El Rei Unit (XLI)

Anterior

41

Les cremades de trets havien estat empastifades amb ungüent de bacta, les ferides de perforacions estaven cobertes amb actiembenats a banda i banda i hi havia prou esterinetejador en l'aire com per desinfectar la meitat del niu. Tot el que es podia fer al camp, la Leia ho havia fet, i en canvi no li agradava l'aspecte de la seva cunyada. La Mara tenia un aspecte cendrós i un rastre de blau en els llavis i els seus ulls estaven tan enfonsats que semblaven com cràters de col·lisions.

-Et portarem aviat al Falcó li va dir la Leia. Estaven de nou a la cambra de membrosia, on havia tingut lloc el pitjor de la batalla, esperant un parell de vestits de buit nous per la Mara i en Luke-. Bestiola Quatre deu estar a punt de tornar en qualsevol moment.

-No hi ha pressa. -La Mara va estrènyer la mà de la Leia-. He estat en pitjor estat que això.

-No ets tu per qui està preocupada -va dir en Han-. Si no surto d'aquest lloc aviat...

En Han va deixar la frase sense acabar i la Leia es va girar per descobrir-lo apuntant amb els llums del seu casc cap a la foscor plena de boirina. El raig es va estendre només al voltant de deu metres abans d'acabar en una paret de cadàvers flotants Gorog.

-Què, Han?

-No ho sé. -En Han va apuntar a la carnisseria i després apartà els llums del seu casc per revelar una feble lluentor daurada serpentejant a través dels cadàvers i els glòbuls de sang flotants-. Problemes, potser.

La Leia es va obrir a la Força i va sentir a un eixam de kílliks aproximant-se en companyia de tres Units.

-Són la Jaina i en Zekk! -va dir ella-. Amb Raynar.

-Com vaig dir -va murmurar en Han-. Problemes.

La brillantor daurada es va resoldre en una línia de boles brillants portades per una columna de kílliks amb vestits de pressió quitinosos de moltes configuracions diferents. Al capdavant de la processó venia la forma gegantina d'en Raynar Thul, amb el casc del seu vestit de pressió ficat sota un braç, amb la seva cara d'una cicatriu congelada enrogida per la fúria. Mig metre darrere seu, la Jaina i en Zekk el seguien, semblant més nerviosos que enfadats.

La Leia va esperar mentre s'aproximaven i llavors inclinà el cap davant Raynar.

-UnuThul, sento que haguem de trobar-nos...

-Igual que nosaltres -va dir en Raynar. La forma plena de forats de la batalla de Bestiola Quatre va sortir surant entre la massa d'Unu que el seguia. Els fotoreceptors del droide estaven foscos, les unions de la closca del seu cos estaven cobertes de sutge i estava envoltat per la pudor acre dels circuits cremats-. El teu droide va assassinar a Unu.

Sense donar-li oportunitat de respondre a la Leia, Raynar va surar al voltant d'ella per col·locar-se al costat d'en Luke i la Mara i diverses dotzenes de sanadors kílliks de la mida d'una mà van treure els seus petits caps per sobre del coll del seu vestit de pressió. La Leia va començar a seguir-lo, però va ser detinguda per una suau empenta de la Força.

-Espera amb nosaltres -va dir la Jaina des de darrere de la Leia-. Intentar explicar-li-ho ara només farà que Unu s'enfadi més.

-Gràcies pel consell. -La Leia es va tornar per enfrontar-se a la Jaina i va veure diversos ullets petits apuntant també del coll del seu vestit-. Sembla que esteu molt apinyats allà dins.

La Jaina va mirar als ulls de la Leia.

-En realitat no.

-Creix en tu -va dir en Zekk.

Ell va allargar la mà i va fregar el revers dels seus dits per la galta de la Jaina.

-A dir veritat, en certa manera ens agrada -va afegir la Jaina.

-Oh -va dir la Leia-. Hi hauria pensat que tot el que reptava dins del teu vestit se sentiria, um, incòmode.

La Jaina i en Zekk van negar amb el cap a l'uníson.

-Gens ni mica -va dir la Jaina.

-Ens fa sentir complets -va afegir en Zekk.

El trio va passar un moment estrany mirant-se els uns als altres, amb Jaina i Zekk brunzint i fent espetecs per a si mateixos i la Leia amagant els seus sentiments darrere d'un somriure educat. Encara que ella ja havia sentit en la Força en el que la seva filla i Zekk s'havien convertit, veure'ls realment comportar-se com Units gairebé era més del que podia suportar. El seu cor s'enfonsava amb cada batec.

