La Força unificadora (XLIII)

Anterior

QUARTA PART

El Nou Orde

CAPÍTOL 43

El lliscant militar es movia entre les ruïnes del Recinte Sagrat a dos metres del terra, acostant-se al quarter general d'operacions situat a l'extrem nord del que només dos anys abans havia estat el Districte Legislatiu. L'almirall Kre'fey anava assegut al seient del darrere, amb el seu pèl blanc neu agitant-se al vent i la seva curta capa de comandament onejant darrere seu com una bandera.

A banda i banda s'asseien els seus ajudants bothans. Un tinent humà portava els controls de la nau repulsora, al costat hi anava una artillera twi'lek, amb les mans en el mecanisme de tret del làser de repetició instal·lat davant. Acabava de ploure de forma torrencial i l'aigua corria pels sinuosos camins que els yuuzhan vong deien carrers. El lliscant va passar al costat de fileres de xops soldats d'infanteria amb les botes i les cames nues tacades d'un fang que s'assecava com l'argila.

Almenys, la pluja havia netejat de l'aire part de la cendra i la pols de corall Yorik. Kre'fey mai havia sentit una gran estima per Coruscant, però resultava apropiat que recorregués el trofeu que tantes vides havia costat a l'Aliança. L'estimació de les baixes donava uns cinc milions de morts, i el doble de ferits.

S'havien destruït més de tres-centes naus capitals i uns onze mil caces. El nombre de morts durant tota la guerra era gairebé incalculable, tot i que la xifra que solia dir-se rondava els 365 trilions. Ara que en Sien Sovv havia nomenat comandants de l'ocupació als generals Farlander i Bel Iblis, Kre'fey creia poder tornar a Ralroost abans del vespre.

Els grups de combat de l'Aliança seguien posicionats sobre Coruscant perquè la destrossada armada yuuzhan vong seguia agrupada a dos milions de quilòmetres d'allà. Quan per fi va tenir lloc l'alto el foc, aquest havia estat causat menys a la pèrdua de disciplina i coordinació de l'enemic que a alguna cosa semblant a la pèrdua de l'esperança i a una sensació palpable de malenconia i desesperació.

Després de la mort d'en Shimrra, centenars de naus s'havien autodestruït o llançat contra les naus de l'Aliança com projectils vivents. Altres havien desertat, saltant a l'hiperespai a sistemes estel·lars encara desconeguts. En quedar encara centenars de dovin basal projectant escuts de singularitat, les naus de descens i les llançadores de l'Aliança es veien obligades a limitar-se a uns passadissos de descens concrets.

Tot i així, el cel sobre el recinte sagrat estava ple de patrulles i naus d'auxili, i a cada hora que passava més i més naus baixaven pel passadís de descens. Coruscantins orfes pertanyents a diverses espècies feien cua als empantanegats camins i davant els improvisats espais mèdics, magatzems de subministraments i centres de verificació d'identitat. Humanoides i alienígenes saludaven el pas del lliscant d'en Kre'fey mentre es dirigia al sud des de PortEst, donant la benvinguda al «Alliberador de Coruscant» amb salutacions, crits i maldestres salutacions.

Esquadrons de comandos patrullaven a peu tots els racons, registrant edifici a edifici i controlant el saqueig de coruscantins i yuuzhan vong per igual. Els heretges que s'havien unit a la resistència actuaven ara d'intèrprets i ensinistradors de criatures capaces d'identificar espies i impostors que portessin enmascaradors ooglith. Les armes enemigues s'amuntegaven en els racons, esperant a ser incinerades per vells AT-AT i llançaflames.

Els droides CYV rodaven i s'arrossegaven com rates de túnel per caus descoberts per les màquines de demolició i excavació. Per tot arreu hi havia equips d'especialistes ocupats a aixecar centres temporals de comunicacions que connectessin amb els satèl·lits que ja estaven en òrbita. Hi havia banderes de l'Aliança Galàctica plantades en el que quedava de la truncada Ciutadella, a la cúpula de corall Yorik que cobria el Pou del Cervell Planetari, i sobre altres edificis importants, però seguia lluitant-se amb ferocitat en alguns districtes que al no tenir comunicació per víllip seguien sense conèixer la mort d'en Shimrra.

Per complicar la situació, el Recinte Sagrat s'havia dividit en més d'una dotzena de zones d'ocupació, cadascuna supervisada per una espècie diferent. Totes treballaven amb l'objectiu comú de la pacificació, però amb la gran quantitat de tecnologia que hi havia enterrada sota l'espessa vegetació, era inevitable que es reclamés propietat sobre allò que es trobés. Els ulls clapejats de daurat d'en Kre'fey ho assimilaven tot amb tristesa i recel mentre el lliscant envoltava els munts de runa i creuava pels ponts temporals que s'estenien sobre els abissals canons de Coruscant.

