El Rei Unit (XIV)

Anterior

14

Després d'una setmana de viatge i de tres salts fora de rumb, la superfície de bandes negres del costat nocturn de Qoribu finalment estava creixent en el finestral davanter de l'Ombra, mossegant un arc sempre creixent del sol blau verdós darrere seu. El planeta estava envoltat per un impressionant sistema d'anells i les ombres fosques de la seva penombra estaven il·luminades per l'abundància de llunes rutilants, però la mirada d'en Luke va seguir tornant-se cap al buit vellutat de més enllà, cap a unes poques estrelles brillants on la frontera txiss s'allargava com la tela d'alguna aranya fosca i mortal a la que era millor no pertorbar.

Els txiss s'enorgullien de no ser mai gent agressora. Per la seva pròpia llei, mai atacaven primer. La seva doctrina militar portava l'edicte fins i tot més lluny, decretant que un enemic havia d'atacar-los dins l'espai de l'Ascendència abans que ells responguessin. Així que en Luke no entenia com havien acabat els txiss en un conflicte fronterer quan tots dos bàndols acceptaven que la Colònia encara estava a més d'un any-llum de la frontera.

Potser la doctrina havia canviat. Després de tot, la guerra amb els yuuzhan vong havia canviat gairebé tota la resta. I en Luke sabia del seu últim viatge a les Regions Desconegudes que hi havia coses que ocorrien aquí fora que l'Aliança Galàctica encara no comprenia. El nombre de cases txiss governants s'havia reduït de nou a quatre per alguna raó desconeguda i l'Imperi de la Mà s'havia esvaït misteriosament. Així que amb certesa semblava possible que els txiss haguessin canviat la seva doctrina.

Tot i així, Luke dubtava que els txiss abandonessin el seu dogma més bàsic: la prohibició d'atacar primer. La llei havia estat en vigor durant milers d'anys i Thrawn, el Gran Almirall txiss que gairebé havia derrotat a la Nova República tot sol, havia estat exiliat de l'Ascendència per violar-la.

Per al Luke, només hi havia una conclusió lògica. La Colònia s'havia buscat sola aquest conflicte. O s'ho havia buscat Raynar.

Només la idea d'en què s'havia convertit Raynar va omplir a Luke de culpabilitat i pena. La missió de Myrkr li havia costat la vida al seu nebot Ànakin i sis joves Jedi i Raynar havia patit horriblement, sol i sense una esperança raonable de ser rescatat. Se li podia culpar per convertir-se en l'entitat que era ara?

-Va ser la guerra -va dir-li suaument la Mara des del seient del pilot. Ella va aixecar la mirada cap a la retícula d'activació de la coberta i després va mirar-lo en la secció que es va convertir en un mirall-. No ets responsable del que va passar. Bilions de bona gent es van perdre.

-Això ho sé -va dir en Luke. L'estrella blava estava ara oculta completament darrere del costat fosc de Qoribu i el sistema d'anells grocs semblava com si envoltés un planeta fantasma-. Però Raynar no està perdut. Jo podria ser capaç de portar-lo de tornada.

-Somnies en gran, Skywalker -va dir la Mara, negant amb el cap-. Però no passarà aquesta vegada. Per bé o per mal, Raynar està lligat a la Colònia. Dubto que se'ls pugui separar.

-Probablement tens raó -va dir en Luke-. Però sento que alguna cosa aquí està malament.

-Defineix malament -li va ordenar -. Té alguna cosa a veure amb Raynar?

-Potser. Em fa por quan els Jedi es converteixen en emperadors.

-La galàxia ha tingut una mala experiència amb això -va admetre la Mara-. Però Raynar és difícilment un altre Palpatine. Sembla molt preocupat pel seu, uh, poble.

-Per ara -va dir en Luke-. Però quant de temps passarà abans que el poder es converteixi en el fi en comptes del mitjà?

-Així que és la teva feina arreglar-lo? -va preguntar la Mara-. No en tenim prou del que preocupar-nos en l'Aliança Galàctica.

-La galàxia és més gran que l'Aliança Galàctica.

-I els Jedi no poden ser responsables de tota ella -va replicar la Mara.

