Senda Desconeguda (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Obi-Wan, assegut entre Nield i Cerasi, presidia una enorme taula de conferències. Els Joves havien ocupat el bombardejat Edifici del Congrés Unificat de Melida/Daan, que només havia romàs intacte els tres anys durant els quals els Melida i els Daan havien intentat governar junts. Després, la guerra havia tornat a esclatar.

Els Joves havien pres el lloc com un gest simbòlic d'unitat, ja que, sens dubte, podien haver triat llocs molt més acollidors. Havien intentat netejar una mica la runa, però no havien pogut retirar les restes de les bigues i les columnes principals. Els vidres de les finestres estaven trencats i faltava més de la meitat del sostre.

Obi-Wan tenia fred i estava mullat i incòmode, però se sentia emocionat de poder ser-hi per formar un nou govern. Els dies eren llargs i difícils, però ell mai se sentia cansat. Hi havia moltes coses en què pensar i quedaven moltes per fer.

Els Joves havien guanyat la guerra, però la feina difícil acabava de començar. El primer que havien d'aconseguir era posar-se tots d'acord. Abans de la victòria, tots els Joves volien només la pau, però ara, quan calia prendre decisions importants, sorgien opinions diferents sobre cadascuna d'elles i abundaven les discussions.

La ciutat de Zehava estava en ruïnes. Molta gent no tenia calefacció, el menjar era escàs, els hospitals necessitaven medicines i havia poc combustible per als vehicles. Però el problema principal era la gran quantitat d'armes que encara estava en poder dels ciutadans, ja que la majoria d'ells eren encara soldats. Els conflictes es multiplicaven ràpidament i una petita discussió podia acabar en un enfrontament armat.

Els Joves eren majoria a Melida/Daan, especialment des que se'ls havien sumat els de la Generació de Mitjana Edat. Hi havia resultat molt fàcil triar a Nield com governant principal de forma temporal. Per ajudar-lo, s'havia constituït un Consell de deu membres, del qual Obi-Wan, igual que Mawat i altres líders dels Joves, formava part. Cerasi manava en el Consell, i Nield, com a governant, tenia dret al vot, encara que estava obligat a admetre qualsevol proposta que fos aprovada per majoria.

Nield i el seu Consell havien començat a treballar immediatament i havien format grups per ocupar-se dels diferents problemes que tenia Zehava. Obi-Wan estava al comandament de l'Àrea de Seguretat, i la seva tasca era de les més complicades, ja que s'ocupava de recollir les armes que encara es trobaven a cada casa de la ciutat. Fins a nova ordre, només els membres dels nous cossos de seguretat podien anar armats. La resta de la població estava obligada a lliurar les seves armes perquè fossin guardades a l'interior d'un magatzem fins que la tensió desaparegués. A l'Obi-Wan no li estranyava que molta gent no volgués cooperar. Fins i tot algun dels Joves es mostrava poc inclinat a deixar les seves armes. Tots havien viscut una guerra durant massa anys.

La política a seguir havia estat el primer tema de discussió en el Consell. Havien sorgit discrepàncies i fins i tot s'havia arribat als crits.

Cerasi s'havia enfrontat a tots. S'havia posat dempeus enmig de l'edifici en ruïnes i semblava haver mirat a tots els presents un per un.

-La pau no és només un concepte per a mi -havia dit-. És viure i poder respirar. Mai tornaré a agafar una arma. He comprovat el que es pot fer amb elles. Si tinc una arma de destrucció a la mà, tard o d'hora acabaré utilitzant-la. No contribuiré a què hi hagi un mort més a Melida/Daan!

Després d'un instant de silenci, els Joves havien començat a llançar crits d'alegria. Cerasi es va posar vermella de felicitat i orgull quan va veure que els nois i les noies s'acostaven a la taula del Consell i deixaven allà les seves armes. Es va sentir molt orgullosa d'aquest moment.

-Primer, l'ordre del dia -va dir la Cerasi molt seriosa, llegint-li el pensament a l'Obi-Wan-. Vegem els progressos de cada Àrea. Nield, comences tu?

Nield es va posar dempeus. Ell estava al comandament de l'Àrea de la Nova Història, la missió era demolir els símbols d'odi i divisió de Zehava; és a dir, els monuments de guerra, les estàtues militars i les grans sales de l'Evidència, on es conservaven els hologrames dels antics guerrers que explicaven històries sagnants i plenes d'odi.

-Tots sabem -va començar a dir Nield amb veu engolada- que la construcció d'una nova societat només és possible si s'acaben les velles rivalitats. La fràgil pau que hem aconseguit no es pot mantenir si els Melida i els Daan conserven llocs on poder anar a alimentar l'odi! Crec que la destrucció de les sales de l'Evidència ha de ser la nostra prioritat!

Molts dels assistents van demostrar el seu acord amb crits de goig. Però Taun, que era responsable de l'Àrea de Subministraments i estava encarregat de fer tornar la llum i la calefacció als edificis destruïts, que eren la majoria a la ciutat, va aixecar la mà.

-La gent té fred i gana -va dir-. No és més important ajudar-los?

-Quan tenen fam i fred comencen a culpar els de l'altre bàndol -va contestar en Nield-. És llavors quan les persones comencen a congregar-se davant les sales de l'Evidència. La gent preferirà abrigar-se amb odi abans que amb mantes.

- I què passa amb els hospitals? -va dir en veu alta Dor, un noi tranquil-. Els malalts no poden esperar. Necessiten medicines.

- I els orfenats? -va dir una veu-. No poden atendre l'excés de demanda.