Aquest era el trofeu que anava a presentar als membres de l'Aliança com a exemple que podien començar a recuperar una vida normal? L'escena més estranya que havia presenciat, més estranya que els boscos d'arbres alienígenes, que els ngdin que absorbien la sang vessada als carrers, que els AT-AT treballant braç a braç amb les bèsties de sis potes dels yuuzhan vong, era la del gran almirall Gilad Pellaeon i sis dels seus oficials imperials recorrent la zona on una vegada va estar el palau imperial.

Un cop van ser enemics, ara clars aliats.

Hi havia milers de presoners retinguts allà on els yuuzhan vong anomenaven la Plaça dels Ossos, però milers més havien escapat a la selva en què s'havia convertit el planeta. Batallons sencers s'havien amagat a l'altra cara de Coruscant. Es deia que els comandants d'aquestes unitats havien jurat lluitar fins al final, i en Kre'fey no trobava motius per dubtar-ho. Li turmentaven tot tipus de preocupacions i dubtes. Què havien de fer amb els heretges i els Avergonyits, amb els no combatents i els nens, amb el Cervell Planetari, amb les bèsties que vagaven en llibertat i amb els altres bioides?

Ja hi havia diversos comandants en cap defensant que es netegés Coruscant per complet. Altres volien conservar part del nou aspecte del planeta. I havia d'altres que desitjaven veure a l'antiga capital galàctica convertida en una mena de monument, al costat d'Ithor, Barab I, Nova Plympto i altres mons.

Així que malgrat les aclamacions i les salutacions de benvinguda, en Kre'fey no se sentia un alliberador, i molt menys un heroi, o almenys encara no. La declaració bothana d'un ar'krai, una guerra total, significava justament això, i la seva espècie esperava que encapçalés l'extermini dels yuuzhan vong.

Però els comandants en cap de l'Aliança no estaven d'acord en aquesta qüestió. I ara que semblava haver-se imposat un alto el foc, els polítics estaven impacients per llevar-li el control de la situació als militars. En Kre'fey sempre havia considerat que el cap d'estat Cal Omàs era un humà honest i honorable. Però, per molt ben intencionat que fos, no sempre atenia a raons. Tampoc ajudava que el seu molt influent consell d'assessors inclogués a sis Jedi, un caamasià i un wookiee. Com tothom voldria opinar, podien trigar mesos, fins i tot anys, en arribar a una solució consensuada per finalitzar aquesta llarga guerra...

El lliscant es va aturar davant la caserna general de l'Aliança, un exemple de l'arquitectura clàssica de la Vella República recentment alliberada del seu mantell de vegetació per làsers i míssils; seguia havent arbres arrelats al sostre i lianes penjant sobre adornades columnes i finestres trencades. En Kre'fey va caminar amb pas àgil davant oficials de logística i especialistes en comunicacions, analistes i talladors, droides ratolí i de protocol.

Finalment els seus ajudants el van escortar fins a una sala plena de runa que s'estava netejant per al general Farlander. Un holoprojector ocupava el centre de l'espai ja buidat, i en el con blau que brollava de la taula es veien hologrames de mitja mida d'en Sien Sovv i en Cal Omàs. Els oficials electes s'havien mogut durant bona part de la batalla per Coruscant, entrant i sortint de l'hiperespai, però Omàs i els altres portaven els últims quatre dies refugiats a Contruum.

-Felicitats, almirall Kre'fey -va dir l'Omàs-. Gràcies a vostè hem recuperat la nostra capital.

-De la manera en què està... -va dir Kre'fey.

En Sovv va fer un soroll d'assentiment abans de parlar.

-Tot i així, tots apreciem els seus esforços. Quina és la situació allà, Traest?

-Estem a punt de convertir una situació desesperançada en una impossible.

-Hi ha canvis en les naus enemigues?

-Cap.

-Alguna reacció per part d'en Nas Choka?

En Kre'fey es va obligar a exhalar.

-Els guerrers han perdut gran part del seu desig de lluitar, però no hem tingut notícies d'en Nas Choka. Ha reunit el que quedava de les flotilles de Muscave i Zonama Sekot, però ni es dirigeixen a Coruscant ni es retiren.

-Què creu que esperen, Traest?

-Mai han estat derrotats, i molt menys han hagut d'enfrontar-se a la mort sobtada del seu Summe Senyor. Normalment hi hauria diversos candidats a la plaça, i els sacerdots i cuidadors triarien un entre ells. L'elit s'hauria deixat guiar per senyals i prodigis, i el successor en potència hauria hagut de demostrar algunes habilitats. Però tot això ha quedat enrere perquè sembla ser que Shimrra es va ocupar que no hi hagués ningú que pogués substituir-lo en el tron. En morir Shimrra i el Summe Prefecte Drathul, l'elit de major rang és Nas Choka. Però en realitat no té més poder que el gran sacerdot Jakan i la Mestra Cuidadora Qelah Kwaad, i tenim els dos sota custòdia. Sembla ser que hi ha alguns prefectes i cònsols menors que aspiren al poder, però és improbable que algun d'ells sigui reconegut oficialment com a possible hereu. I, el que és més, els heretges i molts dels Avergonyits acudeixen a nosaltres demanant-nos rescat, protecció i fins a certa classe de redempció.