Hi va haver un llarg silenci mentre continuaven la discussió en un nivell més profund i més íntim, tancant-se al voltant del punt de vista de l'altre, intentant comprendre'l completament, però també buscant una manera de consolidar el que semblaven ser opinions oposades. Aquests moments eren un dels pilars secrets del seu matrimoni. Ells comprenien com encaixaven junts, com cada un tenia fortaleses i perspectives que complementaven les debilitats i els punts cecs de l'altre i havien après al començament de la seva relació, durant una caminada desesperada de tres dies fugint dels imperials en un bosc ple de vornskyrs, que el seu futur sempre semblava més brillant quan es recolzaven l'un en l'altre.

Però aquesta vegada semblava que no hi havia manera de reconciliar les seves preocupacions. Els recursos Jedi ja estaven massa disseminats per intentar separar Raynar de la Colònia, fins i tot si en Luke pogués convèncer la resta del consell que això era el correcte. No obstant això, ell no podia escapar de la sensació que alguna cosa important havia desequilibrat la balança. Que els seus Cavallers Jedi estaven ocupats tapant forats de buit mentre la seva nau volava cap a un forat negre.

-La Vida era molt més simple quan simplement podíem desenfundar un sabre làser i retallar la mida del dolent -va dir en Luke.

La Mara va somriure.

-Més simple, no necessàriament més fàcil.

Ara estaven prou a prop de Qoribu com perquè les seves llunes haguessin començat a apuntar en formes acolorides, des de les motes de rutilant groc als discos de la mida d'un puny color crema. Luke va comptar vint satèl·lits diferents brillant en la penombra grisenca a cada costat de la fosca superfície del gegant gasós i la pantalla de navegació revelà altres trenta ocults en la completa foscor de l'obaga.

Luke es va obrir a la Força. Una difusa presència d'insecte cobria sis llunes diferents, totes actualment agrupades prop de la vora exterior de la penombra. La Jaina i la majoria dels altres Jedi semblaven estar en una lluna prop del centre del grup i, per a gran alleugeriment d'ell, van exhibir només un rastre de la doble presència dels Units. Però Lowbacca estava surant una mica per darrere del grup, just dins de l'obaga negra de Qoribu, espantat i sol enmig d'una massa de presències txiss.

Uns dels Jedi en el grup principal es va agitar sota el toc de la Força d'en Luke i després va estendre una abraçada de benvinguda.

Luke va reconèixer la presència d'en Jacen, però abans que pogués respondre amb el seu propi sentiment de calidesa, la veu del seu nebot ressonà dins del seu cap.

De pressa.

Jacen semblava més preocupat que alarmat i en Luke va tenir la clara impressió que les coses estaven a punt de tornar-se boges. Va aixecar una mà per apuntar cap a la lluna amb els seus Jedi, però la Mara ja estava girant el morro de l'Ombra cap allà. A ell li hauria agradat obrir un canal de salutació i contactar amb la Jaina pel comunicador, però amb certesa hauria llocs d'escolta de l'Ascendència per tot el sistema. I com menys sabessin els txiss sobre qui s'estava aproximant, millor.

-Méz ràpid. -La veu de la Saba va arribar per un canal de raig estret nau a nau que seria difícil que interceptessin els txiss. Estava a bord de l'XR808g servint com a copilot d'en Juun fins que Tarfang es recuperés-. Zento com zi elz noztrez Cavallerz Jedi z'eztiguezzin preparant per la fúria de batalla.

-Tu també ho has sentit? -va preguntar en Luke-. En Jacen?

-Zí. -La respiració va començar a fer-se més pesada i deliberada-. Zento com zi estiguessin a punt de tornar-se bojos. Deuen haver trobat una gran maldat o Tesar mai despertéz a l'Afamat.

-L'Afamat? -va repetir la Mara-. Tranquil·la, Saba. No crec que bojos signifiqui el mateix per als humans que per als barabels.

La respiració de la Saba es va fer més lenta.

-No?

-Només significa impredictibles -va dir en Luke, sorprès del poc que comprenia encara als barabels-. Una mica fora de control.

-Impredictiblez? -La veu de la Saba va tornar a la normalitat-. Quin alleujament. Aquezta no li agrada deixar de banda la zeva ment.

