El Rei Unit (XVII)

Anterior

17

En cada base hi havia un lloc com aquest, algun lloc fosc i càlid i desert on una barabel podia anar a caçar i aclarir la seva ment, algun lloc ple de l'olor de terra local i els murmuris d'una presa alienígena. La Saba estava molt per sota del niu Taat, arrossegant-se cap avall per una esquerda a una velocitat que només un rèptil reconeixeria com a moviment, amb la seva llengua que entrava i sortia ràpidament de la seva boca picant amb l'olor acre del llit de roca fracturat de Jwlio, amb la boca plena amb el sabor amarg de la insubordinació de la Jaina.

El Mestre Skywalker havia permès que la seva neboda prengués part en la missió de rescat només amb la condició de què la Saba estigués al comandament. No obstant això, quan les coses s'havien posat difícils, la Jaina s'havia sotmès, com sempre, només a les seves pròpies emocions. La Saba no es considerava digna de qüestionar el judici del Mestre Skywalker, però no comprenia la saviesa d'ell en permetre el desordre que animava aquest comportament. La desobediència portava al caos i el caos portava a la inefectivitat.

L'esquerda es va obrir en una cavitat més endavant i la feble olor de la carn que la Saba havia estat seguint es va fer més forta. Tots els seus pensaments es van centrar instantàniament en la caça, perquè la presa estava sovint prop de les seves cries. No sabia a què estava aguaitant, per descomptat, però l'olor suggeria un altre predador. Els herbívors rarament arrossegaven els cossos frescos de nou fins els seus caus.

Per als seus ulls barabel, que veien bé en l'espectre infraroig, l'entrada semblava com una obertura en forma de diamant en la brillantor freda del llit de roca de Jwlio. Es va arrossegar un altre pas endavant i va sentir el suau frec del moviment dins del cau. Va esperar, amb cada múscul tens per caure sobre qualsevol cosa que tragués el cap. Havia tingut cura d'emmascarar la seva pròpia olor fregant-se les escates amb pols de l'esquerda, però aquests esforços mai eren completament reeixits. I les preses que mereixien la pena normalment ensumaven al predador molt abans de l'atac final.

Un altre frec va sonar en la cavitat. La Saba es va dirigir de manera constant cap endavant, un decímetre cada vegada. Si la presa no havia fugit deixant-se veure, a hores d'ara, no anava a fer-ho. L'olor rància es va fer més forta, amb només un rastre de la dolçor kíllik, i ella va arribar fins a l'entrada. La vora s'enfonsava en una freda foscor que li feia l'efecte d'un buit de mida considerable. Ella es va aturar allà durant deu segons, escoltant i examinant l'aire amb la seva llengua, vint, cinquanta, cent.

No més frecs.

La Saba va lliscar sobre la vora i va baixar per la façana de roca d'una fissura en un buit de tres metres. No va poder sentir cap altra presència a l'àrea, però les pues al llarg de la seva columna vertebral se li havien posat de punta i això normalment significava que alguna cosa excitant estava a punt de passar. Va continuar per terra de pedres barrejades, llepant l'aire, seguint la seva llengua fins l'olor rància de davant seu. Uns quants passos després, la Saba va mirar per sobre d'una pedra gran i va trobar la font dels frecs.

Una pedra plana davant estava plena amb unes dues dotzenes de cutícules d'exosquelets, totes buides i trencades per les espines d'haver mudat. Anaven des de mides més petites que el polze de la Saba fins a una mica més grans que la seva mà i eren tan lleugeres que fins i tot el moviment inadvertit de l'aire de la caverna els feia estremir i fregar. Escampats entre les carcasses buides hi havia dotzenes de petits ossos, suficients per formar sis o set wabes. A la majoria li havien arrencat la carn i els havien trencat, però un grapat al centre de la pila encara tenia una mica de carn.

Carn fresca.

Sentint que s'estava acostant a la seva presa, la Saba va activar una barra lluminosa i va passar per sobre dels exosquelets. Eren d'una blau fosc familiar, però amb una gruixuda quitina nuosa com la dels guàrdies d'en Raynar. Començant a sentir-se desconcertada, i per tant amb poca paciència, la Saba va fer a un costat a diversos dels més petits i va il·luminar amb la seva llum cap a una esquerda de l'ample de la seva cua que corria pel centre de la pedra avall durant un metre. Hi havia estat tallada precisament, com si ho hagués fet una serra làser... o potser un sabre làser.

La seva presa s'estava tornant més interessant.

L'esquerda tenia quatre cel·les hexagonals, cadascuna de cinc centímetres de diàmetre i construïdes d'escupcret kíllik. Una de les cel·les romania coberta per un tap de cera polsosa, però les altres tres estaven buides.