En Sovv es va prendre un moment per assimilar les paraules d'en Kre'fey.

-Tindrien les nostres flotes alguna possibilitat de guanyar en el cas que Nas Choka se salti l'alto el foc i ataqui?

-Probablement, però amb un cost considerable.

-Vol que ataquem nosaltres? -va preguntar Omàs amb cura.

En Kre'fey negà amb el cap.

-No en aquest moment. Fins aquest matí no teníem manera de comunicar-nos amb Nas Choka. Però per fi hem convençut al comandant suprem de la flota enemiga d'aquest món perquè actuï d'enllaç amb el Mestre Bèl·lic, i comenci amb les transmissions per víllip.

-Seria molt esperar una rendició incondicional, almirall? -va preguntar l'Omàs.

En Kre'fey es va posar la mà a la cara en gest d'incertesa.

-Ja li dic, senyor, que els yuuzhan vong no tenen protocol per a una rendició. Esperen que ens comportem com ho farien ells en circumstàncies similars, executant a la majoria i esclavitzant a la resta.

L'Omàs va arrufar les celles.

-Tants anys de lluita i segueixen sense entendre'ns -va fer una pausa, abans de continuar-. Almirall s'enfronta vostè a la descoratjadora tasca de convèncer els seus almiralls que no guanyarem res exterminant els yuuzhan vong.

En Kre'fey va prémer els llavis.

-Senyor, després de la barbàrie a què ens va sotmetre l'enemic durant cinc anys, hi ha molts comandants locals que no voldran deixar de banda la venjança i optar per la compassió. Pot ser que algun sí ho faci, i que amb el temps els imitin altres, però també pot ser que sigui impossible convèncer els yuuzhan vong dels mons ocupats perquè capitulin sense lluitar. La notícia de la mort d'en Shimrra està sent comunicada per víllip a tots els planetes de la ruta d'invasió. Hi ha diversos sistemes estel·lars que ja estan sent abandonats pels yuuzhan vong. Però tot i així, ens tocarà intervenir.

-Zonama Sekot va sobreviure a la batalla? -va dir en Sovv.

En Kre'fey va deixar anar un esbufec.

-Jo diria més aviat que va triomfar. Tot i que en el seu moment no em vaig adonar, tota la batalla de Coruscant depenia d'aquest planeta. Si pel motiu que fos els yuuzhan vong no haguessin estat tan desitjosos de destruir-lo... Bé, n'hi haurà prou que digui que ara mateix no tindríem aquesta conversa.

-Hem sentit rumors que hi havia un segon Summe Senyor, un poder darrere del tron, per així dir-ho.

En Kre'fey va assentir.

-Jo he sentit els mateixos rumors. Però ningú els ha confirmat.

-També es parla d'una nau contaminada amb Alfa Vermell.

-Això és un fet, senyor. Era un nau que va escapar de Caluula. Els yuuzhan vong van intentar atacar Zonama Sekot amb aquest bioarma, però van fracassar. Sembla ser que se la va treure de sobre i la va llançar a l'espai amb raigs tractors. Tenim naus buscant-la, ni que sigui per comprovar si la toxina segueix sent virulenta.

-Segueixi amb això, almirall -va dir l'Omàs.

En Kre'fey va tornar a assentir.

-Senyor, en el cas que tingui lloc una rendició, ha triat ja a algú per negociar els termes?

-Molts em demanen que sol·liciti l'ajuda dels Jedi.

En Kre'fey va fer una ganyota.

-Li sembla apropiat, senyor, després de la declaració que va fer el Mestre Skywalker a Contruum, que es plantejaria lliurar Coruscant als yuuzhan vong si així s'acabava la guerra?

L'Omàs va deixar anar una breu rialla.

-Mai em vaig prendre el comentari de l'Skywalker al peu de la lletra. Però hem d'arribar a un acord respecte a la importància que tindrà Coruscant dins de l'esquema general. Potser amb el fet d'haver-lo recuperat hi hagi prou perquè sigui un símbol de la nostra unitat.

-Amb el degut respecte, senyor -va dir en Kre'fey amb calma-, no podem permetre que els yuuzhan vong es quedin encara que només sigui un quilòmetre quadrat de Coruscant. El planeta és bàsic per a l'estabilitat de l'Aliança, encara que no puguem reocupar-lo fins d'aquí a cent anys. Cap espècie estaria tranquil·la amb els yuuzhan vong tancats al centre de la galàxia. Coruscant ha de ser considerat un símbol no només que hem prevalgut sinó que l'amenaça ha quedat enrere i s'ha restaurat l'ordre.