Fent una ganyota davant la idea d'un barabel privat de tota restricció, Luke va obrir una imatge tàctica i va trobar a un trio de fragates girant en una òrbita sense energia prop de la presència d'en Lowbacca. Estaven sent ateses per un eixam de naus de rescat, amb un escut de caces Punyents surant entre ells i les llunes ocupades pels kílliks. Surant just per sobre del sistema d'anells hi havia diversos trossos enormes de restes que li van donar al Luke molt mala sensació.

-R2, dóna'm una anàlisi de la composició d'aquests enderrocs en meitat de la força d'atac txiss.

R2-D2 trinà una apàtica acceptació i un moment després l'anàlisi va aparèixer en una inserció en la pantalla d'en Luke. Les restes eren metàl·liques, irregulars i estaven principalment buides. Trossos de naus espacials.

En Luke va començar a comentar que hi havia hagut una batalla, però es va aturar quan va sentir a un parell de peus petits colpejant la coberta de vol darrere d'ell.

-De pressa! -va cridar en Ben des de la porta-. Jacen ens necessita!

En Luke es va tornar per trobar al seu fill llançant cap endavant vestit amb la túnica del seu pijama, amb els cabells vermells encara regirats pel coixí i els ulls lleganyosos pel somni.

Luke va obrir els braços.

-Vas sentir a Jacen?

La Nanna va entrar a pas pesat en la coberta darrere seu.

-Em disculpo. Va despertar i va saltar abans que jo pogués agafar-lo. -Ella va allargar la mà, dient-li a Ben-: Torna al llit. Va ser només un somni.

Luke li va fer un gest a ella perquè esperés.

-No ho va ser. -Va pujar-lo sobre el seu genoll-. Nosaltres també el vam sentir.

La boca d'en Ben es va obrir.

-Sí?

-Sí -Va respondre en Luke-. A través de la Força.

Això va provocar un centelleig d'alarma als ulls d'en Ben.

-No passa res, Ben -va dir la Mara amb una veu tranquil·litzadora-. No hi ha res del que tenir por. Tocaves la Força tot el temps, quan eres més jove.

-Durant la guerra, ho sé. -En Ben va allargar els braços cap a la Nanna-. Vull tornar al llit.

Luke no el va aixecar cap a la droide.

-Estàs segur? Estem arribant ara a Qoribu.

La cara d'en Ben es va il·luminar breument amb delit quan va mirar cap endavant, però ràpidament es va tornar de nou cap a la Nanna.

-Encara estic cansat.

-De veritat? -En Luke va arrufar les celles per a sí mateix, però li va lliurar en Ben-. Et despertarem quan veiem a Jacen i Jaina.

-D'acord.

En Ben enterrà la seva galta a la sintecarn de l'espatlla de la Nanna i va apartar la mirada.

-Li fa por -va dir en Luke després que la droide se l'hagués emportat de la coberta de vol.

-Clarament. -La veu de la Mara era aguda, però en Luke va sentir que era només perquè estava preocupada pel Ben-. Potser pensa que la Força és la raó per la qual el seu cosí i tants altres Jedi van morir?

-Potser -va dir en Luke-. Seria agradable tenir una raó que entenguéssim.

-Però no creus que sigui això.

-Crec que no -va dir en Luke-. Quan es tracta de tota la resta, ell simplement és massa aventurer i confiat, de vegades fins i tot temerari.

Notant que el Falcó ja estava girant cap a una formació defensiva estàndard mentre que l'XR808g continuava ràpidament cap endavant, Luke va obrir un canal de raig curt cap a les dues naus.

-No tan ràpid, XR -va dir ell-. Fins que sapiguem com va ser aquesta batalla...

-Hi va haver una batalla? -va panteixar Juun.

-Comprova les teves lectures -va dir en Han des del Falcó. Quan només va rebre un silenci de mort com a resposta, va afegir-: Tens el joc de reconeixement estàndard?

-Tenim doz parellz d'electrobinocularz -els va informar la Saba, actuant com a copilot de l'XR808g-. I noméz un de nozaltrez éz prou petit per utilitzar-loz.

-Mira cap amunt -va dir la Mara al Luke mentre en Han increpava al sullustà per la seva carència-. Què és això?

