La Força unificadora (XLII)

Anterior

CAPÍTOL 42

La transmissió urgent d'en Lando des del Ventura Errant va trobar a Wedge a la caòtica sala de situació del Mon Mothma, on una imatge hologràfica de Zonama Sekot rotava lentament en un con de llum blava i bisells de diversos colors mostraven la situació de les naus de l'Aliança i dels yuuzhan vong. Hi havia tècnics i droides ocupant tots els llocs, i l'aire filtrat estava ple amb el so de les veus i la incessant alarma de les pantalles que calculaven riscos i amenaces. En ple combat, els senyals enemics parpellejaven per desaparèixer al ritme d'un cada cinc minuts, però a mesura que anaven apropant-se al planeta, els coralites i els Yorik-akaga travessaven les línies hapanes per crivellar els boras i els canons deshabitats de la Distància Mitjana.

El Mon Mothma accelerava per arribar al planeta, en vista que les defenses que tenia Zonama a les muntanyes estaven incapacitades o decidides a ser inútils contra les naus petites. Les diferents converses entre els oficials tàctics que envoltaven l'holoprojector impossibilitaven que en Wedge sentís a Lando amb claredat, així que es va desplaçar a un racó de l'enorme sala i es va posar uns auriculars.

-La Batalla de Muscave només era una distracció -deia Lando-. Nas Choka esperava mantenir-nos massa ocupats per fixar-nos en la nau enverinada que intenta fer arribar a la superfície de Zonama Sekot -esbufegà-. Una petita nau, travessant totes les defenses. T'és familiar?

-Lleugerament -va mentir en Wedge-. Saps per què els caces Jedi han baixat a terra?

-Negatiu.

-És possible que els vong hagin arribat ja amb l'Alfa Vermell?

-És una conjectura tan bona com qualsevol altra -va dir en Lando-. Com la que Sekot ha decidit rendir-se.

-Si aquest és el cas, és que s'ha tornat feble en els últims cinquanta anys.

-O que els vong s'han fet més forts -va fer una pausa abans de continuar-. Booster portarà el Ventura Errant el més a prop que pugui de Zonama Sekot. Evacuarem a tots els Jedi i ferroans que puguem.

En Wedge va fer una ganyota.

-Lando, no pots fer això si el planeta ja ha estat enverinat. M'adono que l'Alfa Vermell no suposa cap amenaça per als humans o els bothans, però, després d'allò de Caluula, no sabem si pot propagar-se mitjançant altres espècies.

En Lando va guardar silenci un llarg moment.

-Entesos, Wedge -va dir amb to resignat-. Parlarem amb Kyp i en Corran abans i de treure a ningú. Quines notícies tens de Coruscant?

-Es lluita amb dents i ungles. Sembla ser que Shimrra ha mort; Luke s'ha encarregat d'això. Però, la mort d'en Shimrra no ha frenat a Nas Choka. En el cas que puguem arribar a derrotar les seves forces, no hi ha moltes possibilitats d'imposar una rendició.

-Què es farà llavors?

-Em temo que Kre'fey i Sovv estan pensant en l'Alfa Vermell.

En Lando va sospirar sorollosament.

-Sembla ser la solució de tot el món.

Wedge es va acomiadar i es va treure l'auricular. Es va passar un llarg moment mirant l'holoimatge giratòria de Zonama Sekot. Es negava a acceptar que la nau enverinada hagués travessat ja la línia de defensa. Els caces podrien impedir que arribés a la superfície. Va pensar en la decisió de sortir del seu retir que va prendre cinc anys abans. En aquell moment no se li va acudir que acabaria pilotant un caça fins a Sernpidal, ni que seria acusat de bloquejar Borleias o que atacaria Corulag. Però així era la guerra. Un fa el que pot esperant que fins a la més petita de les contribucions afecti el resultat final.

Es va acostar a l'estació més propera i va demanar que li posessin amb l'oficial de missions.

-Vull que preparis un caça -va dir quan va respondre l'oficial.

-D'algun esquadró en concret? -preguntà-. Estan tots tan castigats que el pilot podrà triar el que vulgui.

-Qui té la missió de protegir Zonama Sekot?

-Aquest seria l'Esquadró Vermell, general.

«Perfecte», va pensar en Wedge.

-Avisi al Líder Vermell que li arribarà un reforç.

-Quin serà el nom clau del pilot, senyor?

Wedge s'ho va pensar abans de contestar.

-Vader.

* * *

-Impossible -va dir en Nas Choka al seu estrateg-. El Summe Senyor és un protegit dels Déus. Si falléssim en la nostra missió, ell seria l'últim de nosaltres en morir, i el nostre èxit és segur -va fer un gest cap a Coruscant, clarament visible a través de la transparència de la bombolla-. Zonama Sekot morirà i la batalla canviarà de signe en quan faci venir de Muscave a la resta de les nostres forces. Expulsarem a l'Aliança fins a la Vora Exterior, on es passaran els següents deu anys llepant-se les ferides i somiant amb el dia en què seran prou forts per organitzar una segona contraofensiva.

-Però l'anunci el va fer l'eminència Harrar en persona.

-Harrar! -va dir el Mestre Bèl·lic sorprès-. Creia que estava en la Vora Exterior.

-No, Temible Senyor. Es va passar al bàndol de l'enemic a Zonama Sekot quan era a les Regions Desconegudes. Igual que el Prefecte Nom Anor, que s'ha revelat com el cap dels heretges.

En Nas Choka va allargar la mà cap a la mampara per reafirmar-se. Harrar un traïdor? Nom Anor, un insurgent... Per dolorosos que fossin aquests girs dels esdeveniments, eren coses que podia acceptar. Però segurament sentiria si els yuuzhan vong perdien de sobte la seva connexió amb els Déus. Va mirar al seu voltant, a la càmera de comandament i al seu comandant i el seu subaltern i el seu cuidador dels víllip i el seu sacerdot.

