El Rei Unit (XXIII)

Anterior

23

En Jacen va caure de l'arbre tik per descobrir que fins i tot aquí, al vergonyós cor del seu jardí jungla privat, la Reina Mare Tenel Ka no estava sola. Asseguda en un petit pati enfonsat amb les seves trenes color coure penjant per l'esquena del seu vestit sense mànigues, estava envoltada per vint cortesans, la majoria masculins i atractius, tots abillats amb absurdes imitacions fetes a mà de la moda rústica de la Reina Mare. La Tenel Ka podia tenir aquest efecte en la gent.

En Jacen va avançar a ròssec silenciosament darrere d'un sentinella camuflat que estava patrullant a l'almescat fullatge al llarg de la paret del jardí, l'últim de molts nivells de seguretat del palau, i va agafar el coll de l'home. El sentinella va intentar girar-se i donar l'alarma, però va quedar flàccid mentre Jacen li enviava una descàrrega paralitzant d'energia de la Força a través de la seva columna vertebral.

Encara alerta als seus instints Jedi, la Tenel Ka va sentir la pertorbació i es va girar al seu banc, revelant el seu perfil clàssic fins i tot més bellíssim que el de la memòria d'en Jacen. Ell va expandir la seva presència a la Força de manera que ella no s'alarmés, després va baixar al sentinella inconscient fins a terra i va sortir dels matolls.

Diversos cortesans van cridar i es van llançar cap endavant per protegir la Tenel Ka, tres sentinelles més van sortir del fullatge al llarg de la paret del jardí. Els dos guàrdies amb angles clars van llançar foc làser ràpidament en direcció a l'intrús, mentre el tercer demanava ajuda. Jacen va desviar els trets amb els palmells de les seves mans. Després es va obrir a la Força i va arrencar els rifles làser amb una tirada de les seves mans.

-Alto el foc! -Va ordenar la Tenel Ka, una mica tard-. Retireu-vos!

Els guàrdies, llançant-se ja cap a Jacen amb les seves pistoles làser mig fora de les seves cartutxeres, van obeir a contracor.

Els nobles van obeir amb molta menys desgana.

Una vegada que la Tenel Ka va estar satisfeta que se seguissin les seves ordres, va saltar sobre la paret del pati i, somrient càlidament, va obrir els braços. Jacen no es va sorprendre de veure que el dret encara acabava a l'altura del colze. Després d'un accident entrenant que havia reclamat el membre, la Tenel Ka s'havia negat a portar un reemplaçament artificial, mantenint el monyó com a recordatori de l'arrogància que havia portat a l'accident.

-Jacen! -va cridar-. Benvingut!

-Gràcies. -A Jacen li va escalfar el cor trobar una recepció tan entusiasta-. M'alegro de tornar a veure-us, Reina Mare.

Mentre Jacen caminava cap endavant per rebre l'abraçada, mitja dotzena de corpulents hapans li van tancar el pas. Un d'ells, un noble d'ulls gelats amb els cabells rossos a l'altura de les espatlles i sense mà esquerra, va mirar cap enrere en direcció a la Tenel Ka.

-Aquest home és amic vostre, Reina Mare?

-Clarament, Droekle. -La Tenel Ka passà empenyent entre Droekle i un noble fins i tot més gran al que li faltava tot un avantbraç-. Voldria jo abraçar-lo si no ho fos?

Ella va pressionar prou fort contra el pit d'en Jacen perquè ell es digués quan havia canviat en els últims cinc anys. Tot per a millor. Jacen li va tornar l'abraçada i, notant nocives mirades enfurides dels cortesans masculins, va intentar no somriure burleta.

-Em disculpo per entrar d'aquesta manera -va dir en Jacen-. Però el vostre secretari social es va negar a anunciar-me. Seguia dient que no estàveu disponible.

Tenel Ka el va deixar anar i va fer un pas enrere, amb la seva expressió enfosquint-se.

