Senda Desconeguda (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Obi-Wan, Cerasi i Mawat van sortir dels túnels a una illa de la Sala de l'Evidència. Obi-Wan havia convocat allà a tots els membres de l'Àrea de Seguretat. No volia utilitzar la violència, però els ajudaria mostrar una mica les armes. Calia evitar la crisi a tota costa.

Però era massa tard, la crisi ja havia començat.

Wehutti i els Majors havien format una cadena humana al voltant de la Sala. Estaven drets, espatlla amb espatlla, desafiant a Nield i als seus ajudants.

Tot indicava que Nield havia començat la destrucció del mausoleu, però la Gent Gran no li havien permès acabar. Alguns monuments mig destruïts estaven ja fora de la sala. A l'altre costat de la cadena humana que voltava el lloc s'alineaven lliscants aparcats, en els quals es transportaven barrinadores de pedra i altres equips de demolició. Òbviament, Wehutti i els Majors havien aconseguit col·locar-se entre Nield i els seus instruments de treball.

Cerasi i Obi-Wan van córrer fins a situar-se al costat d'en Nield.

-Mireu-los -va dir Nield disgustat-. Protegeixen el seu odi amb les seves vides.

-Tenim problemes -va dir Obi-Wan.

-Gràcies per la informació -va contestar Nield amb sarcasme. Després sospirà-. Mira, sé que tenim problemes. Per què creus que estic parat aquí sense fer res? Si els desallotgem per la força serà com tornar a l'enfrontament armat, però no podem deixar que imposin la seva voluntat. Hem de destruir el mausoleu.

- Per què? -va preguntar la Cerasi.

Nield va moure el cap amb força.

- Què vols dir? Ja saps per què.

-Vaig creure que ho sabia -va dir la Cerasi-, però he canviat d'opinió, Nield. Et sembla una decisió encertada destruir els únics llocs on es guarden testimonis de la nostra història?

- Una història de mort i destrucció!

-Sí -va admetre la Cerasi-. Però aquesta és la nostra història.

Nield la mirà fixament.

-No puc creure el que estic sentint -va murmurar.

-Nield, cal tenir en compte el que està passant a Zehava -va assenyalar Obi-Wan-. Quan vaig dir que teníem problemes no em referia només a la destrucció d'aquest mausoleu. Si insisteixes en utilitzar la força, la notícia correrà per tota la ciutat. La gent ja està descontenta amb nosaltres. Tenen fred i l'hivern és a prop. Necessiten veure algun senyal de reconstrucció, no més destrucció.

Nield mirava a Cerasi i a Obi-Wan amb desconcert.

- I què hi ha dels nostres ideals? Anem a cedir tan aviat?

- És que els acords són dolents? -va preguntar la Cerasi-. Civilitzacions senceres s'han construït a partir d'ells -col·locà la mà al braç d'en Nield-. Deixa que Wehutti guanyi aquesta vegada, Nield.

El noi va negar amb el cap amb força.

-No. Des de quan t'ha importat que derrotéssim al teu pare? Durant la guerra no et va importar! Vas disparar a una pila de Majors. Li hauries matat si haguessis pogut!

Les paraules d'en Nield van semblar colpejar la cara de la Cerasi, que va girar el cap.

-Nield, escolta -va suplicar l'Obi-Wan-. Això no té res a veure amb Wehutti. Tots volem el millor per Zehava. Hi ha assumptes sobre els quals cal discutir. Hauríem de votar. No adoptem aquest sistema de govern per això? Tu mateix volies tenir un Consell. No volies tenir tot el poder a les teves mans, te'n recordes?

La mirada d'en Nield denotava enuig.

-D'acord. No puc oposar-me a dos de vosaltres.

Cerasi el va mirar amb ulls de súplica.

-No ens oposem a tu, Nield. Estem tots junts en això.

Va aixecar el palmell de la mà.

Nield la va ignorar, va tornar el cap i va marxar. Va fer un gest als seus treballadors i, passat un moment, tots van seguir-lo amb una expressió de sorpresa a la cara. Mai havien vist a Nield abandonar.

Els Majors van llançar crits d'alegria. La veu forta d'en Wehutti va retrunyir entre les altres.

- Hem guanyat!