Cap d'ells es mostrava distret i aprensiu; tots atenien a les seves tasques.

-És una mentida dels renegats -va dir per fi a l'estrateg-. Un intent covard de sumir-nos en la confusió.

L'estrateg va tornar a inclinar el cap.

-Mestre Bèl·lic, els meus sentiments reflecteixen els seus. Hauria de saber en el meu interior si el gran Senyor ha mort. Però els informes de víllip d'altres comandants a la superfície confirmen que els guerrers i els Jeedai s'han apoderat de la Ciutadella, inclòs l'arca d'en Shimrra.

-Jeedai -va repetir en Nas Choka.

-Puc dir el que penso?

-En veu baixa -li va prevenir el Mestre Bèl·lic.

-Per què anaven a deixar de lluitar les armes planetàries de Zonama Sekot a no ser que el món vivent no li temi a res? Podria haver estat enganyat Shimrra per seguir-li el joc als Déus, quan el seu veritable objectiu era castigar-lo a ell per la seva arrogància i a nosaltres per ser-li fidels?

El front inclinat d'en Nas Choka es va arrufar.

-Jo...

-Mestre Bèl·lic -el va interrompre el comandant suprem amb una enèrgica salutació.

-La nau personal de Senyor Shimrra ha abandonat la Ciutadella, i ara abandona l'atmosfera per afegir-nos-hi en combat.

-Mostra-me-la! -va dir en Nas Choka, tornant-se cap a la transparència.

El comandant va assenyalar una part de l'ampolla que mostrava una imatge augmentada de l'arca amb forma de projectil del gran Senyor, amb el seu poderós dovin basal arrencant amb rapidesa de l'abraçada gravitacional del planeta. Paral·lels a la nau, encara que sense atacar-la, volaven dos caces de l'Aliança i un vaixell de càrrega molt castigat amb forma de platet.

En Nas Choka va dirigir a l'estrateg un breu gest d'assentiment.

-Era un truc dels renegats. No només el gran Senyor continua viu, sinó que busca animar-nos en persona -Va mirar al comandant-. Mostrarem la nostra gratitud a Shimrra immolant la nau insígnia enemiga en el seu honor. Ordena a totes les naus que convergeixin en el Ralroost.

* * *

En el pont de la nau els components obeïen a l'Onimi, aquest va enviar contra Jacen tota mena d'objectes, començant pels ídols tallats que flanquejaven la Jaina: l'encaputxat Yun-Harla; Yun-Yammka, dels molts braços; Yun-Shuno, dels mil ulls, i tots els altres.

Però Jacen va aguantar terreny. No volia arriscar-se a fer mal a la Jaina desviant els objectes, així que els va reunir en un núvol giratori que semblava orbitar al seu voltant. Era vagament conscient que sobre la consola a l'altra banda del núvol s'havia format una transparència, i que constel·lacions d'estrelles naixien a l'existència, fugaces en els llocs on es lliuraven explosives batalles en els confins de l'atmosfera de Coruscant.

La defensa continuada d'en Jacen enfuriava a l'Onimi. El Summe Senyor va aprofundir en el seu interior i va usar els seus poders telecinètics per esquerdar les mampares i el sostre, esperant poder afegir trossos de corall Yorik a la tempesta que havia creat. Però Jacen reparava les fissures res més formar-se, i ordenava a la nau que tornés a col·locar al seu lloc els trossos que s'havien deixat anar. L'Onimi va carregar contra ell, amb els ulls desiguals desorbitats per la incredulitat, movent els peus amb tanta rapidesa que semblaven relliscar per la coberta. Malgrat estar esguerrat per les deformacions degudes a la cirurgia modificadora mal curada i a les conseqüències de les seves ascensions experimentals, l'antic cuidador seguia sent més alt que en Jacen i més fort.

Però aquesta lluita no depenia de la mida i menys encara de la força bruta. La veritable fortalesa de l'Onimi consistia en les seves habilitats per augmentar el corrent elèctric que li recorria el cos, per a recórrer, com la Vergere, al seu refinat metabolisme i manipular amb ell molècules i compostos i transmetre'ls mitjançant les seves corbades ungles grogues, la sang, la suor, la seva saliva i el seu alè. Però si la Vergere havia après a produir emol·lients i llàgrimes curatives, l'Onimi era capaç de produir un beuratge de letals toxines d'acció ràpida.

La Vergere havia estat una simple aficionada al costat del domini de la biociència yuuzhan vong que tenia l'antic cuidador. Va volar fins a Jacen amb les mans aixecades i la boca oberta. Jacen va alçar les mans per defensar-se i l'Onimi i ell es van embrancar en una lluita amb brillants descàrregues d'energia elèctrica que els van embolicar en una xarxa encegadora.

Es van agafar de les mans i van girar a un i altre costat del pont en una mena d'embogida pirueta, rebotant en les aspres mampares i els llisos instruments. La Jaina va enviar al seu bessó totes les forces que va poder reunir, però ell li va dir que les reservés per a si mateixa.

Les secrecions transmutades dels palmells de les mans i els tous dels dits de l'Onimi van transmetre al·lucinògens a través de la pell i els capil·lars d'en Jacen, entrant en el seu corrent sanguini. L'ullal paralitzador de l'Onimi va colpejar repetidament buscant el coll i les temples d'en Jacen. El verí surava en el seu alè i queia amb les gotes de la seva escumejant saliva. Però en Jacen que tenia agafat al gran Senyor no hi era. Si un cop Jacen havia pogut trobar a l'Onimi en la Força, ara era l'Onimi qui no podia trobar al Jacen.