-Quin d'ells? Haig de veure com se li renya.

-No hi ha necessitat. -Jacen es va permetre el rastre d'un somriure-. Ja ho ha estat.

-Com és això?

La Tenel Ka va esperar que ell s'expliqués. Quan no ho va fer, ella va arronsar les espatlles i va agafar la seva mà, es va llançar cap al pati enfonsat per enfrontar-se als seus cortesans de mandíbula fluixa. Jacen estava sorprès de veure que més de la meitat havien perdut parts dels seus braços.

-Jacen és un dels meus més antics amics. -Ella va estrènyer la mà d'en Jacen i després va aixecar la mirada cap a ell amb un somriure entremaliat-. Era el nen que em va tallar el braç.

Encara que en Jacen i la Tenel Ka havien fet les paus feia molt amb aquell terrible accident i havien desenvolupat una amistat que vorejava el romanç, fins i tot ell es va desconcertar davant la cruesa de l'anunci. Els cortesans es van quedar tartamudejant, que era exactament el que ell va sentir que la Tenel Ka volia. Portant-lo cap a la part més allunyada del pati, ella va deixar anar el seu braç li agafà de la cintura i va inclinar el cap a les seves espatlles.

-M'agradaria posar-me al dia amb el meu amic -va dir cap enrere-. Si us plau, distraieu-vos vosaltres mateixos.

Ella el va guiar cap a un camí de pedra que es clavava a través de la jungla al llarg d'un petit torrent. Tot i que l'exuberant fullatge i l'aigua borbollant feien que semblés com si estiguessin sols, Jacen va poder sentir als guàrdies seguint-los en la mala herba. I als cortesans seguint-los pel camí avall, just fora de la vista a una corba per darrere.

-Gràcies per prendre-us temps per veure'm, Reina Mare -va dir en Jacen, endevinant que aquest havia de ser l'estat normal de les coses per la Tenel Ka.

-No, gràcies a tu per venir -va dir la Tenel Ka-. No pots saber com de refrescant que és parlar amb algú que no està intentant guanyar la meva mà o coaccionar-me per treure'm alguna cosa.

Jacen es va sentir instantàniament culpable.

-En realitat, vaig venir a demanar-te un favor. Un de gran.

-Ho sé. -La Tenel Ka li va estrènyer el braç i es va inclinar més a prop d'ell-. Això no canvia res del que vaig dir. Les nobles hapanes mai demanen. Concerten o ordeixen o, si tinc sort, merament persuadeixen. No creuries el que fan per aconseguir un favor.

En Jacen va aixecar les celles.

-Les amputacions?

-Accidents d'esgrima. -La Tenel Ka va esbufegar. El camí va arribar a un estany a la jungla, completat amb una cascada i una petita illa elevant-se de l'aigua verda-. A jutjar pel nombre de membres que es preserven en criotines hapanes, la majoria dels idiotes dels meus nobles no tenen ni idea de quina part d'una espasa sostenir.

Es van detenir a la vora del costat i Jacen es va inclinar cap avall de manera que la seva veu no pugés pel camí.

-Saps que no estem sols, oi?

-I tant. -La Tenel Ka es va girar i va aixecar la veu-. Marxeu... o li demanaré a Jacen que us talli els vostres altres braços.

Els nobles es van retirar ràpidament, però Jacen va poder sentir als sentinelles que continuaven aguaitant en els arbustos.

La Tenel Ka va sospirar.

-Hi ha algunes coses que ni tan sols una Reina Mare no pot ordenar. -Ella es va treure les sabates i després es va tornar cap a l'illa-. T'agradaria mullar-te els peus?

-Per què no? -Jacen va mirar els vint metres de distància fins a la illa-. Només els nostres peus?

-Confia en mi. Estirant d'ell, la Tenel Ka va entrar a l'aigua. Els seus peus es van enfonsar fins als turmells-. Camina només per on jo camini, o serà més que els teus peus.

