Captius del Temple (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Obi-Wan es va quedar d'una peça davant les paraules d'en Qui-Gon.

- He de veure a Tahl i informar de tot això - va dir en Qui-Gon -. Vull que vinguis amb mi.

- Però el Consell...

- És la meva investigació -va dir en Qui-Gon amb fermesa-. Ja t'has enfrontat abans a Xànatos. Podries ser útil. Així que vine.

Obi-Wan va seguir a Qui-Gon fins al passadís. Caminava al seu costat sentint un indici d'alegria en veure que els seus passos coincidien amb el seu propi ritme. No només podia redimir-se ajudant al Temple, sinó que anava a treballar de nou amb Qui-Gon. Fins i tot si li confinaven a la investigació més superficial, acceptaria de bon grat tot el que li donessin. Era el primer pas per recuperar la confiança del Consell.

Quan van arribar, la Tahl estava comprovant l'estat dels equips de recerca. La Mestra els va mirar amb una expressió preocupada en el seu dolç rostre. Obi-Wan no havia tornat a veure-la des de Melida/Daan. Després del seu rescat havia estat malalta, prima i ullerosa. Ara, els seus extraordinaris ulls a ratlles verdes i daurades estaven cecs, però brillaven contrastant amb el to fosc de la seva pell.

-Encara res -va dir ella a manera de salutació-. Qui està amb tu, Qui-Gon? -es va detenir-. És Obi-Wan, no?

- Sí -va dir l'Obi-Wan indecís. No sabia com reaccionaria ella davant la seva presència. Després de tot, per poder volar les torres deflectores dels Joves, ell havia robat el transport que havia de servir per treure-la del planeta. Li guardaria rancor? L'alleujament va recórrer el seu cos quan ella va somriure.

- Bé, me n'alegro -va fer una ganyota -. Tens talent per rescatar-me. Això podria ser útil. Jo em temo que no he tingut sort.

-Tinc notícies -va dir Qui-Gon amb decisió. A continuació va descriure ràpidament les seves sospites respecte a Xànatos.

Mentre Qui-Gon parlava, Obi-Wan es va adonar que la Tahl dubtava de les seves suposicions. Quan Qui-Gon estava acabant, ella va començar a negar amb el cap lentament.

- T'estàs deixant portar per la lògica, amic meu - va dir la Tahl.

- És un fet que Xànatos era conegut pel seu enginy tècnic -va replicar en Qui-Gon.

Ella va fer un gest amb la mà.

-Com molts altres en la galàxia.

- Cap tan bo com algú que sigui o hagi estat un Jedi -va assenyalar en Qui-Gon -. Hem de buscar el parador de Xànatos. Podríem trobar pistes.

- No dubto de les teves conclusions, Qui-Gon, però i si t'equivoques? Si ens concentrem en un sol sospitós podríem perdre el temps.

L'indicador lluminós sobre la porta de la Tahl es va encendre anunciant un visitant. Al mateix temps es va sentir un timbre silenciat. Tahl va colpejar impacient el botó d'accés al teclat del seu escriptori. La porta va lliscar a un costat.

- Qui és? -va preguntar amb brusquedat. Obi-Wan va comprovar sorprès que era la Siri.

- Miro Daroon em va dir que Qui-Gon seria aquí -va dir la Siri-. Obi-Wan em va dir que li expliqués qualsevol cosa estranya que recordés d'en Bruck.

- Sí? -va preguntar Qui-Gon amablement -. Qualsevol cosa seria útil.

La Siri va fer un pas endavant i va entrar a l'habitació.

- Potser no signifiqui res..., però fa uns mesos vaig tenir una conversa molt rara amb Bruck. Em va parlar del seu pare.

Obi-Wan i Qui-Gon van intercanviar una mirada de sorpresa. Els escollits pels Jedi renunciaven a la seva família. El Temple es convertia en la seva llar. D'aquesta forma, la seva lleialtat no podia ser utilitzada ni dividida. Tots es comprometien a una connexió més profunda i duradora, la de la Força. Era molt poc freqüent que un Jedi esmentés, o fins i tot pensés en els seus pares, sobretot a l'edat d'en Bruck.

- Jo no entenia com havia rebut notícies del seu pare o per què estava tan interessat en ell -va continuar la Siri -. Li vaig preguntar per què li havia donat per aquí. El Temple és la nostra llar i els Jedi la nostra família. I aquests llaços es renoven cada dia. Ara mateix són el més fort que hi ha a les nostres vides. Però el més rar no era solament que esmentés al seu pare, sinó la seva actitud -va afegir la Siri en to dubitatiu.

- Perquè... -li va ajudar la Tahl.

- No em va donar la impressió que necessités al seu pare o volgués contactar amb ell d'alguna manera. Més aviat només volia presumir d'ell. Bruck va descobrir, i no sé com perquè no m'ho va dir, que el seu pare havia arribat a ser algú poderós en un altre planeta.

- Quin planeta? -va preguntar la Tahl-. Ho recordes?

- Un que jo no coneixia -va respondre la Siri -. Telos.

La Tahl es va quedar rígida. Obi-Wan i Qui-Gon van tornar a creuar les seves mirades. Qui-Gon ja tenia la seva prova. Telos era el planeta natal de Xànatos.

Però el Jedi no va donar mostres de satisfacció. Només semblava inquiet.