El que va trobar en el seu lloc va ser un buit informe, lleuger i sense fons, infinit, però tan serè com el vent que acaricia les copes dels arbres per animar-los a créixer. Jacen era un ésser de llum que atreia al seu interior tots els compostos letals de l'Onimi, neutralitzant-los i expulsant-los mitjançant la suor, les llàgrimes i les exhalacions. Per fi comprenia per què no havia pogut agafar el sabre làser de l'Ànakin quan l'hi va llançar en Luke: no se suposava que ell fos a agafar-lo, perquè s'havia convertit en un sabre làser, capaç d'obrir-se pas davant de qualsevol resistència que pogués trobar en el seu interior, capaç de tallar els lligams de la preconcepció, d'obrir un forat a una realitat més àmplia del que s'hagués atrevit a imaginar, capaç de curar.

Tal com havia fet el seu avi una vegada, Jacen s'havia obert pas pels aparents oposats que ocultaven la naturalesa absoluta de la Força, trobant el camí a una unitat invisible que existia més enllà de l'aparent separació del món. Per un moment, totes les peces de l'univers van encaixar al seu lloc i els costats fosc i lluminós es van tornar en quelcom que podia equilibrar en el seu interior, sense haver de triar entre un i altre costat.

La consciència que era Jacen Solo estava dispersa per tot el vast espectre de l'energia vital. Hi havia superat tota elecció i conseqüència, bé i malament, llum i foscor, vida i mort. L'únic que es requeria d'en Jacen era una rendició absoluta, una tècnica que antany va arribar a dominar l'Orde Jedi, però que es va perdre en algun moment per ser substituïda per l'èmfasi en l'assoliment individual, la qual cosa obria el camí a l'arrogància. Jacen va entendre que el fet que fos un camí a l'abast de qui triés buscar-lo i seguir-lo, convertia el seu descobriment en un redescobriment.

De fet, els Yun-Yuuzhan vong s'havien aferrat a ell quan vivien en simbiosi amb Yuuzhan'tar. En aquesta difusa època protohistòrica pensaven en el grup, vivien en un món on la frontera entre el jo i els altres era permeable. Va ser tallar aquest llaç el que els va aïllar de la Força. S'havien enganyat pensant que adoraven la vida, quan en realitat adoraven a l'únic camí cap a la simbiosi que els quedava, i aquesta era la mort.

En Jacen es va adonar que, en cert sentit, estava parafrasejant l'Onimi. Hi havia anat més enllà de la tradició de l'Orde Jedi per arribar a una realitat més àmplia. Però en comptes d'intentar robar-li l'autoritat als Déus, o de convertir-se en un déu, s'havia permès fusionar per complet amb la Força i convertir-se en conducte del seu poder, que fluïa per ell com els eixordadors ràpids d'un gran riu. La unió de la Força i del seu sentit vong li permetia fer-se prou petit com per seguir a l'Onimi on fos que anés o intentés amagar-se, li permetia contrarestar tots els actes de l'Onimi i fusionar-se a nivell molecular amb la seva nau vivent.

En Jacen va deixar de girar, fent que els dos s'aturessin al centre del pont, on va continuar parant els atacs de l'Onimi. L'ull caigut del Summe Senyor el va mirar de mig costat. A poc a poc, també l'Onimi ho va entendre. Es va adonar que en Jacen no es defensava sinó que usava la seva pròpia força contra ell. Jacen lluitava sense lluitar, forçant-lo a lluitar més a fons, reclamant-li més toxines, fins al punt en què l'Onimi no va poder seguir-li el ritme. Jacen era el buit, la singularitat de dovin basal a la qual l'Onimi es veia absorbit, el buit desmantellador que el minvava, atenuant-lo fins a ser d'una petitesa infinita. El rostre deformat de l'Onimi va començar a canviar. Les seves artèries bategaren i les venes es van inflar sota la pell pàl·lida.

L'Onimi va lluitar amb tot el que li quedava, però Jacen era incansable. Com que era un conducte de la Força, era incapaç de donar passos en fals o de realitzar gestos erronis. No estava parat en els confins de l'el·líptica inclinada de la seva visió, sinó al centre. El pes que alteraria l'equilibri era l'Onimi, però aquest va pesar no tenia la massa necessària per marcar alguna diferència en l'altre. La Força l'envoltava com un remolí, aprofundint en la foscor que els yuuzhan vong havien portat a la galàxia, i recollint-la i enviant-la per la xemeneia del núvol que l'envoltava, on era transformada i dispersada. L'Onimi es feia més i més insubstancial a cada moment.

En Jacen continuà aguantant, arreglant el món. S'havia fet tan poderós que era perillós per a la seva pròpia galàxia, ja que podia veure amb claredat les temptacions del Costat Fosc i del desig d'imposar la teva voluntat als altres, de dominar-los de forma tan completa que la vida sencera es postrés davant teu. Va purgar la seva ment de tot orgull i intenció malvades i va aconseguir un instant de pura dita, durant el qual li va semblar haver desentranyat tots els secrets de l'existència. Sabia que mai podria tornar a assolir aquest estat d'exaltació, com que sabia que es passaria la resta de la seva vida intentant-ho.

* * *

Ni la Jaina ni en Jacen van respondre a les crides de la Leia mentre en Nom Anor dirigia la seva recerca, però el motiu del seu silenci va resultar obvi quan van entrar al pont de la nau. Va ser l'última en entrar a la cavernosa càmera.

En Nom Anor i en Han, làser en mà, s'havien avançat a ella per quedar transfigurats per l'espectacle que tenia lloc davant dels seus ulls, una escena que la Leia va saber que s'emportaria a la tomba, i que resultava més hipnòtica encara pel rerefons d'estrelles familiars, ratlles de llum coherent i esteles de projectils de plasma. Es va sentir com atrapada entre un somni i un visió, elevada a un lloc que normalment li estava negat als éssers mortals. Jacen era al centre del pont com un pilar de llum encegadora, amb els peus ferms a terra, els braços als costats, la barbeta alçada.

