La Força unificadora (i XLV)

Anterior

CAPÍTOL 45

En Jagged Fel havia estat assignat a l'equip de caces que va escortar els transports yuuzhan vong des de Coruscant a Zonama Sekot. Dins dels destructors estel·lars estaven els Yorik-trema desarmats que transportarien a desenes de milers a la seva nova llar a l'hemisferi sud del planeta. Els boscos impenetrables van ser severament marcats amb cicatrius com a resultat de la desertització que els guerrers yuuzhan vong havien realitzat a la superfície feia cinquanta anys, però els primers grups en arribar ja s'havien assentat a les valls més càlides i els seus minshal, damuteks, grashal i cretxes semblaven haver-se adaptat bé a les noves condicions, almenys pel que es podia veure a una altitud de vint quilòmetres.

Tot i que el personal de l'Aliança tenia prohibit aterrar, en Jag va obtenir un permís especial del general Farlander per fer una breu visita a la Distància Mitjana, oficialment per parlar amb els Solo, però en realitat per parlar amb una Solo en particular.

No hi havia parlat amb la Jaina des que es van separar del Falcó Mil·lenari després de la persecució de la nau de fugida del gran Senyor. Les circumstàncies van portar a una conversa precipitada i confusa. Jag va tornar a Coruscant per reagrupar-se amb l'Esquadró Sols Bessons, i el Falcó amb els Solo i els Skywalker a bord van saltar cap a Zonama Sekot. Durant les llargues setmanes que van seguir, no va poder contactar amb Zonama Sekot ni a través del Falcó Mil·lenari ni l'Ombra de Jade. I quan va poder fer-ho a través del Ventura Errant, va descobrir que la Jaina encara era viva. Talon Karrde va prometre fer-li arribar a la Jaina el missatge d'en Jag.

Ella estava esperant-lo al camp d'aterratge a la vora del canó quan ell va aterrar el seu Punyent entre una multitud de curioses naus i va sortir al fred exterior. Queien enormes flocs de neu, però això només contribuïa a fer-li sentir més com a casa, ja que estava acostumat als climes gèlids. La Jaina portava una mena de ponxo de fibra natural i una caputxa similar amb ales que li cobrien les orelles. Després d'un estrany moment en què es van quedar mirant-se l'un a l'altre, ella va somriure i va córrer als seus braços, abraçant-lo amb força, després li va besar a les dues galtes i als llavis.

Si ella no l'hagués deixat anar, ell podria haver-la abraçat fins que Zonama Sekot hagués saltat de tornada a les Regions Desconegudes.

-Líder dels Sols Bessons -va dir ella, fent un pas enrere per avaluar-lo. Jag redreçà les espatlles-. Gelós?

-Potser una mica -En Jag va mirar les estranyes naus de tres lòbuls que envoltaven al solitari Ala-X. Són aquests els caces sekotans?

La Jaina va seguir la seva mirada.

-Sí.

-Suposo que...

-Ni ho preguntis -el va interrompre -. No estan a la venda.

Ella li va agafar la mà i el va conduir a un cobert que s'hissava en la vora de la pista. En el camí van saludar al Luke i la Mara, que estaven carregant provisions en l'Ombra de Jade, amb el jove Ben caminant amb malaptesa al costat d'ells. La Jaina encara agafava la seva mà quan va dir:

-Gràcies per tot el que vas fer a Coruscant, el suport aeri al Falcó i tot això. La Mara em va dir que va haver de detenir-te perquè no em busquessis a la Ciutadella.

-Hauria desobeït si la nau de fugida no hagués aterrat. La gent diu que Jacen i tu vau ser assassinats pel Summe Senyor.

-No recordo molt del que va passar. Però en Jacen i en Luke van ser els que van lluitar contra Shimrra i l'Onimi.

La neu cobria la seva caputxa i les seves espatlles. Tenia les galtes i el nas vermelles pel fred i estava radiant.

-Jaina, tenim poc temps, així que aniré directe al gra. Torno a Csilla, i vull que vinguis amb mi. Sé que els meus pares i la meva germana, Wynssa volen conèixer-te.

Encara que un breu somriure es va formar en els seus llavis, la resposta estava en els seus ulls i en Jag va sentir que es desinflava.

-M'encantaria veure Csilla, de veritat. Però no és el moment adequat.

-Per Csilla o per a nosaltres?

La cara de la Jaina es va arronsar i es va mossegar el llavi inferior.