-Què fas aquí, mare? -va preguntar finalment la Jaina. Petits sanadors kílliks van començar a sortir arrossegant-se del seu vestit i es van llançar cap a la foscor-. Pensem que anaves a obrir les negociacions amb els txiss.

-Vaig tenir una altra idea -va dir la Leia-. Una que realment podria funcionar.

La Jaina i en Zekk van esperar pacientment que ella s'expliqués.

-No té sentit explicar-ho dues vegades -va dir la Leia-. Esperarem fins que Ray... er, UnuThul estigui disponible.

Una expressió dolguda va aparèixer en les cares de la Jaina i en Zekk. La Leia va sentir una fiblada de penediment, però no es va disculpar. Massa depenia del seu pla i no podia arriscar-se a tenir a la parella parlant contra ell abans que tingués una oportunitat de presentar-lo Raynar.

-Què hi ha de pare? -va preguntar tranquil·lament la Jaina. Ella va mirar cap al Han, que romania amb Luke i Mara però que també estava mirant a la seva filla i a Zekk-. Encara tallarà el nostre vincle pel fet de quedar-nos?

-Li portarà algun temps que el teu pare accepti això -va dir la Leia-. Encara té malsons sobre el que li va passar després d'aquell malentès amb els kamarians.

-No som kamarians -va objectar la Jaina. En Zekk fregà distretament el seu avantbraç al llarg del clatell d'ella i en Han posà mala cara i va apartar la mirada-. Encara som la seva filla.

-Només dóna-li una mica de temps al teu pare -va dir la Leia. No sabia com explicar-li-ho, sense ofendre'ls, el que ella sabia en el seu cor: que en Han no estava tan decebut amb la Jaina com enfadat estava amb ell mateix. Que ell es culpava per no protegir-la d'allò en el que s'havia convertit-. Això serà dur per a ell.

-Serà dur per a tots nosaltres, creiem -va dir en Zekk.

Raynar va lliscar lluny d'en Luke i la Mara, que ara estaven plens de sanadors kílliks, i va tornar amb la Leia. Fixà la seva mirada en la d'ella i de sobte la visió d'ella es va enfosquir a les vores. Els ulls blaus d'ell semblaven les úniques llums de la sala i ella va sentir una enorme presència tenebrosa pressionant el seu interior.

-Ara pots explicar aquesta carnisseria, princesa Leia -va dir en Raynar-. Per què els Jedi van matar a tots aquests de l'Espècie?

-És bastant simple, no vam tenir elecció -va dir la Leia-. Estaven atacant al Luke i la Mara.

Això va produir un sonor batec de pit ofegat pel vestit del seguici d'Unu.

-És estrany -va dir en Raynar-. Això no sembla el niu dels Skywalker. Estàs segura que no eren ells els que atacaven?

-És complicat. -La Leia va començar a suggerir que hi tornessin en un moment, però la presència al seu pit es va fer més pesada i ella es va trobar explicant més sobre la missió del que podria haver estat intel·ligent-. Aquest niu estava arrossegant a la Colònia a una guerra devastadora. Esperàvem minar la seva influència de manera que consideressis el nostre pla de pau.

La boca d'en Han es va obrir molt.

-Leia! Què hi ha d'una mica de tacte?

-Preferim la seva candor -va rugir en Raynar. Els seus ulls ardents van continuar sostenint la mirada de la Leia-. Però aquesta carnisseria no tenia sentit. Eliminar aquest niu només pot tornar-nos contra el vostre pla.

-Desafortunadament, no vam tenir elecció. -Pel so de la veu d'en Luke (La Leia seguia sent incapaç de veure res excepte els ulls d'en Raynar), ell estava surant per introduir-se en la conversa-. Ells estaven intentant eliminar-nos a nosaltres. Va ser autodefensa.

-Autodefensa? -Raynar va sonar indignat-. L'Espècie només lluita quan ells són atacats.

-Sí -va dir en Han-. Us assembleu molt als txiss en aquest sentit.

Raynar es va girar per mirar al Han. La visió de la Leia va tornar a la normalitat i es va trobar al Han rient-se burletament d'en Raynar i semblant com si estigués mirant amb superioritat a un aqualish que buscava brega en un bar en lloc d'un líder d'una civilització interestel·lar.

La Leia es va interposar entre els dos.

-Deixa'm que us ensenyi una cosa. -Es va dirigir no només a Raynar, sinó a tot el seguici Unu-. Necessiteu entendre alguna cosa sobre aquest niu i després podem parlar sobre si la Colònia vol realment la pau.