L'enlluernadora llum semblava brollar i girar des del centre del seu cos i envoltar-lo com una aura. El seu rostre era gairebé esgarrifosament serè i potser una mica trist. Les pupil·les dels seus ulls eren sols a l'alba. Mentre la Leia el mirava sense alè va semblar envellir cinc anys, madurant els seus trets, suavitzant la seva complexió, allargant el seu cos. La joventut que pogués quedar en el seu fill va desaparèixer.

A l'altra banda del pont, la mascota avergonyida d'en Shimrra, Onimi, estava clavat a l'aspra mampara com una arnaombra captiva, amb els ulls desiguals en blanc, i la seva bavejant boca oberta per la meravella, el sofriment, la desesperació... resultava impossible saber-ho.

La Jaina penjava inert entre el seu germà i l'Onimi, com una planyívola escultura, fràgil però cada vegada més forta. I a mesura que ella s'enfortia, l'Onimi es consumia. En un instant semblà que totes les seves cirurgies, mutilacions i desfiguracions s'invertien soles. Els seus trets facials es van tornar simètrics. El seu cos retorçat es va redreçar, assumint la seva forma, mida i aspecte originals, més humà que vong, encara que més alt i prim, amb llargues extremitats i grans mans.

Però la vida el va abandonar amb la mateixa rapidesa. Va lliscar fins a la coberta com si se li haguessin dissolt els ossos. Fluids corrosius van brollar de la seva boca, ulls i orelles i van començar a consumir-lo, quedant només un bassal de repugnants hidrocarburs que la coberta de corall Yorik va absorbir com faria amb una taca. Immediatament, la nau va patir un espasme, com encertada pel foc d'un turbolàser, o com si hagués tingut algun tipus d'infart. El color i la calidesa van desaparèixer de la consola vivent, i els instruments van assumir un aspecte artrític.

Les caputxes de cognició i els víllip es van assecar. Els insectes brill van abandonar la formació i van morir al terra del seu nínxol. El corall es va esquerdar i la ja escassa llum verda es va apagar. En morir el seu dovin basal, la nau va estar a punt de sucumbir a una última estirada de Coruscant, per tornar-se a empènyer endavant una vegada més, dirigint-se decidida al cor de la batalla.

Per quan la Leia es va recuperar, Jacen ja havia alliberat la Jaina de les banyes dels que estava suspesa i la gronxava en els seus braços.

-No em vas deixar ajudar-te -va dir ella.

En Jacen la va consolar amb un somriure.

-Necessitava que t'ajudessis a tu mateixa.

En Nom Anor va mirar esglaiat com desapareixia l'Onimi a la coberta del pont, el seu cos dissolt pel verí corrosiu que hagués pogut crear per usar-lo contra Jacen Solo.

La mort li havia arribat a l'Avergonyit que va portar a la cuidadora Nen Yim a Coruscant, a l'Avergonyit que un cop va seguir ell fins a un grashal de cuidador secret, a l'Avergonyit que s'havia assegut als peus d'en Shimrra i creant unes rimes havien estat una irritació constant per a l'elit. L'Avergonyit que havia enganyat a tothom fent creure que Shimrra era el gran Senyor. El Summe Senyor que ara estava mort.

En Nom Anor va mirar la taca descolorida que una vegada va ser l'Onimi. Creuria algú aquesta història si vivia per explicar-la? Estarien els Jedi disposats a corroborar-la?

Un paroxisme prolongat de la nau va tornar-lo a la consciència del seu perillós dilema. El seu ull autèntic mirava als Jedi i als seus pares. Encara podia deixar-los inconscients on estaven i després pilotar la nau fins al que fos que quedés de la poderosa armada d'en Nas Choka. O potser no. Jacen Solo era l'enemic més poderós que podia imaginar-se. I a més era molt possible que la nau de l'Onimi no l'obeís tot i que la despertés de l'animació suspesa.

Si volia escapar amb vida, necessitava un pla millor. La solució es va presentar per si sola quan la nau va tornar a carranquejar, i els controls van començar a renunciar a la seva flexibilitat.

-L'Onimi estava unit en aquesta nau -va dir apressadament-. Amb la seva mort, ha començat a morir, i morirem amb ella.

Quan Jacen va assentir per confirmar-ho, la Jaina va dir:

-La Mara ens està buscant.

En Han va córrer a la consola i va mirar per la transparència de la bombolla.

-Llavors el Falcó ha d'estar per algun lloc allà fora -es va girar cap a Nom Anor-. He vist els yuuzhan vong evacuar les seves naus portant aquestes màscares gnullith.

-Hi ha una manera millor -el va interrompre en Nom Anor-. Aquesta nau està equipada amb un yorik-trema. El que tu diries una «xalupa», una nau de descens.

En Han el va mirar llargament amb dolor.

-I esperaves a què t'ho preguntés?

En Nom Anor va guiar ràpidament a la família Solo fora del pont i a través d'un impressionant laberint de passadissos, les polsants parets ja mostraven signes de col·lapse imminent. El palmell de la mà dreta obria un tancament dilatador rere l'altre, permetent-los creuar la nau i arribar fins la mampara de babord i, finalment, fins a un petit reducte on hi havia un grup semicircular de tancaments, i va fer un gest perquè s'obrís un.

-Acomodeu-vos mentre armo l'òrgan llançador!

En Han va envoltar la cintura de la seva filla amb el braç esquerre i es va dirigir cap allà.

Però en Jacen el va detenir.

-Això no porta al yorik-trema -es va tornar lleugerament i va assenyalar al tancament més intern-. Aquest és el correcte.

La Jaina va mirar al seu voltant.

-En Jacen té raó -va assenyalar amb el cap al qual havia obert en Nom Anor-. Aquest porta a una zona d'eliminació de residus.

En Jacen mirà a Nom Anor.

-Un cop ens haguessis tancat aquí, hauries pogut posar-te fora de perill a la nau de descens -la decepció es va pintar en els seus trets-. Però et devem la vida malgrat el teu intent de traïció, perquè dubto que hagués pogut trobar sol el camí fins aquest recinte.

