El Rei Unit (XXII)

Anterior

22

En Han i la Leia estaven sols a la cabina, asseguts junts en una cadira, veient passar silenciosament el no-res opalescent de l'hiperespai. El salt era llarg i no hi havia raó perquè tots dos el passessin de guàrdia. Però la coberta de vol era l'únic lloc del sobtadament atestat Falcó on trobar un temps discret junts i, després de la manera en què les coses havien acabat amb la Jaina, en Han estava content per això. D'alguna manera, ajudava saber que la Leia estava tan espantada per la Jaina com ell, que ella també estava determinada a descobrir el que Raynar havia planejat realment per a la seva filla, a tornar a Qoribu en el moment en què pogueren i aturar-lo.

-Estàs de millor humor -va dir la Leia.

-Per parlar amb tu, crec -va admetre en Han-. Com ho saps?

-El xiulet. Mai xiules.

-Xiulet? -En Han va arrufar el gest-. No estic xiulant.

-De veritat? -La Leia inclinà el cap-. Amb certesa sona com si estiguessis xiulant.

En Han girà la cadira fins que va estar mirant en la mateixa direcció que havia estat mirant la Leia i llavors el va sentir: un feble i ondulant xiuxiueig.

-Això no sóc jo. -En Han es va aixecar d'un salt, posant dempeus a la Leia-. És una línia de refrigerant!

-Una línia de refrigerant? -La Leia es va col·locar a la cadira del copilot i va començar a obrir pantalles d'estat-. Què li va passar a l'alarma?

-Bona pregunta. -En Han es va tornar cap a la part posterior de la coberta de vol i es va llançar al corredor d'accés-. Desconnecta l'hipermotor i fes un refredat lent. Veuré el que puc trobar allà darrera en els sistemes.

El xiuxiueig es va fer constantment més alt mentre en Han avançava. Per quan va entrar a la cabina principal, s'havia elevat fins a un brunzit irritant. Ell es va reunir amb la resta de la seva tripulació i passatgers tornant en l'altra direcció. Cakhmaim i Meewalh estaven molt més endavant, però encara s'estaven posant les seves túniques sense mànigues. Alema i Juun tenien tots dos els ulls ennuvolats i estaven vestits amb els pijames, que, en el cas de l'Alema, era considerablement més del que portava quan estava desperta.

C-3PO també era present i, per descomptat, totalment alerta.

-No crec que hi hagi sentit mai al Falcó fer un so com aquest, capità Solo. Què és?

-Refrigerant bullint -va dir en Juun a través d'un badall. Es va desemperir-. L'hipermotor deu estar... -La fatiga va desaparèixer dels ulls bulbosos del sullustà-. Bloah! L'hipermotor s'està escalfant!

Un alt esclat reverberà a través del nucli mentre el Falcó executava una caiguda d'emergència a l'espai real. El brunzit de les línies de refrigerant es va convertir en un xiuxiueig alt i bombollejant.

En Han apuntà a Juun amb un dit, després va fer un gest amb el polze cap a la cabina.

-Ocupa el lloc del navegant i fixa on som. 3PO, ocupa el lloc de comunicacions en cas que necessitem enviar una trucada d'emergència. Tots els altres, amb mi.

En Han obrí la marxa cap a la part posterior de la nau, després va obrir un panell d'accés i va mirar al retorçat entramat de vàlvules i conductes d'escuts de radiacions que envoltaven la pròpia unitat. No hi havia necessitat de demanar un termoescàner per determinar quines línies estaven sobreescalfades. La part inferior del conducte estava inflat, brillant blau pàl·lid i trontollava com si hi hagués un profogg dins. En Han va activar la il·luminació i es va arrossegar fins al compartiment abrasador i llavors va seguir la canonada cap amunt fins al racó fosc on passava a través del regulador de flux. La vàlvula de desviament estava fixa a mig tancar, però en Han no podia veure què havia causat el mal funcionament o per què el sensor no havia fet sonar l'alarma.

-Meewalh, aconsegueix-me uns guants ignífugs i un protector per a la cara.

Abans que acabés de demanar-los, la noghri estava portant-li els guants i el protector per a la cara dins del compartiment.

Mentre en Han es posava l'equipament, la veu d'en Juun li va arribar per l'intercomunicador.

-Capità Solo, no he identificat exactament on som encara...

-Bé, segueix treballant en això. Estic segur que pots descobrir-ho. -En Han va posar els ulls en blanc-. Fes-m'ho saber quan ho sàpigues.

-És clar -va dir en Juun-. Però vaig pensar que hauria d'informar-lo...

-Mira, estic en certa manera ocupat aquí -va dir en Han-. Així que a menys que ens estiguin atacant, no m'informis fins que acabis.

Hi va haver un moment de silenci.

-Vol que esperi fins que realment estiguem sent atacats? -va preguntar llavors Juun.

-Què? -En Han es va girar, colpejant-se el costat del cap amb un puntal-. Maleïda sigui! Què vols dir amb realment?

-Han, sembla que encara estem en territori de la Colònia -va dir la Leia, interrompent-. Tenim un eixam de naudards apropant-se.

-Rodder! -En Han va assentir als noghri perquè anessin a les torretes de canons i es va posar el segon guant ignífug-. D'acord, oblideu això del refredat. Recalculeu la resta del salt utilitzant tres quarts d'energia i anem-nos. Això no hauria de portar molt.

-Ha trobat el problema? -La veu d'en Juun estava plena d'admiració-. Ja?

-Fins i tot millor. -En Han va allargar la mà cap al regulador i va tancar la línia de refrigerant danyada-. He trobat un arranjament.

Quan Han va sortir del compartiment, Alema estava arrufant-li les celles amb el seu lekku creuat sobre el seu pit.

-No m'arrufis les celles -va dir ell-. Això produeix arrugues.

L'arrufament de celles es va esvair a l'instant.

-Estàs segur que cal assumir aquesta classe de risc? -va preguntar ella-. Aquestes naudards només vénen a saludar-nos. El seu niu podria fins i tot ser capaç d'ajudar-nos a fer reparacions.

-Primer, no totes les naudards són amistoses. -Han li va lliurar el seu protector per a la cara i després es va treure els guants ignífugs-. Segon, la Saba no pot esperar a les reparacions. I potser en Luke i la Mara tampoc poden.

-I tercer?

-No hi ha un tercer.

-Sempre hi ha un tercer -va dir l'Alema.

-D'acord, tercer. -Han li va lliurar els guants ignífugs i mentre el Falcó lliscava de nou a l'hiperespai, va concloure-: Jo sóc el capità. És segur si jo dic que ho és.

L'Alema va arronsar-se.

-D'acord, només preguntava -va dir ella-. Potser hauríem d'anar a comprovar com està la Saba.

-Vés tu davant -va dir en Han, preguntant-se per què la twi'lek pensava que ell necessitava anar a comprovar com estava la barabel. Cuques i amants de cuques, va pensar ell, no pots confiar en cap d'ells. Va tenir una imatge sobtada de la Jaina i Raynar fregant-se els avantbraços i es va estremir. Va tancar el panell d'accés i es va dirigir cap a la part davantera-. Necessito fer-li un ull a les coses de la cabina.

En Han tot just havia entrat a la coberta de vol quan Juun va informar.

-Hem de recalibrar el controlador de gir. L'augment de la calor va provocar un pic de funcionament en la nacel·la dos i ens hem desviat del rumb una mil·lèsima de grau.

-No tenim temps -va dir en Han. Recalibrar-lo significava dies de salts de prova, després hauria de fer-ho tot de nou quan tornessin a l'Aliança Galàctica i reparés el problema-. Només executa un programa de compensació.

-Un programa de compensació? -Juun estava horroritzat-. Però els procediments ordenen un recalibrat en el moment...

-També ordena obeir les ordres del capità -va dir en Han lliscant a la cadira del pilot-. Només executa el maleït programa.

Juun guardà silenci durant un moment.

-Va ser el mal funcionament una cosa per la qual jo hagi de respondre?

En Han es va suavitzar.

-Bona pregunta. -Ho va considerar durant un moment, revisant mentalment tot el sistema de refrigerant complet en la seva ment. Un desviador subactiu podria provocar un altre pic de rendiment, però probablement no un tancat. Especialment no si l'hipermotor romania per sota de l'energia màxima-. No ho crec.

-No ho creu? -va repetir Juun-. No identificà el mal funcionament?

-No vaig tenir temps -va dir en Han, irritant-se de nou.

-Però si no ha identificat el problema, com sap que és segur...?

-Ho sé -va grunyir en Han-. Ara, vas a deixar de molestar-me i executar aquest programa o he de fer-ho jo mateix?