En Luke va comprovar la seva pantalla tàctica i va trobar un torrent de naudards kílliks sortint de l'ombra de Qoribu. Arrufant les celles perquè no hi havia sentit de cap niu en aquesta àrea, es va girar per demanar-li a l'R2-D2 que tornés a comprovar les lectures i va trobar al petit droide inclinat contra el seu braç de la interfície, fent girar lentament la memòria intermèdia d'informació cap endavant i cap enrere en el buit. Alarmat per com semblava estar-se deteriorant el droide, Luke es va prometre que reservaria algun temps per al seu manteniment i va mirar en lloc seu pel finestral davanter.

Només li va portar un moment veure que els sensors no estaven equivocats. Un oval allargat de petites taques blanques estava apareixent en les ombres grises de la penombra del planeta, col·locant-se en posició davant de les sis llunes on Luke havia sentit als kílliks.

-Aquest no és el procediment estàndard -va dir en Juun. L'XR808g va continuar cap a les llunes kílliks-. Han d'estar nerviosos a causa de la batalla.

-Llavors què estàs fent? -va preguntar en Han-. No hauríem d'estar frenant?

-Com més aviat ens vegin, millor -va dir en Juun-. Una vegada que s'adonin que només pilotem transports, tornaran a la seva rutina de costum. Els insectes estan molt avançats. Sempre segueixen el procediment estàndard.

En Luke no estava tan segur. Es va obrir a les naudards i va sentir... res definitiu, només la mateixa incomoditat vaga que havia sentit abans que la torre s'ensorrés a Yoggoy. Sabia que la Mara també la sentia.

-Capità Juun, crec que hauries de tornar -va dir en Luke-. No podem sentir en aquests pilots en la Força.

-Té massa fe en la seva antiga bruixeria, Mestre Skywalker -va dir en Juun-. En saltar-se el bloqueig: Escapar de Yavin, el capità Solo clarament il·lustra el valor d'una aproximació confiada.

-Què et vaig dir sobre aquests vídeos històrics? -li va advertir en Han-. La Força no és només alguna religió estúpida. Aquesta cosa funciona.

-Igual que funcionen els procediments, capità Solo -va dir en Juun-. Això és pel que m'estan pagant molts crèdits. Deixeu-me fer la meva feina.

Les naudards van continuar sortint de l'obaga, reunint-se en una paret de taronja giratòria i rutilant entre ells i les llunes kílliks. L'XR808g va accelerar.

-Capità Juun, crec que has de reconsiderar-ho. -Encara que en Luke va parlar més forçadament, va resistir la temptació de dir-li a la Saba que es fes amb el control de l'XR808g. Els Jedi podien haver desenvolupat una tendència brutal durant la guerra, però encara es paraven abans de fomentar l'amotinament-. Després de l'atac a Yoggoy...

-Quin atac? -va preguntar Juun.

-L'edifici que es va ensorrar -va dir la Saba amb veu rasposa.

-Però això es va determinar que va ser un accident.

-No ho vam determinar nosaltres, no ho va ser -va respondre en Han.

Els llums de posició de l'XR808g van començar a centellejar en un antic codi de parpelleig. Luke va mirar a la seva pantalla, però en comptes de la traducció que esperava, només va trobar la tempesta de punts de les naudards que s'aproximaven.

-R2!

L'R2-D2 va emetre un sorprès so d'un cop fort i llavors trinà una pregunta curta.

-El Codi de parpelleig de l'XR, això és el que passa! -va dir en Luke-. Què hi ha d'una traducció?

L'R2 cantussejà cansadament i la traducció va començar a aparèixer a la pantalla:.

Aquí l'XR808g, nau insígnia de Comercial JuunTaar, amb dues naus germanes portant subministraments per als guerrers Jedi. Si us plau, assenyalin la seva intenció de proporcionar una escorta segura.

-Comercial JuunTaar? -es va queixar en Han pel comunicador-. Nau insígnia? No vaig pensar que els sullustans tinguessin tanta imaginació.

En Luke va tornar a mirar a l'R2-D2.

-Alguna resposta dels kílliks?

R2-D2 trinà un agut no.

Les naudards van començar a fluir cap a l'XR808g, vessant una franja de flames de coet taronja a través de l'ombra de Qoribu.

-Juun, surt d'aquí ara! -La veu d'en Han va fer que els altaveus del comunicador espeteguessin-. Hora de tallar i córrer... o estàs acomiadat!

