CAPÍTOL
3
Obi-Wan va fer un salt amb el seu
sabre làser apuntant cap endavant. El cop no va trobar carn o os, sinó que va
passar sense fer mal a través de la figura.
Sorprès, Obi-Wan es va girar cap a
l'esquerra, preparat per colpejar de nou, però Qui-Gon el va detenir.
-No pots lluitar contra aquest
enemic, padawan -va dir en Qui-Gon.
Obi-Wan va mirar atentament i es va
adonar que el guerrer era un holograma.
Tot d'una va retrunyir una veu.
-Sóc Quintama, el capità de la Força
d'Alliberament de Melida.
L'holograma va col·locar la seva arma
a un costat.
-Demà començarà la Vint-i-Primera
Batalla de Zehava. Aconseguirem derrotar als nostres enemics de Daan d'una
vegada i per totes, i aconseguirem una victòria gloriosa. Reconquerirem la
ciutat que vam fundar fa mil anys, i tota Melida viurà en pau.
- La Vint-i-Primera Batalla de Zehava?
-va murmurar Obi-Wan a Qui-Gon.
-La ciutat ha canviat de mans moltes
vegades al llarg del temps -li va explicar Qui-Gon-. Mira la seva arma. És un
model vell. Jo diria que de fa quinze anys o més.
-Espero amb il·lusió una victòria
completa i gloriosa -va continuar relatant la figura fantasmal-. I, no obstant
això, hi ha la possibilitat que mori per aconseguir-la. Accepto la mort, igual
que la meva dona Pinani, que lluita al meu costat. Però els meus fills... -la
veu forta va vacil·lar durant un moment-. Als meus fills, Renei i Wunana, els
deixo la memòria dels ancestres que he compartit amb ells, les històries de la
llarga persecució a la qual ens han sotmès els Daan. Vaig veure com mataven al
meu pare, i venjaré aquesta mort. Vaig veure com deixaven morir de fam al meu
poble, i venjaré als meus veïns. Recordeu, fills meus. I recordeu el que jo he
patit en mans dels Daan. Si moro, agafeu la meva arma i vengueu la meva mort
com jo he venjat la de la meva família.
Tot d'una, l'holograma va
desaparèixer.
-Crec que no ho va aconseguir -va dir
l'Obi-Wan. Es va ajupir prop d'una marca feta a la pedra-. Va morir en aquesta
batalla.
Qui-Gon va passar de llarg la marca i
es va dirigir a la següent. Hi havia una gran bola d'or sobre d'una columna
pròxima a ell. Va posar la mà a sobre. Immediatament, un altre holograma es va
elevar de la seva marca com un fantasma.
-Vaig despertar el primer quan vaig
ensopegar -va dir l'Obi-Wan.
El segon holograma era una dona. La
seva túnica estava tacada i estripada, i portava els cabells curts. Sostenia
una pica i tenia una arma lligada al maluc i una altra a la cuixa.
-Sóc Pinani, vídua de Quintama, filla
dels grans herois Bicha i Tiraca. Avui marxarem sobre la ciutat de Bin per
venjar la Batalla de Zehava. Les nostres reserves estan esgotades. Tenim poques
armes. Molts de nosaltres han mort a la gloriosa batalla per reconquistar la
nostra estimada ciutat de Zehava dels rudes Daan. No tenim cap possibilitat de
guanyar la batalla, però lluitem per la justícia i per venjar l'enemic que ens
persegueix. El meu marit va morir davant dels meus ulls. El meu pare i la meva
mare van morir quan els Daan van ser al nostre poble, el van envoltar i els van
matar. Així que us dic a vosaltres, fills meus, Renei i Wunana, no ens oblideu.
Seguiu lluitant. Vengueu aquest terrible i enorme error. Jo vaig morir
valentament. Vaig morir per vosaltres.
L'holograma va desaparèixer. Obi-Wan
es va avançar cap a la següent marca.
-Renei i Wunana van morir només tres
anys després en la Vint-i-Segona Batalla de Zehava -va dir-. Eren poc més grans
que jo.
Es va tornar i es va trobar amb la
mirada d'en Qui-Gon.
- Quina mena de lloc és aquest? -va preguntar.
-Un mausoleu -va dir en Qui-Gon -. Un
lloc perquè descansin els morts. Però aquí, a Melida/Daan, les memòries romanen
vives. Mira.
Qui-Gon va assenyalar les ofrenes que
ja havien vist davant de les columnes. Les flors estaven fresques, i les
safates d'aliments i els bols amb aigua, plens.
Van caminar al llarg dels
passadissos, passant davant de files de tombes, activant tots els hologrames.
L'enorme espai feia ressonar les veus dels morts. Van veure com diferents
generacions explicaven històries de sang i venjança. Van sentir relats de
pobles completament devastats, fills arrencats dels braços de les seves mares,
execucions massives i marxes forçades que acabaven en patiment, i la majoria en
mort.
-Sembla que els Daan són un poble
assedegat de sang -va comentar Obi-Wan.
Les històries de sofriment i agonia l'havien
commogut com un dolor creixent en una ferida profunda.
-Estem en un mausoleu Melida -li va
contestar Qui-Gon-. Em pregunto què han d'explicar els Daan.
-Hi ha tants morts -va puntualitzar
Obi-Wan-, però no hi ha una raó clara per saber per què lluiten. Una batalla
segueix a una altra, i en cadascuna es venja l'anterior. Però quin és el
veritable motiu de la lluita?
-Potser ho hagin oblidat -va dir en
Qui-Gon-. L'odi està imprès en els seus ossos. Ara ells lluiten per un tros
minúscul de terra o per venjar una cosa que va passar fa cent anys.
Obi-Wan es va estremir. L'aire fred
li havia calat fins als ossos. Es va sentir allunyat de la resta de la galàxia.
El seu món sencer s'havia concentrat en aquest negre i ombrívol espai ple de
sang, venjança i mort.
-La nostra missió ni tan sols ha
començat i ja he vist prou patiment per a la resta de la meva vida.
La mirada d'en Qui-Gon era trista.
-Hi ha alguns mons que aconsegueixen
viure en pau durant segles, padawan, però em temo que hi ha molts que han viscut
cruentes guerres capaces d'omplir de por els records de cada generació. Sempre
ha estat així.
-Bé, de moment ja he vist prou -va dir
l'Obi-Wan -. Trobem la sortida.
Van començar a caminar, ara més de
pressa, passant de llarg al costat de les marques, buscant una sortida. Al
final van veure un besllum de llum. Hi havia una porta d'un material translúcid
que emetia un espurneig blanc.
Qui-Gon va empènyer la llum que indicava
la sortida i, amb gran alleujament, tots dos van albirar una dèbil llum solar.
Es van quedar a l'ombra de la porta, explorant l'àrea propera abans de moure's
més enllà.
El mausoleu estava situat en un vessant.
Enfront d'ells s'alçava una muntanya coronada per un penya-segat. A la seva
esquerra, un camí travessava uns jardins, i a la seva dreta s'aixecava una
paret.
-Crec que haurem d'anar per aquest
camí -va dir l'Obi-Wan, assenyalant el sender.
-Suposo -va dir en Qui-Gon.
Encara dubtava, buscant amb la seva
perspicaç mirada una manera de pujar el pendent de la muntanya que tenien
davant.
-Però crec que... Tot d'una, la pols
va explotar als peus de l'Obi-Wan.
- Franctiradors! -va cridar Qui-Gon-.
Posa't a cobert!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada