El Rei Unit (XL)

Anterior

40

La Jaina i en Zekk sabien que s'estaven acostant a la badia de llançament quan els cilindres trencats de naudards abandonades van començar a aparèixer en la boira d'ethmane. Podien sentir la Leia i als altres Jedi en algun lloc més enllà, en les profunditats de Kr, flotant al remolí de fúria i por i dolor d'una batalla.

Van seguir pel pou fins a girar una corba i, en la boira de sota, van veure la nebulosa estrella d'una badia de llançament destrossada. Des de l'interior va arribar el parpelleig platejat d'una andanada d'armes petites, puntuat a intervals pels esclats brillants de les explosions dels canons làser. La Jaina i en Zekk van expandir la seva consciència de la Força cap a la batalla. Només van sentir quatre presències vives a bord del Falcó, els noghri i altres dos que no van reconèixer.

Quan els InvisiblesX van passar a través de l'entrada, forquilles d'energia blanca van començar a crepitar sobre els seus escuts davanters. La Jaina i en Zekk van activar els seus focus davanters. La badia de llançament estava plena de restes de naudards i de trossos a la deriva d'insectes. Al cor de la carnisseria surava el Falcó Mil·lenari, rebent foc des de dotzenes de posicions ocultes entre els derelictes. Potser dues dotzenes d'insectes amb les closques de quitina i insulfibra que servien com vestits de pressió kílliks s'havien esmunyit dins dels escuts del Falcó. L'estaven atacant amb electrotrets a boca de canó, fonent forats de la mida de punys en el blindatge del casc.

La Jaina i en Zekk es van aturar, lluitant per assimilar el que veien. Malgrat el que havien sentit de la Leia a través de la Força, encara trobaven difícil de creure que un niu de kíllik ataqués al Falcó sense raó... i era massa fàcil creure que el Falcó en podria haver proporcionat una. Només el record dels atacs no provocats d'abans contra l'Ombra i la Mestra Sebatyne, i les explicacions il·lògiques proporcionades per la Colònia, els hi van donar la resolució per obrir foc.

Els seus trets làser eren encegadorament brillants en un espai tan estret i el tintat de centelleigs de les seves cobertes es va tornar negre. La Jaina i en Zekk es van obrir instintivament a la Força per localitzar els seus objectius, però les úniques presències que van sentir estaven a bord del Falcó. Van haver de decidir contradisparar, permetent que les seves unitats R9 controlessin els canons làser i fixessin com a objectius les fonts de cada electrotret.

Els hi va portar més temps, però el resultat va ser el mateix. Les posicions entre les restes van quedar en silenci, deixant només per lluitar els kílliks del casc del Falcó. Jaina i Zekk van segellar els seus vestits de buit i van moure els seus InvisiblesX cap a més endins de la badia de llançament.

Abans que poguessin obrir les seves cobertes, l'escotilla de càrrega posterior del Falcó es va obrir i dos noghri amb vestits de buit van sortir de la nau amb un parell de rifles làser repetidors T-21. L'escotilla es va tancar darrere seu i ells es van girar en direccions diferents, retorçant-se i girant com a Jedi, obrint-se camí pel casc, cremant als kílliks per fer-los fora de la nau. Malgrat que els hi feia mal veure les morts de tants de l'Espècie, van haver de admirar el seu art.

Els noghri gairebé havien completat la seva neteja del casc quan els motors d'ions del Falcó van brillar en encendre's. La Jaina i en Zekk van expandir la seva consciència de nou fins a l'interior de la nau, intentant descobrir perquè les dues presències a bord farien tal cosa.

No els va agradar el que van sentir.

-Socors! -La veu de C-3PO va arribar pel canal d'emergències-. Aquest ewok és un criminal! Està condemnat a mort en deu planetes i ara està intentaaaant... roooooobaa...

La suplica de C-3PO es va tornar un profund rugit quan algú va connectar el seu interruptor principal de circuit.