En Nom Anor va mirar el primer tancament i després al segon, i va forçar un sospir d'alleujament.

-Gràcies per descobrir el meu error, Jacen Solo. Suposo que liderar als Avergonyits en la seva rebel·lió i presenciar la mort de l'Onimi m'ha deixat momentàniament confús.

En Han va treure la seva pistola.

-Estalvia-t'ho.

En Nom Anor va alçar les mans en gest de rendició.

-Ha estat un error innocent! Aquest no és moment per discutir! -es va arriscar a fer un pas cap al Han-. Hem d'abordar el vehicle de descens abans que aquesta nau...

I es va tirar cap endavant.

-El seu ull! -va cridar la Jaina.

El plaeryin bol va escopir el seu verí. En Han estava massa ocupat per a apartar-se d'ell o la Jaina del seu camí. Jacen es va interposar entre en Nom Anor i el seu pare, i va encaixar el raig letal a la cara.

«És fins i tot millor del que esperava!», Va pensar en Nom Anor. Amb Jacen fora de joc, podria incapacitar fàcilment als altres. Va buscar amb la mà dreta el dit petit de l'esquerra, alhora que es preparava per sortir corrent del recinte. El gas atordidor del dit fals necessitaria un instant per fer efecte, i aquest instant era tot el temps que tenia per arribar al tancament de la nau de salvament i tancar-se darrere. Quant les seves mans es van tocar va sentir l'espetec i el xiuxiueig d'un sabre làser.

I en l'interminable instant que va venir a continuació va veure com la fulla d'energia de la Leia li tallava la mà esquerra a l'altura del canell, i es va veure caient de genolls pel xoc i el terrible dolor. I, el que era pitjor, va ser en Jacen qui va acudir al seu costat, debilitat pel verí del plaeryin bol, però força viu.

-No tenia per què ser així -va dir el jove Jedi.

En Nom Anor s'agafava amb la mà dreta el monyó de l'avantbraç.

-No, Jeedai? Encara que les teves paraules em lliuressin de l'execució o l'empresonament de per vida, què em quedava? Si el meu ateisme em va incapacitar per a la societat yuuzhan vong, el meu complet menyspreu per la Força fa que tampoc pugui viure amb l'espècie que sigui que reconegui la seva existència. He estat un foraster en tots els mons. Fins i tot Yu'shaa, líder dels Avergonyits era un altre paper, una altra mentida -una rialla amarga va escapar dels seus llavis-. Els emmascaradors ooglith no poden amagar-ho tot, Jeedai.

A l'altra banda del recinte, la Jaina pressionava la mà contra l'òrgan sensor del tancament, sense aconseguir cap efecte aparent.

-Només respon a la carn yuuzhan vong -va dir en Nom Anor. Sentia els ulls d'en Jacen clavats en ell.

-Llavors, farem servir la mà tallada -va dir en Jacen.

En Nom Anor esbufegà i es va posar dempeus. Va creuar el recinte i va estrènyer el palmell de la mà dreta contra el sensor de la mampara.

-Entreu -va dir quan es va dilatar el tancament-. La nau de descens tot just sobreviurà a la nau de la qual va néixer.

En Han i la Leia van ajudar a la seva filla a entrar al yorik-trema, reapareixent després en Han, pistola en mà, per fer que el seu fill pugés a bord. Després es va aturar un moment davant el tancament, com decidint alguna cosa. En Nom Anor va veure que la mandíbula d'en Han es tensava de fúria i després es relaxava. En Han baixà el làser i li va fer senyals a Nom Anor perquè entrés. En comptes d'això, en Nom Anor va retrocedir un pas i va negar amb el cap.

-Si hi ha una cosa que tinc clar és el següent: no vull ser part d'aquest nou ordre que es crearà, sigui com sigui. Moriré aquí, amb l'Onimi, perquè els dos vam ser sempre iguals.

Després de dir això, va empènyer al Han de tornada a través del tancament i va pressionar la mampara amb la mà dreta, llançant la nau a l'espai.

* * *

En Nas Choka caminava a un i altre costat davant la transparència de Yammka, amb la turbulenta mirada fixa en la nau d'en Shimrra a mesura que sortia amb salts i parades de l'abast de Yuuzhan'tar.

-Tenim el Ralroost a la nostra mira -va informar l'estrateg.

-Shimrra s'acosta -va dir el comandant suprem des de la caputxa de cognició-, encara que segueix sense voler comunicar-se amb nosaltres.

En Nas Choka intercanvià mirades amb l'estrateg abans de replicar.

-Dóna-li temps.

Tot just havia tornat a la transparència per seguir el camí de la nau quan aquesta va interrompre el vol i va començar a caure donant tombs.

-El dovin basal ha fallat! -va cridar el comandant-. La nau es desmembra!

En Nas Choka voler arrencar-se els ulls però no podia. La seva atmosfera i altres gasos van començar a brotar i sortir per les esquerdes del casc. Per les blàstules del dovin basal van escapar fluids que van formar un rastre gelat al seu pas. Components vitals es van apagar i es van allunyar girant per l'espai. Les esquerdes es van eixamplar i aprofundir, unint-se unes a les altres, creant un laberint de fissures de les que van començar a desprendre's trossos de corall Yorik. Llavors, just a la vora davantera de la flotilla planetària, l'arca d'en Shimrra va explotar, enfonsant-se sobre si mateix com un planeta desintegrat i alliberant una ona de xoc que va afectar a incomptables naus de guerra abans que poguessin apartar-se. Un silenci temorós inundà la cambra de comandament del Yammka.

Durant un llarg moment, Nas Choka només va poder mirar amb incredulitat el que havia passat. En tota la seva llarga història mai havien estat els yuuzhan vong sense un Summe Senyor, sense el seu sant intercessor. L'armada no era res sense Shimrra, malgrat l'èxit a Zonama Sekot. Estaven aïllats de la divinitat, privats de qualsevol forma d'apel·lar a Yun-Yuuzhan o Yun-Yammka i demanar-los guia i ajuda. Acabava d'apagar-se el que il·luminava l'univers dels yuuzhan vong. En veritat els Déus havien abandonat als yuuzhan vong i s'havien aliat amb els infidels.