-No m'ho posis més difícil del que és, d'acord?

-És pels teus pares, oi? Odien la idea que et casessis amb el fill d'un ex-imperial. Va contra l'ideal Skywalker-Solo.

Ella es va tensar.

-T'estàs passant. Després de tot el que vas fer pel meu pare a Hapes, i tot el que vas fer després, pràcticament et consideren de la família. I, encara que això fos veritat, creus que això m'impediria anar-me'n amb tu?

-Llavors és pel Kyp.

-Un altre error.

Jag va aixecar les celles.

-No ho comprenc. Què ha fet que canviïs d'opinió sobre nosaltres?

Ella va negar amb el cap.

-Crec que és una bona idea que vagis a Csilla. Necessito una mica de temps per assimilar tot el que ha passat, Jag.

-T'estimo, Jaina -li va dir.

La Jaina va arrufar els llavis, després va sospirar i va dir:

-Jo també t'estimo. Algun dia voldré tenir una parella, i vull el que tenen els meus pares i el que tenen en Luke i la Mara. Tinc intenció de tenir una família. Només vull estar segura que puc oferir als meus fills més del que la meva mare i la Mara han pogut donar als seus -Va agafar les mans d'en Jag-. M'alegro que ens trobéssim, Jag. Has fet que la pitjor època de la meva vida fos una mica més tolerable. Però ara he de seguir endavant, encara soc una Jedi i una pilot de combat. Pots entendre'm, encara que sigui una mica?

En Jag va respirar.

-Desitjaria no fer-ho, però t'entenc.

-M'encantaria ser un tipus de missatgera diplomàtica.

Els seus ulls van guspirejar.

-Et diré un secret: un dia m'asseuré al Consell, al costat d'en Luke, Kyp, Cilghal i els altres. Potser llavors pensi en alguna cosa més permanent.

En Jag va somriure obertament.

-Llavors els nostres camins es creuaran abans del que t'imagines.

Ella el va mirar interrogativament.

-No crec que vagi a l'Espai Txiss en breu, Jag.

-No ho has de fer. He estat nomenat enllaç amb l'Aliança per la Força de Defensa Expansionista Txiss.

-Tu, un diplomàtic?

-Puc ser molt diplomàtic quan vull.

-Ep, ja ho sé, és clar, però...

-Només pensa-ho: nosaltres reunint-nos en fabulosos mons per tota la galàxia.

La Jaina aclucà els ulls amb delit.

-Saps?, això no sona tan malament.

Suaument, la va atreure cap als seus braços i va baixar el to de la seva veu.

-Treballaré dur perquè les nostres trobades siguin meravelloses.

La Jaina va riure.

-Potser siguis una mica un pocavergonya, després de tot.

Es van besar apassionadament. Mentrestant, la neu seguia caient.

* * *

-Fa cinc anys, durant la signatura del tractat entre el Sector Imperial i la Nova República, ens vam trobar a bord de la seva nau, capità Solo i princesa Leia -va dir Gilad Pellaeon-. Ara tinc l'honor que es trobin vostès en la meva nau al començament d'una nova era.

-Som nosaltres els que ens sentim honrats, almirall -va replicar la Leia.

Pellaeon, amb els cabells i el bigoti blanc i vestit amb un uniforme de blanc pur, i la Leia i en Han portant el millor dels pocs vestits que els hi quedaven. Els tres es trobaven a les habitacions espaioses i elegants del gran almirall, al costat estribord de la torre de comandament del Dret de Comandament. Sota el finestral hi havia una taula exquisidament tallada amb bols plens de menjar i ampolles de bon licor. En òrbita estacional sobre Coruscant, la nau insígnia de la flota imperial era el centre d'un grup d'altres destructors estel·lars, que formaven part al seu torn de la flotilla aliada que romania ancorada en l'espai profund.

El Falcó, amb Cakhmaim i la Meewalh dins, es trobava visiblement estacionada al port d'atracada de l'enorme nau, enmig de caces TIE i bombarders.

-Quan planegen tornar a l'Espai Bastió? -va preguntar en Han, després de provar la seva beguda.

-D'aquí a un dia estàndard, capità. Per això em va agradar tant saber que anaven a visitar-nos aviat.

-Ansiós per tornar al seu jardí? -va preguntar la Leia.