-Li aconsello que triï la primera opció -va dir C-3PO-. Quan la veu del capità Solo assumeix aquest to, ell té el lleig costum de connectar els interruptors del circuit principal.

-No passa res, Juun -va dir la Leia-. Han sap el que està fent.

-Oh, m'adono d'això, princesa Leia -va replicar en Juun-. Només estava preguntant perquè m'agradaria comprendre com pren les decisions Han Solo.

-No volem saber-ho tots? -va replicar la Leia.

Juun va executar el programa de compensació, després van saltar a l'hiperespai i van passar el següent quart d'hora viatjant en silenci, vigilant les lectures d'estat i escoltant a la recerca del més feble xiuxiueig de les línies de refrigerant. Finalment, Han es va sentir prou confiat per dir que l'emergència havia passat. Va enviar a Juun cap enrere per dir-li als altres que podien tornar a les seves màrfegues i llavors va mirar per trobar la Leia mirant absortament a la pantalla, mossegant-se el llavi mentre comprovava dues vegades els paràmetres de compensació d'en Juun amb les lectures d'estat.

Ella tenia la mateixa expressió fascinada que havia tingut sovint com a Cap d'Estat de la Nova República, sospesant un informe d'una iniciativa per alimentar els nadius famolencs de Gottlegoob, o com a líder rebel estudiant la construcció d'un creuer a Farbog. Era una expressió que en Han no havia vist des del final de la guerra amb els yuuzhan vong, quan el desafiament del combat s'havia esvaït fins al treball avorrit de la reconstrucció i ells s'havien retirat al Falcó per construir una vida junts més petita i més privada.

Era una expressió que en Han trobava a faltar i que se sentia responsable de perdre. Malgrat el que li agradava tenir a la Leia tota per a si mateix, a la fi, sabia que ella necessitava més de la vida. Ella mai seria feliç volant d'un costat a un altre simplement tenint aventures. Ella necessitava estar fent coses importants, tornant a reconstruir la galàxia i vigilant que els megaconglomerats no acabessin posseint-ho tot.

Semblant sentir el pes de la mirada d'ell, o potser sentint-lo a través de la Força, la Leia va aixecar la mirada de les columnes que passaven per la seva pantalla.

-Alguna cosa va malament?

-Res -va dir en Han-. Només m'estava preguntant... -va voler dir si ets feliç, però sabia que això sonaria malament. Sonaria com si ell fos infeliç-. Bé, si...

-Els paràmetres d'en Juun són molt complets, si estàs preocupat per això -va dir la Leia-. No estarem en el marge de seguretat... però quan ho hem estat?

-Sí -va dir en Han-. Aquesta és en certa manera la qüestió. Alguna vegada trobes a faltar la nostra vella casa a Coruscant?

La Leia va aixecar les celles i va romandre en silenci, estudiant-lo com un worrt mirant a un kreetle.

-A tenir tot un dormitori per a nosaltres i una autèntica cuina on puguem cuinar sopars autèntics?

-Aquell apartament es va perdre, juntament amb tota la resta que poguéssim recordar sobre aquest planeta. -La Leia es va esforçar per no mirar-lo -. I no recordo que tu cuinessis molt.

-Això no vol dir que no m'agradés el menjar -va dir ell-. I podríem tenir una altra casa. Amb l'Autoritat de Reconstrucció intentat portar de tornada al govern...

-A què ve aquesta conversa sobre mudar-nos a un apartament? -va preguntar la Leia-. Vaig pensar que t'encantava viure al Falcó.

-I m'encanta -va dir en Han-. Però hi ha més coses a la vida que ser feliç!

La Leia va arrufar les celles.

-Han, estàs començant a sonar confós. Has estat veient centelleigs de colors? Et sents marejat? Tens problemes per escoltar...?

-No estic tenint un atac -la va interrompre -. Estic bé.

-Bé. -La Leia va tornar a la pantalla d'estat-. Igual que jo.

-I no sóc vell -va dir en Han.

-Vaig dir que ho fossis?

En Han activà la seva pròpia pantalla i es va posar a fer proves dels sensors, intentant localitzar la fallada que havia evitat que el sistema de seguretat detectés el problema del refrigerant abans que es tornés crític. Una hora després, havia determinat que tots els sensors en la línia de refrigerant estaven bloquejats amb les lectures en òptim. Li va portar una altra hora determinar que les lectures de la nacel·la número u estaven sent repetides a la barra d'estat de la número dos. En si mateix, cada malfuncionament era perillós. Junts, podrien demostrar ser catastròfics.