-Hi estic d'acord, almirall -va replicar l'Omàs amb el mateix to tranquil-, però caldrà fer alguna cosa amb els yuuzhan vong, quelcom més que desarmar-los i tornar-los al buit intergalàctic.

-Sospito que preferirien morir lluitant a tornar-hi. En tot cas, no tenim naus suficients per escortar-los fins a fora de la galàxia.

-Hi ha qui ha suggerit tancar-los en les seves pròpies naus -va dir en Sovv.

En Kre'fey va fer una ganyota.

-Als guerrers, potser. Però, tanquem també a les dones, als nens, als Avergonyits? No seria això sentenciar-los a una mort lenta en comptes d'una ràpida?

L'Omàs va sospirar.

-No crec que als guardians de la nostra salut financera els agradi la idea de gastar trilions de crèdits en empresonar a guerrers que estan més enllà de qualsevol possible rehabilitació.

Kre'fey es va tornar lleugerament per mirar a la imatge de l'Omàs.

-Senyor, ha pensat a crear una comissió de crims de guerra?

-S'està considerant un comissió així, almirall. Però, a qui jutjaria vostè?

-Podríem començar amb Nas Choka.

En Sovv negà amb el cap.

-Anem a necessitar-lo si volem subjugar la casta guerrera. Si jutgem a Nas Choka, tindrem aquesta lluita a mort.

-Coincideixo amb l'almirall Sovv -va dir l'Omàs-. Shimrra ha mort, igual que Tsavong Lah, Nom Anor i la major part de la Brigada de la Pau... I aprofundint en això, com distingim entre «criminals de guerra» i fanàtics religiosos? Hauríem d'acabar amb els comandants que van manar atacar naus de refugiats o amb els responsables directes de la mort dels centenars de milions d'ostatges de Coruscant? Són tots culpables, l'espècie sencera ho és. Posats a iniciar processos criminals, bé podríem començar amb els seus Déus.

En Kre'fey va permetre que el silenci regnés un moment abans de parlar.

-Senyor, encara tenim l'Alfa Vermell.

Omàs va assentir amb solemnitat.

-Respecto el seu valor per ser el primer a treure el tema, almirall. Però l'Alfa Vermell no és una opció. La utilització de bioarmes no és una decisió que pugui prendre una persona, o tres, o un centenar. Però li prometo que discutiré totes les altres qüestions amb els membres del meu Consell Assessor.

En Kre'fey va empassar saliva.

-Que una mica de saviesa neixi d'això.

* * *

Si hi havia molts mons celebrant-ho amb focs artificials, les úniques llums que hi havia al cel nocturn de Zonama Sekot eren les de les estrelles, i de dia només el disc remot que era l'estrella primària del sistema de Coruscant.

-Està refrescant -va dir en Luke, quan Harrar i ell van seguir a Jacen pels boras-. La major part de l'energia que dedicava Sekot a mantenir calent el planeta va ser desviada a les defenses de les muntanyes. Zonama no pot seguir molt temps en aquesta òrbita sense arriscar-se a perjudicar els boscos.

-Potser és això del que vol parlar Sekot -va dir en Harrar-. D'inserir a Zonama en una òrbita més nutritiva.

En Jacen va mirar al sacerdot de dalt a baix.

-Aviat ho sabrem. L'estany no està molt més lluny.

En Jacen havia esmentat diverses vegades l'estany, però en Luke mai havia estat en ell i desitjava veure'l. El suggeriment de reunir-se a l'estany havia estat de Sekot, a través de la magistrada Jabitha que va visitar la Mara i al Luke en la seva estada del penya-segat. Luke sentia que no havia fet res més que dormir des de la seva arribada al planeta una setmana abans amb el Falcó Mil·lenari.

Encara que en Jacen havia aconseguit neutralitzar la major part del verí de l'amfibastó d'en Shimrra, Luke sabia que no s'havia curat del tot, i que potser mai ho estaria. El seu cos recuperava forces dia a dia, i podia seguir-li el ritme a Harrar i al seu nebot per l'ondulant camí, però el verí li havia alterat la fisiologia i es veia obligat a recórrer subtilment a la Força per poder aguantar.

Igual només era qüestió de temps que el seu cos es desfés de les restes del verí, però sospitava que el dany l'havia patit al principi, quan l'arma serpentina li va clavar el verí. Tal i com passava amb la Mara, les llàgrimes curatives funcionaven només fins a cert punt. S'adonava que la batalla al búnquer d'en Shimrra l'havia acostat perillosament al Costat Fosc, i el seu verí era tan potent com el de l'amfibastó real.

Però no lamentava haver esquivat aquest perill, i en el fons del seu cor sabia que s'acostaria encara més per protegir a Jacen o la Jaina. El que li preocupava era que també ells semblaven haver patit a conseqüència del seu enfrontament amb l'Onimi, amb el gran Senyor Onimi.