En Juun ja estava donant la volta, però les naudards van usar un esclat de velocitat i van sortir disparades per recórrer els últims quilòmetres en un parpelleig, embolicant l'XR808g en un núvol giratori de llums de coets i cascos amb forma d'estelles. Luke va sentir un pic sobtat en la por del sullustà i en la fúria de la barabel i llavors esclats de llum platejada van començar aparèixer al voltant del transport.

La veu d'en Juun va arribar pel canal d'emergències d'amenaça-S.

-Urgent, Urgent. -La seva veu estava aterrida però sensata-. Aquí el capità Jae Juun de l'XR808g sol·licitant assistència immediata. Estem sent atacats just als afores de Qoribu en el sistema Gyuel, coordenades...

-Ja n'hi ha prou de procediments! -va dir en Han pel comunicador normal-. Coneixem la situació.

-Rebut -va dir en Juun. El canal va cruixir quan els escuts de l'XR808g van caure i llavors el comunicador va esclatar en un rugit continu i profund-. Uh, acabem de perdre els nostres motors. Sol·licitem una actualització del pla.

-Estaré alà en un minut -va dir en -. Només agafa't fort.

-Reb...

El senyal es va desintegrar en una sèrie de cops forts i el Falcó va sortir disparat cap endavant.

-Nosaltres es encarregarem d'això, Ombra -va dir la Leia-. Quedeu-vos aquí i cobriu la nostra cua.

-Per què no cobriu vosaltres la nostra? -va suggerir la Mara-. Esteu millor armats.

-Perquè l'Ombra té unitats de motor de classe iot -va dir en Han-. Si us agafeu en aquest transport, us portarà una setmana posar-vos en moviment.

-Aquí ens has enxampat -va admetre la Mara.

Els canons làser de l'XR808g van començar a disparar indiscriminadament, fent esclatar franges senceres de naudards, i la fúria que la Saba havia estat abocant en l'agrupament de batalla es va tornar alegria de la caça.

-Anem a entrar -va dir la Leia-. Només mantingueu calents els vostres motors d'ions. Podríem haver de fotre el camp d'aquí amb presses.

-Rebut. -En Luke estava just tan preocupat pel Han i la Leia com ho estava pel Juun i la Saba. El Falcó guardava un cop de puny poderós i presumia d'uns escuts de grau militar, però la seva llegendària velocitat no estaria disponible si estava sent arrossegant a un transport gairebé tan gran com ell-. Només sigueu tan ràpids com pugueu.

-Comprova això -va dir la Mara-. Crec que els esteu espantant.

Luke va mirar a la seva pantalla tàctica i va veure que les naudards s'estaven allunyant de l'XR808g, deixant-li al Falcó un camí clar per rescatar a Juun i a Tarfang.

-Potser aquests oncles no són tan homicides com pensàvem -va dir en Luke-. Podria ser això un problema de comunicacions?

-No va ser un problema de comunicacions quan aquella torre va caure -va dir la Mara-. I no m'agrada la manera en què sento en aquests pilots de naudard.

-Foscos -va estar d'acord en Luke-. Com si s'estiguessin ocultant en la Força.

Les naudards van girar en un arc i van començar una acceleració ferotge en un curs oposat al del Falcó, de tornada cap a la negror total de l'obaga de Qoribu.

-De segur que tenen pressa -va dir en Luke.

Va canviar les escales, buscant algun signe que els txiss s'estiguessin movent contra els kílliks o que els kílliks s'estiguessin reunint per un assalt contra els txiss. Tot semblava tranquil en tots dos fronts. L'eixam de naudards es va separar en dos grups, amb un accelerant al doble de la velocitat de l'altre.

-No sabia que els coets de metà poguessin proporcionar tanta acceleració -va dir la Mara-. Res d'això té sentit.

R2-D2 va xiular i llavors va fer aparèixer un missatge a les seves pantalles.

Aquests kílliks estan pilotant coets d'hidrogen.

Per quan el raig tractor del Falcó havia subjectat a l'XR808g, un forat de dos quilòmetres s'havia obert entre els dos grups de naudards. Els eixams van continuar accelerant cap a l'obaga del planeta fins que el més ràpid va sobrepassar a l'Ombra i llavors tots dos grups van girar i van venir disparant per a un atac pel flanc.