-Si tinc temps. Em queda molt per fer, si vull convèncer alguns dels Moff de com d'intel·ligent que seria col·laborar obertament amb l'Aliança. Mai vaig tenir temps de casar-me i formar una família. Però tinc el meu jardí i en tinc cura com si fos el meu fill. Potser fins i tot em permeti una mica d'aleatorietat, una mica de «naturalesa» per entrar i ficar les mans per treure els febles i els no aptes de les files.

En Han va riure breument.

-Una mica de desordre mai ve malament.

-A vostè no sembla fer-li mal, capità Solo.

-Això és només perquè el desordre i jo vam arribar a un acord fa molt de temps.

-Bé, potser intenti fer el mateix -Pellaeon es va moure cap al finestral que donava a Coruscant-. En qualsevol cas, mai em vaig adonar de quant trobava a faltar el Nucli i Coruscant en particular. Tornar aquí després de tant de temps, fins i tot en aquestes circumstàncies, m'ha fet pensar en la meva carrera, i en tot el que ha succeït des de la batalla d'Endor -es va tornar per mirar al Han i la Leia-. Sento que tots dos m'han donat part d'una cosa que havia perdut, i m'agradaria fer el mateix per vostès.

La Leia somreia gentilment.

-Això no cal, almirall.

Pellaeon va fer un gest amb la mà per descartar la importància.

-És una cosa molt petita.

Va aixecar un control remot de la taula, el va dirigir cap a la pantalla que es desplegava a la mampara interna de la cabina, per revelar l'objecte que guardava com a sorpresa. Era una pintura sobre molsa de l'artista alderaanià ja mort Ob Khaddor, que representava un cel tempestuós magnífic sobre una ciutat de pinacles i, en primer terme una línia de figures insectoides, que representaven les espècies desaparegudes que havien habitat Alderaan abans de la colonització humana. La Leia el va mirar muda de sorpresa.

-Creiem que vostè volia donar-nos una altra antena de comunicació hiperespacial -va dir en Han sorprès.

El crepuscle dels kíllik havia penjat feia temps fora del dormitori de la Leia, a la mansió Organa, a Alderaan. Quan el planeta va ser destruït per l'Estrella de la Mort, es va suposar que la pintura sobre molsa havia estat destruïda, però en realitat estava de camí a Alderaan després d'una exhibició en un museu. Oculta dins del control d'humitat de la pintura es trobava la clau d'un vital codi espia de l'Aliança Rebel, que va continuar sent utilitzat en els anys posteriors a la guerra civil galàctica per comunicar-se amb els agents que es trobaven en el més profund del territori imperial. Quatre anys després de la batalla d'Endor, quan la pintura va aparèixer de sobte i va ser posada en subhasta a Tatooine, en Han i la Leia, nuvis, van intentar comprar-la. Després de canviar de propietari diverses vegades, però, l'obra apòcrifa de l'Ob Khaddor va acabar a bord del Quimera, en possessió ni més ni menys que del gran almirall Thrawn, la seva col·lecció de peces d'art d'incalculable valor ja era enorme. A part del vincle emocional de la Leia amb la seva infantesa i els seus pares adoptius, la pintura tenia importància per al Han i la Leia. La representació de Khaddor dels kíllik deixava que la seva reacció a la foscor s'aproximés a estar oberta a interpretacions.

On la Leia veia els kíllik fugir de la foscor, Han veia la raça insectoide córrer cap a la tempesta. Ell interpretava la pintura com una advertència que la foscor podia ser derrotada enfrontant-se directament a ella i fer-la trossos amb la llum, i quan la Leia al final va acceptar la visió d'en Han, això li va permetre reconciliar-se amb el conflicte que patia pel fet que l'Ànakin Skywalker, el seu veritable pare, i Darth Vader havien estat la mateixa persona.

Al seu torn, la reconciliació li va permetre a ella emergir de la foscor del Lord sith, i va decidir tenir fills.

-Gilad -va dir la Leia per fi-, no puc explicar-li el molt que això significa per a mi.

En Pellaeon va somriure.

-És una de les poques peces de la col·lecció d'en Thrawn que es va salvar, i vaig pensar que vostès haurien de tenir-la.

En Han envoltà amb el seu braç les espatlles de la Leia, i va estendre l'altra mà cap a Pellaeon.

-Sé on penjar-la -va dir a la Leia mentre estrenyia la mà de l'almirall.

La Leia va aixecar la vista cap a ell.

-Penjar-la? Han, ni tan sols tenim una casa. Llevat que vulguis dir...