Diversos Jedi i alguns ferroans li havien comentat en privat que Jacen semblava més gran, i aquell matí havia sentit una conversa en murmuris sobre la sobtada i anormal serietat de la Jaina.

Ni la Leia ni en Han li havien dit res, encara que la seva preocupació era evident. Però, és clar, qui no havia resultat afectat d'alguna manera pel que havia passat a Coruscant i a Zonama Sekot? El mateix planeta havia quedat molt malmès, sobretot en la Distància Mitjana, on els ferroans feien tot el que podien per reconstruir les seves cases i tornar-li la salut als boras, malgrat les fredes condicions regnants.

La majoria de les dotzenes de guerrers yuuzhan vong que havien estat atrets a la superfície estaven traumatitzats. Amb cert esforç, Harrar havia aconseguit convèncer-los perquè deixessin el lloc on van baixar els seus coralites, però seguien sense entendre si eren presoners o convidats. La presència dels Jedi confirmava la seva major por, el que defensaven els heretges, el que els Déus s'havien aliat amb els Jedi per aniquilar als yuuzhan vong.

Però alguns dels guerrers havien passat pel que semblava un experiència de conversió, i explicaven als seus humiliats camarades que podien sentir als Déus en el dolç gust de l'aigua de Zonama, al terra que trepitjaven, en el vent, i vivint en els gegantins boras. Consideraven el món vivent un paradís recuperat, i instaven al Luke a què els ho expliqués així a l'elit yuuzhan vong, si acceptava actuar de mediador en la rendició, com volien els líders de l'Aliança.

-Hem arribat -va anunciar en Jacen.

Va conduir-los fins a un sender que baixava per un vessant curt però pronunciat, i acabava en un tranquil estany vorejat de gel i envoltat d'enormes Boras. En Luke havia esperat trobar-se només amb una projecció mental de Sekot, potser Ànakin o Vergere, però en comptes d'això allà estava Jabitha que se les havia manegat per arribar abans per algun altre sender procedent del canó.

-Ja deveu haver endevinat alguna cosa del que vull dir-vos -va dir Sekot a través de la Jabitha, quan Luke, Jacen i Harrar es van acostar a la vora de l'estany-. Sobre tot allò relacionat amb els yuuzhan vong.

-Li vas dir a la Danni que volies donar-los la benvinguda de tornada a casa -va dir en Luke-. Estàs afirmant que Zonama és el seu món natal primordial?

-Per molt que hi hagi evolucionat jo de la consciència que presidia allà, de la consciència del meu pare, Zonama segueix sent una llavor de Yuuzhan'tar, el món en el qual van néixer els yuuzhan vong i es va convertir en el model dels seus Déus.

-Volia creure-ho -va dir en Harrar amb sorpresa-, però no m'atrevia...

-On és ara Yuuzhan'tar? -va preguntar en Jacen.

-Espero poder respondre en aquesta pregunta amb el temps. Però sospito que va ser destruït pels seus simbionts, per l'espècie que es va convertir en els yuuzhan vong, en càstig per la qual cosa els va fer el meu pare, que els havia repudiat i tallat la seva connexió amb ells, desposseint-los de la Força. Tot es va deure a la seva set de violència i conquesta, provocada per un únic enfrontament amb un raça guerrera. També sospito que sense el meu pare no sabien anar més enllà de la biotecnologia que se'ls havia entregat, o que havien robat. En necessitar un consciència que els guiés, van crear un panteó de Déus a qui van adjudicar els poders que una vegada van ser domini del món vivent de Yuuzhan'tar.

-El vuitè còrtex buit -va murmurar en Harrar-. Els cuidadors van acceptar que no havien de crear nous bioides, quan en realitat no podien.

Jabitha-Sekot va continuar parlant.

-I tant, abans que el meu pare morís, va enviar la llavor del món que acabaria anomenant Zonama Sekot, i la llavor va vagar fins arribar en aquesta galàxia, on va arrelar, i va créixer... Vaig dormir a Zonama durant incomptables generacions, mentre els yuuzhan vong saquejaven la seva galàxia natal i es veien obligats a embarcar-se a la recerca d'una nova llar, viatjant per les mateixes corrents que van portar aquí a Zonama Sekot.

»Llavors van arribar els que jo vaig conèixer com a forasters remots, i no per casualitat, sinó atrets genèticament per Zonama Sekot, de la mateixa manera en què una criatura troba el camí de la seva llar. I així va ocórrer per segona vegada a les Regions Desconegudes.

Jabitha mirà a Harrar.

-Com és possible que també t'atragués a tu.

-Donant-nos la benvinguda a casa -va dir en Harrar-, per tornar a ser atacat.

Jabitha va assentir.