-No sé on vam fer la revisió de l'hipermotor l'última vegada -va dir en Han-, però la propera vegada que estiguem al veïnat, recordeu que els hi enviï un míssil d'impacte.

-Un mal refrigerant? -va preguntar la Leia.

Les impureses corrosives eren la causa de la majoria dels problemes dels refrigerants.

-Sí i això no és tot -va dir en Han-. Algun curtcircuit va posar un doble subministrament de dades d'estat de la nacel·la número dos.

-De veritat? -La Leia es va tornar pensativa-. Em pregunto quantes probabilitats hi ha de cometre aquests dos errors.

-Aproximadament una entre cent dotze mil, princesa Leia -va dir servicialment C-3PO-. Els empleats de l'hangar del Temple Jedi generalment són força proficients.

-Allà va ser on vam fer el nostre últim canvi de refrigerant? -Sense esperar a una replica, Han es va girar cap a la Leia-. Alguna cosa et fa pudor?

-Molt -va dir ella-. El Temple sabria a hores d'ara si havien estat utilitzant un mal refrigerant. Algú ens ho hauria advertit.

-Sí -va dir en Han-. Ha de ser alguna cosa més.

-Sabotatge?

-Aquesta és la meva aposta -va dir en Han-. 3PO, ves a veure com ho porta la Saba. I fes que Meewalh i Cakhmaim facin un altre escombrat de la nau. Digueu-los que busquin cagades i rastres de cuques. Aquesta podria ser l'única manera en què sapiguem que ells són aquí.

-Ells? -va preguntar C-3PO.

-Kílliks -va dir en Han-. Polissons.

El droide va marxar per obeir. Han es va tornar per trobar a la Leia mirant pel finestral amb una expressió distant. Era la mateixa expressió que ell havia vist dotzenes de vegades mentre ella s'obria a la Força i intentava advertir al Luke sobre les cuques assassines que la Saba havia trobat.

Ell va esperar fins que l'atenció d'ella va tornar a la cabina.

-Hi ha hagut sort? -va preguntar llavors.

-Luke està preocupat amb alguna cosa sobre la família. Crec que va pensar que jo estava intentant dir-li això de la Saba. -Leia negà amb el cap-. I simplement no tinc una connexió prou forta amb la Mara.

-Què hi ha d'en Jacen?

-No ho sé -va dir la Leia-. No puc dir si ell em creu o simplement no em comprèn.

-Maleïda sigui -va dir en Han-. Necessitem una petita ajuda aquí. Si això és sabotatge...

Han va deixar la frase sense acabar, perquè un feble fil de blau havia aparegut davant, allargant-se horitzontalment a través del buit perlat de l'hiperespai.

-Leia, veus això?

-El què?

Han apuntà al fil, que havia engreixat fins a una línia clapada de colors que anaven des del blanc al porpra fosc.

-Colors.

-Molt graciós -va dir la Leia-. Sento haver-te cridat vell.

-No, de debò. -Han apuntà amb el dit cap a la línia, que ara era una banda tan ampla com un dit que s'enfosquia cap al safir-. Mira.

La Leia va mirar i la seva boca es va obrir.

-Això hauria d'estar aquí?

Ullals de llum blava van començar a sortir de banda i banda de la tira safir.

-No -va dir en Han.

-Llavors per què no ens ha tret l'alarma de proximitat de l'hiperespai?

-No vols saber-ho.

Per quan Han va tenir una mà per desconnectar l'hiperespai, la línia safir s'havia eixamplat fins a una ganyota trenada de porpra i blanc i les puntes dels ullals blaus estaven centellejant cap amunt de la coberta. Ell va tirar de la palanca de control cap enrere fins anul·lació d'emergència... i un cop ofegat sonà en el més profund de la popa del Falcó.

-Han! -demanà la Leia-. Què no vull saber?

-T'ho diré en un minut. -Tota la nau va començar a sacsejar-se i estremir-se i un cor colpidor de brunzits pujà pel corredor d'accés-. Maleïda sigui!

Va tornar a connectar l'hipermotor. La nau va deixar d'estremir-se i els brunzits es van esvair fins al silenci, però el blau carmesí de davant es va acostar i es va tancar al voltant del Falcó.

