El Rei Unit (XXXI)

Anterior

31

Un pes descansava sobre el pit de la Jaina i la part interior d'una orella estava sent escalfada per un rugit suau i latent. L'aire del dormitori estava ple amb la barreja de sopa refrescant i olors de cossos d'una dotzena d'espècies diferents, però l'olor predominant, familiar i almescat i més forta, era humana.

D'un home humà.

Zekk.

La Jaina va baixar el braç i va sentir el braç d'ell sobre ella i la seva cama una mica més avall, i llavors lentament ella va girar el cap. A través de la boira flotant d'excés de membrosia, va veure els cisellats trets familiars envoltats per un marc de descabellat cabell negre. Afortunadament, ell encara estava vestit.

La nit prèvia va tornar-li: l'arribada d'Unu a Jwlio, el Ball d'Unió, les Taat marxant fins a la Cova Harem, els Units marxant-se en parelles, trios i de quatre en quatre, la seva mà en la d'en Zekk...

Els ulls verds d'en Zekk es van obrir i el somriure de la seva cara va ser reemplaçada per una mirada d'ulls aclucats. Ell va parpellejar tres o quatre vegades, després va mirar al cos femení lleugerament vestit sobre el s'havia embolicat i va aixecar una cella. La Jaina va sentir un espetec distintiu al fons de la seva ment. Els ulls d'ell es van apartar dels d'ella i ella va sentir les emocions d'ell canviant d'incredulitat a desconcert i a culpabilitat.

-Bé -va dir la Jaina, esperant posar un to casual-. Una nit interessant.

-Sí. -En Zekk va apartar el seu braç i la cama del cos d'ella-. Jo... jo vaig pensar que era un somni.

La Jaina va aixecar les celles.

-Estàs dient que no ho va ser?

Els ulls d'en Zekk es van obrir molt.

-No, va ser divertit! -va dir ell-. Genial, fins i tot. Jo només... simplement no semblava real...

Zekk va deixar la frase sense acabar, compartint els seus pensaments i emocions amb la Jaina directament per via de l'agrupament, o potser era la ment Taat, en lloc d'intentar explicar-se. Ell l'havia estimat des que eren adolescents i havia imaginat despertar-se al costat d'ella incomptables vegades. Però la passada nit no havien estat ells mateixos. Havien estat arrossegats en una onada d'emoció kíllik. Ell l'havia buscat en l'èxtasi de la dansa, fins i tot quan sabia que ella no compartia els seus sentiments, i s'havia trobat portant-la al dormitori amb tots els Units.

-Zekk, no vam fer res -va dir la Jaina. Podria haver-li respost més ràpidament i clarament només pensant, però just ara ella necessitava la sensació de separació que venia amb parlar... fins i tot si això era una il·lusió-. Va ser només una mica de carícies entre amics. Tens un problema amb això?

-No! -va dir en Zekk-. Només sento com si m'hagués aprofitat.

Jaina li va donar un copet a ell al front.

-No et vas aprofitar. -Estava genuïnament commoguda per la seva preocupació... i realment alleujada que hagués estat el guapo, musculós i familiar Zekk qui hagués agafat la seva mà en comptes d'en Raynar-. Vam perdre el control allà durant un minut, però el vam recuperar. Simplement m'alegro que l'Alema se n'anés a casa amb mare i pare.

En Zekk va romandre quiet.

La Jaina es va recolzar en un colze.

-Ei! -Li va donar un cop a l'espatlla-. Sé el que estàs pensant!

-Ho sento.

En Zekk va enrogir i es va girar i la Jaina el va sentir tancant-se emocionalment.

-Zekk, no pots fer això -va dir ella. Havien de mantenir obert l'agrupament entre ells, per utilitzar la fortalesa de l'altre i resoldre mantenir la seva pròpia entitat petita dins de la ment Taat més gran-. I deixaràs de disculpar-te? -La Jaina va posar els ulls en blanc i després va allargar la mà cap al seu vestit-. Crec que me'n vaig a vestir ara.