-Doneu-vos pressa! -va advertir Luke-. Estan tornant a per nosaltres.

-Els veig -va replicar tranquil·lament la Leia-. Gràcies.

El Falcó va començar a accelerar, però difícilment amb la seva velocitat de costum. Estava arrossegant l'XR808g, tirant d'ell lentament perquè els dos transports eren de mida semblant. Luke sabia que treballar més ràpidament significava arriscar-se a què la subjecció del raig tractor... o estavellar l'avariat contra el Falcó.

Les naudards van continuar acostant-se i ràpidament es va fer aparent que el Falcó no podia superar-les en velocitat sense deixar a la deriva l'XR808g. Luke va començar a suggerir que deixessin que Juun i Saba fossin EV de manera que l'Ombra els recollís en el camí de passada, però el lent eixam es va aturar de cop i volta i va començar a formar una paret entre l'Ombra i el Falcó. El segon eixam més ràpid va continuar perseguint l'Ombra des del darrere.

-Això no té bona pinta -va dir la Mara-. R2, comença a traçar vectors d'escapament.

El droide trinà una acceptació i es va posar a treballar.

-Ens van atreure cap al seu interior -va dir la Mara-. Estic avergonyida.

-Tindran molts problemes per agafar-nos -va dir en Luke-. El que vull saber és per què.

Aquesta era la qüestió que tenia en ment mentre s'obria cap a Jacen i Jaina en la Força. Raynar havia estat poc disposat, o havia estat incapaç, de discutir honestament l'atac Yoggoy, però en Luke estava segur que la seva neboda i el seu nebot demostrarien ser molt més oberts.

En resposta, va rebre només una impressió de confusió.

-La mateixa història que a Yoggoy -va observar la Mara-. Ningú sap res.

R2-D2 trinà un anunci. L'Ombra no tenia suficient velocitat actual per escapar il·lesa. No importava cap a on es tornessin, l'eixam ràpid tindria una finestra de trenta segons per atacar. I això assumint que l'Ombra no patís cap dany en les seves unitats de motors.

La veu de la Nanna va arribar per l'intercomunicador.

-Porto a Ben fins a la badia d'atracada?

-Encara no -va dir la Mara.

-Realment crec que vostè hauria d'agafar a Ben i fugir a l'InvisibleX, Mestra Skywalker -va insistir la droide-. Les possibilitats de supervivència de l'Ombra són...

-Estic segura -va grunyir la Mara. La seva mirada va lliscar per la coberta lliure cap al Luke-. Oi?

-Veritat -va dir en Luke. Havien assajat just aquesta situació moltes vegades-. Estem bé.

Tancant la seva ment a distraccions externes, Luke va començar un exercici de concentració, inhalant a través del nas, omplint el diafragma del seu ventre amb l'aire i després exhalant lentament a través de la seva boca. Tot just va sentir estremir-se l'Ombra quan la primera naudard començà a cosir els seus escuts amb boles de primitius explosius químics i quan la veu d'en Han va arribar pel comunicador, va sentir les paraules només amb les orelles.

-Per Què no esteu en un vector d'escapament? S'ha quedat R2 altra vegada en blanc?

-negatiu A això -va respondre Mara. Va baixar els canons làser de l'Ombra i va començar a disparar indiscriminadament al núvol de naudards giratori-. Estem bé.

-No sembla que estigueu bé -va dir en Han-. Deixarem anar l'XR i donarem la volta...

-Negatiu! -li va etzibar la Mara-. Fes això i mai ens lliurarem d'aquesta plaga. Segueix endavant... i no miris enrere. Luke té un truc a la màniga.

-Rebut. -Aquesta vegada va ser la Leia-. Si esteu segurs.

-Estem segurs. -La Mara va tancar el canal i llavors, quan el sotrac de l'Ombra es va fer pitjor, va afegir-. Crec.

En Luke estava segur. Per llavors, s'havia obert molt a la Força i ella s'estava abocant dins seu des de totes bandes, omplint-lo amb una tempesta de poder, imbuint tot el seu cos amb la seva energia.

Un esclat va sonar a la badia de màquines quan un circuit d'energia es va sobrecarregar i llavors les llums es van enfosquir quan l'R2-D2 va redistribuir l'energia de l'escut. En Luke va sentir un augment d'ansietat en la Mara, però ho va deixar de costat de manera que pogués concentrar-se en la tasca que tenia davant seu. Va formar una imatge imaginària de l'exterior de l'Ombra i llavors la va expandir en la Força, movent-la des de la seva ment fins a la cabina.

