Senda Desconeguda (i XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Gràcies a l'hàbil negociació d'en Qui-Gon i al poder d'en Nield i Wehutti es va aconseguir un sòlid acord de pau a Melida/Daan. Nield va accedir a compartir el poder amb els Majors Melida i Daan. La ciutat no tornaria a estar dividida ni per tribus ni per edats.

Mawat va tornar al camp amb alguns dels seus seguidors. Havia vist com se li escapava a Nield el control de la ciutat i havia pensat que ell seria capaç de convertir-se en el salvador de Melida/Daan. S'havia equivocat i així ho va admetre davant Nield i els Joves. Les paraules de la Cerasi havien arribat també al seu cor.

-Potser trobi la manera de perdonar-se a si mateix en el camp -va dir Nield a Obi-Wan.

Era el dia de la partida de l'Obi-Wan i tots dos estaven drets davant de la font. Obi-Wan havia decidit tornar al Temple. Havia de preguntar al Consell si podia tornar a ser un Jedi. Qui-Gon havia accedit a acompanyar-lo.

Nield va abraçar-lo per les espatlles.

-Et vaig fer passar una mala estona, amic meu. Va ser fantàstic trobar el perdó en el teu cor.

-El dolor pot treure el pitjor de cada un de nosaltres -va dir l'Obi-Wan.

Nield va mirar pensatiu cap a la font.

-Ara sóc conscient del prop que vaig estar de tornar a conduir el meu món a la mateixa batalla sagnant que tant he odiat. La veritat, Obi-Wan, és que vaig tenir por.

Obi-Wan es va tirar cap enrere per mirar-li millor.

- Tu? Por?

-Em sentia sol -va confessar en Nield-. Tenia una feina que em venia gran. Necessitava que em guiessin i no tenia ningú que ho fes. Tenia la sensació que ni la Gent Gran ni els de la Generació de Mitjana Edat podien aconsellar-me bé. Però he descobert que no és veritat. Només escoltava les veus que cridaven més. Ara he descobert que hi ha altres que sí que comparteixen la nostra idea de pau per Melida/Daan.

-Has creat un món nou -li va dir Obi-Wan.

-Nosaltres el vam crear -va corregir-lo -. Només hi ha una cosa que m'entristeix.

Obi-Wan va acabar la frase:

-Que la Cerasi no estigui aquí per veure-ho.

Més tard, Obi-Wan, afligit, es dirigia al costat d'en Qui-Gon cap al transport. Li hagués agradat trencar el silenci. Per què li resultava ara tan incòmode? Aquest silenci estava ple de sentiments, va suposar. Sentiments que no podia compartir.

Havia de parlar. Havia de fer la pregunta que li anava a arribar al cor. Encara que tenia por d'escoltar la resposta, era millor que la incertesa.

-Qui-Gon, em portaràs una altra vegada amb tu?

Les paraules van surar en l'aire gelat. Qui-Gon no va respondre, però va seguir caminant.

-Ara sé que vaig néixer per ser un Jedi -va afegir l'Obi-Wan-. No tornaré a dubtar-ho mai.

-Jo també sé que has nascut per ser un Jedi -Va respondre en Qui-Gon amb compte-. El que no tinc tan clar és que hagis nascut per ser el meu padawan.

Obi-Wan va rebre el cop al cor. Sabia que no aconseguiria res discutint amb Qui-Gon o tractant de convèncer-lo. La desolació li va envair. Per a ell no n'hi havia prou amb ser un Jedi, havia de ser el padawan d'en Qui-Gon. No perquè li hagués fallat una vegada i el seu orgull li demanés una segona oportunitat, sinó perquè en el més profund del seu cor sentia que era el millor.

I, no obstant això, Qui-Gon no compartia aquesta opinió. Bé, de moment tenia prou amb ser de nou un Jedi.

Tot d'una, el comunicador d'en Qui-Gon va emetre un senyal. El Mestre Jedi mirà el missatge, empal·lidí i els seus passos van vacil·lar.

- Què passa? -va preguntar Obi-Wan.

-Un missatge urgent del Temple -va dir en Qui-Gon consternat-. Estem en greu perill. El Temple està en màxima alerta. Han intentat matar a Yoda!

FI