Senda Desconeguda (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Una caixa d'eines per a la unitat de manteniment. Fitxers hologràfics i enregistraments d'ordinador de tots els estudiants amb noms que comencin amb les lletres compreses entre A i H. Un vestit de professor de meditació. Un equip d'activitats esportives d'un estudiant de quart any.

Qui-Gon va mirar la llista. Era un compendi d'objectes estrany. No tenien res en comú. Tahl i ell havien partit de la base que es tractava de robatoris de petita importància. Aquesta era la resposta més fàcil. En algun lloc hi havia un estudiant que semblaria adaptat, però que en el fons amagava ressentiment o ira. Ell o ella estava atacant als altres.

Però, gràcies a la seva llarga experiència vital, Qui-Gon havia après que normalment les respostes fàcils condueixen a una pregunta més complicada.

Els fitxers hologràfics dels estudiants eren custodiats pel Mestre Jedi T'un, que portava molt de temps complint aquest servei. T'un tenia diversos centenars d'anys i portava a càrrec dels enregistraments del Temple des de feia cinquanta. Cada any li ajudaven dos estudiants que s'oferien voluntaris, i als que Tahl i Qui-Gon ja havien entrevistat. Els estudiants s'havien mostrat tranquils i havien respost de forma clara. Només T'un i altres membres del Consell tenien accés als fitxers privats. Els estudiants mai es quedaven a soles a l'oficina d'en T'un.

El resultat habitual de la seva investigació era que cada cap per lligar els conduïa a un carreró sense sortida.

Van sonar uns cops precipitats a la porta d'en Qui-Gon.

-Qui-Gon -va dir Tahl amb suavitat-. Et necessito.

Ell va obrir la porta.

-Males notícies -va dir arrufant el gest-. Han saquejat les habitacions d'entrenament dels estudiants avançats, i han robat tots els sabres làser.

La sorpresa li va impedir respondre amb rapidesa. El sabre làser de l'Obi-Wan es trobava en aquesta habitació. Qui-Gon l'havia deixat allà. Una part d'ell encara conservava l'esperança que algun dia Obi-Wan tornés i el reclamés.

-Això ja no és un robatori sense importància -va dir.

-Yoda ha acordonat la zona fins que nosaltres examinem l'habitació -va explicar la Tahl-. Afanya't, abans que DosJota em trobi.

Van caminar de pressa fins a l'ascensor, que els va portar al pis d'entrenament. Qui-Gon va entrar a la sala de vestuari. De cop i volta, es va aturar i la Tahl va xocar contra la seva esquena.

- Què passa? -preguntà-. Què hi veus?

Qui-Gon no va poder respondre immediatament i va observar tota l'estància amb el cor adolorit. Les túniques d'entrenament havien estat reduïdes a parracs, i els trossos estaven escampats per terra. Havien saltat els panys de les taquilles i el seu contingut estava escampat per tot arreu.

-Puc sentir-ho -va dir la Tahl-. Ràbia. Destrucció.

Tahl va caminar a través del desordre, es va ajupir i va agafar un tros de tela.

- I què més?

-Un missatge -va contestar en Qui-Gon-. Pintat en vermell a la paret.

Es el va llegir:

VINDRÀ, EL TEU TEMPS

ESTAR PREPARAT HAS, PROBLEMES JO TINDRÉ

-Es burlen d'en Yoda -va dir ella-. Sé que els estudiants li imiten de vegades. Fins i tot jo ho faig. Però ho fem amb tendresa. Aquí hi ha odi, Qui-Gon.

-Sí.

-Hem d'arribar al fons d'aquesta qüestió. I els estudiantes han de saber-ho. Cal avisar-los.

-Sí -coincidí Qui-Gon-. No podem mantenir això en secret durant més temps.

* * *

Es va declarar l'alerta d'alta seguretat en el Temple. El Consell va prendre la decisió amb reticències perquè convertia els estudiants en presoners, i els obligava a portar un passi per abandonar el Temple, passejar pels jardins o nedar al llac. Tots havien de donar comptes del que feien en cada minut del dia. Era per la seva pròpia protecció, però anava contra l'esperit del lloc. La filosofia del Temple deia que la disciplina no havia de ser imposada, i els controls de seguretat anaven en contra d'aquesta idea.

Però Qui-Gon i Tahl havien insistit, i havien comptat amb el suport d'en Yoda. La seguretat dels alumnes estava per sobre de tot.