Sense esperar que li donessin permís, la Leia es va girar cap al sostre, portant a Raynar, Han i els Unu a través de la foscor plena de cossos cap a l'entrada del viver. Luke i Mara, que havien deixat d'utilitzar la Força per reduir les seves ferides, es van quedar enrere davant la insistència dels sanadors kílliks i la Jaina i en Zekk es van quedar amb ells. La Leia no entenia per què, però hi havia molt sobre la seva filla i en Zekk que no entenia just ara.

Després d'uns quants moments, van arribar a la cova en la qual les Bestioles Dos i Tres havien obert un forat a través del sostre i l'olor de putrefacció es va fer malaltissa. Kyp i els altres Mestres estaven dins del viver reunint als supervivents txiss i buscant la Lomi Plo, així que la Leia es va obrir a l'agrupament de batalla i els va instar que a posessin als Esclafacuques fora de l'estat d'alerta.

-Esclafacuques? -va dir en Raynar.

La Leia estava una mica sorpresa, atès que no podia sentir la presència d'en Raynar en l'agrupament, però en Han estava impertorbable.

-No t'ofenguis. Havíem d'anomenar-los d'alguna manera.

A mig camí a través de la cova, van trobar la Saba esperant. El seu vestit de buit i les escates de la seva cara estaven recobertes de cera i despulles de treure als txiss de les cel·les de les larves i la pudor que emanava d'ella va ser suficient per enviar una onada de revulsió a través d'Unu.

La Saba va permetre que Raynar i el seguici la miressin durant un moment.

-Aquezta zent això de la zeva olor -va dir llavors-. El treball aquí éz molt brut.

-Quin és el teu treball? -va preguntar en Raynar.

La Saba va mirar la Leia abans de respondre.

-Serà millor si simplement t'ho ensenyem -va dir la Leia, dirigint el seu comentari més a la Saba que a Raynar-. Algun senyal de l'Alema ja?

-Cap -va dir la Saba-. Potzer va zer dezintegrada en l'explosió d'un detonador.

-Potser. -Havent vist per si mateixa l'intens que era el sentit de perill de la twi'lek, la Leia tenia els seus dubtes-. Què hi ha de la Lomi Plo?

La Saba va tornar els seus palmells cap amunt.

-Ez va ezvair.

-Lomi Plo està morta -va dir en Raynar, com si fos una cosa dita de memòria-. Va morir en la Col·lisió.

La Saba va mirar cap a ell, fent grinyolar els seus ullals, i després va tornar a mirar la Leia.

-Estàz zegura d'això?

La Leia va assentir.

-Unu necessita veure-ho.

Silenciosament, va afegir que encara era l'única manera de trencar el domini del Niu Fosc sobre la Colònia.

La Saba va arronsar les espatlles i després va portar la Leia i als altres fins a la foscor del viver. L'aire era càlid i humit i estava tan ple de la pudor de la putrefacció que Raynar va empassar i els Unu van rugir dins dels seus tòrax. Kyp i la resta de l'equip de rescat estaven treballant al llarg de la part més allunyada de la sala, amb els raigs de les llums dels seus cascos escombrant la paret però revelant poc més que el patró hexagonal de les cel·les del viver.

Uns quants metres més endins, la Leia es va aturar i va girar el llum del seu casc cap a la paret més propera. El raig va il·luminar el cadàver mig devorat d'un presoner txiss, encara doblegat al voltant d'una larva Gorog que es recargolava.

Raynar panteixà i l'Unu més proper va tancar les seves mandíbules per la impressió. En Han va fer brillar la llum del seu casc sobre una segona cel·la i la Saba sobre una tercera. Les dues cel·les també contenien els cossos de captius txiss.

-Què és això? -demanà Raynar.

-A mi em sembla bastant clar -va dir en Han. Quan més Unu van entrar a l'habitació amb les seves boles brillants, la sala es va il·luminar ràpidament i es va fer més aparent l'autèntica extensió de l'horror-. D'alguna manera fer veure a un paio com podrien haver tingut els txiss una raó, oi?

Raynar es va girar cap al Han.

-Creus que nosaltres vam fer això?

-No vosaltres exactament -va dir la Leia, maleint silenciosament l'humor mordaç d'en Han-. Ho va fer el Niu Fosc. Les Gorog.

-Gorog? -La mirada d'en Raynar es va tornar cap a la vista dantesca de les cel·les-. Què és aquest Niu Fosc?

-Això. -La Saba va fer un gest amb el seu braç cap a les tenebres al voltant d'ells-. El niu que zegueix atacant. El que z'ha eztat alimentant de prezonerz txizz. El que et va fer construir més niuz a Qoribu.

Raynar va mirar enfurismadament a la barabel.

-Els nius no lideren a Unu. Unu lidera als nius.

-De veritat? -La Leia aixecar la cella-. Llavors tot això ho va fer Unu?

