El Rei Unit (XXXII)

Anterior

32

Una fletxa llarga i daurada es corbava al cor de la pantalla hologràfica del control de vol, seguint la ruta d'un esquif robat de l'hangar de reparacions fins a la seva actual localització en la vora del pou gravitatori d'Ossus. La manera temerària en la qual l'esquif havia travessat la zona d'aproximació de l'espaiport principal suggeria que la pilot havia estat ansiosa per anar-se'n de l'acadèmia Jedi tan ràpidament com fos possible. Però en Luke ja havia sabut això. Als fugats els agradava moure's de pressa.

-Trenta segons abans que pugui saltar -va informar un controlador de vol. Un bith de cap gran amb un auricular pel qual es transmetien dades en una orella, estava assegut en una de la mitja dotzena de llocs de control que envoltaven la pantalla hologràfica-. Encara no accepta el nostre senyal.

-Segueix intentant-ho -va dir en Luke. Podia sentir l'ansietat dels pilots dels XJ3 que seguien l'esquif, un parell de joves Cavallers Jedi volant en la seva primera rotació de seguretat. Els preocupava que haguessin de fer-lo esclatar a l'espai-. Sabem ja si ella té companyia?

-No amb seguretat -va dir la supervisora ​​del bith, una dona durosiana de pell blava anomenada Orame. Ella va anar fins a un terminal buit i va prémer unes quantes tecles. Una imatge de vídeo de seguretat de l'hangar de reparacions va aparèixer a la base de la pantalla de control de vol-. Però vam trobar això.

La imatge mostrava a Alema Rar caminant a grans passos a través de l'enfosquida badia de reparacions, amb dues caixes de menjar surant per l'aire davant d'ella.

-Creiem que aquesta ombra...

-Augmenta les caixes -va dir la Mara. Juntament amb Han, Leia i diversos altres, havia acompanyat al Luke des del pis de l'hangar tan aviat com l'esquif robat va creuar com un llamp fins al cel-. Mostra una etiqueta, si pots.

La durosiana va introduir una ordre i la caixa de cartró va omplir la imatge.

-Gel de carn nutrofit -va llegir la Mara.

-Està robant a Gorog! -va cridar en Ben.

La trajectòria de l'esquif va començar a anivellar-se mentre l'Alema es preparava per entrar a l'hiperespai. Els pilots dels XJ3 van trucar demanant permís per obrir foc i en Luke es va obrir a ells en la Força, urgint-los a evitar neutralitzar la nau.

-Permís concedit -va dir l'Orame pel canal del comunicador-. Obrin foc.

Els pilots van dubtar.

-Però...

-Heu sentit l'ordre -va dir en Luke, encara obrint-se als pilots a través de la Força, urgint-los a què deixessin anar l'esquif-. Obriu foc.

La trajectòria de l'esquif va començar a entrecreuar-se i tentinejar mentre començava les maniobres evasives.

-S'està escapant! -va cridar en Ben-. Atura-la!

-Han de vigilar, Ben -va dir la Mara amablement-. O podrien ferir la Gorog.

En Ben ho considerà, després va sospirar i va agafar la seva mà.

-Deixeu-les anar. No crec que la Gorog volgués quedar-se de totes maneres.

La trajectòria de l'esquif va aconseguir arribar a la vora del pou gravitatori d'Ossus i es va esvair. El controlador de vol informà que l'esquif robat havia entrat a l'hiperespai.

En Han va deixar escapar un sospir d'alleujament.

-Just a tem...

-Ara no -el va interrompre en Luke, aixecant la mà per silenciar-lo. Ell es va girar cap a Ben-. Com sabies que la Gorog no volia quedar-se? Encara la sents en la teva ment?

En Ben va tancar els ulls i llavors va assentir.

-D'alguna manera. Ella vol que jo sigui feliç.

En Luke va sentir que la seva pròpia consternació es reflectia en la Mara. Si en Ben romania en contacte amb la Gorog després que ella hagués entrat en l'hiperespai, només podia ser a través de la Voluntat de la Colònia. Ell era en part un enllaçat. Un enllaçat del Niu Fosc.

La Mara havia arribat a la mateixa conclusió. En Luke podia sentir l'alarma i la fúria d'ella a través de la Força i ella es va adonar tan ràpidament com ell que no podien discutir els seus plans davant del seu fill.

-Ben, potser la Nanna pugui portar-te al menjador dels pilots perquè agafis uns fizzer -va dir la Mara-. Nosaltres hem de discutir algunes coses i després ens reunirem amb tu allà abans que marxem.