-L'atac sense provocació dels forasters remots sacsejà alguna cosa al meu interior. En contra dels ensenyaments dels líders del Potèntium, vaig ser conscient de l'existència del mal. D'alguna manera, el mal va contribuir al fet que jo fos conscient. Ara comprenc que els actes dels forasters remots van haver de ser un nou despertar del mal que va experimentar el meu pare quan els seus simbionts van utilitzar les seves creacions no per defensar Yuuzhan'tar, sinó per iniciar una era de vessaments de sang que va tenir com a conseqüència la mort d'incomptables mons, juntament amb la de moltes consciències planetàries latents.

»Però no em vaig preocupar per aquesta agitació, per aquestes sospites, fins que Zonama es va perdre en les Regions Desconegudes i, a través de la Nen Yim i Harrar, vaig comprendre que els yuuzhan vong havien estat desposseïts de la Força. Els meus pitjors temors es van veure confirmats quan vaig saber de la bioarma que volien utilitzar contra Zonama.

»Vaig comprendre que s'estava perpetuant un cicle de violència, i que havia de prendre una decisió crítica. No hi havia una forma encertada o equivocada de decidir. Només existien la meva decisió i les seves conseqüències. Podria haver acceptat l'Alfa Vermell i concloure la meva participació en el cicle, o retornar-lo contra els yuuzhan vong, acabant amb la seva participació. Al final vaig decidir apostar per la pau.

-Vaig sentir el teu conflicte a Coruscant -va dir en Jacen-, quan et vaig buscar amb el meu sentit vong.

-Quines són les conseqüències de la teva decisió? -va preguntar en Luke.

Jabitha el va mirar fixament.

-T'ho diré...

* * *

En Nas Choka s'asseia estoicament al divan d'acceleració de la llançadora de l'Aliança que els transportava a ell i a cinc dels seus comandants suprems a l'interior del Ralroost. Vestia una túnica sense adorns, pantalons, turbant i pitrera. Només la túnica de comandament que penjava de les banyes de les espatlles el distingia dels seus subordinats; igual que ells, el seu cos havia amagrit després de llargs dies de dejuni, i tenia talls recents en galta, llavis i braços.

El món que tornava a ser conegut com Coruscant dominava la imatge que es veia per la paret transparent d'estribord, i entre el planeta i el Ralroost flotaven centenars de naus de guerra, dispersades per protegir Coruscant contra un atac sorpresa dels guerrers que un cop l'havien conquistat i ocupat.

En Nas Choka va pensar en com de fàcil que hauria estat llançar un atac final i perir en l'esclat de glòria que segurament esperava l'Aliança. Però, quina glòria podia obtenir d'una batalla que els Déus no volien donar-hi suport? No, encara que no coneguessin el motiu pel qual els Déus els havien abandonat de manera tan brusca, era evident que desitjaven una cosa que no era la sang del sacrifici.

A no ser que el que desitgessin fos la sang dels yuuzhan vong. Era culpa d'en Shimrra per haver usurpat el tron ​​d'en Quoreal, o potser per haver-se negat a escoltar les profecies sobre el món vivent de Zonama Sekot?

I de ser així, si tots els yuuzhan vong havien de ser castigats per l'orgull d'en Shimrra, per què no havien permès els Déus que l'Aliança els exterminés, o que els matés la mateixa bioarma que Shimrra havia llançat contra Zonama Sekot? El que aquestes preguntes continuessin sense resposta era el que havia fet que Nas Choka i els seus comandants se sotmetessin sense protesta o ira alguna als registres personals dels desconfiats guerrers de l'Aliança, i pel que ara romanien impassibles. L'únic objecte que li havien permès conservar era el seu tsaisi, el seu bastó de rang, que pensava oferir als comandants en cap de l'Aliança abans de demanar-los que li permetessin acabar amb la seva pròpia vida.

El raig tractor del Ralroost va conduir a la llançadora per un camp invisible, permetent-los atracar. Un cop lliures dels seus arnesos, el captius van ser escortats per la rampa de la nau i conduïts a una zona de la vasta cala on no menys de cinc-cents oficials i administradors de l'Aliança esperaven en posició de ferms darrere d'un conjunt de taules i cadires disposades de forma semicircular.

L'estat estèril de l'enorme espai va produir un calfred a Nas Choka. L'aire filtrat tenia un gust desagradable, les intenses llums grogues donaven a tots els objectes un aspecte esmolat, la coberta llisa era inflexible i el sostre un caos de bigues i conductes.

Centenars de caces reposaven sobre els seus trens d'aterratge i els droides es movien per tot arreu com a esclaus. Una orquestra de diverses espècies va atacar als captius amb una música marcial, i una brisa artificial va fer onejar les banderes representatives d'algunes de les espècies de la galàxia, diverses de les quals havien estat vençudes pel propi Nas Choka. Humans i altres éssers documentaven l'ocasió amb holocàmeres i altres aparells gravadors.

Encara que se li escapava gran part del significat, Nas Choka va reconèixer el desplegament com a festiu i ritual, pompa i circumstància. Sovv i Kre'fey estaven decidits a muntar un gran espectacle.