-No. -La veu d'en Raynar es va tornar incisiva. Quan el seu seguici va començar a donar espetecs i a brunzir, ell va afegir-: Aquest no és ni tan sols un niu de la Colònia. No tenim nius a Kr.

En Han va mirar al seu voltant intencionadament.

-Té gràcia. S'assembla molt a aquell viver de Jwlio. Excepte per tots els captius txiss, és clar.

-En realitat, pot ser un niu de la Colònia -va dir la Leia a Raynar-. I no ho recordaries.

Això va produir una protesta fins i tot més alta dels kílliks, però la Leia s'hi va fer sentir per sobre.

-Cilghal creu que el Niu Fosc serveix com una mena de subconscient per a la ment col·lectiva de la Colònia. Seria capaç d'influenciar a l'Espècie sense que ho sabéssiu. Just igual que la ment subconscient de la majoria de les espècies influència els seus comportaments.

-Impossible -va dir en Raynar, massa ràpidament-. No hi ha cap Gorog a l'Espècie. Com podria el niu influenciar-nos?

-De la mateixa manera que tu vas influenciar la Jaina i als altres quan els vas cridar perquè ajudessin a la Colònia -va replicar la Leia-. A través de la Força.

La veu d'en Raynar es va tornar suau.

-A través de la Força.

-Exacte -va dir la Leia-. De la mateixa manera que vas convèncer a Tesar perquè visités Comercial Bornaryn. La mateixa manera que vas convèncer la Tahiri i la Tekli perquè discutissin el cas de la Colònia davant l'Orde Jedi.

Els ulls d'en Raynar van centellejar amb comprensió, però la protesta d'Unu es va elevar fins a un crescendo. Ell va tancar els ulls com si intentés concentrar-se, però la Leia podia veure en els músculs que es contreien en la seva cara alguna lluita interna, alguna discussió d'insectes que ella mai comprendria. Va començar a tenir la desagradable sensació que estava intentant l'impossible.

La Leia va mirar la Saba i va moure els llavis com si pronunciés el nom d'en Welk. Els ulls de la barabel es van entretancar, però va assentir i va marxar ràpidament.

A la fi, el soroll d'insectes es va silenciar i Raynar va obrir els ulls.

-Fins i tot si tens raó sobre el Niu Fosc, la conquesta no és el nostre estil -va dir-. L'Espècie busca només viure en harmonia amb la Cançó de l'Univers.

-Sí, bé, no has de conquerir alguna cosa per dominar-la -va dir en Han-. I el Niu Fosc té quelcom més en ell que només kílliks.

-Assumeixo que recordes als Jedi Foscos -li va pressionar la Leia-. Raynar va lluitar amb ells quan era jove a Yavin IV. I en Welk i la Lomi Plo van abandonar l'equip d'atac a la Baanu Rass.

Raynar la va estudiar durant un moment i després va assentir.

-Els recordem. I tu creus que...? -Va deixar la frase sense acabar quan els Unu van començar a murmurar i a produir espetecs. Llavors la veu d'ell es va tornar tossuda de nou-. Però heu d'estar equivocats. Welk i Lomi Plo van morir en la Col·lisió.

-Llavors qui és aquest? -va preguntar la Saba.

Ella va sortir de les ombres arrossegant el cos severament tallat d'en Welk. Ell encara estava vestit amb la seva armadura de plastoide i quitina, amb un nou braç d'insecte empeltat en la seva espatlla. La seva cara semblava fins i tot menys humana que la d'en Raynar, però clarament no era txiss.

La Saba va enviar el cadàver volant cap al pit d'en Raynar.

En Han va esperar fins que la cosa li colpegés.

-Té algunes cicatrius de cremades bastant dolentes -va dir llavors-, però això et diu alguna cosa.

Una vegada que el va tenir davant seu, Raynar va semblar fascinat pel cadàver, amb els seus ulls blaus movent-se lentament d'un costat a un altre sota el seu nas ple de cicatrius, amb el seu alè sortint en esbufecs rasposos cada vegada més irregulars.

-Jacen va investigar la Col·lisió -va dir la Leia-. Et va veure treure'ls entre les flames.

Els Unu van quedar en un silenci mortal i la mirada d'en Raynar es va girar cap a la Leia.

-Ens va veure?

-A través de la Força -va aclarir ella.

-Sí... Ho recordem. -Raynar va assentir i va tancar els ulls-. Ell hi va ser... al pont... només durant un moment.

-Vas veure a Jacen? -va panteixar en Han.

-Això és impossible -va dir la Leia-. Hi hauria d'haver arribat a través del temps...