Ell va assentir.

-La nostra acollidora cabina espacial en el Falcó. Just sobre el llit.

* * *

L'Ombra de Jade va ser l'última nau en enlairar-se de Zonama Sekot, amb la Mara, Luke, Ben i R2-D2 a bord. La Mara va pilotar amb destresa fins a una distància de tres-cents mil quilòmetres, després va apagar els motors subllum i va girar la nau per posar-la de cara cap al món vivent. Luke va entrar a la cabina, portant a Ben de la maneta, amb l'astromecànic darrere. Tan aviat com la Mara girà la cadira, en Ben va grimpar a la seva falda.

-No trigarem molt -va dir ella.

En Luke va assentir i es va asseure.

-Els trucaré.

Havien passat set setmanes des de la rendició. Malgrat tots els intents i determinació, la transferència dels yuuzhan vong s'havia completat amb excepció de diverses dotzenes que encara quedaven a Coruscant, i la lluita continuava en alguns sistemes estel·lars remots. La seva presència persistia també en forma d'incomptables mines dovin basal, i en els refugiats que omplien cada port espacial, i el més tràgic de tot, en les superfícies dels mons que els invasors havien arrasat, enverinat i alterat fins a fer-los irreconeixedors. Per fi va arribar una resposta a l'holotransmissió d'en Luke. Havia deixat la unitat de comunicació a cura de la Danni, però va ser una imatge diminuta i plena de soroll de la magistrada Jabitha la que va aparèixer al projector de la cabina, i la veu de Sekot la qual va parlar.

-Adéu, Skywalker -va dir Sekot-. Amb els Jedi a les Regions Conegudes i jo mateix en les Desconegudes, amb el temps formarem una galàxia unida.

-Farem la nostra part, Sekot -va dir en Luke-. Estem en deute amb vostè.

-No pot haver deute quan tots servim al mateix propòsit, Skywalker. Que la Força us acompanyi.

-I a vostè, Sekot.

Mirant un instant fora de l'holocamp, la Jabitha va dir:

-Li passo amb els seus camarades -i poc després va aparèixer la imatge d'en Harrar.

-Me'n vaig avui en una aeronau a la cara oposada del planeta -va dir el sacerdot-. Serà interessant veure en què es converteix el meu poble. El nostre repte serà donar sortida als instints guerrers que hem cultivat durant generacions, i impedir que ens fem la guerra entre nosaltres, com vam fer durant el trànsit pel buit intergalàctic.

-Aquest trànsit us va dur a casa -va dir en Luke.

El sacerdot va tornar-li un assentiment tímid.

-Quan tots els yuuzhan vong hagin acceptat això, llavors el cercle estarà completat. Espero que ens visiti, Mestre Jedi.

-Amb el temps -va dir en Luke-. Fins llavors tenen els nostres enviats.

Tahiri, Danni i Tekli es van sumar a l'holocamp.

-Adéu, Luke -van dir alhora-. Adéu, Mara. Adéu, Ben i R2.

En Ben enfonsà la cara al pit de la Mara i R2 gemegà i es va balancejar d'un costat a un altre sobre el seu peu.

-Tekli, els cuidadors han accedit que estudiïs amb ells? -va preguntar la Mara.

-La chadra-fan va assentir.

-Viatjaré amb Harrar.

-Què hi ha de la Danni i la Tahiri? -va voler saber en Luke.

-Qui et creus que pilotarà l'aeronau d'en Harrar? -va replicar la Danni.

-Tahiri -va dir en Luke-, m'agradaria que fessis prioritari la localització de l'Enviduadora.

-Ho faré, Mestre -va dir ella.

La Mara semblava trista.

-No és massa tard perquè canvieu de parer i vingueu amb nosaltres.

-Oh, però elles han de romandre aquí -va interrompre la Jabitha-. Algú ha de succeir-me com a magistrada. Potser tres...

En Luke va somriure amb complicitat.

-Que tingueu un bon salt.

-Els ferroans tenen els seus refugis -va dir la Jabitha-, els yuuzhan vong els seus. El salt anirà bé.

La transmissió va finalitzar bruscament. En Luke va mirar al finestral per veure els motors cobrar vida a través de l'hemisferi nord de Zonama Sekot, els seus cons d'intens plasma propulsant el planeta a poc a poc, majestuosament, fora de l'òrbita que havia adoptat. Es va adonar que el planeta mai va semblar tan encantador. Resplendia en la negror sembrada d'estrelles com si fos un globus de vidre finament forjat. Instintivament en Luke es va aixecar per arribar a la consola.