L'extrem obert del semicercle de taules mirava a una filera de sis cadires, en què evidentment havien de seure Nas Choka i els seus comandants. Dempeus estaven els intèrprets -espècies de l'Aliança i heretges yuuzhan vong, a jutjar pel seu aspecte- per assegurar-se que tothom s'entenia. Quan va acabar la fanfàrria, els oficials i els administradors es van asseure.

Al centre del semicercle s'asseien Kre'fey amb el seu borrissol blanc i Sovv amb les seves grans orelles, juntament amb diversos comandants humans que Nas Choka va reconèixer pels informes d'Intel·ligència: Pellaeon, Brand, Bel Iblis, Farlander, Antilles, Rieekan, Celchu , Davip, i la reina hapana Tenel Ka, que també era Jedi. Els administradors de l'Aliança estaven dispersos, però al costat dels comandants militars seien Cal Omàs i els seus principals assessors: el wookiee anomenat Triebakk, el gotal anomenat Ta'laam Ranth, l'eixut humà director d'Intel·ligència, Dif Scaur, el caamasià de borrissol daurat anomenat Relay, a qui el comandant Shedao Shai havia assassinat ritualment a Dubrillion el seu pare administrador.

Els Jedi vestint capes tan casolanes que podien ser obra d'Avergonyits, ocupaven un arc del semicercle. Entre els tres mascles humans destacava Luke Skywalker, assassí d'en Shimrra.

Els dos que s'asseien al seu costat semblaven guerrers. L'únic altre humà era una femella de pèl fosc que a Nas Choka li va semblar més administradora que guerrera. Els dos Jedi restants eren femelles no humanoides: un barabel que se sentiria com a casa entre els chazrach i una Mon Calamari, el seu cap allargat li recordava a una bèstia de càrrega yuuzhan vong. L'altre extrem de l'arc l'ocupaven Jakan, Harrar, Qelah Kwaad i diversos sacerdots, cuidadors i intendents menors.

Quan els captius van ser col·locats davant els seus rígids seients, Nas Choka va fer un senyal als seus comandants perquè s'asseguessin i va fer un pas endavant. Havia arribat el moment temut. Va allargar el seu bastó de rang i va posar un genoll a terra.

-En retre això -va dir en bàsic-, ens rendim tots.

Era una frase històrica, i tots els yuuzhan vong de l'hangar, fossin lleials o heretges, van contenir l'alè comprenent-ho.

-Només demano que em permeti ser el primer a morir pel meu propi coufee.

-Aixequi's, Mestre Bèl·lic -va dir en Sovv-. Comprenem que l'honor requereixi semblant acte, però això no es permetrà aquí.

En Nas Choka el va mirar confús, encara de genolls.

-Llavors, anomeneu al guerrer que us sembli perquè em mati.

En Sovv negà amb el seu petit cap.

-No hi haurà execucions, Mestre Bèl·lic.

En Nas Choka serrà les dents i es va posar dempeus.

-Així que pretenen esclavitzar-nos, com esclavitzem als chazrach. Però en lloc de llavors de corall, ens implantareu aparells que controlaran...

-Mestre Bèl·lic -el va interrompre en Jakan-. Reservi's la rèplica fins que se us hagi dit tot.

-Encara esperem grans coses per la seva banda -va afegir en Harrar.

En Nas Choka va mirar fixament al sacerdot.

-Ho diu un desertor.

En Harrar no va intentar desmentir l'acusació.

-El que vaig fer, Mestre Bèl·lic, ho vaig fer per tots nosaltres.

En Nas Choka va fer un gest tallant amb la mà dreta.

-Ja no tinc aquest títol, sacerdot. Si no serem executats ni esclavitzats, què farà l'Aliança amb nosaltres? En aquest nou ordre no hi cap la casta guerrera -es va tornar cap a l'Skywalker-. Els Jeedai són guerrers. Què faríeu vosaltres sense la guerra?

L'Skywalker es va aixecar del seu seient.

-Ens vau prendre per guerrers des del principi, quan només som guardians de la pau i la justícia. També pots ser això, Nas Choka. Però això requeriria que adaptessis les teves tradicions de combat a una nova visió -va alçar el sabre làser i va connectar la fulla-. Això va ser una vegada un arma.

En Nas Choka rigué amb pesar.

-Milers dels meus guerrers poden assegurar que segueix sent una arma.

L'Skywalker va acceptar el comentari amb un assentiment.

-En temps de pau només és un símbol de la lluita que lliurem amb nosaltres mateixos per no desviar-nos pel mal camí.

En Nas Choka va aixecar la barbeta.

-Sempre hem actuat d'acord al decret del guerrer.

-I ho acceptem -va dir Skywalker-. Però hauràs d'aprendre a fer-ho sense molts dels bioides que us definien com a guerrers.

-Numera'ls, Jeedai.

-Els vostres amfibastons i coufees, la gelatina blorash, els insectes atordidors, els talladors i les anguiles de plasma, les vostres naus i Mestres Bèl·lics...