-El vam veure. Ell ens va donar la fortalesa per continuar... per tirar d'ells... -De sobte Raynar es va aturar i es va girar cap al centre del viver-. On és la Lomi?

Tot just havia fet la pregunta quan el seguici Unu va començar a dispersar-se pel viver, amb les seves boles brillants il·luminant la cúpula en una ruixada de llums giratòries.

-On és la Lomi? -va repetir en Raynar.

L'alleujament va embolicar la Leia com una pluja de pètals d'oli rbolleana. S'havia obert pas a través de la memòria d'en Raynar.

-Llavors recordes salvar-la?

-Ho recordem -va dir en Raynar-. Ella tenia por que els yuuzhan vong ens trobessin de nou, o que l'Ànakin vingués a buscar-la, o el Mestre Skywalker. Tenia por de moltes coses. Volia ocultar-se.

-Bé -va dir en Han-, això confirma de segur la teoria de la Cilghal.

-Quina teoria? -va preguntar en Raynar.

-De la manera en què la Cilghal ho veu -va dir en Han-, quan un niu kíllik s'empassa a algú que és sensible a la Força, el niu pren part de la seva personalitat.

-En el teu cas, les Yoggoy van absorbir el valor que li dones a la vida individual -va dir la Leia-. Van començar a tenir cura dels febles i a proporcionar menjar per als famolencs i no va passar molt temps abans que el seu èxit portés a la creació de les Unu.

-Així és principalment com ho recordem -va concedir en Raynar-. Però això no té res a veure amb les Gorog.

-Vas dir que recordes treure a Welk i la Lomi del foc -va apuntar en Han-. Però llavors ells simplement van desaparèixer.

-Vas dir que la Lomi estava espantada i volia ocultar-se -va afegir la Leia-. Això és el que les Yoggoy van absorbir d'ella. No és possible que ella també creés un niu propi, un niu ocult de totes les altres?

Mentre Raynar considerava això, el color va semblar deixar la seva cara.

-Nosaltres vam causar això?

-Això no és el que estem dient -va dir la Leia-. Només que el Niu Fosc està influenciant...

-Si nosaltres vam salvar la Lomi i en Welk, som responsables.

Una esgarrifosa tempesta d'espetecs i esclats ofegats rodà pel viver quan els Unu van començar a protestar de nou. Raynar es va tornar per apartar-se de la Leia i els altres i lentament va mirar al llarg de la paret, mirant a cada cel·la mentre passava i negant amb el cap per la desesperació.

-Si nosaltres vam salvar la Lomi i en Welk...

En Han en va tenir prou i va agafar a Raynar pel braç.

-Mira, nen, no podies haver-ho sabut.

Sorprenentment, Raynar no va enviar al Han rebotant per tota l'habitació o el va silenciar amb un gest o fins i tot es va apartar. Merament continuà surant, aparentment sense ser conscient per a res d'en Han, mirant les cel·les.

-Si nosaltres vam salvar la Lomi i en Welk, nosaltres vam fer això.

-Hauries de rebre una medalla per salvar-los -va dir en Han-. El que va passar després, això no és culpa teva.

Això va aconseguir l'atenció d'en Raynar. Es va aturar i es va girar cap al Han.

-Això no és culpa nostra?

-De cap manera -va dir en Han-. Tot el que tu vas fer va ser salvar les seves vides. Això no et fa responsable pel que ells van fer després.

-No som responsables. -La veu d'en Raynar estava plena d'alleujament i els espetecs d'Unu es van apagar-. És veritat.

La ruixada de llums de boles brillants començà a contreure's lentament cap a Raynar i la Leia va sentir a Kyp obrint-se cap a ella, demanant una explicació, però no podia sentir què volia ell que li expliqués.

-Potser això és una estratagema txiss -va dir en Raynar, parlant ara més per a si mateix que per al Han-. Hi ha d'haver estat un truc per convèncer els Jedi que la Colònia està equivocada.

La Saba va apuntar el seu llum del casc cap a una de les cel·les.

-Per aquezta, zembla que el truc va zer méz contra els txizz.

-Els txiss són cruels -va dir en Raynar. Hi havia una nota sinistra d'insistència en la seva veu rasposa-. Sacrificarien a mil de la seva pròpia espècie per tornar als Jedi contra nosaltres.

-Això no explica les Gorog que ens van atacar de camí aquí -va dir la Leia. Estava alarmada per com estava intentant Raynar reformar la realitat, per com semblava estar buscant una història que funcionés-. No eren txiss. I tampoc ho són totes aquestes larves.

-Sí, era un pla molt enganyós -va dir en Raynar-. Les Gorog han de ser esclaves mentals. Van ser forçades a lluitar. I a alimentar-se amb voluntaris txiss.