-Digues, Han. Què no vull saber?

-Què és això? -va preguntar una veu aflautada des del fons de la coberta de vol-. Hem volat fins a l'interior d'una nebulosa?

Han va ser vagament conscient de la Leia tornant-se cap a la veu d'en Juun, però només vagament. La dent blava s'havia convertit en l'interior d'una boca envetada de blanc i la major part de la seva ment estava ocupada intentant descobrir què fer a continuació.

-Has volat fins a l'interior d'una nebulosa? -va preguntar la Leia a Juun.

-I tant. Moltes vegades -li va assegurar Juun-. Però normalment desconnecto l'hipermotor i volo directament cap enrere.

-Això no és una opció. -En Han va empènyer la palanca de control de l'hipermotor cap enrere fins que va sentir el primer rastre de brunzit. No va fer falta molt-. Farem explotar aquesta línia dolenta de refrigerant quan les temperatures d'apagada arribin al màxim.

-Vaig pensar que ho havia arreglat! -es va queixar Juun.

-I jo. -Han va aixecar la mirada fins al reflex d'en Juun a la coberta-. Algú ho ha trastocat.

Si Juun es va adonar de la por en la veu d'en Han, ho va ocultar bé.

-Bé, no pot simplement seguir endavant. La fricció del gas distorsionarà la corda de la continuïtat.

-La distorsió no ens matarà -va dir en Han. Els estabilitzadors del Falcó mantindria la corda dins dels paràmetres de seguretat-. És la capa de pols la que em preocupa.

-Ep, sí. -La veu d'en Juun era desesperada-. La capa de pols.

-Quant de temps? -va preguntar la Leia.

Era una copilot massa bona per necessitar preguntar què passaria quan una nau viatjant a través de l'hiperespai intentés obrir-se camí a través de les capes estriades de pols i runa que suren dins d'una nebulosa en expansió.

-Això depèn de com de vella que sigui la nebulosa -va dir en Han. Cercles de dos metres de blanc van començar a centellejar davant del Falcó mentre les primeres partícules de pols van començar a florir contra els seus escuts davanters-. Però no gaire.

-Aquesta és jove -va estar d'acord en Juun-. Una molt jove.

El brunzit finalment callà i Han tirà de la palanca de control cap enrere fins que el va sentir de nou. Només estava perllongant allò inevitable, però de vegades retardar era l'únic moviment que tenies.

-Han. -Hi havia una tremolor en la veu de la Leia i ella estava mirant just cap endavant pel finestral davanter-. Digues-me la veritat. Anem a morir?

-Pots fer una altra vegada aquest truc de separar la boira que vas utilitzar a Borao? -va preguntar en Han-. I estendre-ho durant al voltant de dotze anys-llum?

-Ho dubto -va dir la Leia.

-Llavors, sí, probablement morirem.

-Quina pena que Tarfang no estigui aquí! -va dir en Juun.

En Han arrufà les celles en direcció al reflex de la coberta.

-Vaig pensar que t'agradava aquesta estora amb potes.

-Molt! -va exclamar en Juun-. I sento que el seu nom no estigui entre aquells que van morir amb Han Solo.

-No tan ràpid -va dir la Leia. Les partícules de pols estaven ara florint ràpides i furioses, convertint l'hiperespai gairebé en un blanc sòlid amb noves microscòpiques-. Si anem a morir de totes maneres, no ens queda res a perdre.

-No ho havia pensat d'aquesta manera -va dir en Juun-. Però...

-Mira i aprèn -va dir la Leia.

Ella va activar el sistema de control de posició del Falcó i llavors, abans que en Han pogués detenir-la, li va donar la volta a la nau de manera que estigués viatjant cap enrere a través de l'hiperespai.

Les flors blanques es van esvair i, durant un moment, el Falcó va semblar com si simplement estigués viatjant a través de l'hiperespai cap enrere.

Llavors la nebulosa es va tornar vermella i va començar a girar allunyant-se del finestral. L'estómac d'en Han va començar a donar tombarelles més ràpidament que un acròbata Jedi i el casc del Falcó va començar a gemegar i grinyolar com un rancor en ple zel.

-Det... l... m... às!

En Han no va poder comprendre la Leia per sobre del terrible clam, però era fàcil endevinar el que estava cridant. Ell va tirar de la palanca cap enrere un altre centímetre. No tenia sentit escoltar el brunzit de la línia de refrigerant, així que va decidir comptar fins a trenta i començar de nou. Què importava? Anaven a morir de totes maneres.