-A canvi de què? D'instruments per cavar i arades?

-Això ho ha de decidir el vostre custodi.

En Nas Choka estudià als oficials i els administradors.

-Qui deu ser?

-Zonama Sekot -va dir l'Skywalker.

En Nas Choka el va mirar alarmat.

-Ens entregaríeu al nostre autèntic enemic! El món vivent que vam intentar enverinar! El món en què els nostres amfibastons ens abandonen, els nostres insectes atordidors alcen el vol, els nostres víllip i dovin basal es converteixen en fruits... I seguiu dient que no aneu a executar-nos! Envieu-nos de tornada al buit intergalàctic perquè almenys puguem morir amb dignitat!

-Potser els nostres bioides ens estiguin ensenyant alguna cosa -va dir en Harrar-. Si ells poden vèncer el seu condicionament, potser també puguin fer-ho els guerrers.

-Paraules! -va saltar en Nas Choka-. Ho dieu perquè els sacerdots, els cuidadors i els intendents no tenen res a perdre presos en el món vivent.

-Perdem més del que creus, Nas Choka -va dir en Harrar amb tristesa.

-Honrem una tradició que no es pot alterar!

En Harrar va sortir de darrere de la taula i se li va acostar.

-Honraràs una tradició molt més antiga, Mestre Bèl·lic. Una que va començar al planeta pare de Zonama Sekot.

-Pare?

-Zonama Sekot és el nostre món, Mestre Bèl·lic. És Yuuzhan'tar.

En Nas Choka va fer enrere el cap i va bramar al sostre.

-Llavors en veritat hem estat derrotats! -va tornar a mirar a Harrar-. Ha estat per culpa d'en Shimrra, sacerdot? O és que el nostre vagar no era més que un ardit per fer-nos tornar al món del que ens van expulsar?

-Només els Déus poden contestar a això.

En Nas Choka aclucà els ulls.

-Resideixen allà els Déus?

-Només en el sentit que Zonama Sekot conté tots els aspectes de Yun-Yuuzhan, Yun-Ne'Shel, Yun-Shuno...

-No esmentes a Yun-Yammka.

-Aquest el vam inventar quan ens vam lliurar a la guerra -va dir en Harrar.

En Nas Choka esbufegà desdenyós.

-Ho suposava. T'han enganyat, sacerdot. Els Avergonyits van proclamar que en els Jeedai es contenien tots els aspectes dels Déus, i és evident que no són Déus -va deixar que les seves paraules es perdessin, i després va parlar amb un to més mesurat-. En aquests assumptes, només parlo per mi. Nosaltres som els derrotats. Feu amb nosaltres el que vulgueu. Però, digues-me Jeedai, serà el nostre empresonament a l'ombra del vostre Coruscant, en constant recordatori del nostre fracàs?

L'Skywalker va negar amb el cap.

-Zonama Sekot no vol romandre en l'espai conegut, arriscant-se a ser reverenciat, explotat o ambdues coses. Zonama Sekot tornarà a les Regions Desconegudes, on coneix un sistema solar que, amb el temps, podria ser colonitzat pels yuuzhan vong. O sigui, quan Zonama Sekot i els yuuzhan vong tornin a entendre's

-Què passarà amb les nostres procreadores i la nostra progènie?

-També trobaran una llar a Zonama Sekot.

-I els Avergonyits? I els heretges?

-Necessitaran que els convenci -va respondre en Harrar-. La nostra societat pot redefinir-se en Zonama Sekot sense necessitat d'abandonar per complet la base de les nostres creences.

L'ampli front d'en Nas Choka es va arronsar. La seva mirada es va posar en Sovv i en Kre'fey, en Cal Omàs i en Luke Skywalker.

-Tot això em sembla d'una estranya indulgència.

-Encara no hem posat les condicions -va dir en Kre'fey tallant.

En Nas Choka va creuar els braços sobre el pit.

-Feu-ho llavors.

-Els víllips han estat comunicant la mort d'en Shimrra als mons ocupats al passadís de la invasió. Alguns dels vostres comandants s'han anat, altres s'han atrinxerat. No volem haver d'alliberar tots aquests mons al cost de vides addicionals.

En Nas Choka va assentir.

-Els cridaré a Coruscant. I us ajudarem a perseguir i matar els que s'hi neguin -va sostenir la mirada sorruda d'en Kre'fey-. Quines són les altres condicions, almirall?

-Que els vostres cuidadors ens ajudin en la reconstrucció de Coruscant, persuadint al Cervell Planetari perquè inverteixi alguns dels canvis que ha fet.

En Nas Choka gairebé va somriure.

-I no li preocuparà, almirall, saber que hi ha un dhuryam yuuzhan vong al centre de la seva galàxia?

En Kre'fey va sospirar.

-Consideri-ho, Mestre Bèl·lic, la base per a un compromís durador.

Següent