Senda Desconeguda (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Quan van sortir de la casa d'en Wehutti, Obi-Wan va sentir que les seves esperances li abandonaven. Si Wehutti no feia alguna cosa, la guerra seria inevitable.

Qui-Gon caminava pensatiu al seu costat. Obi-Wan no tenia ni idea de què estaria pensant, però això no era estrany. Fins i tot quan eren Mestre i padawan, Qui-Gon era molt reservat per als seus pensaments.

Van girar una cantonada i gairebé es donen de cara amb Nield. El noi els va esquivar amb rapidesa. Es van mirar unes dècimes de segon i Obi-Wan va tenir la sensació de ser invisible.

Els passos de l'Obi-Wan es van tornar vacil·lants. Encara no s'havia acostumat a patir l'odi d'en Nield.

-Em vas explicar que Nield et va acusar de ser un estrany -remarcà Qui-Gon-. Va ser perquè et vas oposar a la seva decisió d'enderrocar les sales de l'Evidència?

-Sí, aquí va començar tot -va contestar Obi-Wan-. També estava enfadat amb la Cerasi. Però ara les coses estan encara pitjor.

- Des de la mort de la Cerasi?

Obi-Wan va assentir.

-Ell..., ell diu que és culpa meva. Que hauria d'haver estat vigilant-la en lloc d'estar tractant de salvar el mausoleu. Diu que sóc el culpable que ella aparegués en escena aquell dia.

Qui-Gon el va mirar pensatiu.

- I tu què en penses?

-No ho sé -va murmurar l'Obi-Wan.

-Nield t'acusa a tu del que tem haver fet ell mateix -va dir en Qui-Gon-. Si no hagués estat tan insistent amb el tema dels mausoleus, la Cerasi encara estaria viva. A més, tal com li passa a Wehutti, també té por d'haver-la matat. Els dos tenen por d'haver disparat aquest tret fatal.

Obi-Wan va assentir. No li sortien les paraules. No podia ni imaginar que arribaria un dia en què podria viure sense estar absorbit pel sentiment de pèrdua i culpa.

Qui-Gon es va aturar.

-La mort de la Cerasi no va ser culpa teva, Obi-Wan. No pots evitar el que no saps que succeirà. Al llarg de la teva vida, només pots fer el que tu creus que és correcte. Podem planejar, tenir esperances o témer al futur, però no podem saber el que ocorrerà.

Al llarg de la teva vida, només pots fer el que tu creus que és correcte. S'estava referint també a la seva decisió de quedar-se a Melida/Daan? L'esperança va créixer en l'Obi-Wan. Li hauria perdonat?

Qui-Gon va reprendre la marxa.

-Estem davant dues persones que pateixen perquè creuen haver matat a la persona que més han volgut al món. Potser la clau de la pau sigui trobar la resposta a una senzilla pregunta: Qui va matar la Cerasi? A vegades, les guerres s'inicien per causes tan senzilles com aquesta.

Qui-Gon no s'havia referit a la decisió que havia pres Obi-Wan. En la seva ment només hi havia el problema que duien entre mans. I així havia de ser. Qui-Gon tractava a l'Obi-Wan amb compassió, però era una compassió distant. No l'havia perdonat.

-Però, com podem saber qui va disparar? -va preguntar Obi-Wan-. Wehutti té raó. Hi havia molta confusió. Nield i ell estaven llestos per disparar.

Es van parar. Obi-Wan va veure amb sorpresa que Qui-Gon l'havia portat a la plaça on havia mort la Cerasi.

-A veure, Obi-Wan. Digues-me què és el que vas veure aquell dia -va ordenar Qui-Gon.

-Nield i les seves forces eren aquí -va dir Obi-Wan senyalant un lloc de la plaça-. Wehutti, allà. Jo era aquí dempeus. S'amenaçaven mútuament i les seves armes estaven llestes per disparar. Cerasi va aparèixer de sobte enmig de la font. Vaig veure que...

Obi-Wan va notar que se li ressecava la gola. La va aclarir i va continuar:

-No podia creure que estigués allà. Cerasi va començar a córrer i jo vaig fer el mateix. I llavors vaig sentir els trets làser... No sabia d'on venien, així que vaig continuar corrent. Tenia molta por, però no em podia moure més ràpid. I, llavors, ella va caure. Feia molt de fred i el dia era gris. Ella tremolava...

-Espera -el va tallar bruscament Qui-Gon-. Prou d'explicar la història com l'amic que pateix -suavitzà el to-. Sé que és dur, Obi-Wan, però no puc treure cap conclusió si les teves explicacions estan influïdes pels sentiments. Has de recordar sense culpa ni pena. Explica-m'ho com ho faria un Jedi. Guarda els sentiments al cor. Digues el que va veure la teva ment. Ara. Tanca els ulls.

Obi-Wan va tancar els ulls. Li va costar uns moments concentrar-se. Va buscar un espai en la seva ment que no estigués ocupat per deixar que els records afloressin a la seva memòria. Va deixar la ment en blanc i va relaxar el ritme de la respiració.

-Vaig escoltar sorolls a la font abans que aparegués la Cerasi. Jo ja m'havia tornat cap a l'esquerra. Ella va veure el que passava amb només fer una ullada. Així que va sortir de la canella seca. Quant va arribar al terra va començar a córrer i va saltar la vora de la font. Em vaig girar cap a la dreta durant un instant. Nield estava sorprès. Vaig veure Wehutti de cua d'ull. Ell...

Obi-Wan es va aturar, sorprès de com recordava clarament l'escena.

-Va abaixar l'arma -va dir sorprès-. Ell no va disparar la Cerasi.

-Continua -va demanar Qui-Gon.

-Vaig córrer i vaig perdre de vista a Nield. Jo anava cap a la Cerasi, intentava arribar-hi. Vaig veure un reflex del sol a la teulada de l'edifici que tenia davant. Recordo que vaig desitjar que el reflex no em donés als ulls i m'impedís veure. Necessitava veure tot el que estava succeint. I llavors vaig sentir el tret. I ella va caure.

-Obre els ulls, Obi-Wan. Tinc una pregunta a fer-te.

Obi-Wan va obeir i els va obrir.

- No m'havies dit que era un dia gris i que el cel estava ennuvolat?

Obi-Wan va assentir.

-Llavors, com podia brillar el sol en una teulada?

Qui-Gon va posar les mans sobre les espatlles de l'Obi-Wan i el va fer girar-se.

-Mira. Allà dalt. És possible que hi hagués algú a la teulada? No seria la brillantor que vas veure el reflex d'un rifle làser?

-Sí -va contestar Obi-Wan emocionat-. Pot ser.

-I ara tinc una altra pregunta -va continuar Qui-Gon-. Dius que la Gent Gran portaven armes aquell dia. Però això va ser abans que les importessin del camp. D'on les van treure, doncs? Si havíeu confiscat totes les seves armes i les guardàveu en els vostres magatzems, com s'ho van manegar la Gent Gran per obtenir-les?

-No ho sé -va dir Obi-Wan-. Jo vaig assumir que les havien portat del camp.

Qui-Gon va somriure sarcàsticament.

- Ho vas assumir? Això no sona molt al que ha de fer un Jedi.

Obi-Wan va tractar de no demostrar com de derrotat que se sentia. Qui-Gon tenia raó. S'havia deixat atrapar pels seus propis sentiments. Havia perdut la disciplina mental que ha de governar la ment de tot Jedi.

I Qui-Gon s'havia adonat. Ara, el seu antic Mestre tindria encara menys confiança en ell que abans.

Següent