Un suau frec es va elevar quan els exosquelets buits van ser esfondrats per un moviment d'aire tan suau que la Saba no el va sentir. Va colpejar l'aire amb la seva llengua i assaborir una amarga resta d'aprensió, però no va sentir res a la Força excepte una feble agitació del seu sentit del perill. Estranya presa. Amb la seva cua estremint-se per l'anticipació, gratà l'última cel·la per obrir-la, utilitzant la força del seu dit més petit per arrencar l'ou d'insecte de l'interior. Estava marcit, era gris i estava sec. No valia la pena menjar-se'l.

L'amargor en l'aire es va fer més forta. Les escates entre les espatlles de la Saba es van aixecar per l'excitació i ella va fer una escombrada amb la seva cua en un ràpid arc que va acabar en un impacte que matxucava uns genolls. La seva presa va aterrar sobre una mà amb la precisió d'un guerrer experimentat, guanyant-se el respecte instantani de la Saba en no cridar ni de dolor ni de sorpresa. Ella va girar, arrencant el seu sabre làser del seu cinturó utilitari, fent-lo girar des de la direcció oposada de la seva cua.

Una fulla carmesina crepità en encendre's i la va bloquejar i llavors una onada de la Força la va fer sortir volant per la sala fins a la paret oposada. L'aire va abandonar els seus pulmons quan el seu crani es va estavellar contra la pedra i un anell de foscor es va formar al voltant de les vores de la seva visió. Només va poder veure el sabre vermell de la seva presa i la seva silueta asseguda. No sentia res d'ell en la Força, només el mateix perill vague d'abans.

I ara, aquesta seria una presa digna de ser guanyada.

L'home ombra va tornar a posar-se dret i va romandre on era, reunint forces preparant-se per continuar o esperant arrogantment que la Saba preguntés qui era ell. Primer error. La Saba va sortir corrent, xiuxiuejant amb delit, ignorant la foscor en el seu cap, movent els seus braços en una ferotge ganivetada de dalt a baix. La seva presa (ella no va perdre temps preguntant-se qui era) va coixejar dos passos cap enrere, després va aixecar la seva fulla carmesina i va aturar de cop el gir d'ella.

La Saba va aixecar el seu genoll, llançant-lo cap a les seves costelles, i va sentir com si hagués colpejat una estàtua. Ell va deixar anar el palmell d'una mà sota la guarda d'ella i li va encertar a la barbeta, fent-li trontollar cap enrere.

Fort, també.

La Saba li va donar un cop de peu a una pedra de la mida d'un puny per aixecar-la del sòl, després va utilitzar la Força per llançar-la al cap d'ell i va seguir amb un tall a l'altura dels seus genolls. Ell va pivotar més enllà de la pedra i va detenir l'atac, rebent la fulla d'ella amb la seva i apartant-la en un contraarc desarmador, lluitant amb força contra una barabel i guanyant.

A la part superior de l'arc, la Saba va alliberar el seu sabre làser i esgarrapà amb les seves urpes cap avall en un ferotge colpejar d'u dos, amb el primer cop obrint-li la cara a la seva presa des de la templa fins a la mandíbula, amb el segon cop fent-li trossos un ull. Ell va girar per apartar-se, encara en silenci però cridant a la Força, i va plantar una forta puntada giratòria al ventre de la Saba. Ella es va allunyar amb el cop, rodant en una ràpida tombarella cap enrere i perdent mig metre de cua sota el sabre làser d'ell.

Aquest cop, l'home ombra no va tenir temps per recuperar-se. Un trident de raig blau va cruixir des de la seva mà i va encertar a la Saba en ple pit. Cada nervi del seu cos es va convertir en un conducte de flamejant d'agonia i ella va caure de genolls, cruixint les dents, amb les escates ballant i els músculs engarrotats.

Continuant sostenint el raig de la Força contra ella amb una mà, l'home ombra coixejà cap endavant. Sota la llum del seu sabre làser vermell, la Saba va veure a la seva presa clarament per primera vegada. Vestit amb una amalgama d'armadura de plastoide negra i quitina blava kíllik, era sorprenentment prim, amb una forma nerviüda i una postura retorçada que semblava a punt d'ensorrar-se sota la seva espatlla protuberant. La seva cara estava fins i tot més fosa i deforme que la d'en Raynar, només dos ulls i un tall sense llavis en un oval de carn cremada, i un dels seus braços era tan d'insecte com humà, tornant-se tubular i quitinós al colze abans d'acabar en una pinça corba.

La Saba va comprendre que Raynar i els kílliks havien mentit. Welk, almenys, també havia sobreviscut a la Col·lisió.