Li havien retirat la protecció a Shimrra, i s'havien convertit en Avergonyits, en repudiats, en menyspreats, en una espècie sense esperança ni Déus.

«Derrotats!».

En Nas Choka podia sentir la mirada expectant dels seus comandants i subalterns. Sabia quina era la pregunta implícita en cada mirada, la pregunta que es feien tots els yuuzhan vong de Coruscant o de fora d'ell: té sentit lluitar fins a la mort sense esperances d'una salvació en l'altra vida? Nas Choka va dominar el seu orgull i es va moure fins al cor de víllips.

-A tots els comandants suprems -va dir al cuidador dels víllips, i llavors, quan els víllips van adquirir la semblança dels seus subordinats en caps, va dir-. La guerra ha acabat. Hem estat derrotats pels Déus i pels seus aliats. Encara que ens hagin abandonat, patirem la derrota amb honor, perquè això és el que esperarien els Déus. Però tot aquell qui vulgui seguir l'exemple del gran Senyor i morir com guerrers, podrà fer-ho; tot aquell qui desitgi cometre una mort ritual, pot fer-ho. Els que no triïn cap de les dues coses, podran unir-se a mi en acceptar la vergonya de la rendició i buscar la major noblesa possible en la captura i l'execució sense gràcia. Rrush'hok ichnar vinim'hok!

En Nas Choka va tornar a posar-se davant la transparència mentre el comandant suprem, l'estrateg en cap i el sacerdot de la nau s'obrien el cos amb el coufee.

* * *

Coralites, naus guia i creuers entraven en rumb de col·lisió contra naus de l'Aliança per tota la superfície en guerra de Yuuzhan'tar, de Coruscant. El Ventura Errant surava sobre Zonama Sekot com una punta de llança acabada de forjar, mentre els seus ardents turbolàsers cobrien el descens de les llançadores modificades, els iots i les naus antibloqueig que sortien de l'hangar anterior. En detectar les naus, els coralites que havien estat fustigant al destructor estel·lar es van reagrupar i van anar cap el que semblaven preses més fàcils. El Dama Afortunada havia estat el primer a sortir, seguit de prop pel Karrde Salvatge.

A la cabina del iot SoroSuub, en Lando i la Tendra estaven ocupats en diferents tasques quan els va cridar en Talon.

-Dos coris al vostre estribord -els hi va advertir.

-Els veig! -va dir en Lando pels seus auriculars.

Li va fer a la Tendra un senyal perquè alcés la pantalla deflectora posterior.

-Si em concedíssiu l'honor...

-No cal posar-se cerimoniosos, Talon.

En Lando va empènyer la palanca de control, fent que el Dama Afortunada entrés en l'estirada gravitacional de Zonama Sekot. La nau saltà i començà a vibrar quan l'atmosfera es va espessir.

La Tendra va portar a la consola una imatge del costat d'estribord a temps de veure com brollaven els furiosos esclats làser de les bateries triples del transport corellià. El primer coralita que estava més lluny del Dama Afortunada es va desintegrar en ser aconseguit de ple.

El segon cori va girar bruscament a babord en un intent de posar-se a l'altura del iot, però el Karrde Salvatge el va seguir amb trets que li van encertar estant fora de l'abast dels escuts del iot, i també es va desintegrar.

-Et devem una -va dir en Lando.

-La veritat és que en són dos -va replicar en Talon-. Però, qui les compte?

La Tendra va suavitzar l'angle de descens del iot i va posar rumb a la Distància Mitjana. En apropar-se des de l'est, evitarien la pluja de projectils de plasma que castigava el canó central. La modificació del rumb portà al Dama Afortunada, al Karrde Salvatge i a alguna que una altra nau de rescat gairebé sota de l'Ombra de Jade. La nau de la Mara havia patit danys d'importància mentre romania en òrbita estacionària. A sota, joves muntanyes sobresortien entre opacs núvols blancs, amb els seus flancs i faldilles coberts per boras que ningú havia trepitjat.

A l'oest, el bosc es veia interromput per prats d'herba. On acabaven aquestes, el terreny verge començava a ondular-se, alçant-se de nou a grans altures, i descendint després cap al canó central, que estava cobert per capes d'espès fum. Les alarmes de proximitat informaven a Lando i la Tendra que el Dama Afortunada havia cridat l'atenció d'alguns dels coralites que metrallaven el canó i els boscos circumdants.

Quatre coris ascendien ja entre el fum per donar-li la benvinguda a la lluita.

-Talon, igual tornem a necessitar la teva ajuda -va començar a dir Lando quan dos dels coralites van ser partits per la meitat i abatuts per trets làser. Els dos que els seguien van desplegar les seves singularitats, però només els van proporcionar uns instants de consol abans de veure's rebentats per torpedes de protons. Un instant després, dos Ala-X vermells passaven al costat de la popa del Dama Afortunada, desviant-se cap al sud abans d'assumir el mateix vector d'aproximació dels contrabandistes. En Lando va obrir un canal amb els caces.

-Gràcies del Dama Afortunada per aclarir el camí.

-Vermell Dos al vostre servei -va respondre una veu familiar.

-Wedge! -va dir en Lando amb un ampli somriure-. Quant greix has necessitat per poder entrar en aquest caça?

-Menys de la meitat que vaig necessitar quan va començar aquesta guerra.

-Sí, suposo que tots hem recuperat la figura amb aquesta lluita.

La Tendra va allargar la mà esquerra i va donar uns copets a la lleugera panxa d'en Lando.

-Vol dir la majoria de nosaltres -va dir ella per l'auricular.

