Els Defensors dels Morts (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

-Ens van dir que ens trobaríem als afores de Zehava -va comentar Qui-Gon mentre desactivava el seu sabre làser.

-Em sap greu no haver acudit a la cita -va dir Wehutti, acostant-s'hi a saludar-los-. El missatge que vaig rebre del Temple estava distorsionat. Els malignes Daan compliquen de vegades les comunicacions. Vaig enviar un missatge de contestació dient que em trobaria amb els representants dels Jedi i que esperava instruccions. Ara mateix estem en el sector que els Daan van saquejar en la Vint-i-Segona Batalla. Fins que ens venguem, ells controlen els afores de la ciutat. He estat tafanejant per allà durant tres dies amb l'esperança de trobar-vos d'alguna manera.

Va estendre el palmell de la mà cap endavant, fent la salutació local.

-Tu deus ser Qui-Gon Jinn.

-I aquest és el meu aprenent, Obi-Wan Kenobi -va dir en Qui-Gon.

Obi-Wan va fer una reverència a Wehutti. Estava encantat que haguessin trobat al seu contacte. Portaven al voltant d'una hora a Melida/Daan i ja s'havia adonat de com de perillós que era el lloc.

Wehutti va presentar als seus companys: Moahdi, Kejas i Herut. Aquest últim es va tocar el seu adolorit canell i va fer una reverencia a Obi-Wan, que va tractar de ser amable al seu torn.

-Sembla que hem tingut sort de trobar-nos -va dir en Qui-Gon-. Si els Daan controlen el perímetre de la ciutat, em sorprèn que vosaltres sigueu aquí.

L'expressió amable d'en Wehutti es va tornar seriosa.

-Per la memòria dels nostres honorables avantpassats, nosaltres hem de protegir la nostra Sala de l'Evidència.

- Sala de l'Evidència? -va preguntar l'Obi-Wan.

Wehutti va assenyalar el monòlit negre on Qui-Gon i Obi-Wan havien estat passejant.

-Aquí guardem les honorables memòries dels nostres gloriosos morts. Tots ells són guerrers i herois. Si els terribles Daan poguessin, destrossarien els nostres llocs sagrats. Necessitem demostrar-los que no poden.

-Així que els Melida i els Daan esteu encara en guerra -va observar Qui-Gon.

-No, en aquest moment tenim un alto el foc -explicà Wehutti.

Va dibuixar un cercle en la pols amb la punta de la bota, i després un altre major voltant d'ell.

-Els Daan, assedegats de sang, van treure als Melida de les seves cases i els van reduir al Cercle Interior -va assenyalar el primer cercle-. Els bàrbars ens envolten des del Cercle Exterior, però algun dia obtindrem la victòria. Reconquerirem Zehava. Pas a pas, ens anirem expandint cap a l'exterior.

Qui-Gon va mirar l'arma que era a terra.

-Dius que esteu en un alto el foc, però veig que continueu disparant.

-Jo deixaré la meva arma el dia que el poble Melida sigui lliure -va dir Wehutti fermament.

- Què hi ha de la Mestra Jedi Tahl? -va preguntar Qui-Gon-. Teniu notícies seves?

Wehutti va assentir.

-He parlat amb els líders Melida. Estan convençuts que retenir un Jedi no serà beneficiós per a la nostra causa. Es necessitarà seguir negociant una mica més, però estic segur que serà alliberada i se la deixarà al vostre càrrec.

-Això són bones notícies -va dir en Qui-Gon.

Wehutti va assentir.

-Bé, nosaltres hem de marxar. Aquest no és un lloc segur. Com els nostres adorats ancestres, estem en perill cada moment.

Es va girar cap a Moahdi, Kejas i Herut.

-Ajunteu les armes. Mireu a veure si podeu trobar el rifle que ha caigut pel penya-segat. Us veuré de nou al Cercle Interior.

Els tres acompanyants es van donar pressa a buscar totes les armes, i, abans de marxar, van trobar la vibronavalla i un rifle danyat. Wehutti va agafar el seu rifle i el va col·locar a la seva cartutxera.

-Ens queden poques armes -va explicar al Jedi-. Fins i tot amb desperfectes, cal guardar-les per al dia de la nostra venjança.

- També esteu escassos de recursos mèdics? -preguntà Qui-Gon.

Wehutti va assentir i va assenyalar el braç que li faltava.

-Em temo que no hi ha pròtesis de recanvi. Alguns van tenir la sort d'aconseguir alguna, però la majoria no. Se'ns va acabar tot el que teníem abans de la Batalla de Zehava, i el Govern no té diners per aconseguir res més. Però no m'importa. El sacrifici del meu poble significa més que el meu dolor.