En el Temple es respirava una atmosfera de desconfiança. Els estudiants es miraven els uns als altres amb suspicàcia. Tots estaven sent cridats a realitzar una entrevista amb Qui-Gon i Tahl, i es miraven entre si per descobrir qualsevol signe delator. No obstant això, ningú podia creure que un estudiant hagués estat capaç de realitzar un acte tan vandàlic.

Bruck era un dels estudiants que pensava així.

-Jo crec que no ha pogut ser cap dels estudiants avançats -va dir tranquil·lament a la Tahl i a Qui-Gon quan el van cridar perquè parlés amb ells-. Ens han entrenat a tots junts. No puc imaginar per què un de nosaltres voldria perjudicar al Temple.

-És difícil saber el que hi ha al cor d'una altra persona -va assenyalar Qui-Gon.

-Jo vaig ser l'últim a sortir ahir a la nit de les habitacions d'entrenament -va dir en Bruck-. I, per descomptat, sabreu que fa mesos vaig ser sancionat a causa de la meva ira. He treballat amb Yoda i he realitzat progressos, però m'imagino que encara sóc un dels sospitosos.

Bruck va mirar directament als ulls d'en Qui-Gon.

-Encara no sospitem de ningú -li va assegurar Tahl-. Has vist alguna cosa estranya ahir a la nit? Pensa-ho detingudament.

Bruck va tancar els ulls durant uns instants.

-Res -va dir finalment-. Vaig apagar els llums i vaig marxar. Mai tanquem amb clau les habitacions d'entrenament. Vaig agafar el turboascensor fins al menjador i vaig estar allà amb els meus amics fins que em vaig anar al llit.

Qui-Gon va assentir. Hi havia comprovat amb anterioritat la història d'en Bruck.

Ni Tahl ni ell sabien amb precisió el que estaven buscant. Només estaven recopilant informació i intentant descobrir si els estudiants havien vist alguna cosa fora del normal, o fins i tot si havien vist alguna cosa que en el seu moment no els havia semblat important.

Van acomiadar a Bruck. Tahl, sospirant, es va tornar cap a Qui-Gon.

-Crec que té raó. No puc imaginar a un dels estudiants antics fent això. Són Jedi.

Qui-Gon es va passar una mà pel front.

-I ningú ha vist a cap estudiant que últimament s'hagi mostrat enfadat o preocupat. Només allò habitual, un exercici que no surt molt bé, un desacord per algun assumpte nimi... -tamborinejà els seus dits sobre la taula, pensant-. I, no obstant això, Bruck es va enfadar una vegada.

-Yoda diu que ha fet progressos molt notables -va dir la Tahl-. Bruck ha après que el seu problema era tenir tanta ira i ha admès que haver estat l'últim estudiant a utilitzar les habitacions d'entrenament l'ha perjudicat. No vaig percebre que tingués males intencions. Un noi tan honest no ha pogut fer això.

-A menys que sigui molt intel·ligent -va assenyalar Qui-Gon.

- Sospites d'ell?

-No -va dir Qui-Gon-. No sospito de ningú, i de tots...

- Mestra Tahl! -DosJota va aparèixer de sobte en la polleguera de la porta de la sala d'entrevistes-. Estic aquí per portar-te al menjador.

La Tahl serrà les dents.

-Estic ocupada.

-És l'hora del sopar -va dir DosJota amb un to musical.

-Puc anar sola -es va queixar la Tahl.

-Està cinc nivells més avall.

- Sé perfectament on és!

-Tens un quadern de dades a la teva esquerra, a tres centímetres...

- Ho sé! I en un segon estarà volant pels aires en direcció al teu cap!

-Ja veig que estàs ocupada. Tornaré -DosJota va emetre uns xiulets de forma amistosa i va marxar.

Tahl es va posar les mans a la cara.

-Recorda'm que em faci amb un parell de vibrotalladors, d'acord, Qui-Gon? Necessito desmuntar aquest androide -Tahl va aixecar el cap i va donar un fort sospir-. Aquesta investigació acabarà amb els nervis de tots en el Temple. Sento una pertorbació seriosa en la Força.

-Jo també.

-Em temo que el causant de tot això no és un estudiant. Crec que és un invasor. Algú que ens odia. Algú que vol dividir-nos i mantenir-nos ocupats.

- Un pla a llarg termini? Això és el que tems?

La Tahl es va girar i va dirigir cap a ell uns ulls daurats i maragda que reflectien preocupació.

-És el que més por em fa.

-A mi també -va replicar amb suavitat Qui-Gon.

Següent