Senda Desconeguda (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Obi-Wan es va ficar la pistola làser en el cinturó i comprovà que portava la seva espasa vibradora. Li havien informat que ciutadans que es negaven a entregar les seves armes estaven causant disturbis al sector Melida.

Fins que trobessin un lloc millor, Cerasi, Nield i ell vivien encara a les cavernes subterrànies. A més, no era un bon exemple tenir un habitatge quan tanta gent no tenia on anar. Obi-Wan es va dirigir a la volta principal, on l'esperaven els integrants de l'Àrea de Seguretat. Va saludar amb un gest a Deila, la seva segona al comandament. Tots estaven preparats.

El grup va pujar a través d'un túnel utilitzant una escala de mà i va sortir al carrer. Havien caminat només uns pocs metres, quan Obi-Wan va sentir unes passes que corrien darrere d'ells. Es va tornar i va veure la Cerasi.

-He sentit això dels disturbis -va dir mentre s'acostava corrent-. Vaig amb vosaltres.

Obi-Wan va negar amb el cap.

-Cerasi, pot ser perillós.

Els seus ulls verds van emetre una espurna.

-Oh, i la guerra que hem lliurat no ho era?

-No portes armes -li va dir Obi-Wan a la desesperada-. Potser hi ha trets.

-Relaxa't, Obi-Wan -va dir la Cerasi ensenyant un cinturó gruixut que portava al voltant de la cintura-. Tinc els meus trucs.

Malgrat la seva preocupació, Obi-Wan no va poder evitar somriure. La Cerasi portava a sobre una sèrie de "armes" de mentida. Eren els tiradors que, en llançar munició, sonaven com si fossin trets làser.

-D'acord -va accedir l'Obi-Wan-, però per una vegada faràs cas de les meves ordres.

-Sí, capità -va fer broma.

Era un dia fred i la seva respiració es condensava en entrar en contacte amb l'aire gelat. Van passar per una cantonada on alguns membres de l'Àrea de la Nova Història estaven ocupats en desmantellar un monument de guerra. Hi havia un grup de Gent Gran Melida mirant amb expressió seriosa.

-He sentit que hi ha qui pensa que anem a erigir monuments al nostre honor -va dir la Cerasi-. No espero sorprendre'ls. No hi haurà més monuments commemoratius de guerra a Melida/Daan.

- Estàs segura? -va preguntar Obi-Wan aparentant serietat-. Puc imaginar-te en un pedestal amb el teu tirador a la mà.

La Cerasi li va donar una empenta amb l'espatlla.

-Mira't, amic -va somriure-. No sabia que els Jedi tinguéssiu permís per fer broma.

-És clar que podem -la cara de l'Obi-Wan es va enrojolar-. Vull dir poden -va parlar sense donar-li importància, però una ombra havia d'haver recorregut la seva cara, ja que el somriure de la Cerasi va desaparèixer dels seus llavis.

-Vas fer un gran sacrifici per nosaltres -va dir ella amb pena.

-I mira el que he rebut -va contestar Obi-Wan, obrint els seus braços per abastar Zehava.

Cerasi esclatà en rialles.

-Sí. Una ciutat destruïda, poc menjar, gens de calefacció, una casa en un túnel, un treball que consisteix a desarmar fanàtics i...

-Amics -va concloure l'Obi-Wan.

Cerasi va somriure.

-Amics.

L'enorme edifici de dues plantes on estaven vivint alguns dels esvalotadors Melida semblava tranquil sota el cel blau. Estava intacte per la seva part davantera, però en rodejar-lo, el que no es veia a primera vista estava completament destrossat. Havien intentat arreglar-lo amb una sèrie de taules i planxes de plàstic dur.

Obi-Wan es va adonar que hi havia alguna cosa estranya en la construcció. No hi havia porta posterior. L'hi va comentar a la Cerasi.

-Només una entrada a defensar -va dir mirant cap al sostre-. Així no poden ser atacats per sorpresa.

-No vull sorprendre'ls -va comentar l'Obi-Wan-. Vull donar-los l'oportunitat de deixar les armes. No entraré disparant.

Va mirar cap a la casa i va dirigir la mà cap al cinturó. Encara li resultava estrany no trobar-hi el seu sabre làser.

-Necessitem algú que es quedi vigilant al carrer -va continuar l'Obi-Wan-. Seràs tu.

Durant un instant, la Cerasi va estar a punt de protestar, però després va assentir i va aixecar la mà amb el palmell cap a fora. Obi-Wan va aixecar la seva i la va acostar tant com va poder sense arribar a tocar-se.

-Bona sort.

-No necessitem sort.

-Tothom necessita sort.

