassos somriures -. La Força estava amb vosaltres.

- I Ali-Alann hi era també -va intervenir la Honi amb to sincer -. Ens va explicar contes.

Somrient, Mace Windu li va acariciar els cabells.

- Ali-Alann us portarà ara al menjador, però no en el turbotransport.

Els nens van riure. Es van arremolinar al voltant de l'Ali-Alann, adorant al seu alt i amable cuidador.

-Bé has manejat això, Ali-Alann -li va dir Yoda. Els membres del Consell van assentir.

- La Força estava amb nosaltres -va repetir Ali-Alann, i es va portar als nens.

- I tu, jove Bant -va continuar Mace Windu, tornant-se cap a ella-. Tu també mereixes elogis. Vas mantenir la calma quan vas veure que l'intercomunicador del llac estava trencat. La velocitat amb què vas obtenir ajuda és admirable.

-Qualsevol de nosaltres hauria fet el mateix -va respondre la Bant.

- No, Bant -va subratllar en Qui-Gon -. Va ser savi per part teva venir directament a la Sala del Consell. I la teva calma davant d'un autèntic perill ha estat pròpia d'un veritable Jedi.

Bant es va posar vermella.

-Gràcies. Només volia ajudar els nens.

- I així ho vas fer -va dir en Qui-Gon.

Obi-Wan va sentir una fiblada de gelosia i nostàlgia. La calidesa dels ulls i la veu d'en Qui-Gon eren inconfusibles.

Obi-Wan va esperar que el Consell li fes una mica de cas. No és que hagués salvat als nens perquè li elogiessin, però no podia evitar alegrar-se per haver tingut una oportunitat de ser-li útil al Temple. Almenys el Consell havia vist el millor d'ell.

- Pel que fa a tu, Obi-Wan -va dir en Mace Windu girant-se cap a ell -, mereixes l'agraïment pel rescat dels nens. Vas demostrar ser ràpid de pensament.

Obi-Wan va obrir la boca per respondre amb humilitat, com hauria de fer un Jedi, però Mace Windu va seguir parlant.

- No obstant això -va continuar -, també has demostrat que la impulsivitat és el teu punt feble. El mateix punt feble que ens fa dubtar de la teva capacitat per ser un Jedi. Vas actuar pel teu compte i no vas esperar ni ajuda ni consell. Podries haver posat en perill la vida dels nens sense necessitat. El túnel podria haver-se trencat.

-Però ho vaig provar abans d'entrar, i em vaig moure amb cura. I... i l'ajuda no arribava -va dir Obi-Wan quequejant. No podia creure que el Consell estigués qüestionant els seus actes.

Mace Windu es va girar per anar-se'n. Obi-Wan seguia sentint les seves pròpies paraules en el seu cap, i es va adonar que sonava com si s'estigués disculpant. Bant el mirava afligida.

- Si us plau, no tornis a interferir -va dir en Mace Windu -. El Consell ha de decidir ara el que cal fer amb el túnel. Hem de clausurar aquesta zona.

Qui-Gon va recolzar una mà a l'espatlla de Bant, i es van anar junts darrere dels membres del Consell.

Obi-Wan va mirar com s'allunyaven. Creia que aquell dia no podia empitjorar, però havia anat a pitjor. Per al Consell, Obi-Wan no feia res bé.

I per a Qui-Gon, no valia res en absolut.

Següent