La Cerasi va mirar el seu pare amb preocupació.

-Crec que he comès un error. No hauria d'haver discutit amb Nield davant d'ells.

-Em temo que no teníem altra opció -va dir l'Obi-Wan.

Al jove també li preocupava la reacció dels Majors. Sabia que Wehutti convertiria aquest contratemps en una gran victòria i la utilitzaria en el seu benefici.

Tot d'una, Wehutti es va girar i va mirar per sobre dels caps de la multitud, directament cap a la Cerasi. Els seus ulls es van trobar. Obi-Wan va veure la força de la mirada que Wehutti li dirigia a la seva filla. La fúria va ser reemplaçada per dolçor.

Així que té sentiments, després de tot, va pensar Obi-Wan. Per primera vegada, el noi va albirar una esperança perquè la tan anhelada reconciliació entre Cerasi i el seu pare es fes realitat.

Un dels Majors va agafar el braç d'en Wehutti, i aquest es va girar bruscament. Cerasi va deixar escapar un lleu sospir.

-Nield va dir que per ell els seus pares eren alguna cosa més que guerrers -va dir-. Jo també ho sento així. Sé que el meu pare està ple d'odi, però vull recordar que també hi havia amor en ell.

-Jo crec que aquest amor encara existeix -va dir Obi-Wan.

-Això és sagrat per a mi -va explicar ella-. I això vol dir que les memòries dels mausoleus són sagrades també -es va girar cap a Obi-Wan-. Entens el que vull dir? Hi ha res que sigui sagrat per a tu?

Sense voler-ho, una imatge venir al cap de l'Obi-Wan. Va veure el Temple Jedi retallat sobre el cel blau i els edificis blancs de Coruscant, increïblement alt i amb reflexos daurats. Va veure els llargs i freds passadissos, les habitacions acollidores, les fonts i el llac, que era d'un verd més intens que els ulls de la Cerasi. Va sentir el mateix estremiment que quan s'asseia al capdavant dels Cristalls de Foc Sanadors i mirava el seu enlluernant interior.

L'emoció el va embargar. Trobava a faltar ser un Jedi.

Trobava a faltar la seva seguretat i la seva connexió intensa amb la Força. S'ho estava perdent. Era com si fos una altra vegada un estudiant de primer any, conscient que hi havia alguna cosa que podia sentir, però que encara no podia controlar. Trobava a faltar el sentit del propòsit que tenia en el Temple, el sentit que sabia exactament cap a on anava i l'alegria per haver escollit aquest camí.

I, per sobre de tot, trobava a faltar a Qui-Gon.

La connexió entre tots dos havia desaparegut. Obi-Wan podia tornar al Temple. Sabia que Yoda li donaria la benvinguda. El Consell tenia autoritat per decidir si podia tornar a ser un Jedi. Altres abans que ell havien marxat i després havien tornat.

El que era segur és que Qui-Gon no l'acceptaria ni el rebria bé. El Mestre Jedi havia acabat la seva relació amb ell, i Obi-Wan sabia que tenia dret a fer-ho. Un cop trencada, aquesta profunda confiança no es podia recuperar.

Cerasi va llegir en els seus ulls el que li estava passant.

-El trobes a faltar.

-Sí.

Ella va assentir, com si aquesta afirmació confirmés una cosa que portava temps pensant.

-No és una cosa vergonyosa, Obi-Wan. Potser el destí et reservi una cosa millor del que podem oferir-te aquí. Potser el teu destí sigui portar una vida diferent.

-Però jo vull a Melida/Daan -va dir Obi-Wan.

-Això no té per què canviar. Saps que podries contactar amb ell.

Obi-Wan no va haver de preguntar a qui es referia.

-Vas fer l'elecció correcta en un moment determinat -va continuar la Cerasi-. Pel que tu m'has explicat dels Jedi, ningú et culparà.

Obi-Wan va mirar a través de la plaça cap al cel gris, en què començaven a brillar algunes estrelles. Entre elles es trobaven els planetes de la galàxia, i un era Coruscant. Només estava a una distància de tres dies amb un transport ràpid. Una distancia que, malgrat tot, era insalvable per a ell.

-Un d'ells sí em culparà -va contestar-. Sempre ho farà.

Següent