CAPÍTOL
13
Al matí següent, Obi-Wan es va
aixecar i es va donar compte que estava sol. La majoria dels Joves havien
sortit a la superfície. Probablement, Cerasi no havia volgut despertar-lo.
Estava segur que la noia ja estava desperta quan, gairebé a l'alba, ell havia
entrat sigil·losament a la zona destinada als dormitoris.
Cerasi li havia preparat un plat de
fruita i un pastís de muja perquè esmorzés. Obi-Wan se'l va menjar i es va
preguntar quan podria tornar a menjar alguna cosa. Els dies eren molt atrafegats.
Quan no estava al capdavant de l'Àrea de Seguretat, estava, juntament amb
Cerasi, tractant de convèncer els Joves que calia seure a discutir sense ira.
Tot d'una, Roenni va irrompre a
l'estança. Últimament no havia vist molt aquesta noia tranquil·la. Tenia cura
de si mateixa tota sola.
-Obi-Wan, et necessiten -va dir
esbufegant.
- Qui em necessita? -va respondre
Obi-Wan posant-se dempeus.
-Tots -va contestar amb els ulls
plens de llàgrimes.
-Roenni, comença pel principi.
-Nield ha convençut Mawat perquè
ignori el vot del Consell, i perquè l'ajudi a demolir la Sala de l'Evidència
del Carrer de la Glòria -va dir la Roenni-. Ha reunit a la majoria dels de la
seva Àrea i a alguns dels Joves dels Abocadors.
Obi-Wan va sospirar. Havia d'afrontar
aquest nou problema.
-Tenen armes -li va advertir.
- D'on les han tret? -va preguntar
Obi-Wan seriós.
-No ho sé, però Wehutti està allà amb
els Majors, i també està armat.
La consternació es va apoderar de
l'Obi-Wan. Era precisament el que la Cerasi i ell havien temut; i el que havien
intentat evitar. Els carrers de Zehava tornaven a viure un conflicte obert.
Va dubtar si havia d'intentar trobar la
Cerasi. Podia trucar-la a través del comunicador, però no tenia molt de temps i
era millor que ella sabés el que estava passant quan tot hagués acabat. Va
recordar el molt que li havia afectat veure a Nield i a Wehutti enfrontats
l'última vegada.
En lloc d'avisar-la, Obi-Wan envià un
senyal d'emergència a la seva Àrea amb la localització del lloc del conflicte.
Esperava que els seus companys apareguessin aviat i així no haver d'enfrontar-se
sol a Nield. Sabia que la seva presència no anava a canviar els plans d'en
Nield. De tota manera, havia d'intentar-ho.
Va agafar la seva espasa vibradora i
es va dirigir a l'exterior.
Quan va arribar al Carrer de la
Glòria, els seus pitjors temors ja s'havien confirmat. Enmig de la plaça hi
havia una gran font de pedra amb les canelles seques. Nield i les seves forces
estaven situats al final de la plaça, esgrimint pistoles làser i espases
vibradores. Wehutti i els Majors es trobaven enfront d'ells, amb les seves
armadures i les seves armes llestes, i bloquejant l'entrada a la Sala de
l'Evidència. La font era l'única cosa que els separava. L'espurna estava a punt
d'esclatar.
Obi-Wan es va dirigir ràpidament cap
a ells.
- Us ordeno que deixeu les armes en
nom del govern de Melida/Daan! -cridava mentre corria.
Va veure als membres de la seva
esquadra acostar-se corrent cap al lloc, brandant les seves armes, i els va fer
un senyal perquè no disparessin. Si obrien foc, els Majors i les forces d'en
Nield respondrien a l'atac.
- Tu no representes al govern de
Melida/Daan! -va cridar en Nield.
Les forces de l'Obi-Wan es van
agrupar entorn d'ell. Miraven a Nield i a Obi-Wan. Es percebia confusió en les
seves cares. Òbviament, alguns estaven d'acord amb Nield quan havia cridat
estrany a Obi-Wan. Fins i tot la Deila semblava dubtar.
Ignorant les seves disjuntives,
Obi-Wan va ordenar a la meitat dels seus efectius que envoltessin el perímetre
de la plaça. Així, almenys, evitaria que la batalla s'estengués a la resta de
la ciutat. Havia d'impedir que arribessin més reforços. L'enfrontament no havia
de convertir-se en una guerra total.
Obi-Wan es va acostar lentament als
grups. Podia sentir una pertorbació en l'aire, com si les fortes emocions
s'haguessin condensat allà. Sabia que tots estaven a punt d'utilitzar les seves
armes.
-Surt d'en mig, Wehutti -va dir en Nield-.
Nosaltres vam guanyar la guerra. Deixa'ns fer la nostra feina.
- No permetrem que una colla de
mocosos massacrin la memòria dels nostres avantpassats! -va rugir Wehutti.
- Nosaltres no permetrem que uns
assassins siguin tractats com glòries del passat! -li va respondre Nield,
cridant. Va moure el seu rifle en l'aire-. I ara, sortiu d'en mig!
Tot d'una, la canella seca que
ocupava el centre de la font es va obrir. Cerasi va sortir a l'exterior a
través d'ella i va començar a córrer fins a situar-se enmig dels dos grups.
- No! -va cridar segons corria-. Això
no pot succeir!
- Cerasi! -udolà Obi-Wan, i es va
tirar cap endavant.
En aquest moment es van sentir trets.
Enmig de la confusió, Obi-Wan no va poder distingir d'on procedien.
Però la noia havia estat encertada.
Els ulls de la Cerasi es van obrir molt quan el tret va impactar en el seu pit.
Lentament, la jove va caure de genolls. Obi-Wan va arribar fins a ella i, just
quan anava a caure d'esquena, la va agafar en braços.
- Cerasi! -va cridar.
Els seus ulls verds s'havien tornat
cristal·lins.
-Et posaràs bé -va dir sincerament-.
Pots sentir-me? Tu no necessites tenir sort. Cerasi!
Va aixecar el palmell de la mà. Ella
va tractar d'imitar-lo, però la mà va caure cap enrere. Els seus ulls van
deixar de veure.
- No! -va cridar l'Obi-Wan.
El jove li va prendre el pols amb
dits tremolosos. No sentia res, ni tan sols un petit fluir de sang.
El dolor li va trepar cada fibra del
seu cos. Obi-Wan va mirar amunt, cap a Nield i Wehutti. No podia articular
paraula. Era com si hagués perdut la facultat de parlar.
Se li van començar a escapar les
llàgrimes, mentre el dolor, que creixia dins seu, arribava a cada racó del seu
cor i del seu cervell. Era insuportable. El seu cos no podia resistir un dolor
així. S'anava a trencar. I, no obstant això, ell sabia que això només era el
principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada