Els Defensors dels Morts (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Qui-Gon estava assegut en les ombres, contemplant la intensa activitat dels Joves mentre entraven i sortien de la volta, a la recerca de municions. Després sortien corrent cap als carrers.

Quelcom li havia despertat abans de l'alba, un moviment mínim molt silenciós. Havia vist sortir a Obi-Wan amb Nield i Cerasi, i l'havia deixat marxar.

Hauria estat molt fàcil aixecar-se i desafiar-lo. Qui-Gon s'havia enfadat i li hagués agradat enfrontar-se al noi. Obi-Wan no podia sortir sense demanar permís. Hi havia traït la confiança d'en Qui-Gon. Era una traïció petita, però al Mestre Jedi li feia mal.

Obi-Wan i ell no havien aconseguit encara la comunicació mental perfecta de la relació entre Mestre i padawan. Ja havien donat uns quants passos del llarg viatge junts. De tant en tant tenien desacords i malentesos, però Obi-Wan mai li havia ocultat alguna cosa deliberadament.

Òbviament, Obi-Wan tenia por que Qui-Gon no el deixés anar. El noi tenia raó: l'hi hagués prohibit. Qui-Gon creia que els Joves desitjaven sincerament la pau, però no estava segur que aquestes mateixes bones intencions es mantinguessin quan aconseguissin el poder. Veia molta ràbia en ells. Obi-Wan només havia vist la passió.

Per fi, Nield, Cerasi i Obi-Wan van tornar. Qui-Gon va deixar escapar un sospir d'alleujament. Havia començat a preocupar-se.

-És el moment de la fase dos -va dir en Nield mentre els tres entraven a la volta-. Ara anem a atacar les reserves d'armament de tots dos bàndols.

- Què hi ha de la Tahl? -va preguntar en Qui-Gon.

-Cerasi us portarà fins a la Tahl -va dir en Nield-. Deila?

Una noia alta i prima va deixar de carregar els projectils que penjaven del seu cinturó.

- Sí?

- Com van les coses en el costat Melida?

Ella va somriure.

-És el caos més absolut. Creuen que els Daan estan per tot arreu, fins i tot en les seves taquilles.

-Bé.

Nield es va girar cap a Qui-Gon.

-Hi ha confusió suficient perquè et puguis esmunyir sense ser vist. La Cerasi et portarà fins al lloc on està retinguda, però hauràs de rescatar-la tu sol.

-Està bé -va accedir en Qui-Gon.

No volia posar a la noia en perill.

Obi-Wan no va mirar als ulls d'en Qui-Gon fins que no van estar seguint la Cerasi per un estret túnel. Qui-Gon va deixar de costat el seu enuig. No volia enfrontar-se a Obi-Wan per haver-se escapat. Encara no. Va tractar de pensar en la tasca que havien de resoldre ara. Va intentar concentrar-se en el rescat de la Tahl.

La Cerasi els va conduir per una sèrie de túnels fins a una cova. Una llum somorta es filtrava l'exterior.

-Estem sota l'edifici on la tenen retinguda -murmurà-. Això us portarà cap a un pis baix de barracons militars. La Tahl es troba en una habitació, tres portes a la dreta. Hi haurà guàrdies al barracó, encara que no tants com abans de l'atac. Els soldats són necessaris en els carrers.

- Quants solia haver-hi abans? -va preguntar Qui-Gon en veu baixa.

-Temo haver de donar-vos males notícies -va dir la Cerasi-. Només està custodiada per dos guàrdies, però just a la volta de la cantonada estan les casernes principals dels soldats, on van a menjar i a dormir. Així que sempre hi ha molts soldats anant i venint. Per això Nield i jo vam pensar que necessitaríeu una alternativa -va assenyalar sobre els seus caps-. Aquesta cova condueix directament a una àrea d'emmagatzemament de gra, així que podreu pujar sense ser vistos.

-Gràcies, Cerasi -va dir calmadament Qui-Gon-. Trobarem la manera de tornar.

Però quan Qui-Gon i Obi-Wan van emergir en un magatzem ple de sacs de gra, el cap de la Cerasi sorgí darrere seu.

-Vaig pensar que anaves a tornar -va murmurar l'Obi-Wan.

Ella va somriure.