«Ella se'n va» va dir una veu familiar.

-Ella se'n va, va repetir ell en alt.

-Ella? -va preguntar la Mara.

Luke la va mirar.

-Les paraules de l'Obi-Wan, no les meves.

Les estrelles al voltant de Zonama Sekot van semblar allunyar-se, després van rebotar. Una malenconia persistent va caure sobre en Luke com un sudari, i va sentir un sobtat i profund buit en la Força. Un gemec d'en Ben el va tornar a la realitat.

El nen estava forcejant en els braços de la Mara, estirant-se cap a la pantalla, com si volgués assolir el planeta que s'esvaïa.

-No ploris, petitó -la Mara el reconfortava-. Algun dia el visitarem.

En Luke va acariciar el cap del seu fill i va mirar la Mara.

-El que ell vol és ser-hi.

* * *

Un del grapat de planetes al llarg de la Vora Exterior de la ruta d'invasió que va sobreviure a l'atac o l'ocupació, el planeta dels wookiee Kashyyyk semblava fins i tot més exuberant ara que abans que comencés la guerra. Molts dels seus denizen alts i peluts van servir en la guerra com a soldats, tècnics i correus, però la majoria van tornar al seu planeta en festa, i ho havien estat celebrant gairebé contínuament des que Zonama Sekot s'havia emportat al terrible enemic fora de l'espai conegut.

El Falcó Mil·lenari i l'Ombra de Jade van arribar el dia anterior i van aterrar junts a la plataforma Thiss, el tronc ennegrit pel foc d'un enorme arbre wroshyr, prop de Rwookrrorro. Després de passar la nit a l'arbre de la comunitat, els Solo i els Skywalker juntament amb els seus fidels droides, van viatjar a la gegantina branca caiguda on es va celebrar el funeral per Chewbacca feia diversos anys.

Els acompanyaven molts dels wookiees que havien assistit a l'ombrívola rememoració, inclosos el pare d'en Chewie, Attichitcuk, la seva germana de pelatge castany vermellós Kallabow, la seva vídua, Mallatobuck i el seu fill, Waroo. Ralrra, que podia parlar bàsic, i Dewlannamapia, Gorrlyn, Jowdrrl i Dryanta. Com en aquell dia, la boira s'arremolinava en les branques superiors dels arbres gegants, i el vent gelat sacsejava les fulles i les vinyes kshyy. En el tribut al desaparegut Chewbacca, un famós artesà wookiee havia tallat un retrat d'en Chewie en el tronc d'un dels arbres que sostenien la branca caiguda. En Han es va quedar dret davant el retrat, parlant com si ho fes directament al seu primer company i millor amic.

-Ja pots relaxar-te, company -estava dient-. Per fi s'ha acabat. Vam lluitar una bona baralla i vam guanyar i, per a mi, vas ser tu el qui va marcar el ritme. El teu sacrifici a Sernpidal va ser un símbol de tota la guerra, amb milions donant les seves vides per salvar família, amics, persones que no coneixien, membres d'espècies que no havien vist abans, fins i tot droides. Gràcies per això, Chewie, i per donar a l'Ànakin el temps que necessitava per complir el seu destí. Mai t'oblidaré.

Amb llàgrimes caient-li per les galtes, es va tornar cap al Luke, que havia portat amb ell una cosa que va ser descoberta per un equip de demolició prop dels resta de la Ciutadella, a Coruscant. Era el sabre làser de l'Ànakin, que la Tahiri havia deixat caure mentre ajudava a portar al Luke al Falcó. En Han i la Leia no havien planejat deixar el sabre làser amb Chewie, fins a l'instant en què el Falcó es va posar a Thiss. Aixecant l'empunyadura, en Han va mirar a Ralrra.

-Estàs segur que a la branca no li importarà?

L'ancià Ralrra va moure el cap.

- [No li importarà].

En Han agafà l'arma amb les dues mans, com si fos un bàcul, de tal manera que la fulla apuntés cap avall. El va activar, el va aixecar sobre el seu cap, després el va baixar, gairebé verticalment, i el va clavar en una zona plana de la branca caiguda. La punta de la fulla d'energia va ferir la dura fusta que va començar a calar al seu voltant, produint un fum de rica fragància.