El Jedi Fosc es va aturar a un metre i mig de distància. Havent après la insensatesa del dubte, ell va aixecar ràpidament el braç, girant-lo cap al coll de la Saba. Llavors es va llançar cap enrere quan l'empenta de la Força d'ella li va doblegar el genoll ferit. El seu sabre làser va esgarrapar el crani de la Saba, inundant la seva ment amb un dolor tan calent i encegador que ella no va poder dir si el raig de la Força s'havia aturat. De totes maneres, ella va arrencar a córrer i es va estavellar contra el pit d'ell, empenyent a la seva presa durant el mig metre que li faltava fins a terra, aferrant-se cegament al braç de l'arma d'ell, mossegant-li la gola.

Els seus ullals amb prou feines es van enfonsar dos centímetres. Ella va intentar estripar-la-hi, però no tenia la fortalesa suficient per mantenir subjecta la seva mandíbula i es va separar amb només una glopada de sang.

Tot i així, la mossegada va agafar la seva presa per sorpresa. Ella es va trobar en la subjecció de la Força, volant cap enrere a través de la foscor. Va allargar la mà, cridant al seu sabre làser fins a la seva mà i el tenia a la mà quan va colpejar la paret de la caverna.

Lluitant contra una negra cortina d'inconsciència, la Saba va lliscar cap avall per la paret i va aterrar dempeus. La seva visió estava clapada com a molt i ni tan sols podia sentir l'espetec xiuxiueig habitual quan va encendre el seu sabre làser. Es va llançar contra la seva presa de totes maneres, cobrint la distància en tres curts salts, i gairebé va perdre l'equilibri quan va aterrar sobre la sang d'ell.

En Welk es va retirar dos metres i va llançar un altre trident de raigs de Força cap a ella. Ella els va desviar amb el seu sabre làser i va pivotar fins més enllà, xiuxiuejant per l'excitació. Això s'estava convertint en una bona cacera, una cacera molt bona. Va accelerar per retallar la distància. Ell va portar el seu sabre làser fins a una guàrdia mitjana i es va retirar altre pas.

La Saba va atacar per amunt, però els seus reflexos s'estaven esvaint i el sabre làser espurnejà per sobre seu per bloquejar-la. Ell es va retirar un altre pas. Ella va llançar un avanç giratori, movent la seva fulla per a un cop a l'espatlla i llançant la seva cua sagnant cap a les cames d'ell.

Va ser suau però lenta. Ell va bloquejar el cop de l'espatlla, va saltar per sobre de l'escombrat de la cua i llavors va fer rodar la seva espasa sobre la de la Saba en una excel·lent conversió de bloqueig en assalt.

L'atac podria haver-li obert a ella la gola, d'haver hagut una manera que ell bloquegés el peu que la Saba arrossegava. Tal com va ser, ella li va fer un escombrat que el va fer caure i va continuar en un segon gir, baixant el seu sabre làser a través del braç pinça d'ell, plantant llavors un peu al braç que li quedava i fent rodar la seva espasa per afegir una ferida a l'inici del braç que ell acabava de perdre.

Va ser llavors quan la visió clapada de la Saba va demostrar ser costosa. Ella va sentir alguna cosa volant cap a ella des de darrere i es va girar per mirar, però només va veure foscor contra la foscor.

La roca es va estavellar contra la seva ferida del cap i llavors estava agenollada a terra, amb el seu sabre làser en una guàrdia alta, sense cap record de com havia aterrat allà. La seva visió estava pitjor que mai, prima fins a ser un petit cercle, i els seus sentits de l'olfacte i el gust s'havien esvaït amb la seva oïda.

Aquesta s'estava tornant una cacera per recordar.

Sense veure res davant excepte un estret con de roca, la Saba es va obrir a la Força i va sentir més perill que abans. Semblava tenir-la envoltada, com si la seva presa hagués estès la seva presència per tota la sala. Ella va començar a moure el seu sabre làser en un patró defensiu cec i es va aixecar. Una cosa càlida i esponjosa li aterrà a l'espatlla sota la ferida del seu cap. Ella confià que no fossin els seus cervells.

La Saba va començar a girar en un lent cercle i finalment el seu estret con de visió va caure sobre la seva presa, fugint cap a la paret de la caverna amb una ràpida coixesa, amb la sang sortint de la ferida del seu coll i amb el monyó cauteritzat del seu braç tallat movent-se inútil en l'aire.

Bé. La presa s'estava debilitant.

La Saba va apagar el seu sabre làser i va saltar darrere d'ell, amb el seu cor bategant amb força per l'anticipació de la mort final. Va aconseguir arribar a la paret de la caverna tres passos per darrere d'ell... i xiuxiuejà per la sorpresa quan alguna cosa va aterrar sobre la seva esquena i va foradar les escates del seu coll amb una forta probòscide.

Ella va allargar la mà per sobre de la seva espatlla i va sentir una criatura de la grandària del seu cap. Maleint als seus sentits que s'esvaïen, va estirar-la i es va trobar mirant als ulls foscos d'un petit kíllik negre blavós.