Jacen va fer el que ella li va ordenar i es va trobar dret damunt d'un pilar de roca ocult just sota la superfície de l'aigua tenebrosa.

-El Camí Secret -va dir la Tenel Ka-. És una antiga defensa hapana... i porta a l'únic lloc en el qual puc estar realment sola.

-Per què els suportes? -Jacen la va seguir al llarg d'un camí angulós de girs esmolats i aparentment aleatoris-. En aquests nobles idiotes, vull dir.

-Tenen les seves utilitats -va dir la Tenel Ka-. Permeto que un s'assegui al meu costat i després miro per veure qui li busca.

-I què et diu això? -va preguntar en Jacen-. Qui vol alguna cosa de tu?

-Tothom vol alguna cosa de mi, Jacen. -Van arribar a l'illa i van caminar per un camí cobert de molsa que, sospitava Jacen, era rarament trepitjat per altres peus excepte els de la Tenel Ka-. Però les famílies que no canvien d'aliances quan canvio de favorits... Sé que aquests són els consellers als quals he d'escoltar.

-Sembla molt... intricat -va dir en Jacen.

-Calculat -va dir la Tenel Ka. Ella va obrir el camí cap a un bosquet protector d'arbres paan i llavors va seure en una cantonada de l'únic banc-. És la manera hapana, Jacen. Hi ha una utilitat per a tothom.

Sabent que no seria apropiat per a l'etiqueta assumir, Jacen no es va asseure a l'altra banda del banc.

-Incloent-me a mi?

La Tenel Ka va apartar la mirada.

-Fins i tot tu, Jacen. -Ella li va donar uns copets al banc al seu costat i després va dir-: Ara les cases dels meus pretendents s'uniran contra tu. Seria intel·ligent vigilar què menges mentre estàs aquí.

-Gràcies -va dir en Jacen-. Però no em quedaré.

-I tant que no. -La Tenel Ka va continuar mirant lluny, però Jacen va sentir les llàgrimes a la seva veu-. Què necessites de nosaltres?

-Vas sentir la crida d'en Raynar? -va preguntar en Jacen.

-Sí. Al final, vaig haver de mantenir-me tancada al palau. No sabia de qui era. Vaig pensar que potser... -Quan la Tenel Ka es va tornar per mirar-lo, els seus ulls grisos eren clars i ferms, però no s'havia preocupat per netejar les restes de llàgrimes de les seves galtes-. He sentit que una colònia de kílliks està amenaçant l'espai txiss.

En aquest moment, tot el pes de la solitud dels últims cinc anys va caure sobre el cor d'en Jacen i no va voler res més que prendre a Tenel Ka en els seus braços i besar-la.

-És una situació complicada -va dir en lloc seu.

Jacen va continuar explicant el seu viatge a la Colònia, des de la seva arribada a Lizil fins a la seva exploració del Taquió Volador fins reunir-se amb la Jaina i la resta del grup d'atac a Jwlio. La mirada de la Tenel Ka mai es va apartar de la seva cara i ell va descriure el seu lent despertar a la comprensió que els kílliks compartien una ment col·lectiva, allò en el que Raynar s'havia convertit i les teories de la Cilghal sobre com les feromones alteraven les ments dels units. Això va elevar les celles de la Tenel Ka i durant un temps ella va semblar de nou una jove Cavaller Jedi, amb els seus pensaments consumits per l'aventura i el misteri més que la intriga i la política. Jacen va acabar informant-la dels misteriosos atacs contra els seus pares, la seva tia i el seu oncle i en notar que els kílliks clamaven no tenir records de la Lomi o en Welk.

-Els dos simplement van desaparèixer després d'estavellar-se -va acabar en Jacen-. Els kílliks insisteixen que Raynar era l'únic a bord del Volador, fins i tot encara que jo sé que ell va arrossegar la Lomi i en Welk fora del foc.