- Gràcies, Siri -va dir en Qui-Gon -. Has estat més útil del que imagines.

- M'alegra sentir això -La Siri va mirar a Obi-Wan, però el noi no va saber si era una mirada de disculpa o de desafiament. La jove va sortir de l'habitació amb la porta lliscant darrere seu.

- Bé, a hores d'ara hauria d'haver après a fiar-me de tu -va dir la Tahl a Qui-Gon. La Mestra Jedi va deixar escapar un sospir llarg -. Xànatos.

- Ara entenc el robatori dels expedients dels alumnes -va dir en Qui-Gon pensatiu-. Tots els canvis familiars es registren en els seus arxius. D'alguna manera, Xànatos va arribar fins a Bruck a través del seu pare. Probablement va despertar la curiositat del noi i li va fer desitjar el poder. Per això va haver de fomentar la ira i l'agressivitat d'en Bruck fins arrossegar-lo cap al Costat Fosc. Xànatos li va fer a Bruck el mateix que el seu pare li va fer a ell -va murmurar en Qui-Gon.

- I el més probable és que Xànatos també li ensenyés a Bruck com amagar el Costat Fosc -va afegir l'Obi-Wan.

El Mestre Jedi va recordar que Xànatos tenia una sorprenent habilitat per manipular la veritat. Els seus modals educats ocultaven males intencions. De fet, havia fet dubtar a Obi-Wan sobre Qui-Gon.

- És cert, Obi-Wan -va assentir en Qui-Gon -. Bruck va rebre lliçons d'ocultació. Com pertanyia al grup dels grans, tenia més llibertat, i això també li va resultar útil.

- Així que ara ja sabem qui és el nostre intrús -va dir la Tahl.

- Suggereixo que dividim la investigació en dues parts - va dir en Qui-Gon -. Obi-Wan i jo descobrirem on s'amaguen Xànatos i Bruck.

Així que ja estava dins! Obi-Wan va sentir una onada de satisfacció.

-Tahl, tu descobreix tot el que puguis sobre Xànatos i la Companyia Minera d'Offworld. No hi haurà molt, ell és molt discret, però la teva capacitat per a la investigació és llegendària. Posa en marxa la teva xarxa galàctica.

- No tens per què afalagar-me -va dir la Tahl amb fredor-. Tampoc pensava anar als túnels amb tu i Obi-Wan.

Qui-Gon es va quedar callat. Obi-Wan va poder veure com la preocupació es dibuixava en els trets del Mestre Jedi, i no estava segur del motiu. Qui-Gon li deia sovint que no estava prou connectat amb la Força. Alguna cosa en la conversa entre els dos amics havia ferit la Tahl, i Qui-Gon s'acabava de donar compte.

La Tahl va girar el cap i gairebé va fer caure una tassa que estava al costat del seu colze. Els seus reflexos felins li van permetre agafar-la abans que arribés a terra. El seu rostre es va tenyir de vermell.

Llavors, Obi-Wan es va adonar del que havia passat. La Tahl havia perdut la vista. En el passat havia estat una excel·lent guerrera, i ara devia sentir-se relegada. Però Qui-Gon tenia raó. La Tahl no podia arrossegar-se pels túnels de transport buscant pistes físiques.

Va observar com Qui-Gon s'acostava a l'escriptori de la Tahl.

- Hi ha moltes maneres de trobar pistes, Tahl -va dir Qui-Gon lentament -. Una informació adequada pot salvar una missió amb més seguretat que una batalla.

La Tahl va assentir. Obi-Wan podia veure l'esforç a la seva cara. Els dits d'en Qui-Gon es van posar a la seva espatlla amb una carícia amable.

- Serà un desafiament -va dir-. Si hi ha pistes, estaran ocultes. La Companyia Minera d'Offworld està composta per una piràmide d'empreses fictícies i títols falsos. Els fons estan curosament amagats. Ningú sap on és el seu quarter general.

Els ulls de la Tahl van brillar.

- Fins ara -va dir ella.

Obi-Wan va captar la seva nova determinació. Qui-Gon ho havia fet possible. No s'havia detingut a parlar de la insatisfacció de la Tahl. Primer la va consolar de forma indirecta i, després, li va imposar un repte per a ajudar-la.

Haig d'aprendre tant d'ell, va pensar l'Obi-Wan. I no només sobre batalles, estratègies o la Força, sinó sobre el cor.

La porta xiuxiuejà en obrir-se i DosJota, l'androide de navegació de la Tahl, va entrar a l'habitació.

- Mestra Tahl -va dir l'androide -, he tornat dels meus encàrrecs. Aquí hi ha les dades extra que em va demanar.

La Tahl va alçar les celles per fer saber a Obi-Wan i a Qui-Gon que li havia encomanat aquesta missió a DosJota només per treure-se'l de sobre una estona. L'androide de navegació estava dissenyat per ser el seu assistent, però, sovint, era de poca ajuda per a una persona que preferia fer-ho tot per si mateixa.

-Et deixo amb la teva tasca -va dir en Qui-Gon -. Obi-Wan i jo tenim feina.

En sortir de l'habitació gairebé xoquen amb la Bant, que s'afanyava a travessar la porta oberta.

- Crec que sé com es mouen Bruck i l'intrús pel Temple! -va exclamar.

Següent