Aquest va separar les seves mandíbules i un raig de fluid marró sortí disparat de la seva petita boca. La Saba tot just el va apartar a temps per protegir-se els ulls. La bava començà instantàniament a menjar-se les escates de la seva galta.

Àcid.

La Saba va sentir que les espines de la seva esquena s'elevaven i va saber que un altre atac s'acostava. Es va deixar caure fins a estar a la gatzoneta i una petita pedra es va estavellar sobre el pendent de dalt. Va saltar per sortir del mig mentre aquesta rodava cap a ella i llavors, sostenint el kíllik a la distància del seu braç, va aixecar la mirada per veure a Welk mirant-la amb incredulitat. La Saba va prémer el seu sabre làser contra l'abdomen del kíllik i va activar la fulla.

La descàrrega que va seguir no va ser exactament una explosió. Ella només va perdre dues puntes dels dits en comptes d'una mà sencera. La bola de foc va fer poc més que socarrimar-li les escates i enlluernar-la, però... kílliks que explotaven?

Quan la Saba va mirar de nou, en Welk havia començat a escalar per una esquerda de sortida. Ella es va llançar darrere seu i va caure sobre els seus genolls dos passos després, sentint-se feble i amb nàusees. Es va tocar la mossegada del coll i el va trobar ja inflat i supurant.

Verí?

Quina classe de cuques eren aquestes?

La Saba hauria d'haver parat i haver entrat en un tràngol curatiu. Però la seva presa estava ferida i escapant i si ella la deixava marxar, ell simplement seria molt més difícil de seguir i capturar la propera vegada. Ella va continuar la seva persecució.

Els seus músculs van obeir a contracor, rígidament, com si estigués caient en una hibernació, sense el son. Ella va atreure a la Força fins al seu interior, cridant-la perquè l'enfortís, perquè cremés el verí en el seu cos i va trontollar darrere de la seva presa.

La Saba estava només a tres metres d'ell quan una segona probòscide se li va clavar a la cama. Ella va mirar cap avall i va trobar a un altre petit kíllik agafat al seu panxell. Ella se'l va arrencar i, sostenint-lo de manera que no pogués alliberar la seva bilis corrosiva en direcció cap a ella, el va llançar amunt, a l'aire.

L'insecte va estendre dos parells d'ales, després va separar les seves mandíbules i baixà de nou cap a ella, movent-se i evitant el seu espurnejant sabre làser per posar-se sobre el seu pit. Abans que la Saba pogués agafar-lo, el cap del kíllik es va enfonsar i les seves probòscides van travessar les escates d'ella. Ella se'l va arrencar i el va sostenir allunyat d'ella, intentant decidir com matar-lo sense perdre més dits.

La Saba va sentir una altra pedra volant en la seva direcció. Sostenint encara l'insecte a la distància del seu braç, va pivotar i va agafar la pedra amb la Força, redirigint-la turó amunt cap a la seva presa. El seu esforç va ser recompensat amb un cop ofegat i un crit que semblava a parts iguals de sorpresa i de dolor.

El petit kíllik va fer brunzir el seu pit i llavors va començar a retorçar-se i a batre les ales, intentant escapar. La Saba va agafar les ales en un grapat, se les va arrencar i llavors va llançar a l'insecte a l'aire.

Els seus reflexos estaven tan alentits pel verí paralitzant que, per quan va encendre el sabre làser, l'insecte ja havia colpejat el terra. Necessità tres cops abans que finalment el fes detonar.

La Saba es va tornar instantàniament cap a costa amunt, però la seva presa ja s'havia esvaït en la seva esquerda de sortida. Sentint-se ja mig morta pel verí i sense voler rebre una altra injecció de verí, la Saba va romandre immòbil durant molt de temps, intentant escoltar a través de la seva sordesa, intentant assaborir l'aire amb la seva llengua morta, intentant veure fora del seu estret con de visió. No va sentir res, només la fosca soledat del món inferior.

Recordant que hi havia hagut tres cel·les i només dos atacs de kílliks, la Saba va anar a l'esquerda d'escapament i va mirar dins.

Res.

La seva presa s'havia anat i també s'havia anat al tercer kíllik.

Cada instint barabel li urgia a continuar la persecució, a seguir el rastre de sang de la presa fins que caigués a terra, però la part racional de la seva ment sabia que no ho havia de fer. Una caçadora necessitava un enginy ràpid i sentits esmolats i les ferides de la Saba havien afectat a tots dos. Era lenta i estava començant a tremolar i aviat podria no ser capaç de moure's per a res.

A més, la Saba tenia la mala sensació que el tercer kíllik havia deixat abans el niu i només podia pensar en una raó per la qual hauria fet això: la partida de l'Ombra de Jade.

Següent