-Nosaltres no.

Obi-Wan va girar la cantonada seguit d'una quadrilla de sis nois i noies; els millors lluitadors que tenien els Joves.

Va trucar a la porta. Va sentir moviments a l'interior, però no va passar res. Es va acostar més a la porta i va cridar:

-Som els Joves de l'Àrea de Seguretat. L'actual govern de Melida/Daan us obliga a obrir-nos la porta.

-Torna quan la teva veu hagi canviat -va cridar algú des de l'interior.

Obi-Wan va sospirar. Tenia l'esperança que cooperarien. Va assentir a Deila, la seva experta en explosius, que va col·locar ràpidament unes càrregues explosives prop del forrellat de la porta.

-Allunyeu-vos de la porta -va indicar als qui es trobaven a l'altre costat.

Els de l'Àrea de Seguretat ja ho havien fet. Molts Majors Melida i Daan es negaven a obrir per demostrar que no reconeixien la seva autoritat. Els explosius eren una manera de demostrar qui manava sense fer mal a ningú, excepte a les portes.

Deila indicà als seus companys que retrocedissin. Després, va col·locar la càrrega i va saltar cap enrere per unir-se a la resta.

Una explosió apagada va ressonar en el silenci. La porta va tremolar. Deila es va avançar i la va empènyer amb la punta del peu. La porta va caure provocant un gran estrèpit i els nois de l'Àrea de Seguretat, comandats per l'Obi-Wan, van entrar a l'edifici.

Al principi, Obi-Wan no veia res, però, com no havia oblidat el seu entrenament Jedi, va allunyar de si la necessitat urgent de veure i acceptar la foscor. En qüestió de segons va poder distingir ombres.

Ombres amb armes...

Els Majors Melida estaven drets al final d'un llarg passadís. Les seves esquenes estaven recolzades en una escala que portava als pisos superiors. Tots portaven posades les seves armadures i els hi apuntaven.

Obi-Wan va endevinar de seguida quin era el problema. Havia d'acabar amb l'enfrontament en aquest moment. El grup estava molt a prop de l'escala. Es podien perdre vides si es veien obligats a perseguir-los escales amunt. Podia haver-hi trampes en el camí. I, com a mínim, seria perillós anar darrere dels sis Majors al pis superior.

Un d'ells va parlar:

-No reconeixem la vostra autoritat.

Obi-Wan va reconèixer la veu. Era la d'en Wehutti, el pare de la Cerasi. La jove no l'havia vist des de feia anys. Obi-Wan es va alegrar que la noia s'hagués quedat fora.

-No hi fa res que tu no la reconeguis -va contestar l'Obi-Wan en un to tranquil-. La tenim. Vam guanyar la guerra. Hem format un nou govern.

- No reconec el vostre govern! -va cridar amb força Wehutti.

La seva mà ferma subjectava una pistola làser. Havia perdut un braç en una de les guerres anteriors, però Obi-Wan sabia de primera mà que Wehutti era més perillós amb un braç del que molts guerrers podien ser-ho amb tots dos.

- Joves bojos! -va continuar Wehutti amb rudesa-. Parleu de pau amb les armes a la mà! No sou diferents a nosaltres. Us vau involucrar en la guerra per aconseguir el que volíeu i sotmeteu a la gent per conservar el que heu guanyat. Sou hipòcrites i irracionals. Per què hem de doblegar-nos davant la vostra autoritat?

Obi-Wan va començar a avançar. El seu grup li seguia.

-Tireu les armes o haurem d'arrestar-vos. Hem demanat reforços.

Almenys esperava que així fos. Si les coses es complicaven, l'habitual era que l'últim del grup avisés al que vigilava fora perquè demanés més reforços. En aquest moment, la Cerasi ja havia d'haver comunicat amb Mawat.

-Si dónes un altre pas, Jedi, obriré foc -va dir Wehutti apuntant-li amb la seva arma.

Abans que l'Obi-Wan pogués moure's va començar a sorgir trets de làser des de dalt de les escales. Obi-Wan es va tirar enrere per esquivar-los, però no va poder veure d'on procedien.

Wehutti va tirar el cap també cap enrere, el que significava que ell tampoc ho sabia.

Cerasi! D'alguna manera, la jove havia pujat al pis superior. Cerasi era una gimnasta àgil que no temia a res. Hi havia posat en marxa una estratègia que ella deia "especial per teulades", i que consistia en saltar d'una teulada a una altra fins arribar a l'edifici de destinació. Un cop allà s'introduïa en ell a través d'una finestra.