En Lando va arquejar una cella a la seva esposa, i després va dir:

-On és la nau enverinada, Wedge?

-Digues als teus escàners que mirin al nord-oest.

La Tendra va encarregar als instruments que li proporcionessin un primer pla. La nau anihiladora de sis tentacles baixava cap a la vora sud del canó escortada per un anell de sis coralites. Un nombre igual d'Ala-X de l'Esquadró Vermell els perseguia de prop, castigant a l'enemic amb làsers i torpedes. Però en comptes de respondre al foc amb projectils de plasma, els coris dedicaven tota la seva potència a crear singularitats que protegissin a la nau enverinada. La lleugeresa havia abandonat la veu d'en Wedge quan va dir:

-Ja no hi ha forma de detenir-la.

Les alarmes de proximitat del Dama Afortunada van tornar a sonar. En Lando va mirar amb desconcert l'identificador d'amic o enemic, i va mirar al cel que l'envoltava.

-Wedge, els nostres escàners mostren objectius, però no es registren com a coris.

-Perquè no ho són -va dir en Wedge sense expressió-. Siguin el que siguin, surten dels boscos... a centenars!

En Lando es va inclinar cap a la finestreta del davant. Un eixam de naus semblants a insectes, amb ales verdes i closques vermelles, ascendia cap a les naus contrabandistes de l'Aliança. En apropar-se, es van formar singularitats a banda i banda del Dama Afortunada, que van agitar violentament el iot cap a babord i fent que s'escorés cap a la superfície.

En Lando va apartar les mans de la palanca de control i es va tornar cap a la seva esposa amb la confusió pintada a la cara.

-No era jo qui pilotava! -comunicà a Wedge-. Estem atrapats en una mena de raig tractor. Està tirant de nosaltres!

-Tant de bo pogués ajudar-vos -va dir en Wedge un moment després-. Però també m'han agafat a mi.

En Corran havia estat el primer a localitzar les naus, o criatures, quan van sortir dels tampasi a l'est del canó. Estava amb Kyp, Lowbacca, Cilghal i els altres pilots Jedi que s'havien vist obligats a baixar i que ara estaven a la plataforma d'aterratge, mirant com les naus d'un verd vermellós ascendien cap al cel com mosques acabades de néixer, usant arpes pinça i anomalies gravitacions semblants a les dels dovin basal per obligar a baixar als caces de l'Esquadró Vermell i les naus contrabandistes de l'Aliança.

Uns quilòmetres a l'est d'on s'agrupaven els Jedi, el Dama Afortunada, Karrde Salvatge i dos Ala-X descendien a l'altura de les copes dels arbres.

-No sabem el que són, Lando -deia en Corran pel comunicador-. No els havíem vist mai.

-Una altra de les sorpreses de Sekot -contribuí en Talon a la conversa.

-Us donaré una bona notícia -els va interrompre en Kyp, i va assenyalar cap al cel del sud-. Sekot també va a pels coris.

* * *

El cel al sud era un frenesí de naus insectoides. Però, a diferència de les naus de l'Aliança, els coralites no descendien pacíficament i moltes de les veloces naus resultaven aniquilades per projectils de plasma. Un grunyit inesperat d'en Lowbacca va fer que tothom es tornés per veure la Danni Quee i la magistrada Jabitha acostar-se a la plataforma d'aterratge seguides per una multitud de potser un centenar de temorosos ferroans sortits dels refugis.

En Kyp va sortir a la trobada de les dones.

-Vas parlar amb Sekot? -va preguntar a la Danni.

El seu sí va ser esglaiat, però no va dir res més. En Corran mirà la Jabitha.

-Qui pilota les naus insecte?

-Sekot -va dir la magistrada.

En Corran negà amb el cap confús.

-Em pensava que la idea era allunyar la lluita de la superfície.

-Només fins que Sekot estigués a punt per enviar les naus ganxo -va explicar per fi la Danni-. La promesa que Sekot li va fer a Jacen va ser la que el planeta només lluitaria sense lluitar.

La Danni va veure en les expressions amb que van rebre això que ja no podia callar.

-Sekot només vol donar la benvinguda a casa als yuuzhan vong.

-A casa? -van dir en Corran i en Kyp al mateix temps.

No hi havia temps per a més explicacions. Dotzenes de coralites eren obligats a descendir als boras per les naus ganxo menys la nau enverinada que era arrossegada per sis naus insectoides sense pilot de tornada per on havia vingut. Els Jedi, Danni, Jabitha i alguns dels ferroans van córrer al bosc per estar disponibles quan aterressin els coralites. Dos quilòmetres més enllà se'ls van unir Lando, Tendra, Talon, Shada, Wedge i altres pilots de l'Esquadró Vermell i els contrabandistes de l'Aliança.

Encapçalant el grup anaven en Kyp i en Corran que van encendre els sabres làser quan van veure els coralites i els ganxos descendir entre els enormes troncs dels boras amb fulles de globus. Els primers coralites es van posar a l'ombra argilosa com si fossin escultures en un jardí. Els dovin basal que anaven als morros xatos de les naus van enfonsar en el tou sòl prims alimentadors de venes blaves. Plantes enfiladisses i circells es van agitar i van ascendir per tocar els aspres cascos dels coris. Alguns van entrar a les juntes que definien la vora de les carlingues i les van obrir de cop.

Quatre yuuzhan vong, arrencats de les seves caputxes de cognició, van saltar de les cavitats de les cabines empunyant amfibastons curts. Els Jedi es van presentar per enfrontar-se a ells, però es van aturar en sec en veure que els amfibastons relliscaven de les mans dels pilots enemics i serpentejaven fins a perdre's al bosc. Màscares respiradores i víllips tàctics d'espatlla es van desprendre dels pilots com beines madures.