El Falcó va girar la seva proa cap a la sortida. Lluitant encara amb els kílliks, els noghri van ser llançats des del casc i van començar a anar a la deriva.

La Jaina girar el seu InvisibleX per seguir l'estimat vaixell de càrrega del seu pare i va armar un torpede de protons.

En Zekk va començar a preguntar-se si això no era excessiu.

Les especificacions dels escuts de grau militar del Falcó es va elevar fins a la superfície de les seves ments i en Zekk ho va comprendre. Ell va armar un dels seus propis torpedes.

Van activar els seus ordinadors d'objectius.

El Falcó va deixar de girar, sens dubte amb les alarmes de fixació d'objectius omplint la cabina.

Una nerviosa veu sullustanana va arribar pel canal del comunicador.

-Aquí Jae Juun, segon oficial del Falcó Mil·lenari, sol·licitant que les dues naus invisibles ens deseleccionin com a objectius.

Jaina i Zekk no van accedir.

La brillantor va morir en els motors d'ions.

-Aquí Jae Juun, segon oficial del Falcó Mil·lenari. C-3PO estava equivocat. La nostra única intenció era treure a la nau de... la línia... Què dimonis és això?

Jaina i Zekk no van necessitar veure més enllà del Falcó per saber del que estava parlant Juun. Podien sentir-ho en la creixent presència de la voluntat d'Unu, en el pes creixent dins d'ells.

El Falcó es va apartar de la sortida, deixant al descobert una fragata classe Llancer que ara bloquejava el camí de sortida. Una llanxa petita i ben armada lliscava silenciosament a través de l'entrada irregular, apartant amb el morro naudards trencades i trossos de kílliks que queien.

La voluntat d'Unu es va tornar aclaparadora, obligant a Zekk i la Jaina a respondre honestament, fins i tot abans que sentissin la pregunta.

Qui va fer això?

* * *

La Mara i en Luke havien recorregut 10 metres per un corredor enganxós i recobert de cera i cada vegada que la Mara cometia l'error de respirar, estava a punt de vomitar. L'aire humit pudia pitjor que un rot del Sarlacc, una barreja embafadora de podridura, espècia i ethmane lliure. I l'olor només s'estava tornant pitjor conforme avançaven.

-Almenys evita que pensis en les cremades -va dir en Luke.

La consciència de la Mara de les seves ferides (mitja dotzena de cercles adolorits on els electrotrets l'havien cremat fins a fer cràters de la mida d'un polze a la pell) va tornar. Ella va atreure una mica més de la Força dins de si mateixa, utilitzant-la per revitalitzar els músculs esgotats, per mantenir funcionant al seu cos aixafat pel dolor.

-Això és el que m'encanta de tu, granger -va dir ella.

-Que sempre miro el costat brillant?

-En realitat no. -La Mara assumir un to cínic-. Sempre saps com fer que una noia se senti millor.

El túnel finalment es va obrir a una gran volta on l'aire era tan humit i càlid que les seves cares es van humitejar instantàniament. Un ploriqueig esgarrifós traspuava la sala, tot just prou alt per sentir-lo per sobre del seu propi cor, i la Força es va tornar pesada amb el dolor dels gairebé morts.

La Mara va seguir-lo dins de la volta i de sobte es va oblidar del ploriqueig esgarrifós, de l'horrible pudor i fins i tot del seu propi dolor ardent. Tota la sala estava revestida de grans cel·les hexagonals, algunes segellades amb una capa de cera, algunes contenint a un captiu txiss paralitzat enroscat al voltant d'una larva Gorog. Molts presoners estaven morts i majorment devorats, amb les esmolades mandíbules d'una larva gairebé desenvolupada sortint mig metre per sobre de les parets de la cel·la. D'altres romanien vius, grunyint feblement mentre les larves rosegaven els seus cossos immòbils.

-Estic començant a comprendre el punt de vista txiss -va dir en Luke-. Em pregunto si Raynar sap això.

-Potser, en algun...