Es va asseure i, sentint algú darrere seu, va pivotar per trobar a Raynar en l'atapeïda passarel·la a la capçalera del seu llit enfonsat. Vestit d'escarlata i or i envoltat pel seu seguici de costum d'ajudants kílliks, estava ajupit sobre els seus talons, mirant a la cel·la de dormir hexagonal sense cap expressió discernible en la seva cara fosa. Una sensació de sobresalt aclaparador es va elevar dins la Jaina (la reacció de Taat a la presència d'UnuThul) i ella va sentir que la seva boca s'eixamplava en un somriure d'adoració.

S'ho va fer per esborrar-lo recordant que aquest solia ser Raynar Thul.

-Raynar... Bon dia. -La Jaina ficà els peus en el seu mico i va continuar vestint-se sense sentir vergonya. No tenia gaire sentit ser modesta quan diversos milers de companys de niu tenien accés als teus pensaments més íntims-. Has baixat a veure com viuen els abellots?

Raynar va baixar les seves rígides celles.

-Per què ens anomenes Raynar quan saps que Raynar Thul és mort?

-Raynar encara hi és en algun lloc -va dir la Jaina-. Puc sentir-lo.

Raynar la va mirar

-Potser tens raó -va dir llavors-. Potser una mica d'en Raynar Thul roman encara en nosaltres. -Un espurna de tristesa va aparèixer en els seus freds ulls blaus-. I ell sentirà veure't marxar.

La Jaina va sentir l'alarma d'en Zekk al mateix temps que la seva pròpia.

-Marxar?

-La teva tasca aquí ha acabat -va explicar en Raynar.

-De veritat? -La Jaina ficà el braç per una màniga-. No he sentit que els txiss s'hagin anat.

Mentre deia això, la imatge d'una patrulla de Punyents de reconeixement va aparèixer en la seva ment: l'escena estava sent transmesa per un dels monitors tàctics a la sala de control Taat. Les naus estava perfilades contra el disc ambre de Ruu, volant just per sobre del pla del sistema d'anells daurats de Qoribu.

-A mi em sembla que encara són aquí -va dir en Zekk, sens dubte veient el mateix en l'ull de la seva ment que la Jaina veia en el seu-. Així que, per què voldria la Colònia que marxéssim ara?

-Desitgem que torneu a l'Aliança Galàctica -va dir en Raynar, eludint la pregunta.

-Què hi ha de la nostra missió? -La Jaina es va aixecar i es va tancar el mono-. Ens vas portar aquí perquè mantinguéssim la pau.

Raynar es va posar dret.

-Els vostres caces estan sent proveïts. Us donem les gràcies per venir.

-Sembles ansiós per lliurar-te de nosaltres -va dir en Zekk, tancant el seu propi mono-. Què està passant?

-Són els txiss. -La Jaina no va poder dir si la conclusió venia de la seva pròpia ment, de la d'en Zekk o de la de Taat, però sabia que era correcta-. Van a atacar.

Un sospir curt i molt propi d'en Raynar va escapar dels llavis d'en Raynar.

-No hi ha res més que pugueu fer aquí. I no volem involucrar els Jedi en aquesta lluita.

-No hi haurà lluita -va dir en Zekk-. Jaina i jo els farem retrocedir.

-Aquesta vegada no -va dir en Raynar-. Els txiss pretenen acabar amb això i no seran intimidats per trucs Jedi.

-No hi ha cap dany en intentar-ho. -La Jaina va invocar al seu cinturó utilitari i va començar a lligar-se'l. No entenia per què de sobte els txiss estaven canviant d'estratègia i llançant un gran assalt, però en una guerra, algunes coses simplement no tenies temps per descobrir-les-. On els estàs esperant? Zekk i jo...

-No. No desitgem arriscar les vides dels nostres amics en aquest assumpte.