Jacen no va dir exactament com ho sabia. No hi havia raó per entrar a les subtileses de caminar en el corrent dels Aing-Tii en aquest moment. La Tenel Ka es va asseure en un profund silenci durant diversos moments, després es va girar, asseient-se a cavall al banc i el va mirar de front.

-Què va ser d'M-TD?

-El droide traductor d'en Lowbacca? -va preguntar en Jacen.

-Estava al Volador quan va ser robat -va apuntar ella.

-Crec que va ser destruït en el foc -va dir en Jacen-. Vaig trobar un munt fos que d'alguna manera s'assemblava a ell.

La Tenel Ka va sospirar.

-És una pena. Podia ser un droide molt enutjós, però sé que a Lowie li hagués agradat recuperar-lo. -Les seves mirades es van trobar i cap es va afanyar a apartar la mirada-. Així que, has vingut a demanar-me que me'n vagi d'aquí i t'ajudi a seguir la Lomi i en Welk abans que formin tota una legió de Jedi Foscos?

El cor d'en Jacen va saltar.

-Podries fer això?

La Tenel Ka va somriure, però els seus ulls es van tornar tristos.

-No, Jacen. Era una broma.

-Ja veig -va dir en Jacen, també tornant-se una mica trist-. Es requereix que rigui?

-Només si desitges evitar ofendre a la Reina Mare.

-Mai. -Jacen va riure obedientment i després va afegir-: Encara tens molt per aprendre sobre les bromes.

-Això ho dius tu. -La Tenel Ka va aixecar la seva mà i va fer un gest elaborat cap al cel-. Tothom aquí sembla pensar que les meves bromes són bastant divertides.

-I confies en ells?

-Només en els que no es riuen -va admetre la Tenel Ka. Ella va tornar a girar la cama per sobre del banc i va assumir un posat més regia-. D'acord, Jacen. Ho confesso, no puc endevinar-ho. Quina és la teva petició davant nostre?

-Una flota de batalla -va dir ell-. Per a la Colònia.

La cara de la Tenel Ka no va mostrar la sorpresa que Jacen va sentir-s'hi a través de la Força.

-Això és molt demanar. El Consorci de Hapes és un membre de l'Aliança Galàctica.

-Significa això que l'Aliança Galàctica pren les teves decisions per tu?

Els ulls grisos de la Tenel Ka es van tornar durs.

-Vol dir que intentem evitar enfadar als amics de l'Aliança.

-És més important evitar aquesta guerra -va dir en Jacen-. Els txiss estan pressionant massa fort i els kílliks no podrien retirar-se fins i tot si volguessin. Això esclatarà completament en una carnisseria, llevat que alguna cosa passi que els doni als txiss una pausa i a la Colònia una raó per ser pacient.

-I per què ha d'importar-li al poble hapani si un conflicte fronterer en una cantonada de la galàxia es converteix en un guerra?

-Perquè acabarà en genocidi, d'una manera o altra -va respondre en Jacen.

La Tenel Ka es va girar i va aixecar la mirada cap als arbres paan i Jacen va sentir en el silenci els instints Jedi d'ella batallant amb els seus deures com a reina hapana.

-Els kílliks estan units a la història de la galàxia d'una manera que encara no entenem -va dir en Jacen-. Vivien en ciutats abans que els humans aprenguéssim a construir i tenien una civilització abans que els Sith fossin engendrats. Estaven aquí quan Centràlia i les Goles van ser construïdes... i van ser expulsats d'Alderaan pels éssers que van fer tot això.

Tot i que la mirada de la Tenel Ka va romandre en les copes dels arbres, amb els ulls molt oberts i Jacen va saber que s'estava obrint a ella.

-Tenel Ka, la galàxia canviarà cap al que passarà a continuació -va dir en Jacen-. I els kílliks són el punt d'inflexió. Necessitem temps per descobrir això, perquè pot ser la guerra total... o una pau autèntica i duradora.