-I jo vaig pensar que potser necessitaríeu ajuda. -Va treure la seva fona-. Un pla alternatiu pot necessitar d'algú més.

Obi-Wan va tornar a somriure, però Qui-Gon va arrufar les celles.

-No vull ficar-te en una situació perillosa, Cerasi. Això no entra en el nostre tracte. Nield va dir que...

-Jo prenc les meves pròpies decisions, Qui-Gon -li va interrompre -. T'estic oferint ajuda. Sé la manera de sortir d'aquí. Vas a acceptar el meu oferiment o no?

La Cerasi tenia la barbeta aixecada en un gest d'orgull. Mirava fixament a Qui-Gon.

-D'acord -va dir-, però si Obi-Wan i jo trobem problemes, escaparàs. M'ho promets?

-T'ho prometo -va accedir la Cerasi.

Qui-Gon va obrir la porta fàcilment amb un cop i inspeccionà l'àrea. Hi havia un passadís amb robustes portes metàl·liques. Un soldat va passar corrent i va desaparèixer darrere d'una cantonada. Dos soldats estaven situats a banda i banda d'una porta. Era la de l'habitació en la qual estava la Tahl.

Un soldat es va dirigir cap al lloc en el qual es trobava Qui-Gon. El Jedi es va tirar enrere, però va romandre prop de la porta.

- Tornes allà una altra vegada? -va preguntar un dels guàrdies.

-Tenim una invasió entre mans -va dir l'altre soldat de forma esquerpa-. Acaben d'arribar notícies d'un altre atac a un parell d'illes d'aquí. He de trobar la meva unitat.

Els guàrdies van intercanviar mirades nervioses.

-Estem perdent el temps aquí -va murmurar el primer-. Hauríem d'estar allà fora, lluitant. Aquest servei és una pèrdua de temps es miri com es miri. No m'importa que sigui una Jedi, està massa feble per convertir-se en una amenaça.

-Està acabada -va dir l'altre guàrdia-. No trigarà molt a morir.

Qui-Gon va sentir com creixia en ell l'odi i el dolor. No podia ser massa tard. Va controlar la seva ira i va invocar la Força. Sabia que Obi-Wan estava fent el mateix. De cop i volta, la Força era una presència a l'habitació, i sorgia al voltant d'ells.

-Qui-Gon -va murmurar la Cerasi-. Tinc una idea. M'escoltes?

- Tinc una altra elecció? -va respondre Qui-Gon.

La Cerasi es va acostar i va murmurar el seu pla en l'oïda d'en Qui-Gon.

-D'acord -va dir-, però després marxaràs. D'acord?

La Cerasi va assentir. Després va obrir la porta amb facilitat i va desaparèixer.

Els va costar als guàrdies un moment adonar-se de la seva presència.

La Cerasi va córrer cap a ells amb una expressió compungida.

- Alto! -li van dir els guàrdies.

- Què? -va preguntar la Cerasi amb aire distret.

Va seguir avançant.

- Alto o disparem! -van advertir-la els guàrdies. La Cerasi es va parar i va ajuntar les seves mans.

- El meu pare hi és! He de veure'l!

- Qui és el teu pare?

La Cerasi es va parar.

-Wehutti, el gran heroi. He de dir-li que la meva tia Sonie ha mort. Va morir en un atac amb una granada de protons dels Daan. Heu de deixar-me passar!

- Ets la filla d'en Wehutti?

-Sí, mira. Tinc una targeta d'identificació.

La Cerasi va ensenyar als guàrdies la targeta d'identificació Melida.

Un dels guàrdies la va agafar i la va passar pel seu lector. Quan l'hi va tornar, el seu to de veu era molt més amable.

-No he vist a Wehutti per aquí. Possiblement estigui als carrers. Estem sent envaïts, ho saps?

- Creus que no ho sé? -va cridar la Cerasi -. Els Daan estan prenent el Cercle Interior, edifici a edifici. Estaran aquí en un minut. Necessito veure el meu pare! Em va prometre que estaria aquí si el necessitava. M'ho va prometre!

La veu de la Cerasi tremolava. Amb la seva petita figura i la seva veu fingida semblava més jove del que era.

Els guàrdies van intercanviar una mirada.

-Està bé, però després marxaràs i buscaràs un refugi -va dir un d'ells.