Qui-Gon va tocar la part del seu cos on Wehutti li havia ferit.

-Ho fas bé -li va dir.

Wehutti els va conduir a la part baixa de l'escarpat pujol, a través d'un camí que passava per darrere de diverses cases situades a la vora d'un parc. El lloc estava ple de naus de combat danyats.

-No sembla que els Daan tinguin molts recursos tampoc -va apuntar Qui-Gon.

-L'última guerra va suposar la fallida per a tots dos contrincants -va dir alegrement Wehutti-. Almenys en això estem igualats.

Va allargar dos discos grocs als Jedi.

-Per si de cas ens aturen, això són identificacions Daan falsificats. Però esperem que no ens aturin.

Wehutti els va conduir a través de recargolats carrerons i abandonats jardins entre les cases, per carrers estrets i per sobre d'algunes teulades. Si veien a algú, s'amagaven en les ombres dels edificis o simplement començaven a caminar en direcció oposada. Va començar a caure una fina pluja que va buidar els carrers de gent.

-Coneixes bé la ciutat -va observar Qui-Gon.

La boca d'en Wehutti va fer un gest.

-Vaig viure en aquesta zona quan era petit. Ara se'm prohibeix venir aquí.

Per fi van arribar a un àrea desolada. Els edificis havien estat bombardejats i els vidres de les finestres estaven trencats.

-Això solia ser un barri Melida -va explicar Wehutti-. Ara, els Daan el controlen, però ningú viu aquí. Està massa prop del territori Melida.

Van caminar ràpid al llarg del carrer. Davant tenien una tanca alta amb dues torres deflectores. Els canons apuntaven cap al carrer.

-Tranquils -va dir Wehutti-. Els guàrdies em coneixen.

Wehutti va fer un gest de salutació informal als guàrdies, que els van permetre passar el post de control i van saludar respectuosament. Obi-Wan va notar que eren grans, probablement d'uns seixanta anys. Semblaven ser antics guàrdies.

Quan van estar en territori Melida, Obi-Wan va tractar de relaxar-se, però els seus nervis li ho impedien. Se sentia tan aprensiu com ho havia estat en territori Daan. Possiblement era per les fortes interferències que sentia en la Força. Qui-Gon anava al seu costat, amb la seva expressió impassible, però Obi-Wan sabia que el seu Mestre romania atent i alerta.

Hi havia barricades i posts de control en gairebé tots els edificis. Podia veure les evidències de les batalles que s'havien lliurat allà: senyals de trets i de granades en els edificis, alguns dels quals estaven en ruïnes. Tots els ciutadans que es van trobar pels carrers portaven armes. Era com el que havia sentit que succeïa en planetes allunyats de la galàxia, on no existien lleis.

-Hem vist altres sales de l'Evidència mentre sobrevolàvem Melida/Daan -va comentar Qui-Gon a Wehutti.

-Nosaltres diem Melida al nostre món -va corregir amistosament Wehutti-. No volem unir la nostra gloriosa tradició amb la dels bruts Daan. Sí, fins i tot els Daan tenen les seves pròpies Sales de l'Evidència. Evidència de les seves mentides, com diem nosaltres. Els Melida visitem als nostres ancestres cada setmana per sentir les seves narracions. Portem als nostres fills perquè tinguin present la història de les injustícies que han patit els Melida a les mans dels Daan. Ningú oblida. Ningú podrà oblidar mai.

Obi-Wan va sentir un calfred en sentir les paraules de Wehutti. Fins i tot sent els Daan tan dolents com ell deia, com podrien seguir lluitant, batalla rere de batalla, si estaven destrossant el seu propi món a poc a poc? Resultava evident que Zehava havia estat una ciutat bonica alguna vegada. Ara estava en ruïnes. En construir aquests mausoleus, estaven mantenint viva la història o destrossant la seva pròpia civilització?

Obi-Wan va pensar que hi havia alguna cosa més que no estava bé. Una cosa que rondava pel seu cap i que no li permetia relaxar-se.

La mirada distreta de l'Obi-Wan es va dirigir cap al final del carrer, on un grup de Melides s'asseia a la terrassa d'un cafè. La finestra del restaurant havia estat volada, i el foc havia destrossat l'interior, però el propietari havia posat cadires i taules fora. Hi havia unes quantes plantes amb flors vermelles que havien estat col·locades allà per afegir una nota alegre a l'edifici bombardejat.