Obi-Wan es va aprofitar de la sorpresa d'en Wehutti i, amb els seus companys trepitjant-li els talons, es va abalançar sobre el grup. Va saltar i va fer girar el seu cos en l'aire per, en caure, copejar amb l'empunyadura de la seva espasa al canell d'en Wehutti. Ningú podia aguantar semblant cop, ni tan sols un home fort com Wehutti, que va cridar i va deixar anar la seva arma.

Obi-Wan la va recollir del sòl i, quan es dirigia a desarmar al següent Major, va veure un reflex de moviment a la seva esquena. Era la Cerasi, que saltava des de l'escala al passadís. La jove va caure amb els peus per davant sobre d'un Melida. La destral vibratòria del Melida va caure a terra i la Deila la va recollir.

En trenta segons, el grup sencer estava desarmat.

-Gràcies per la seva cooperació -va dir l'Obi-Wan.

El noi havia decidit que si els rebels eren desarmats sense perdre una sola vida, no serien arrestats. Si havien d'arrestar tots els que oferien resistència, segons havia assenyalat Nield, no hi hauria lloc suficient per retenir-los.

- Maleeixo als bojos Joves que destrueixen la nostra civilització! -va exclamar Wehutti. Els seus ulls verds tenien el mateix color que els de la Cerasi, però la seva mirada estava plena d'odi.

La mirada d'odi del seu pare va travessar la Cerasi i la va deixar clavada a terra. Ell no l'havia reconegut amb el seu abric marró i la seva caputxa.

Obi-Wan la va agafar del braç i ella el va seguir a l'exterior. L'aire fred li va refrescar les galtes vermelles.

-Deila, porta les armes als magatzems -va ordenar Obi-Wan amb una veu pesada-. Ens prendrem un descans.

La Deila es va acomiadar amb la mà.

-Bon treball, cap.

La resta del grup va seguir endavant. Cerasi va caminar en silenci al costat de l'Obi-Wan durant uns minuts. El fred els havia obligat a guardar les mans a les butxaques dels abrics per fer-les entrar en calor.

-Ho sento, no vaig demanar reforços -va dir la Cerasi-. Vaig pensar que podríem arreglar-ho sols.

- Sabies que Wehutti hi era? -va preguntar Obi-Wan.

-No estava segura, però quan sento parlar d'un grup de dissidents Melida cabuts i enfadats, penso en el meu pare immediatament.

Cerasi va mirar cap amunt, buscant els primers raigs de sol perquè li escalfessin la cara, la noia semblava serena, però l'Obi-Wan havia notat la trista amargor que es desprenia del seu to de veu.

-Està equivocat -va admetre l'Obi-Wan amb calma-, però no coneix una altra manera de viure.

-Va ser una estupidesa pensar que aquesta guerra podia canviar-lo -va dir la Cerasi. Després es va aturar per agafar un enderroc que va trobar al seu camí. El va llançar sobre una pila que hi havia a un costat del camí i va tornar a ficar la mà a la butxaca-. Vaig pensar que si sobrevivíem a l'última guerra en què havíem participat a Melida/Daan, acabaríem reconciliant-nos. I és una estupidesa.

-No ho és -va dir l'Obi-Wan amb cura-. Potser això no hagi succeït encara.

-És curiós, Obi-Wan -va comentar pensativa la Cerasi-. No em faltava res durant la guerra. El meu desig era aconseguir la pau i els meus amics, els Joves. Ara que hem vençut em sento buida. Mai vaig pensar que algun dia trobaria a faltar la meva família, però ara necessito agafar-me a una cosa tan forta com el meu llinatge.

Obi-Wan va empassar saliva amb dificultat. Cerasi li sorprenia constantment. Cada vegada que pensava que la coneixia bé, es despullava d'una altra capa i apareixia una persona diferent. Ell s'havia trobat amb una noia ruda i enfadada, que podia disparar i lluitar gairebé amb tanta habilitat com un Jedi. Després de la guerra havia vist com sorgia una idealista capaç d'influir en la ment i en el cor dels altres. I ara veia una nena que només volia tenir una llar.

-Has connectat amb mi, Cerasi -va dir-. M'has canviat. Ens recolzem i ens protegim. Això és una família, no?

-Suposo.

Obi-Wan es va aturar i es va girar per mirar-la.

-Cada un serem la família de l'altre.

El jove va aixecar la mà. Aquesta vegada, ella va prémer el seu palmell contra la d'ell.

Va refermar el vent, que els tallava a través dels seus abrics i els feia tremolar. Així i tot, van mantenir les seves mans unides. Obi-Wan podia sentir la calor de la pell de la Cerasi. Gairebé podia sentir com corria la sang per les venes.

-Ja veus -va dir-. Jo també ho he perdut tot.

Següent