Llavors la Leia va fer una cosa realment estúpida... va connectar els motors subllum.

Els xiscles i els gemecs es van aturar de sobte i de sobte era el Falcó el que estava girant en lloc de l'espai. En Han va sentir com si el cor fos a sortir volant de les seves costelles i va perdre les últimes tres àpats.

Però increïblement, encara era viu per saber com de malament que s'estava sentint. Va comprendre que havia perdut el compte i va tirar de la palanca de control cap enrere una mica més.

El brunzit va tornar. Només va passar que el Falcó havia quedat a part d'això en silenci, el que significava que no estaven sent crivellats per partícules de pols, el que significava que els motors subllum havien obert un forat a través de la capa de pols. En Han tornà la mirada per congratular a la Leia. La cara d'ella tenia un metre d'ample i cinc centímetres d'alta.

Bonic intent, va dir ell. Va sortir com tnnnneeeetniiii cciiiinoooooB en el seu propi cap. Dubtava que sabés mai com li havia sonat a la Leia.

El brunzit es va esvair. Ell va tirar de la palanca de control cap enrere. La cara de la Leia es va estirar fins a un metre d'alta i deu centímetres d'ampla. Una cosa gran va explotar contra els escuts posteriors del Falcó i la nau es va estremir tan violentament que Juun, que no s'havia cordat el cinturó, va acabar estès sobre el finestral davanter.

En Han tirà de la palanca de control cap enrere, ensumà llargament i profundament i només va olorar al vòmit agre de cinc espècies diferents, i potser a una resta de gas activador de verbcervell, i va tirar més de la palanca.

La cara de la Leia es va encongir fins a mig metre en diagonal i Han va dir-: T'estimo, princesa, fins i tot si pilotes com una...

No va poder acabar. Les paraules van sortir Booooojjjjjaaaa aaaambbb eeelsss uuuulllsss ooooooo, el que no estava ni la meitat de malament, considerant-ho tot.

En Han tirà de nou cap enrere de la palanca de control i Juun va lliscar cap avall per la coberta i va desaparèixer darrere de la consola d'instruments.

Llavors les alarmes de proximitat es van apagar i el color de fora de la coberta va anar del blau al vermell i el blau a les tires giratòries de platejat. Tot d'una, la cara de la Leia tenia la mida i la forma adequades (encara estava massa verda, però almenys era ovalada i sense tenir més de vint centímetres des de la barbeta a la línia del cabell) i en Han es va sentir fins i tot més malalt que abans.

Va ser llavors quan C-3PO va venir donant tombs pel corredor d'accés.

-Condemnats! -Es va estavellar fins a aturar-se darrere de la cadira del navegant i després va caure a la coberta sacsejant-se -. Estem condemnats amb certesa!

Han immediatament va saber que ho anaven a aconseguir. Va prendre el control del Falcó i va començar a connectar els impulsors d'altitud, portant lentament el seu gir sota control. Només hi havia un rastre de la dolçor del refrigerant en l'aire reciclat, prou per significar que haurien de descontaminar la nau, però no tant com per què morissin abans que tinguessin l'oportunitat de fer-ho.

Un parell de mans petites van aparèixer sobre de la vora superior del tauler de control i Juun es va aixecar per mirar per sobre de la vora.

-L'espai real?

-Sí. -Han va mirar pel finestral i no va veure res, excepte el cel vermell i el color d'una nebulosa que encara s'estava refredant-. Crec.

-Ho és -va dir la Leia-. L'alarma de proximitat ens va fer sortir de l'hiperespai.

-I sobreviuríem? -Juun va sonar gairebé decebut. Els seus ulls enfonsats es van tornar cap al Han-. Això no estava en cap dels vídeos d'història. Li va ensenyar això a ella?

-No -va dir la Leia-. I encara no ha funcionat. Encara hi ha un petit problema.

-Mentre sigui petit -va dir en Han, mirant l'estàtica blanca de la seva pantalla del sensor.

-Bé... No és realment petit. -La Leia va utilitzar els impulsors d'actitud per donar-li la volta al Falcó, per posar a la vista el disc verd que creixia ràpidament, del planeta amb que estaven a punt d'estavellar-se-. Va ser prou gran per treure'ns de l'hiperespai.

Següent