-Potser -va concedir la Leia acuradament. En una ment humana, hauria anomenat al procés de pensament d'en Raynar un brot psicòtic. En la ment col·lectiva de la Colònia, no sabia què pensar-. Però hi ha una altra explicació.

-Els txiss estan creant clons kílliks? -va preguntar en Raynar.

-No ho crec -va dir la Leia.

El seguici Unu començà a tornar, molts d'ells arrossegant les formes indefenses i d'ulls molt oberts dels supervivents txiss que l'equip de rescat havia estat traient de les cel·les. Kyp i els altres mestres també s'estaven aproximant, abocant el seu disgust en l'agrupament de batalla. La Saba es va obrir cap a ells, urgint-los a què esperessin, assegurant-los que la Leia ho tenia sota control.

Moltes gràcies, va pensar la Leia.

-Recordes del que estàvem parlant? -va preguntar la Leia, continuant dirigint-se a Raynar-. El Niu Fosc?

-I tant. La nostra memòria és excel·lent. -Els ulls d'en Raynar es van tornar brillants i enfadats-. Han dit que no érem responsables.

-Exacte -va dir la Leia. La seva visió va començar a ennuvolar-se voltant de les seves vores de nou i la presència pesada que havia experimentat abans va tornar al seu pit-. Però això no... vol dir...

El pes tenebrós en el seu interior es va fer més pesat i la Leia va començar a comprendre que Raynar estava tan danyat per dins com per fora. Abandonat a la seva sort sense cap esperança, sofrint una angoixa inimaginable, depenent d'un grapat d'insectes... el xoc havia estat simplement massa. Raynar s'havia dissociat de la situació, convertint-se literalment en UnuThul de manera que no recordés totes les coses terribles que li havien passat a Raynar Thul.

-Comprenem el que significa no ser responsable -va dir en Raynar-. Vol dir que només perquè el Niu Fosc existeixi, no vam ser nosaltres els que el vam crear. -Va apuntar cap al captiu més proper, un home d'aparença espantada que portava els esquinçalls negres de l'uniforme d'un oficial artiller de la FDEC-. Ho van fer els txiss.

La cara de l'oficial va empal·lidir fins a posar-se cendrosa i els seus ulls es van obrir fins i tot més, únics signes de por que el seu cos paralitzat encara podia exhibir.

-El que no entenem -va dir en Raynar- és el propòsit d'aquest niu.

Un gemec inintel·ligible es va elevar del coll del txiss, tan feble i baix que la Leia s'ho va prendre més com un gemec dolorós que com un intent de parlar.

-Digues-nos-ho! -va ordenar en Raynar.

L'oficial es va queixar de nou, però el soroll va sonar com a paraules fins i tot menys que abans.

-Sabem que estàs mentint. -El to d'en Raynar era amenaçant i la cara de l'oficial es va tornar blanca-. No ens insultis.

-No crec que ell ho pretengui -va dir la Leia. Se sentia segura que l'oficial no havia dit res de res. La psique trencada d'en Raynar simplement estava imposant el seu propi significat als gemecs incoherents del txiss-. Estic segura que ni tan sols sap que els txiss van crear el niu.

En Raynar es va tornar de nou cap a la Leia.

-Estàs segura?

-Potser confiada és una paraula millor -es va corregir la Leia. De nou el pes va pressionar al seu interior i ella sabia que havia de dir-li a Raynar el que volia sentir, alguna cosa que li fes estar d'acord amb el seu pla-. Què passa si els txiss ni tan sols sabien que ells van criar el Niu Fosc?

-Com podrien crear el Niu Fosc sense saber-ho? -La veu d'en Raynar era dubtosa-. No veiem com podria funcionar això.

-Per accident -va dir en Han, comprenent el pla de la Leia-. Aquesta és l'única manera en què podria ocórrer. Els txiss mai es farien intencionadament alguna cosa com això. Ni tan sols als voluntaris. Tenen massa codis d'honor.

-Exacte -va dir la Leia. El pes en el seu interior estava decreixent-. La societat txiss està definida per la guerra. Sempre estan lluitant: contra els vagaari, els ssi-ruuk i fins i tot uns contra els altres.

-I elz niuz de Qoribu eztan plenz d'Unitz txizz.

La Saba va deixar que la declaració pengés en l'aire, deixant als que l'escoltaven perquè traguessin les seves pròpies conclusions. Sota circumstàncies normals, hauria estat una tècnica perfectament persuasiva. Però amb Raynar, la Leia no volia córrer cap risc. Hi havia massa girs perillosos disponibles per a una ment dissociativa, especialment una ment col·lectiva dissociativa.