La Mara es va tornar i va inspeccionar acuradament la imatge.

-Sembla bona -va dir llavors.

En Luke va continuar augmentant la imatge, estenent-la fins a cada cantonada de la nau, prenent-se el seu temps per absorbir els atributs que formaven la signatura de sensor de l'Ombra. Va començar a cansar-se, però va ignorar la seva fatiga i va expandir la il·lusió fins que va cobrir tota la nau com una pell imaginària.

Un altre esclat va sonar a la badia de màquines. Aquesta vegada, abans que l'R2-D2 pogués redistribuir l'energia, el so va ser seguit pels cops ofegats de diversos impactes en el casc. La Mara va prémer l'alerta de col·lisió, tancant totes les portes hermètiques i activant els sistemes de parada de pèrdues de pressió, i llavors va parlar per l'intercomunicador.

-Nanna, posa-li el seu vestit de buit.

-Això ja ho he fet -va respondre la droide-. Estem esperant ara en el lloc d'evacuació. Potser vostè hauria de venir...

-Nanna, s'ha curtcircuitat! -va dir la veu d'en Ben-. Estem bé. Papà ja ho va dir!

Intentant no distreure's pel seu fill, o pel sotrac que creixia constantment l'allau d'atacs de les naudards, Luke va portar a la seva ment una altra imatge de l'Ombra, aquest cop amb una aparença negra i clapada d'estrelles que s'assemblava al buit de l'espai profund. En lloc d'absorbir la signatura de sensor de la nau, però, la va cobrir amb una capa de fred buit.

Una vegada que les pells fictícies van estar al seu lloc, ell les va ajustar acuradament, arrossegant la imatge per ocultar-la amb força contra el casc aquí i empenyent la falsa una mica cap a fora més enllà. L'esforç de mantenir les dues il·lusions començà a esgotar l'energia que corria a través d'ell, de manera que en Luke es va obrir completament, utilitzant la seva por per la vida d'en Ben, la seva fúria contra els insectes que l'estaven amenaçant, per atreure més a la Força fins a ell mateix. Cada centímetre del seu cos va començar a irritar-se amb la seva fiblada i una feble aura es va elevar de la seva pell.

Un tercer esclat va sonar des de la badia de màquines.

-Què hi ha d'aquest esquer, Skywalker? -va preguntar la Mara-. Els nostres escuts no poden rebre...

En Luke va alliberar la pell exterior.

-Vinga!

La Mara va empènyer els impulsors fins a la sobrecàrrega i després, mig segon després, va apagar els motors. L'Ombra va lliscar fora del seu doble i, encara oculta per l'aparença que en Luke havia construït, es va allunyar tranquil·lament de la il·lusió de la Força.

El sotrac es va aturar. En Luke va continuar mantenint les dues il·lusions, amb la Força abocant-hi com si fos foc, cremant-li més ferotgement cada moment que passava. Estava extraient més energia de la que el seu cos estava condicionat per a suportar, cremant-se literalment des de dins. No era realment un acte del Costat Fosc (per a un Jedi modern, el Costat Fosc era més una qüestió d'intencions més que d'accions), però ho sentia d'aquesta manera. Segons la Mara, això era el que li havia passat a Palpatine i en Luke la creia. Podia sentir envellir-se, amb les seves cèl·lules debilitant-se, amb les membranes tornant-se primes i el citoplasma brillant, amb el nucli fent-se trossos.

L'aire al seu voltant va començar a espurnejar amb estàtica.

R2-D2 va estendre un extintor d'incendis i es va dirigir cap al Luke, xisclant d'alarma.

-No passa res, R2! -va dir la Mara-. Ell sap fins on pot forçar-lo. No començarà a cremar.

Això espero, va afegir silenciosament.

A la pantalla tàctica d'en Luke, l'Ombra fictícia (l'autèntica no era visible ni tan sols en els seus propis sensors), estava girant lentament cap a la part inferior de la pantalla, encara envoltada per un núvol de naudards atacants. Un petit marcador estava comptant els segons que quedaven fins que l'Ombra oculta per la Força estigués prou lluny de les naudards per reencendre els motors i fugir. De la manera en què en Luke estava patint, trenta segons semblaven una eternitat.