De la bandolera d'un dels pilots van sorgir dues dotzenes d'insectes atordidors que van volar cap a la copa dels arbres. Els yuuzhan vong van mirar als Jedi com nens desconcertats. Atrapats entre mons, desacostumats a la rendició, van fer el que havien vist fer als seus captius i van caure de genolls, amb els caps cots per la desgràcia i pressionant-se amb el canell l'espatlla contrària.

En Kyp va ser el primer a desactivar el sabre làser: la resta el va imitar. La Cilghal va llançar un alegre sospir i va envoltar la cintura de la Danni.

-Aquests guerrers seran els primers conversos -va dir-. Aquest lloc es convertirà en un lloc sagrat.

Transfigurat per l'escena, en Kyp va subjectar a Corran per l'espatlla i va mussitar:

-Un món acaba de salvar-se de la destrucció.

* * *

El yorik-trema es moria ràpidament i ja no accelerava sinó que donava tombs per l'espai. La flora responsable de proporcionar una atmosfera respirable es moria, com havia fet ja el liquen bioluminescent de les parets interiors.

-No vol respondre'm -va dir la Jaina des dels controls.

La transparència del casc estava enfosquida per una cataracta cada vegada més gran, però en Han i la Leia podien distingir la forma inconfusible del Falcó Mil·lenari, accelerant per posar-se a la seva alçada, escortat per dos Ala-X marcats pel combat.

-Vinga, Mara -va dir en Han través de les seves dents premudes-. Fes servir el raig tractor.

-Això no ajudarà -va dir la Jaina mentre es treia del cap la fina caputxa de cognició-. La nostra única oportunitat és pujar a bord del Falcó.

Els seus ulls van repassar els controls que bategaven de forma irregular.

-A la nau li queda vida suficient per estendre un umbilical.

-Au, no -va mussitar en Han-. Una altra vegada, no.

La Jaina va manipular un dels braços organiformes de control que creixien a la consola. La secció central de l'estreta coberta de la nau es va estovar amb un soroll líquid i de xapoteig, i va començar a formar-se un membrana osmòtica. En Han mirà el creixent cercle amb consternació, imaginant aquest tub semblant a un intestí agitant-se en l'espai mentre intentava connectar-se i segellar al buit amb l'escotilla dorsal o de babord del Falcó.

Tot d'una, el vaixell de càrrega va atrapar al yorik-trema amb el raig tractor, fent que deixés de donar tombs. La membrana de la coberta es va obrir en un iris i una olor nauseabunda va envair l'espai de la cabina. En Han es va tapar la boca amb la mà dreta.

-Com sabem que l'umbilical s'ha segellat adequadament contra l'escotilla?

-No és molt hermètic, pare -va dir la Jaina-, però podrem sobreviure.

En Jacen mirà el tub prim i palpitant.

-Suposo que caldrà anar de quatre grapes.

En Han va ajupir el cap abatut.

-Apa, això és massa fins i tot per a mi.

La Leia el va mirar.

-Hi aniré jo primer, si això fa que et sentis millor.

-L'únic que faria que em sentís millor és un vestit d'evacuació.

La Leia li va acariciar la cara sense afaitar.

-Sé valent, cor.

Es va posar de genolls i es va ficar per la membrana i va començar a avançar pel tub usant els colzes. En Han respirà fondo i la va seguir, enfonsant les mans fins als canells en la bava que cobria el terra. Dos minuts després, la Leia desapareixia de la vista i les mans d'en Han tocaven la reconfortant solidesa de la resclosa d'aire del Falcó.

Un a un, coberts de baves i pudor de matèria orgànica podrint-se, els quatre es van amuntegar al braç de càrrega de babord, on els esperaven Kenth, Harrar, C-3PO i R2-D2.

-Ai mare -va dir el droide de protocol-. Activaré de seguida la dutxa sònica.

R2-D2 donava voltes al voltant d'ells, xiulant i trinant. Quant Kenth va tancar l'escotilla, la Mara va arribar corrent pel compartiment davanter, cridant per sobre l'espatlla a la Tahiri i als noghri que tots estaven fora de perill i a bord.

-On és l'oncle Luke? -va preguntar en Jacen.

La Mara el va agafar del braç i va tirar d'ell fins a la cabina de davant, on Luke estava estirat en una de les petites plataformes per dormir. Han, Leia i la Jaina es van amuntegar darrere d'ells. Jacen es va agenollar al costat del llit i li va treure amb cura la bena que li havia posat Kenth a la profunda ferida del costat esquerre. Luke tenia pàl·lids la cara i les mans, els llavis i la base de les ungles lleugerament blaves, els ulls tancats i respirava feblement.

-L'amfibastó d'en Shimrra -va dir la Mara ansiosa.

En Jacen la va mirar i va assentir.

-Vaig veure com passava.

La Mara es va posar les mans als ulls i va començar a plorar. Jacen li va agafar les mans humitejades per les llàgrimes i les va posar sobre la ferida d'en Luke. Les va mantenir aquí un llarg moment, apartant-les només una vegada per afegir les seves pròpies llàgrimes a la ferida. El pit d'en Luke es va inflar quan va respirar fondo, i va parpellejar per obrir els ulls. La Mara sanglotava obertament mentre posava el cap al seu pit, i la mà esquerra d'en Luke es va alçar per acariciar els seus cabells vermell-daurats.

-Viuré, amor meu -va dir dèbilment.

La Leia es va agenollar per envoltar amb els braços al seu fill i la Mara i va plorar amb ells. En Han empassà saliva per llevar-se el bony de la gola i va envoltar amb un braç les espatlles de la Jaina, a punt de tirar-se a sobre de la Leia i d'en Jacen. C-3PO i R2-D2 van aparèixer en l'escotilla just a temps de veure els Skywalker i els Solo convertits en un grup de ploraners.

L'astromecànic va emetre un so aflautat que era tant d'alegria com de tristesa.

-Ho sé, R2 -va dir C-3PO en veu baixa-. Són poques les ocasions en què envejo als humans, però aquesta és una d'elles.

Següent