-Què creus que hem estat fent? -va preguntar en Zekk, cordant-se el seu propi cinturó-. Som aquí per a mantenir la pau i no ens anirem...

-Ja no hi ha una pau que mantenir -va dir en Raynar-. I marxeu.

De sobte la seva veu va ser com si pesés mil quilos i la urgència de fer el que ell ordenava es va fer gairebé aclaparadora. Aquí estava passant quelcom més que el que deia Raynar.

Una emboscada.

La idea tot just havia centellejat en la ment de la Jaina abans que una Taat en el seguici d'en Raynar comencés a fer brunzir el seu pit. Raynar va escoltar intensament i llavors va creuar la seva mirada amb la de la Jaina i va negar amb el cap.

-Sempre has estat massa tossuda per al teu propi bé, Jaina. No intentis descobrir això o...

-No funcionarà -va dir en Zekk, arribant a la mateixa conclusió que la Jaina-. Si destrueixes la flota txiss, la propera només serà més gran.

Raynar va deixar caure la barbeta en un altre gest del vell Raynar.

-Ara ho heu fet. -La urgència de marxar es va esvair de sobte-. Ara heu de quedar-vos.

-De tota manera no ens haguéssim anat sense Lowbacca. -La Jaina va sonar més segura del que semblava. La voluntat d'en Raynar havia estat més que una igual per la seva tossuderia-. I en Zekk té raó. La Colònia no és prou forta per destruir tota la força espacial txiss.

-Això no serà necessari -va dir en Raynar-. Només necessitem contenir-los fins que arribin els hapans.

-Hapans? -La Jaina va pujar de la cel·la per dormir a la passarel·la amb Raynar, provocant un suau sotragueig mentre el seu seguici es movia per deixar-li lloc a ella-. Què estan fent aquí els hapans?

-Defensar el feble -va dir en Raynar-. Jacen va convèncer la Tenel Ka perquè ens enviés una flota.

Almenys ara la Jaina entenia per què els txiss estaven atacant. Volien destruir els nius de Qoribu abans que arribessin els reforços per complicar la feina.

-Jacen va convèncer la Tenel Ka o tu vas utilitzar a Jacen per convèncer-la? -La Jaina estava pensant en com Raynar gairebé l'havia forçat a anar-se'n feia només uns moments. I en la irresistible crida que els havia portat a ella i als altres a la Colònia en primer lloc-. El teu toc pot ser molt persuasiu.

-Potser, però fins i tot nosaltres no som prou forts per controlar a Jacen -va dir en Raynar-. Està més enllà del nostre control... o del d'algun altre. Tu mateixa ho saps.

La Jaina no va poder discutir-ho. Durant el viatge de cinc anys d'en Jacen, l'havia sentit tornant-se constantment més poderós en la Força, però també més distant i aïllat, com un eremita retirant-se cap al cim de la seva muntanya. A vegades, ell havia semblat esvair-se completament en la Força i altres vegades ella havia jurat que ell estava surant just per sobre de la seva espatlla.

Francament, això li havia posat els pèls de punta. Havia començat a sentir com si compartís un vincle de bessona amb un germà diferent cada poques setmanes o com si ell estigués practicant el fet d'estar mort o alguna cosa semblant.

-Jacen no t'enviaria una flota -va dir en Zekk. Va saltar al costat adjacent de la cel·la per dormir, al mig d'una línia constant d'Units que es dirigien cap al bany comunal. Ells es van desviar per una altra passarel·la i la conversa i la desfilada matutina van continuar sense treva-. Això podria iniciar una guerra entre els txiss i l'Aliança Galàctica.

-O evitar una entre nosaltres i els txiss -va replicar en Raynar-. Potser ell està disposat a córrer el risc.

-Fins i tot als Solo no ens agraden tant les possibilitats -va dir la Jaina-. Quan els txiss se senten amenaçats, no retrocedeixen. Es tornen perversos i agressius.

-No pots fer això -va afegir en Zekk.