Tot d'una, Obi-Wan es va adonar del que no encaixava.

No hi havia vist ningú pel carrer que tingués entre 20 i 50 anys. La gent del carrer era, en la seva major part, ancians o nens com ell. No hi havia vist ningú de l'edat d'en Qui-Gon llevat de Wehutti. Es va adonar que fins i tot els altres franctiradors semblaven gent gran. La gent de mitjana edat estava treballant o es reunien en algun lloc?

-Wehutti, on està la gent de mitjana edat? -preguntà Obi-Wan amb curiositat.

-Estan morts -va afirmar Wehutti, contundent.

Fins i tot Qui-Gon va semblar sorprès.

- Les guerres han acabat amb tota la Generació de Mitjana Edat?

-Els Daan han acabat amb aquesta generació -va corregir Wehutti amb un gest d'horror.

Qui-Gon havia notat la mateixa falta de població d'aquesta edat, però no l'hi havia volgut esmentar a Wehutti. Òbviament, l'odi que professaven als Daan era tan profund que no veien les dues versions de la història.

Quan van passar pel cafè, Obi-Wan va observar què hi havia pintades a les parets mig destruïdes. Escrit en un color vermell llampant, havien posat les paraules: "Els Joves guanyaran! Som l'esperança!"

Van girar una cantonada i van caminar per un veïnat antany pròsper. Mentre passaven al costat de les barricades construïdes en el que una vegada van ser agradables places, Obi-Wan va veure més pintades. Totes repetien les frases que havien vist en el cafè.

- Qui són els Joves? -Va preguntar a Wehutti, senyalant la pintada-. Algun tipus de grup?

Wehutti va arrufar les celles.

-Només nens fent entremaliadures. No n'hi ha prou amb haver de viure entre jardins i cases destrossades pels Daan. A més, els nostres propis fills deterioren el paisatge pintant les parets. Ah, ja hem arribat.

Va parar en el que un cop devia ser una luxosa mansió.

Una sòlida muralla d'acer coronada per cables electrificats havia estat construïda al seu voltant. Les finestres tenien barrots, i Obi-Wan estava segur que produirien una descàrrega si es tocaven. La casa era ara una fortalesa.

Wehutti es va parar davant de la porta i va col·locar l'ull en front d'un lector d'iris. La porta es va obrir, i ell els hi va indicar per senyals que passessin.

Van entrar en un pati emmurallat. Al davant de la casa hi havia un moble ple d'armes.

-Ho sento, però haureu de deixar els vostres sabres làser aquí -es va disculpar Wehutti. Després es va despullar de les seves pròpies armes-. Aquests són les casernes Melida. És una zona sense armes.

Qui-Gon va dubtar un instant. Obi-Wan va esperar per veure què havia de fer. Un Jedi mai se separa de la seva arma.

-Ho sento, però si no respecteu aquesta regla les negociacions no aniran molt bé -va dir Wehutti en un to conciliador-. Necessiten una prova de la vostra confiança, ja que vosaltres sou els que heu demanat parlar amb ells. Però és la vostra elecció.

Molt a poc a poc, Qui-Gon es va treure el sabre làser i va assentir a Obi-Wan per indicar-li que fes el mateix. El Mestre Jedi va deixar l'arma en el moble i després va agafar la de l'Obi-Wan i la va deixar al costat de la seva.

Wehutti va somriure.

-Estic segur que així tot anirà bé.

Qui-Gon va indicar a Obi-Wan que comencés a caminar davant d'ell, mentre ell col·locava la seva capa al voltant del seu cos. Wehutti caminava darrere d'ells.

El passadís era fosc i el terra de pedra tenia nombrosos forats. Wehutti els va fer torçar cap a l'esquerra. Les finestres estaven recobertes amb un material fosc que no permetia passar la llum. Hi havia un llum en un cantó que llançava tímids centelleigs que es perdien entre les ombres.

Obi-Wan va endevinar la presència d'un grup d'homes i dones asseguts en una taula llarga situada contra una paret. Era com si els estiguessin esperant.

-El Consell Melida -els va comentar Wehutti en un murmuri-. Ells governen als Melida.

Va tancar la pesada porta darrere seu. Obi-Wan va sentir com passaven un forrellat. Va fera mirada ràpida a Qui-Gon per tractar de veure si el seu Mestre sentia la mateixa classe d'aprensió que ell.

-He tornat, camarades -va anunciar Wehutti. Va estendre els seus braços per assenyalar a Qui-Gon i Obi-Wan-. I he portat a dos ostatges Jedi més per unir-se a la nostra gran causa!

Següent