-Recordes el que va dir en Han sobre la teoria de la Cilghal? -va preguntar la Leia-. Ella creu que quan un niu kíllik absorbeix un ésser sensible a la Força, els companys de niu assumeixen una porció de la personalitat d'aquest ésser.

-Quan les Yoggoy et van absorbir -va afegir en Han-, van començar a valorar la vida individual. Quan van absorbir la Lomi Plo i a Welk, van assimilar el seu desig de secretisme i...

-No som responsables del Niu Fosc! -va protestar en Raynar-. Lomi Plo i Welk van morir en la Col·lisió!

-Exacte -va dir la Leia, encongint-se en el seu interior-. Welk i Lomi Plo van morir en la Col·lisió.

S'estava fent més aparent que arrossegar a Welk i la Lomi Plo fora de l'ardent Volador havia estat simplement massa perquè Raynar ho suportés. Que cada vegada que ho recordava, també recordava el que havia patit ell, i tot el que havia perdut, en fer-ho.

-Però les Yoggoy van absorbir el teu respecte per les coses vives -va continuar la Leia- i no va passar molt temps abans que el seu èxit portés a la creació de la Colònia.

-Així és com ho recordem -va estar d'acord Raynar-. Però no veiem què té això a veure amb el Niu Fosc...

-Tot! -La Saba va fer un gest amb el seu braç escamós de nou cap al viver-. Mira quantz Unitz txizz tenien!

Els ulls d'en Raynar es van il·luminar amb fúria.

-L'Espècie no són caníbals. Els nostres nius no s'alimenten dels nostres propis Units.

-Alguna cosa li va passar en aquest niu -va apuntar la Saba.

-I els txiss són guerrers assedegats de sang -va afegir la Leia. Era una exageració salvatge, però Raynar estaria ansiós per creure-s'ho-. De veritat, em sorprèn que no li hagi passat als altres nius de Qoribu.

-Això? -Raynar negà amb el cap-. Això no podria ocórrer-li a un altre niu de l'Espècie.

-Va passar aquí -va apuntar la Saba.

-Potser hi ha alguna classe de punt d'equilibri -va afegir en Han, fingint contemplació-. Quan un niu té massa Units txiss...

Va deixar la frase sense acabar i es va girar cap a Raynar, amb la seva expressió tornant-se constantment més preocupada.

Raynar va acabar el pensament.

-Es converteix en un Niu Fosc? -Els Unu van esclatar en un brunzit neguitós i ell va assentir-. Això podria explicar el que va passar aquí.

-Els txizz zón granz creientz del zecretizme -va oferir la Saba servicialment.

-Sí. -Raynar va parlar amb un aire de certesa-. L'Espècie no acceptarà a més txiss en els nostres nius.

-Aquesta és una solució -va estar d'acord la Leia. Va creuar la mirada amb Han i van compartir un d'aquests moments elèctrics de connexió que va fer que ella es preguntés si ell era sensible a la Força després de tot-. Però què faràs amb tots els teus presoners?

Uns espetecs nerviosos es van elevar entre els Unu.

-Presoners? -va preguntar en Raynar.

-Prezonerz txizz -va dir la Saba-. Quan la guerra z'expandeixi, tindràz centz de milz. Milionz.

-Només hi ha una cosa a fer. -En Han va negar amb el cap amb penediment burleta-. Per descomptat, això només farà que la resta dels txiss lluitin molt més.

Raynar es va girar per mirar-lo. La Leia es va trobar contenint l'alè, esperant no haver comès un error en llegir la retorçada psique d'en Raynar, que ell no s'hagués tornat prou cruel com per acceptar el suggeriment d'en Han.

-La Colònia no mata els seus presoners -va dir en Raynar a la fi.

-No? -En Han li va tornar la mirada durant un moment i llavors va apuntar amb el llum del seu casc cap a un cos mig menjat-. Això canviarà bastant aviat.

El seguici Unu va esclatar en un brunzit enfadat, però Raynar no va dir res.

-Potzer no zerà tan dolent per a la Colònia -va dir la Saba. Es va tornar per dirigir-se als Unu-. Aviat, totz elz vostrez niuz zeran com lez Gorog. Lez de l'Ezpècie ez convertiran en granz guerrerez.

-No desitgem que l'Espècie siguin grans guerreres -va dir en Raynar-. Hem vist el que li passa als grans guerrers. L'Ànakin era un gran guerrer.

Una punyalada de pena arribà a la Leia, però ella es va forçar a continuar.

-Ho sento, UnuThul. No veig com podeu evitar-ho.

-És massa dolent que hi hagi d'haver una guerra -va dir en Han-. Si no n'hi hagués, la Colònia podria establir una mena de zona divisòria i mantenir els txiss lluny dels seus nius.