La Cerasi va sortir corrent pel passadís i va girar la cantonada. Va passar un minut, després un altre. Qui-Gon va esperar pacientment. Tenia confiança en la Cerasi. Necessitaria temps per donar la volta i agafar els guàrdies per l'altre costat.

Tot d'una, el so d'un tret làser va retrunyir al passadís, en direcció oposada a on havia desaparegut la Cerasi. Els dos guàrdies es van mirar.

- Els Daan! -va cridar un dels guàrdies-. La noia tenia raó! Ens ataquen!

Abans que els guàrdies es giressin i poguessin reaccionar, Qui-Gon havia sortit per la porta amb el seu sabre làser a la mà. Obi-Wan corria al seu costat.

Els guàrdies van disparar tan aviat com van veure al Jedi, però ja era massa tard. Obi-Wan i Qui-Gon rebutjaven els trets amb les seves armes sense perdre velocitat en la seva carrera.

Movent-se a l'uníson, van saltar els últims metres, fins a arribar als guàrdies. Van rebutjar els trets, van ferir als soldats al pit d'un cop de peu i els van fer caure cap enrere, despullant-los de les seves armes.

-Cobreix-me -va ordenar secament Qui-Gon a Obi-Wan.

Mentre començava a trencar el cadenat amb el seu sabre làser, els guàrdies es van recuperar i van agafar altres armes que portaven al seu cinturó.

Obi-Wan no els va deixar aixecar-se. S'hi va abalançar a sobre, obligant-los a girar-se per atacar-lo. D'una coça, va fer que un guàrdia deixés anar la seva arma i després va apuntar a l'altre amb el seu sabre làser. El guàrdia va cridar i va deixar anar la seva arma.

-No us mogueu -va advertir-los Obi-Wan, mantenint el sabre làser sobre els seus caps.

El cadenat va cedir, i Qui-Gon va empènyer la porta. Es va aturar, commocionat de veure l'estat de la Tahl. La seva companya d'entrenament al Temple sempre havia estat maca, una dona alta del planeta Noori, amb els ulls daurats i verds a ratlles, i la pell del color de la mel.

Ara estava prima i semblava feble. La seva bonica pell estava enlletgida per una cicatriu que anava des d'un ull fins a sota la barbeta. L'altre ull estava cobert per un pegat.

-Tahl -va dir intentant mantenir el to de veu ferm-. Sóc Qui-Gon.

-Ah, el rescat, per fi -va dir en el mateix to amable i irònic de sempre, el que li feia somriure-. Tan mal aspecte tinc, vell amic?

Llavors es va adonar que no el podia veure.

-Estàs tan adorable com sempre -va dir en Qui-Gon-, però podem deixar els compliments per després? Tinc coses més urgents a fer.

-Ho sento, em temo que estic una mica feble -confessà la Tahl.

-Jo et portaré -Qui-Gon va agafar-la en braços.

Pesa tan poc com un nen petit.

- Pots agafar-te al meu coll? -va preguntar. Va sentir com assentia quan els seus braços li van agafar.

-Treu-me d'aquí -va dir-. M'han donat molt mal menjar a la cantina hutt.

Just en aquest moment, Qui-Gon va escoltar un so que no hagués volgut sentir: trets làser. Havien arribat els reforços. Obi-Wan estaria ficat en un embolic. Se li havia acabat el temps.

Es va acostar amb compte a la porta i va treure el cap.

Sis soldats havien abandonat els seus barracons i disparaven a Obi-Wan des del final del passadís. Obi-Wan havia obert una porta i l'estava fent servir com a escut. Els soldats havien rearmat als dos que estaven a terra i ara eren vuit per lluitar.

- Quin és el problema? -va preguntar la Tahl.

-De moment, vuit soldats -va dir en Qui-Gon-. I potser vinguin més ara.

-Això és bufar i fer ampolles per a tu -va dir ella feblement.

-Exactament això mateix anava a dir jo ara.

Els trets làser rebotaven a la porta que Obi-Wan estava utilitzant com a escut. El seu aprenent s'havia adonat que les portes eren blindades, i això podia ser un avantatge per a ells.