I quan hi va haver enfonsat la fulla i part de l'empunyadura, el va apagar, de manera que es va quedar atrapat en la fusta. En Luke va fer un pas endavant.

-Que qui tingui la necessitat d'agafar-lo, que sigui algú tan virtuós com tu, Chewbacca.

Un a un la resta va anar avançant per creuar la zona amb fulles i vinyes, després van tornar a Rwookrrorro i van passar la resta del dia gaudint del menjar i beguda que els wookiees havien preparat.

Per quan el sol s'estava posant, el vent havia crescut i les campanes sonaven sense descans. Com la llum, les rialles també estaven decaient, i en Han es va adonar que en Luke s'havia posat seriós.

-Estàs bé? -va preguntar en Han.

En Luke va somriure lleugerament.

-Estava pensant que sembla que va ser ahir quan vam sortir de viatge per trobar un lloc on tu i la Leia poguéssiu passar unes vacances, i la Mara pogués guarir-se de la malaltia que en Nom Anor li va inocular.

En Han va assentir.

-I el dia anterior quan ens vam conèixer en una cantina de Tatooine.

En Luke el va mirar.

-Has perdut un fill i al teu millor amic, i els Jedi hem quedat reduïts a la meitat del seu nombre. Però la galàxia està més unida del que ho ha estat en generacions. Els anys des del final de la guerra civil semblen com un inevitable període de transició a un present que ja no patirà mai més per la incertesa.

-Hi ha un munt de coses que faria de diferent manera -va dir en Han-, però no em queixo. Pot ser un nou començament a condició que aconsegueixi que la teva germana es mantingui apartada dels polítics.

-I a condició que em mantingui allunyada de les aventures -el va interrompre la Leia.

En Han va fer un gest assenyalant-se amb fingida innocència.

-Escolta, no tinc temps per a aventures. Tinc una nau per a reconstruir des de la carcassa.

-Quantes reconstruccions portarà? -va preguntar en Luke.

En Han va somriure com si conegués un secret.

-Més de les que saps.

-On vas a reconstruir-lo? -va preguntar la Mara.

-Hem revisat Denon... -va començar la Leia.

-... Però no és per a nosaltres -va acabar en Han.

-Corèllia? -va preguntar en Luke.

En Han va moure el cap.

-Ja no és el que era.

-En Han vol anar al Sector Corporatiu -va dir la Leia.

-Encara hem de celebrar el vintè aniversari del nostre casament, i conec alguns mons allà...

Va permetre que les seves paraules s'esvaïssin, va moure el cap i va començar a somriure. En Luke i la Mara van intercanviar mirades.

-Què et semblaria tenir-nos a la Mara, en Ben i a mi de companyia? -va preguntar en Luke-. Se suposa que hem de reunir-nos amb Kam i alguns altres a Ossus, però això serà d'aquí a un parell de setmanes.

-Ossus -va dir en Han-, està pràcticament enganxat al Sector Corporatiu. No hi ha discussió, heu d'acompanyar-nos.

- [Prometem no molestar] -va dir algú en Shyriiwook.

En Han mirà a la seva dreta per veure a Waroo i Lowbacca apropant-se.

- [Ara que la guerra ha acabat] -va seguir el fill d'en Chewie, [Lowie i jo assumirem el deute de vida del meu pare cap a tu].

La mandíbula d'en Han van caure i els seus ulls es van obrir com taronges.

-Però ens anem de vacances. I per fi hem aconseguit que en Cakhmaim i la Meewalh també se'n prenguin unes.

Ningú va dir una paraula fins que la Leia va trencar el silenci amb un riure ofegat, després una riallada, que Luke, Mara, Jacen, Jaina, Ben i els wookiees van amplificar. En Han va arrufar els llavis i va mirar amb les celles arrufades al voltant de la taula. Després ell també va començar a riure, sense parar, fins que les llàgrimes li van caure per les galtes i li van fer mal els costats. I a poc a poc el riure agredolç es va elevar des de la taula de fusta, va pujar fins a les llanternes, les campanes de vent i les branques de les que ells penjaven, va passejar per les copes dels arbres Wroshyr més alts i va lliscar lleugera al cel de l'ocàs, amunt, fins a les estrelles, incomptables, desafiant la quietud del buit i dispersant-se, a través de l'espai i del temps, com si estigués destinada a ser escoltada en galàxies molt, molt llunyanes...

FI