Ben no va fer cap moviment cap a la porta, on la Nanna i C-3PO estaven esperant.

En Luke va arrufar les celles.

-Ben, estic segur que has sentit a la teva mare.

En Ben va assentir.

-La vaig sentir. Però per què m'he de quedar a Ossus? -Sense esperar una resposta, es va girar cap a Han-. Hi haurà una altra guerra?

Han va fer una ganyota.

-No si podem evitar-ho, nen -va dir llavors.

-I per descomptat no en aquesta part de la galàxia -va afegir la Mara-. Per què et preocupa això?

-Perquè això és el que feu quan hi ha una guerra -va dir en Ben-. Simplement em deixeu en algun lloc amb els mestres Tionne i Solusar i després mai torneu a visitar-me.

L'acusació va colpejar al cor d'en Luke com una punxada i ell va sentir que la Mara també feia una ganyota de dolor. Ells sovint es preguntaven quant havia de veure l'ansietat de la separació que en Ben havia sofert durant la guerra amb els yuuzhan vong amb la seva negació a utilitzar la Força i en Ben sabia que aquesta queixa en particular tenia un efecte sobre ells.

Fins i tot així, la Mara es negava a què la manipulés algú de vuit anys.

-No exageris, Ben. Havíem de mantenir-te fora de perill i saps que anàvem a veure't cada vegada que podíem.

-A més, no trigaran tant aquesta vegada -va dir en Jacen, sortint de darrera d'en Han i la Leia-. No hi haurà una guerra.

En Ben va arrufar les celles.

-Com saps això?

-Ho sé. -Jacen va mostrar un somriure tort estil Solo-. Confia en mi.

Luke va sentir una sobtada inquietud en la Mara i encara que els ulls d'ella romanien fixos en Ben, ell va sentir que els seus pensaments estaven fixos en Jacen.

-A més, no vas a estar sol -va afegir en Jacen-. Jo també seré aquí.

-No tornaràs? -va preguntar en Ben.

-Encara no. Als mestres els preocupa que alguns de nosaltres hàgim passat ja massa temps amb els kílliks.

-Digues-m'ho a mi -va respondre en Ben posant els ulls en blanc.

-Així que potser tu i jo podríem passar l'estona junts. -Jacen mirà la Mara-. Si a la teva mare li sembla bé.

-I tant. -La Mara va respondre sense dubtar de boques per fora, però en Luke va detectar només un rastre d'aprensió, com si ella no confiés completament en el «nou i millorat» Jacen-. Mentre el Mestre Solusar cregui que en Ben es manté al dia amb els deures de l'escola...

-No hi ha problema! -El somriure d'en Ben era tan ampla com la d'un hutt-. El col·legi és fàcil.

-I mentre obeeixis als Mestres Tionne i Solusar -li va advertir sa mare -. I tampoc res de guardar secrets a la Nanna.

-Ja no puc fer-ho -va dir en Ben-. El pare li va alterar el programa.

-Bé. -Jacen va agafar la mà d'en Ben i es va dirigir cap a la porta-. Per què no agafem ara aquests fizzers?

-Puc prendre kyleme? -va preguntar en Ben sense mirar enrere-. Un mida Blau Gegant?

Tan aviat com van estar fora de l'abast per escoltar la conversa, en Han va parlar.

-Jacen té un talent natural per als nens. Qui ho hauria dit.

-És la seva empatia -va dir la Leia-. M'alegro de veure que està intacta.

La Leia no va dir el que en Luke sabia que ella estava pensant: que després de la guerra, després de tot el que Jacen havia patit a mans de la Vergere i dels yuuzhan vong, li sorprenia que li quedés cap empatia.

Luke es va girar cap al Han.

-Perdona per interrompre't abans, però no sabem quant seria capaç d'aconseguir el Niu Fosc de la ment d'en Ben.

-No et preocupis -va dir en Han-. Em vaig deixar portar una mica quan vaig veure com de bé que estava funcionant el pla.

-No sé per què et sorprens -va dir la Leia-. Alema encara és una Jedi. Una vegada que la Cilghal la va deixar recuperar la consciència, mai hi va haver cap dubte que podria escapar. La part arriscada serà seguir-la.

-Com vau saber quina nau robaria? -va preguntar la Mara.

-No ho sabíem -va dir la Leia-. Les encuquem totes.