Qui-Gon va obrir la porta i es va resguardar darrere d'ella alhora que pensava. Obi-Wan havia mantingut als soldats a una distància prudencial, rebutjant els trets làser amb el seu sabre, però aviat s'adonarien que no tenien rifles làser.

I llavors vindrien a per ells.

Qui-Gon va mirar a l'Obi-Wan. Era el moment de tornar a l'ofensiva, però no podia deixar la Tahl, estava molt dèbil per caminar. Estaven atrapats. No la deixaria sola. Ni tan sols volia deixar-la anar dels seus braços. Si se separava d'ella, era possible que no tornés a trobar-la.

-Deixa'm, Qui-Gon -li va murmurar -. No serveixo de gaire. No deixis que et capturin a tu també.

-Tingues una mica de fe, vols? -li va dir amablement Qui-Gon.

Tot d'una, va començar a sorgir foc làser de l'altre costat del passadís. Ara estaven envoltats!

Però, després d'un moment, Qui-Gon es va adonar que els trets anaven dirigits directament cap als soldats.

Tot d'una, també es va adonar que els trets almenys sonaven com làsers. La Cerasi no s'havia anat després d'haver-los despistat, com havia promès.

Els soldats van girar la cantonada per protegir-se. Qui-Gon es va girar i va veure-la, que llançava una altra bola làser des de l'extrem oposat del passadís. El tret va rebotar a la paret i va ressonar en tota la sala.

Els guàrdies disparaven a cegues, no s'atrevien a enfrontar-se al perill que sortia de darrere de la cantonada. Obi-Wan es va avançar. Ara li resultava fàcil rebutjar els trets amb el seu sabre làser. Qui-Gon protegia la Tahl contra el seu pit, subjectant-la amb un braç alhora que rebutjava els trets que se li escapaven a Obi-Wan. Així, es movien alhora cap enrere pel passadís, en direcció al magatzem.

A mesura que es desplaçaven, Obi-Wan anava obrint les portes que trobava en el seu camí perquè funcionessin com a escuts davant els trets dels seus atacants. Els soldats seguien disparant a bon ritme, però la Cerasi carregava i disparava boles làser tan ràpid que els seus enemics creien que estaven sent atacats de veritat.

Qui-Gon i Obi-Wan van arribar al magatzem. La Cerasi venia corrent cap a ells.

-Doneu-vos pressa -va cridar la Cerasi -. Ja estic aquí.

La Cerasi va continuar disparant mentre Obi-Wan obria la comporta de la cova i Qui-Gon baixava per ella amb la Tahl agafada al seu coll.

- Ara! -va cridar l'Obi-Wan.

La Cerasi va baixar veloç darrere d'en Qui-Gon. Obi-Wan la va seguir i va tornar a col·locar al seu lloc la tapa de l'entrada a la cova.

-Gràcies, Cerasi -va dir en Qui-Gon tranquil·lament-. No haguéssim rescatat la Tahl sense la teva valent ajuda.

-Obi-Wan ens va ajudar aquest matí -va replicar la Cerasi sense donar-li més importància, com si haver arriscat la seva vida no suposés res-. Només estava tornant el favor.

- Com se't va ocórrer dir que eres la filla d'en Wehutti? -va preguntar l'Obi-Wan quan iniciaven el camí de tornada.

-Perquè ho sóc -va contestar la Cerasi.

-Però tu m'havies dit que el teu pare era mort -va assenyalar l'Obi-Wan.

-Està mort per a mi -va contestar la Cerasi, arronsant les espatlles -, però de vegades va bé utilitzar-lo. Com passa amb la majoria dels grans.

Va mirar per sobre de la seva espatlla i va somriure a Obi-Wan. Els ulls de l'Obi-Wan van brillar.

Qui-Gon es va adonar que alguna cosa profunda havia nascut entre ells. S'havien fet amics veritables i es comunicaven sense utilitzar paraules. L'aventura que havien viscut aquest matí els havia unit.

Qui-Gon va notar de nou créixer la ràbia. Sabia que Obi-Wan de vegades se sentia sol, viatjant d'un costat a un altre amb algú que era molt més gran que ell. Per força, havia de trobar a faltar la companyia de nois i noies de la seva edat. Li semblava bé que hi hagués connectat tan fàcilment amb ells.

Llavors, per què se sentia tan malament?

Següent