-Jo crec que la prioritat hauria de ser reconstruir els edificis -va comentar en veu alta Nena, l'encarregada de l'Àrea d'Urbanisme-. Molta gent ha perdut la seva casa durant la guerra.

Tot d'una, Nield va donar un cop amb la mà sobre la taula que va ressonar amb un espetec sec i dur. La remor de les conversacions va cessar.

- Tots aquests problemes vénen de les guerres interminables! -va cridar-. I les guerres interminables neixen de l'odi interminable! El primer que hem de destruir són els mausoleus. Això farà que la gent recobri l'esperança. L'esperança de què el passat pugui ser enterrat de la mateixa manera que han estat enterrats els símbols de la nostra divisió!

Es va fer el silenci en tota la sala. Tothom el mirava. Les seves paraules tenien sentit.

-Sé que destruir els llocs de descans dels nostres avantpassats és demanar a la gent que sacrifiqui les seves memòries -continuà en Nield-. Per això he triat la Sala on són els meus ancestres perquè sigui la primera a ser demolida. Vull recordar als meus pares com a persones, no com guerrers! Vull recordar-los amb amor, no amb odi! Seguiu-me -va demanar, tirant cap endavant sobre la taula perquè la seva veu arribés fins a cada racó de la sala-. Deixeu que us ensenyi aquest gran gest d'unitat. Esteu amb mi?

- Estem amb tu! -van cridar els Joves.

Nield es va incorporar i va córrer fins al centre del passadís.

- Llavors, anem-hi!

Els nois i les noies van saltar i van córrer darrere seu cridant de goig. Somrient, Cerasi i Obi-Wan els van seguir.

-Nield sempre serà capaç de mantenir-nos units -exclamà la Cerasi amb expressió de satisfacció a la cara.

La multitud va seguir-lo fins al sector Daan, on, en un gran llac blau, es trobava situada una enorme sala de l'Evidència. L'estructura, negra i de poca alçada, descansava sobre una plataforma elevada i cobria gairebé la totalitat de la superfície del llac.

Els obrers que treballaven a l'Àrea d'en Nield ja estaven transportant els monuments de pedra i els estaven col·locant un sobre l'altre formant piles.

Tan aviat com van arribar, Mawat va fer un gest per cridar l'atenció d'en Nield i li va dir en veu baixa:

-Em vaig encarregar personalment que deixessin aquests dos intactes. No sabia si volies conservar-los.

Obi-Wan els va fer un cop d'ull. En un d'ells brillava el nom de "Micae", al costat de la data de naixement i mort del guerrer. Prop d'ell hi havia un altre amb el nom de "Leidra". Eren els pares d'en Nield.

Nield va mirar els monuments de pedra.

-Estic encantat que els hagis salvat -va murmurar a Mawat.

Obi-Wan va mirar sorprès la Cerasi. Hi hauria canviat Nield d'opinió ara que estava cara a cara amb l'últim record dels seus pares?

Nield va tocar la bola daurada que activava el mecanisme. L'holograma del seu pare, vestit amb una armadura i amb una arma a la mà, va aparèixer.

-Sóc Micae, el fill de Terandi de Garth, del País del Nord -va començar a dir l'holograma.

Nield es va girar i va activar l'holograma de la seva mare, Leidra. Una dona alta, amb els mateixos ulls foscos d'en Nield, va fer acte de presència.

-Sóc Leidra, esposa de Micae, filla de Pei de Quadri -va dir la imatge.

Les dues veus es van entremesclar. Obi-Wan només podia entendre paraules i frases soltes sobre batalles que havien estat lliurades i guanyades, ancestres morts i pobles arrasats.

Nield va agarrar un barrinador de pedres. En aquest moment la multitud ja s'havia congregat al seu voltant. La mirada d'en Nield es mostrava serena quan es va tornar cap al monument del seu pare.

-Jo era un nen quan els malvats Melida van envair Garth i es van dur al meu poble al camp -estava dient en Micae-. Llavors...

Nield es va dirigir cap al monument amb el barrinador a la mà i el va destrossar. L'holograma es va dissoldre en petits fragments brillants i després va desaparèixer.

Només se sentia la veu de la mare d'en Nield.

-I el meu fill Nield, el meu tresor, la meva esperança, li deixo tot el meu amor i el meu odi immortal cap als malvats Melida...

La veu de la Leidra va deixar de sentir-se tan aviat com Nield va començar a destrossar el monument de pedra. L'holograma es va fer més difús i després es va dissoldre. El dur so del trepant ressonava en l'aire. Petites pedres i espurnes saltaven i ferien els braços d'en Nield, però ell no semblava notar-ho. Va seguir treballant fins que els monuments dels seus pares van quedar reduïts a petits fragments de pedra escampats per terra.

-Ara sí que s'han anat per sempre -va xiuxiuejar la Cerasi.

Obi-Wan va veure que a la Cerasi se li escapava una llàgrima.

Nield es va girar i es va eixugar la suor del front amb l'avantbraç. La sang de les ferides es va barrejar amb la pols que cobria la seva cara. Es va ajupir per recollir un dels trossos de pedra i el va aixecar perquè tots poguessin veure-ho.

-El que quedi d'aquestes pedres el farem servir per construir nous edificis on els Melida i els Daan puguin viure en pau -va cridar-. Avui ha nascut una nova història per aquest planeta!

Es va sentir un enorme rugit procedent de la multitud. Molts van córrer a l'interior per ajudar a desmantellar el mausoleu; altres agafaven pedres del sòl i llançaven crits d'alegria.

Obi-Wan va romandre dret al costat de la Cerasi i en Nield. Era un moment històric. I ell havia contribuït a què tingués lloc.

Ja no es penedia d'haver deixat a Qui-Gon. Se sentia com a casa.

Següent