-Parlant de cuques, serà millor que marxem -va dir en Han-. El transmissor només té un abast subespacial de cinquanta anys llum. No podem estar massa lluny quan l'Alema arribi a l'espai de la Colònia o ens quedarem encallats preguntant-nos on va anar.

En Luke va seguir al Han i els altres cap a la porta. La seva intenció era seguir a l'Alema fins al centre del Niu Fosc, després minar la seva influència sobre la Colònia eliminant a Welk i, assumint que hagués sobreviscut a l'Accident, la Lomi Plo. La Cilghal i en Jacen estaven convençuts que almenys Welk havia sobreviscut. I que un Jedi Fosc liderava ara les Gorog d'una manera molt semblant a com Raynar liderava als Unu. D'alguna marea era un pla despietat, especialment per la manera en què posava en perill la vida de l'Alema sense el seu consentiment. Però al Luke li semblava que era consistent amb la naturalesa dels propis Jedi moderns. La guerra amb els yuuzhan vong li havia ensenyat als Jedi la insensatesa de valorar els sentiments per sobre de l'efectivitat i la saviesa de colpejar ràpidament i ferotgement al cor del problema. De vegades, en Luke es preguntava si aquesta no era una lliçó que els Jedi havien après massa bé. Si en derrotar els seus enemics no s'havien tornat una mica massa com ells.

A la porta, Han es va donar de cap amb un home baix i desmanegat amb una cara molt tatuada i un pèl blau regirat. Sense disculpar-se per la col·lisió, o fins i tot sense semblar adonar-se'n, el nouvingut el va empènyer per passar més enllà d'en Han i es va aturar davant d'en Luke. R2-D2 el seguia de prop.

-Aquí esteu -va dir l'home-. Us he estat buscant per tot arreu.

-No entenc per què, Ghent -va dir la Mara-. Et vam dir que ens anàvem per assumptes Jedi.

Ghent arrufà les celles.

-M'ho vau dir?

-Diverses vegades. -En Luke va veure a Han donar-se copets al canell impacientment-. I hem d'anar-nos aviat.

-Oh. -Els ulls d'en Ghent van baixar i després es va tirar cap enrere en direcció cap a R2-D2-. Suposo que això pot esperar.

-Què pot esperar? -va preguntar la Leia. En Luke li havia explicat allò de l'holo ocult en el sector aïllat a la memòria de l'R2-D2 i estava tan ansiosa com ell per descobrir més sobre la dona misteriosa-. Vas trobar alguna cosa?

Ghent negà amb el cap.

-Només són uns quants segons d'holo que vaig aconseguir recol·locar abans que s'activés una porta de seguretat. El que volia preguntar era si podia...

-Un holo de què? -va preguntar en Luke-. Una dona d'ulls marrons?

-Exacte -va dir en Ghent-. Però realment no és molt. Si puc...

-Pots ensenyar-nos-ho? -La Leia sonava fins i tot més excitada del que se sentia Luke-. Abans que marxem?

Ghent arrufà les celles.

-I tant.

Es va fer un incòmode silenci mentre Luke i els altres esperaven.

-Ghent, volem veure l'holo -va dir la Mara-. Ara. Com ha dit en Luke, no tenim gaire temps.

Ghent va aixecar una cella.

-Oh.

Es va agenollar i inserí la connexió d'un escàner de diagnòstics casolà en una de les entrades de dades de l'R2-D2 i llavors va teclejar ràpidament una ordre.

-Mostra'ls-hi.

R2-D2 va fer una objecció i en Han va grunyir i va mirar el seu crono.

-No em facis barrejar altra vegada les teves taules de sectors -li va advertir en Ghent-. Aquesta vegada, no les restauraré.

R2-D2 va deixar escapar un trinat llarg i descendent i llavors va activar el seu holoprojector.

La imatge de la mida d'una mà de la mateixa dona d'ulls marrons que en Luke havia vist abans va aparèixer al terra de la sala de control. Semblava estar sola, mirant de front a algú fora de l'holograma.

-Ha vingut a veure't l'Ànakin? -va preguntar una veu masculina.

-Espera un minut -va dir en Han-. Aquest paio em sona familiar.

-Hauria -va replicar en Luke. La veu era molt més jove que quan ells l'havien conegut, però no hi havia error possible en la seva claredat i ressonància-. Aquest és Obi-Wan Kenobi.

En Ghent va prémer una tecla en el seu escàner de diagnòstics, detenint l'holo.

-Voleu veure això o no?