-El que no podem fer és permetre la destrucció dels nius de Qoribu. -El seguici d'en Raynar de sobte es va dirigir cap a la sortida i ell es va girar per seguir-los-. Una vegada que comenci l'emboscada, sereu lliures de lluitar o marxar, com desitgeu. Fins llavors, us quedareu com els nostres convidats.

La Jaina es va dirigir darrere seu.

-Raynar! -Quan un parell de guardaespatlles de closca nuosa es van moure per tallar-li el pas, ella va utilitzar la Força per empènyer-los cap a una cel·la per dormir i llavors va dir-: Això és una bogeria!

Raynar continuà allunyant-se d'ella.

-És autodefensa. -De nou, la seva veu es va tornar pesada i comandant i aquest cop contenia un to que suggeria que no toleraria més discussions-. Tornareu als vostres barracons apropiats i esteu allà fins que comenci la batalla.

La Jaina va sentir una urgència aclaparadora d'obeir, però hi havia una foscor en el to d'ell que la va alarmar, un rastre de brutalitat tan completament estrany en Raynar Thul que va saber que no era només ell el qui parlava. Ella va plantar els peus a la passarel·la i, atraient a Zekk perquè la seva fortalesa l'ajudés a resistir la compulsió de dirigir-se cap dels barracons, va tocar a Raynar en la Força.

La presència fosca dins d'ell era tan càustica que ella va retrocedir i hauria perdut el contacte de no haver reforçat a Zekk a través del seu agrupament. La Jaina va començar a sentir el seu camí a través de l'amarga foscor, buscant l'orgull i l'idealisme d'en Raynar, intentant trobar el nucli d'ell que ella sentia que encara hi era.

-Ells volen aquesta guerra -va dir ella-. Són ells els que et van convèncer que establissis els teus nius tan a prop del territori txiss.

Raynar es va aturar, però no es va girar.

-Ells? Qui són ells?

-Els teus companys de nau al Volador. -Zekk va passar més enllà de la Jaina, avançant a poc a poc al llarg de la passarel·la, dirigint-se cap a Raynar-. Lomi i Welk.

-Lomi i Welk estan morts.

La Jaina va trobar alguna cosa pura i compassiva dins el Primer i la va tocar.

-Llavors qui va atacar a l'Ombra en el camí cap aquí?

-Insectes mercenaris contractats pels txiss -va respondre instantàniament Raynar.

Zekk es va detenir un pas darrere d'en Raynar.

-Tens proves?

-No tenim temps de buscar proves. -Raynar es va girar de mala gana i el seu seguici d'insectes va començar a tornar-se cap a la discussió-. Estem massa ocupats defensant els nostres nius.

La Jaina va sospirar per dins. Era la mateixa lògica circular que trobaven cada vegada que intentaven investigar els misteriosos atacs.

-Què hi ha de l'atac contra la Saba? -va pressionar en Zekk-. Suposo que vas a dir-me que ella va atacar un Unit per error i que ell li va llevar el sabre làser i la va ferir.

-Sí -va replicar Raynar-. Aquesta és la millor explicació.

La Jaina va enfortir la seva adherència sobre el nucli de benevolència que havia trobat.

-Raynar, ells t'estan encegant a la veritat. La millor explicació.

-Estem cansats de dir-t'ho!

La presència fosca brollà dins d'en Raynar i va ofegar el centre pur que la Jaina estava subjectant i ella es va trobar de cop i volta a la deriva en un buit de mordent foscor. Instintivament, va allargar la mà cap a Zekk i es va obrir al seu agrupament, però en comptes de la fortalesa d'ell, tot el que va venir a ella era una ombra freda i punyent.

-Raynar Thul és mort -va dir en Raynar.

La Jaina es va sentir girant-se. Va intentar lluitar contra la compulsió, fixar la seva mirada en Raynar i mantenir-la allà, però simplement no tenia la fortalesa per lluitar contra ell. Ella es va allunyar i es va dirigir cap als barracons.

-Nosaltres som tot el que queda.

Següent