El coll li va picar amb una mica fred i ella es va girar per trobar la punta equivocada d'un rifle d'electrotrets il·luminat pel raig del seu llum. Darrere seu, apuntant sota el canó, hi havia una cara blava emmarcada per un parell de lekku twi'lek.

En comptes de prendre mig segon per encendre el seu sabre làser i un altre mig segon per bloquejar, la Mara va apuntar i va alliberar l'energia de la Força que havia estat utilitzant per mantenir-se en marxa. El seu cos va esclatar en dolor i espasmes musculars, però el raig blau va sortir disparat dels seus dits i va impactar en el rifle, llançant el canó cap a l'espatlla mutilada de la twi'lek i va xocar profundament contra la seva ferida. L'Alema va cridar i va deixar que l'arma llisqués de les seves mans, després se'n va anar coixejant i va surar per allunyar-se en la foscor.

La Mara va sentir un rastre d'incomoditat en Luke.

-Què?

-Res -va replicar en Luke. Només estava pensant...

El sabre làser d'en Luke petà en encendre's i brunzí més enllà de l'orella de la Mara, bloquejant el que va sonar més com foc làser que com un altre electrotret. Ella va sentir un segon atac apropant-se i va activar la seva pròpia espasa, girant cap amunt darrere de la d'en Luke per apartar un altre enfilall de trets.

El foc làser se silencià, però no abans que la Mara pogués girar la llum del seu casc cap a la seva font. Ella va veure de reüll un home d'espatlles encorbades amb una cara mig fosa i un braç d'insecte quitinós enganxat a la seva espatlla. Llavors ell va lliscar fora de la llum.

-Un raig de Força. -La veu de l'home era rasposa i aguda-. Havíem pensat que els Jedi de l'Skywalker es consideraven per sobre d'això.

-Fem excepcions. -De nou, la Mara va sentir certa aprensió en Luke. La va ignorar i va girar el llum del seu casc cap a la veu i, de nou, la figura fosca va lliscar fora de la llum-. Especialment en el teu cas, Welk.

Mentre la Mara parlava, Luke i ella es van separar, posicionant-se just dins de l'abast l'una de l'altre, on encara es podien aprofitar de l'avantatge dels camp de defensa solapats.

Un suau voleteig es va sentir per sobre del cap de la Mara.

-Has sentit això? -va preguntar la Mara.

-El què?

-Em temia que no ho havies sentit. -La Mara es va obrir a la Força però només va sentir una misteriosa sensació de perill, tan vaga i ambigua que podria haver estat imaginant-la-. Hi ha alguna cosa volant per aquí.

-Welk? -va preguntar en Luke.

Un reguitzell de trets làser va aparèixer des de l'altre costat d'en Luke, directament oposat al voleteig. Ell va girar el seu sabre làser i va enviar als trets cap a la seva font.

-No ho crec -va concloure la Mara.

Ella va aixecar la seva pròpia fulla, tallant a través de la foscor per sobre del seu cap, trobant només l'aire humit. Un altre aleteig sonà darrere seu. Es va girar per atacar i de sobte es va trobar en la subjecció de la Força d'algú altre, donant voltes per l'habitació i accelerant. La Mara es va obrir, buscant al seu atacant. Només va sentir l'horror i l'angoixa que traspuava la sala sencera.

Llavors va arribar a la paret i una agonia penetrant florí a la part inferior de la seva esquena. Ella va baixar la mirada per trobar deu centímetres de la punta d'una mandíbula sortint del seu abdomen i el dolor es va escampar per tot el seu ventre.

-Rodddddder!

La segona mandíbula es va tancar, clavant profundament un parell de pues en la carn per sobre del seu maluc.

-Això fa mal.

La Mara va invertir l'empunyadura del seu sabre làser i un aleteig es va elevar a la foscor al seu costat. Tot d'una l'empunyadura es va tornar danyosament freda i llavors la fulla va començar a espurnejar, fluctuar i empal·lidir. La Mara va atacar de totes maneres.