-Estem portant a Juun i la Saba a bord ara -va dir la Leia. La seva veu era plena de la preocupació que en Luke sentia a la Força-. Necessiteu ajuda?

No van poder respondre per por que les naudards s'adonessin de les ones del comunicador i descobrissin l'autèntica posició de l'Ombra. En el seu lloc, la Mara es va obrir a la Leia a través de la Força, intentant assegurar-li que tot estava bé. Tot i que el missatge hauria estat més clar venint d'en Luke, el cos d'ell estava començant a tremolar i a deixar anar espurnes i ell necessitava tota la seva concentració només per lluitar contra el cansament.

L'XR808g va començar a allunyar-se del Falcó a la pantalla tàctica i els Solo van començar un gir en escombrat de tornada cap a la «batalla». Luke va sentir que la Mara protestava a través de la Força, però el Falcó només va començar a assolir velocitat. La Leia estava enfadada amb ells per intentar ser herois. La situació no era tan dolenta.

-Maleïda sigui! -maleí la Mara-. Aquesta...

-Maammmmaaaa! -va cridar en Ben, traient el cap per la cantonada. Portava posat el seu vestit de buit, amb la pantalla del casc obert-. El pare diu que se suposa que no hem de dir maleïda sigui.

-El teu pare té raó -va dir la Mara-. No se suposa que estaves en el teu lloc d'evacuació amb la Nanna?

-Ho estàvem, però llavors les tremolors van parar i... -La mirada d'en Ben es va moure cap a la forma brillant i angoixada d'en Luke i els seus ulls es van obrir molt per l'horror-. Què li passa al pare?

-Res. T'ho explicaré després. -La Mara va activar l'intercomunicador-. Nanna...

La droide va aparèixer darrere d'en Ben.

-Amo Ben! -ella el va agafar en braços i es va retirar cap a la part posterior-. El procediment no ha acabat fins que sentim el senyal de tot net.

La pell d'en Luke estava tan seca com un llac de Tatooine i petits halos de llum daurada estaven començant a aparèixer en les puntes dels seus dits. El Falcó estava dirigint-se directament i accelerant cap a les naudards. El marcador de la pantalla tàctica mostrava tres segons, dos...

La Mara va tornar a connectar els motors subllum. En Luke va deixar caure les il·lusions i es va ensorrar a la seva cadira, amb la pell coent-li i els pèls de punta mentre que l'última energia de la Força deixava el seu cos.

La veu d'en Han va arribar immediatament pel comunicador.

-Què dimonis? -El Falcó va fer un gir tancat per allunyar-se de les confoses naudards-. Simplement tele...

-No et vaig dir que no miressis enrere? -li va preguntar la Mara, amb la seva veu sent encara la d'una mare reprovadora-. Ara col·loca't darrera nostre i queda't aquí.

-Uh, és clar. -En Han va sonar més confós pel to d'ella del que ho havia estat pel sobtat canvi en la localització de l'Ombra-. El que tu diguis.

El comunicador va quedar en silenci i la Mara va deixar escapar l'alè.

-Chubba. No em diguis que acabo de parlar-li al Han com si fos un...

-No passa res -va assegurar-li en Luke-. En el seu cor, de tota manera és només un nen gran.

Ella va activar una secció de mirall i va mirar cap a ell.

-Com et sents?

-Com si hagués agafat un cable d'alta tensió -va dir ell-. Per què és això molt més difícil que empènyer un destructor estel·lar d'un costat a un altre?

La Mara va somriure.

-Només no em deixis la coberta de vol feta un fàstic.

Sentint-se en perill de fer justament això, en Luke va començar a aixecar-se. I llavors va veure una espurna de si mateix en la secció emmirallada de la coberta. La seva cara estava inflada i arrugada, la seva pell citrina i seca, els seus ulls enfonsats i amb bosses i rivetejats de vermell. Estava començant a assemblar-se a Palpatine.

Ni de lluny, li va assegurar la Mara a través de la Força.

-Però descansa una mica -va dir ella en alt-. Si forces aquesta cosa massa, no hi ha manera de dir què podria passar.

Següent