La Tenel Ka finalment es va tornar per mirar-lo.

-Què hi ha de la voluntat de la Força, Jacen? Per què no confiar-hi?

La referència al nou enteniment de la Força dels Jedi va fer que en Jacen pensés en la Vergere, la Mestra perduda que els havia obert els ulls a tant d'aquest nou enteniment, i va somriure davant la primera veritat que ella li havia ensenyat: Tot el que et dic és una mentida.

-Haig de confiar en un riu perquè vol córrer turó avall? -va dir ell per a la Tenel Ka.

La Tenel Ka arrufà les celles.

-Sóc jo qui fa les preguntes a Hapes, Jedi Solo.

En Jacen va riure.

-D'acord. La Força no és una deïtat, Tenel Ka. No és autoconscient i no és capaç de preocupar-se pel que ens passa. És un flux. La seva única voluntat és eliminar el que la bloqueja. Quan facilitem aquest flux, quan li permetem córrer a través de nosaltres cap a altres, estem en harmonia. Estem utilitzant el costat lluminós.

-I el costat fosc?

-És quan bloquegem aquest flux i el tornem cap als nostres propis fins -va dir en Jacen-. L'hi vam treure a uns altres. I quan l'alliberem massa ràpidament, el convertim d'un flux nutritiu en una inundació destructiva.

-No et va ensenyar la Vergere que les nostres intencions fan que un acte sigui fosc o lluminós? -va preguntar la Tenel Ka.

-Ho va fer -va admetre en Jacen-. I estava dient la veritat, des de cert punt de vista. Si tens bones intencions, tendeixes a deixar fluir la Força a través teu. Si no, tendeixes a suprimir-la i comences a minar el teu bon judici.

La Tenel Ka el va mirar de cua d'ull.

-Prefereixo que les meves veritats continuïn sent veritat des de tots els punts de vista.

-Ho sento -va dir en Jacen-. La Força és massa gran.

-I això és el que vas aprendre en els cinc anys que vas estar fora?

-El nucli d'això, si.

La Tenel Ka va estudiar el terreny durant un moment i després va tornar a mirar.

-Et va portar cinc anys aprendre això?

-Hi va haver molt de temps de viatge -va dir en Jacen.

La Tenel Ka va somriure i va posar els ulls en blanc.

-Què hi ha dels kílliks? -preguntà-. La Força està fluint a través d'ells o cap a ells?

-És massa aviat per dir-ho -va dir en Jacen-. Raynar s'ha tornat increïblement poderós en poc temps.

-I això no et fa por?

-És clar que sí -va dir en Jacen-. Però just ara, està intentant evitar una guerra. Estaré molt més espantat quan deixi de fer-ho.

La Tenel Ka va assentir.

-Veritat. -Es va posar dreta i va estendre la seva mà-. Crec que els meus pretendents han tingut prou temps per planejar la teva mort.

-M'alegro haver pogut unir-los.

-Sí, has estat molt útil d'aquesta manera. -Es van dirigir a través del camí de molsa cap a l'aigua-. Espero que et quedis aquesta nit. Seria fins i tot més efectiu.

Jacen va frenar.

-Tenel Ka... -No necessitava preguntar-se què li estava demanant ella exactament. Podia sentir-ho en la Força-. No vaig venir aquí per... per convertir-me en el teu amant.

-No et convertiràs en el meu amant. Els amants són joguines. -Ella es va aturar davant la vista total de la riba allunyada de l'estany i li va donar un llarg i càlid petó-. I jo mai jugaria amb tu, Jacen Solo.

Jacen estava començant a sentir-se molt portat d'un costat a un altre... i passar la nit només podia ajudar-lo en les seves oportunitats d'aconseguir la flota.

-Llavors em quedaré -va dir ell-. Però només pot ser una nit.

-Una nit està bé -va dir la Tenel Ka-. Una nit serà molt útil.

 Següent