-I tant. Ho sentim -va dir la Leia-. Si us plau, continua.

En Ghent va tornar a prémer la tecla i R2-D2 va començar l'holo des del principi.

-Ha vingut a veure't l'Ànakin? -va preguntar la veu de l'Obi-Wan.

-Diverses vegades. -La dona va somriure i després va dir-: Em vaig alegrar tant de sentir que va ser acceptat en el Consell Jedi.

-Ho sé. -Obi-Wan va entrar caminant en l'holograma, portant una capa Jedi amb la caputxa baixada. Encara era jove, amb una barba castanya clara i una cara sense arrugues-. S'ho mereix. És impacient, tossut i molt tossut, però realment dotat.

Tots dos van riure i llavors va parlar la dona.

-No ets aquí només per dir hola. Alguna cosa va malament, oi?

La cara de l'Obi-Wan es va posar seriosa.

-Hauries de ser una Jedi, Padmé.

El nom va enviar una descàrrega elèctrica d'excitació a través d'en Luke. I va poder sentir que li havia fet el mateix a la Leia.

-No ets molt bo ocultant els teus sentiments -va dir la Padmé.

Obi-Wan va assentir.

-És l'Ànakin. S'està tornant taciturn i aïllat. -La seva holoimatge es mig girà-. Se li ha posat en una posició difícil com a representant del Canceller, però crec que és més que això. -La imatge es va tornar de nou cap a Padmé-. Esperava que pogués haver parlat amb tu.

L'expressió de la Padmé, almenys el que es podia veure d'ella en la petita imatge hologràfica, va romandre neutral.

-Per què parlaria amb mi sobre el seu treball?

Obi-Wan la va estudiar durant un moment.

-Tampoc cap de vosaltres és molt bo amagant els seus sentiments.

Padmé va arrufar les celles.

-No em miris així.

Obi-Wan va continuar mirant-la de la mateixa manera.

-Sé el que ell sent per tu.

Padmé es va apartar.

-Què et va dir?

-Res -va respondre l'Obi-Wan-. No va haver de fer-ho.

La cara de la Padmé es va enfonsar i ella es va girar i va caminar fins a sortir de l'holograma.

-No sé de què estàs parlant.

-Us conec als dos massa bé. -Obi-Wan la va seguir fora de la imatge-. Puc veure que els dos esteu enamorats.

No hi va haver resposta i l'holograma va acabar.

En Luke va poder veure que en Han es mossegava la llengua, forçant-se a romandre pacient mentre la distància entre ells i l'esquif de l'Alema creixia, però això era important. Si més no per a ell i per a la Leia.

-Això és tot? -va preguntar en Luke.

Ghent va assentir i li va donar uns copets a la cúpula platejada de l'R2-D2.

-R2 m'està bloquejant. Quan faig saltar una porta de seguretat, ell encripta la resta de les dades.

R2-D2 va xiular una objecció.

-No et correspon a tu decidir què és bo per a l'amo Luke -va dir C-3PO- només ets un droide.

R2-D2 trinà una resposta enfadada.

-No, jo no sé els secrets que guardes -va respondre C-3PO-. I si els sabés, els hi diria a l'amo Luke instantàniament.

R2-D2 va respondre amb un brunzit baix i com si absorbís alguna cosa.

Luke va arrufar les celles davant l'intercanvi, però es va tornar cap a Ghent.

-Mira. Tenim al voltant de dos minuts abans que haguem de sortir. Hi ha alguna manera de veure la resta ara sense la cooperació de l'R2?

Ghent sospirà.

-És clar. -Va treure el seu escàner del connector d'entrada de dades de l'R2-D2-. Tot el que he de fer és sobreescriure els seus sectors de personalitat...

La resta de l'explicació d'en Ghent es va perdre entre els grinyols d'objecció de l'R2-D2.

-No esperis que jo tradueixi això -va dir C-3PO-. Això és el que li passa als droides arrogants com tu. Suggereixo que facis efectiva la teva cooperació immediatament.

R2-D2 trinà una trista negació.

Luke va mirar al droide.

-Vull dir sense un esborrat de personalitat -va preguntar llavors.

-No en dos minuts... i potser no en aquesta vida -va dir en Ghent-. Aquest droide no ha tingut un esborrat de memòria en dècades. Els seus circuits són un enorme error de personalitat.

-Això ho sé -va dir en Luke-. Què hi ha de l'spyware?

Ghent semblà confús.

-Spyware?