-Això podria funcionar -va dir la Leia-. Però Qoribu està massa a prop del territori txiss. Els nius segur que seguiran entrant en contacte amb equips d'exploració i mineria txiss. Abans o després, arribaran al punt d'equilibri.

-Qoribu eztà mazza a prop -va estar d'acord la Saba-. La Colònia hauria de moure elz zeuz niuz.

-Impossible -va dir en Raynar-. No es pot fer.

-Això és molt desafortunat. -La Leia li va dir això al seguici Unu-. Perquè en Han i jo vam trobar un planeta paradisíac...

-Diversos planetes, probablement -va afegir en Han-. Tots buits, rics en terrenys de menjar, esperant només al fet que una espècie hi vagi i els reclami.

El seguici va començar a murmurar amb interès.

-Explica'ns més -va dir en Raynar.

-Està en un subsector a la vora del territori de la Colònia -va explicar la Leia-. No vam tenir temps de fer una exploració completa, però el planeta que vàrem visitar seria perfecte per al niu Taat. Hi ha almenys altres dos planetes habitables en el mateix sistema, amb una altra dotzena de sistemes propers que donen totes les indicacions de ser igual de profusos.

-Estàvem pensant que la Colònia voldria fer una ullada -va dir en Han-. Però si vosaltres, nois, no esteu interessats, encara hi ha munts d'espècies desplaçades a l'Aliança Galàctica...

-Estem interessats -va dir en Raynar-. Sempre tenim necessitat de nou territori.

-Bé -va dir la Leia-. Estic segura que es podrà persuadir als txiss que es retirin prou perquè organitzis una recol·locació.

La comissura de boca d'en Raynar es va tornar cap avall.

-Us ho he dit, això és impossible. No hi ha manera de transportar els nius de Qoribu. Són massa grans.

-De veritat? -En Han va mostrar un somriure presumptuós i després va preguntar-: Tan grans que no podrien ser reconstruïts temporalment en els hangars i badies de llançament de, diguem, uns quants Dracs de batalla hapans?

La boca d'en Raynar es va obrir.

-La flota hapana ens ajudaria a escapar dels txiss?

-És clar, per què no? -va replicar en Han-. Això ha de ser més fàcil que defensar-vos.

-I ens deixarien construir nius en els seus Dracs de batalla?

-Aquezta penza que ho farien. -La Saba xiuxiuejà amb diversió-. De fet, eztà zegura d'això.

Els Unu van fer tamborinejar els seus pits i van colpejar les seves mandíbules durant molt de temps.

-Entenem el que esteu fent -va dir finalment Raynar-. Sou tan dolents com ho era la Jaina.

-Era? -En Han va arrufar les celles i va mirar cap enrere en direcció a l'altra habitació, de la que havia marxat sense ni tan sols saludar la seva filla-. Si l'has...

-Relaxa't, Han. -La Leia va tocar la Jaina a través de la Força i després va dir-: Ella està bé. Encara està amb Luke i la Mara.

-I tant que està bé -va dir indignadament en Raynar-. Volíem dir que la Jaina ja no és benvinguda al seu niu.

En Han va aixecar les celles.

-M'han fet fora d'unes quantes tafureries en la meva època, però d'un niu? Què va fer?

-S'assembla massa a vosaltres -va dir en Raynar-. És tossuda i problemàtica i no li importa res excepte evitar una guerra.

-No em diguis. -En Han va somriure orgullosament i després va preguntar-: Això vol dir que deixarà de ser una abraçacuques?

Els ulls d'en Raynar van centellejar per la fúria i la Leia va començar a tenir visions de la seva iniciativa de pau acuradament creada fent-se miques.

-Han -va dir ella-. Recorda, UnuThul no ha acceptat la nostra proposta encara.

-Bé, tampoc l'ha rebutjat. -En Han es va girar cap a Raynar-. Què serà, nen? Una bruta guerra i una Colònia plena de Nius Foscos o un viatge gratis fins a un planeta gratis?

Els Unu van esclatar en un enrenou de vibracions pectorals i moviments d'antenes, però en Han els va ignorar i va mantenir els ulls fixos en Raynar. El seguici va continuar amb el soroll durant uns quants moments més, llavors, de sobte, van guardar silenci i van començar a sortir de la cúpula.

La Leia va arrufar les celles.

-Ens prenem això com un sí?

-És clar -va dir en Raynar. Fregà el seu braç amb l'antena d'un petit kíllik d'ulls vermells de la meitat de la mida d'un ewok, després es va girar i es va posar a caminar darrere del seu niu-. No va ser idea nostra?

Següent