La fulla es va enfonsar dos centímetres i xiuxiuejar en apagar-se. La larva va començar a sacsejar el cap d'un costat a un altre, amb les seves mandíbules espedaçant-se al seu interior.

-Mara? -En Luke havia activat el seu segon sabre làser, el que li havia tret abans a l'Alema, i estava avançant cap a Welk, retornant els trets làser del Jedi Fosc de nou cap ell-. Necessites el de reserva...?

-Estic bé! -La Mara va retornar la seva arma inservible al seu ganxo-. Només encarrega't d'en Welk.

Welk es va separar amb un moviment acrobàtic evasiu, disparant mentre es movia i sense desviar-se gairebé gens del camí. Luke va retornar una cadena de trets, però va acabar amb les seves fulles fora de posició i va haver d'allunyar-se amb una tombarella.

Ho estic intentant.

La Mara va treure la seva pistola làser i va fer un tret al cap de la larva. Aquesta es va estremir fins i tot més, provocant-li un crit involuntari quan una pua va raspar alguna cosa al seu interior. Va disparar una segona vegada, llavors va sentir un suau batec davant d'ella i va girar la seva arma.

L'empunyadura es va tornar gelada i llavors va sonar una alarma de buit. Quan va prémer el gallet, va sentir només el suau pop d'una càrrega de gas a la cambra de XCiter.

-Un truc impecable -va dir la Mara a la foscor-. No et salvarà.

L'aire va bategar sobre l'espatlla dreta de la Mara. Ella va girar el llum del seu casc cap al so i, com sempre, no va veure res. Llavors una punxada del seu sentit de perill li va pujar per l'esquena i ella va mirar en la direcció oposada. Sortint de la foscor, just a la vora de la llum, hi havia una Gorog d'un metre d'alt amb una gruixuda armadura de quitina i unes mandíbules massa llargues.

Fins i tot de no haver vist l'encanyat fos a la seva pota trencada, la Mara hauria sabut que aquesta era la mateixa assassina amb la qual havia lluitat a Ossus. Molt més petita que una típica guerrera Gorog, venia cap a ella amb fúria, amb les mandíbules entrexocant, amb el tòrax brunzint i amb les tortes probòscides traient escuma.

La Mara finalment dubtà, confosa, insegura, enfadada. El niu estaria ara obrint-se a Ben, utilitzant la Força per compartir tot el que estava passant aquí, per fer-li sentir totes i cadascuna de les morts Gorog.

Una alenada d'aire humit va acariciar la cara de la Mara. El seu casc es va tornar mordaçment fred i la llum va baixar d'intensitat fins a quedar-se fosca i llavors un suau fut va sonar des de la direcció de la cuca assassina que s'aproximava. Una gota d'àcid d'olor càustica va impactar contra la part davantera del vestit de buit ras i la seva carn va esclatar amb una nova classe de cremada.

En Ben hauria de superar-ho.

Obrint-se completament a la Força, utilitzant la seva resolució per atreure-la, la Mara va aixecar la mà cap a la cuca assassina i va estrènyer. Va rebentar-la amb un cruixit llarg i agut i l'olor a podrit del metà que es dissipava.

Un parell de trets blaus van centellejar cap amunt des de la direcció d'en Welk i es van clavar en el seu cos aixafat. La Mara va tenir just el temps suficient per empènyer amb la Força i crear una petita bombolla de protecció abans que la cuca assassina explotés.

Sota la llum taronja, surant just més enllà de l'abast del seu braç, va veure un oval pàl·lid amb poca cosa que suggerís una cara, només unes quantes àrees fosques on podrien haver estat una boca i un nas i uns ulls. La Mara va girar la seva mà cap a ella, però la llum de l'explosió es va esvair i l'aparició va desaparèixer.

En Luke tot just va sentir la calor de l'explosió, però l'ona expansiva el va enviar a la foscor de quatre grapes. Va mantenir el llum del seu casc fix en la forma oscil·lant d'en Welk i es va aturar uns quants metres després. Welk es va estavellar contra una cel·la segellada i va travessar la capa de cera.

Luke va arrencar amb la Força l'arma làser de la mà d'en Welk i es va dirigir cap a ell. Podia sentir que la Mara estava ferida però, en aquest moment, ja no estava sent atacada. El millor que ell podia fer era mantenir l'enemic massa ocupat perquè es preocupés per ella, almenys fins que en Han i la Leia arribessin amb la resta de l'equip.

Luke encara estava a cinc metres quan Welk va treure el seu cos retorçat de la cel·la. La seva armadura negra estava tacada amb una pasta groga i el tall sense llavis de la seva boca penjava obert amb el que era o por o desdeny.

En Luke va reactivar els seus sabres làser.

El suau moviment d'ales va sonar a la seva dreta i l'aire de cop i volta es va tornar tan espès i pesat com l'aigua. Es va tornar cap al so, però el seu cos semblava estar-se movent a càmera lenta i, per quan es va girar, no hi havia res a veure excepte foscor.

Una fulla carmesina es va encendre uns quants metres més endavant i en Luke va saber que en Welk s'acostava. Girà els seus sabres làser en una guàrdia creuada i va mirar de nou cap a l'atac. De nou, les seves accions van semblar durar eternament i la brillantor de la fulla carmesina es va acostar fins a la distància d'atac abans que en Luke estigués a punt per defensar-se.

La lluita era a punt de posar-se interessant.

En Luke es va expandir cap a la brillantor, estavellant la seva presència en la Força contra Welk. Era com intentar empènyer Qoribu fora de la seva òrbita. Welk continuà acostant-se, girant la seva fulla en un imprudent atac d'abast total.

Luke ni tan sols va intentar bloquejar-lo. El Jedi Fosc era fort, fins i tot més fort del que havia dit la Saba, però una gran fortalesa era com un gran poder. Sedueix a aquells que la posseeixen i els adorm perquè depenguin del poder quan altres eines eren millors. Luke va canviar de tàctica, tirant del seu atacant cap a ell. Welk va trontollar cap endavant, amb la seva veu ronca ganyolant d'alarma i la seva cara amb cicatrius caient cap a l'espasa platejada de l'Alema.

El baix batec d'ales va sonar sobre el seu cap i l'empunyadura del sabre làser de l'Alema es va tornar dolorosament freda mentre la cosa que causava el so (es va preguntar si aquesta podria ser la Lomi Plo) extreia l'energia de la seva cèl·lula d'energia. La fulla espurnejà i es va apagar.

Welk es va estavellar de cap contra en Luke, enviant-los als dos en una caiguda descontrolada. La fulla carmesina del Jedi Fosc centellejà en passar més enllà de la cama d'en Luke i li va fer un forat cremat al turmell, enviant una ardent llança de dolor directe al cor.

Luke es va redreçar, però encara s'estava movent a càmera lenta i en Welk ja s'acostava de nou. En Luke es va obrir a la Força, ajuntant el seu polze i el seu índex.

La boca sense llavis d'en Welk es va obrir de cop. Terribles sons ofegats van començar a elevar-se de la seva gola. I llavors en Luke va recordar el sacrifici del productor de membrosia a mans de l'Alema. S'havia tornat ell tan casual en el fet de matar? Tan acostumat al poder que brandava que l'utilitzaria per matar quan tenia altres mitjans per defensar-se?

En Luke va obrir els seus dits i va alliberar a Welk.

La respiració del Jedi Fosc va tornar a la normalitat, però es va quedar parat on era, fregant-se la gola i mirant al Luke amb sospita.

Skywalker! La veu de la Mara era un crit en la Força, però quan va parlar en alt, va sonar feble i adolorida.

-Estàs boig? Acaba amb ell!

-No d'aquesta manera -va respondre en Luke-. La Força pot no tenir Costat Lluminós ni Fosc, però nosaltres els tenim. Hem de triar.

-Just ara? -va preguntar la Mara.

-Especialment ara.

En Luke va creuar la mirada amb Welk i llavors, movent-se encara lentament, va aixecar el sabre làser que li quedava en una guàrdia alta.

-Estàs llest, fill?

-No som el teu fill!

El Jedi Fosc es va llançar cap endavant, rígid de fúria davant la condescendència, atacant al flanc que en Luke li havia deixat obert.

Movent-se fins i tot més lentament del que era necessari, en Luke va girar la seva guàrdia i va rotar per allunyar-se. Un suau voleteig sonà darrere seu. L'empunyadura del seu sabre làser es va tornar freda, com s'havia tornat la de l'Alema un moment abans, i la fulla va morir.

Per llavors en Luke ja havia alliberat l'arma i havia accelerat cap a la seva millor velocitat, lliscant cap endavant fins i tot mentre es retorçava per allunyar-se de l'atac. El sobtat canvi de velocitat va agafar a Welk per sorpresa. En Luke va atrapar el canell del Jedi Fosc en un bloqueig en X i va continuar pivotant per allunyar-se suaument, forçant aquelles mans a traçar un estret cercle i portant al sabre làser de volta a l'estómac d'en Welk amb un moviment no tan ràpid.

En Welk va deixar escapar un crit esgarrifós i va intentar desactivar el sabre làser, però en Luke tenia la mà sobre el botó i ara ell era el fort. Va arrencar-li l'empunyadura i va treure l'espasa estripant el costat del Jedi Fosc i llavors es va girar per enfrontar-se a l'atac que estava segur que arribaria de part de la Lomi Plo... i va sortir girant fora de control quan l'aire de cop i volta es va tornar lleuger i fi de nou i ell va poder de nou moure's a una velocitat normal.

En Luke la va veure passar espurnejant cap a la paret, apropant-se ràpidament, amb les mandíbules amb pues sobresortint on estava a punt de xocar. Va desactivar el sabre làser, després es va obrir a la Força i va arrencar la larva de la seva cel·la, va xocar amb ella al mig de l'aire i va rebotar en una nova direcció.

Aquesta vegada se les va compondre per aturar-se abans de xocar amb una altra paret. Va reencendre el sabre làser d'en Welk i es va donar la volta fent oscil·lar la fulla carmesina... llavors va sentir una sacsejada d'alarma i va sentir la Mara sortint de la foscor.

-Ei, sóc jo! -La Mara va utilitzar la Força per empènyer l'arma cap a baix-. Ja no reconeixes a la teva pròpia dona?

En Luke va desactivar la fulla.

-Ho sento.

Tenint cura de mantenir el raig per sota de la barbeta d'ella de manera que no l'encegués, en Luke va tornar el llum del seu casc en direcció a la Mara. L'aura de la Força d'ella havia disminuït fins a un mer rubor i els cercles cremats del seu cos li recordaven quin mal feien les seves pròpies ferides d'electrotrets. Però era la ferida del punxonament triangular irregular a l'abdomen dret d'ella la que trobava més alarmant. Al voltant de la mida de tres dits junts, estava tacada de brutícia i degotejant sang fosca.

-Com et sents?

-Gairebé tan bé com semblo. -Mentre la Mara parlava, els seus ulls estaven escodrinyant la foscor al voltant d'ells-. Però aguantaré fins que puguem trobar l'Alema. Alguna idea d'on està...?

Una sèrie de cops apagats reverberà per la sala, seguits per la llum que s'esvaïa i l'espetec que s'apagava dels detonadors termals que acabaven de ser alliberats dins d'una paret a l'altra banda de la sala. Un instant després, un parell dels droides CYV esclafacuques d'en Han van entrar rodant a la sala sobre les cues blanc-i-blavoses dels seus impulsors a propulsió i ràpidament es van tornar cap als Skywalker.

-Romanguin calmats! -va ordenar un amb la seva veu ultraprofunda i ultramasculina-. Romanguin immòbils! L'ajuda està de camí.

Següent