-L'spyware que m'està evitant accedir en aquestes memòries. -En Luke estava perdent la paciència amb el programador-. Les memòries relatives a la dona que acabem de veure?

-Oh, aquest spyware -va dir en Ghent-. No n'hi ha cap.

-No n'hi ha? -Luke arrufà el gest-. Llavors com resulta que R2 no em dóna accés?

Ghent sospirà, sonant tan exasperat com se sentia ell.

-Això és el que estic intentant explicar-te...

-Potser ho puguis explicar de camí al menjador dels pilots -el va interrompre la Mara. Ella els va fer un gest cap a la porta-. Podem acabar de parlar pel camí. Encara tenim una twi'lek a la qual atrapar, us en recordeu?

-Correcte.

Luke estava tan excitat per l'holograma que havia deixat que això eclipsés la missió durant un moment. L'Ànakin, el seu pare, havia estat enamorat d'una bella dona anomenada Padmé. I Padmé no semblava tan diferent de la Leia. Finalment coneixia el nom de la seva mare? Podia sentir que la Leia pensava que era així, però ella tenia massa por de dir-ho en veu alta. Igual que ell.

Luke va caminar al costat d'en Ghent.

-Estaves explicant perquè R2 no em deixa accedir en aquestes memòries?

-Perquè creu que t'està protegint -va dir en Ghent-. És un droide molt tossut.

-Però pots envoltar això, oi? -va preguntar la Leia-. T'he vist piratejar codis en unitats molt més sofisticades que les de l'R2.

Ghent es va girar i va mirar la Leia com si ella hagués preguntat pel nom de l'última noia amb la qual havia intentat lligar en una cantina. Elles mai li deien els seus noms.

-No -va dir ell-. Les unitats R2 van ser dissenyades per als estàndards militars. Això significa que els seus protocols de seguretat destruiran les dades abans de deixar que caiguin en mans no autoritzades. Si intentes forçar l'accés, una porta dia del judici final reformatejarà tot el xip de memòria.

-I no hi ha manera de sobrepassar aquesta seguretat sense esborrar primer la personalitat de l'R2? -va preguntar en Luke.

-Jo no he dit això -va dir en Ghent-. Hi ha una manera... però hauríeu d'ajudar i probablement no pugueu fer-ho.

-Posa'ns a prova -va dir en Han.

-D'acord -va dir en Ghent-. Porteu-me el quadern de dades del dissenyador de l'Intellex IV.

-Per què?

-Perquè ell havia de tenir una manera d'accedir a les dades quan els seus prototips desenvolupaven errors imprevistos com aquests -va dir en Ghent-. I si ell era com la majoria dels dissenyadors de cervells droides, aquesta escotilla es va convertir en part de l'arquitectura bàsica de l'Intellex IV. És una unitat de computació molt complicada, així que hi hauria una llarga llista de contrasenyes i claus d'encriptació en aquest quadern de dades.

-Això no hauria de ser massa difícil, assumint que no fos destruït en una guerra -va dir en Luke-. Qui era aquest dissenyador?

Ghent va arronsar les espatlles.

-Tens tanta idea com jo. L'R2 era originalment un disseny imperial i el Departament Imperial d'Investigació Militar mantenia les identitats dels seus millors científics en secret.

-Has d'estar fent broma -va dir la Leia-. Vols que trobem el quadern de dades d'un paio sense saber res sobre ell?

-No és tan dolent -va dir en Ghent-. Us recordeu de quan els empleats de disseny d'Incom van desertar a la Rebel·lió amb els prototips de l'ala-X?

-I tant -va dir la Leia acuradament.

-Bé, aquest paio estava discutint amb ells la interfície dels R2 -va dir en Ghent-. I després de la deserció, Indústries Automaton mai va fer una altra modificació de disseny dels Intellex IV.

-Els feia por fer-ho -va resumir en Han-. Perquè aquest paio era l'únic que podia fer-ho bé i havia desertat amb els dissenyadors de l'ala-X.

-No, no perquè hagués desertat -va dir la Leia. Ella estava estudiant a Ghent intensament-. Si ho hagués fet, nosaltres sabríem qui era. Correcte?

-Correcte -va dir en Ghent-. Ell simplement va desaparèixer.

Luke tenia una sensació de desesperació.

-Quan dius que va desaparèixer, vols dir...?

-Que ningú ho sap. -Ghent es va girar cap a la Leia-. Això és el que significa desaparèixer, correcte? Ningú ho sap.

Següent