CAPÍTOL
2
Obi-Wan queia a través d'una mena de
tub metàl·lic. Va tractar d'aturar el seu descens amb els peus, però només va
aconseguir fregar-se contra la superfície metàl·lica. La seva velocitat de
caiguda anava en augment, i el va empènyer cap endavant, fent que el seu cap
copegés amb la vora del tub. Acabà caient a un sòl brut.
Va romandre tirat un moment, a causa
de la commoció del cop. Qui-Gon es va posar dempeus immediatament, amb el seu
sabre làser a la mà. Va romandre dempeus, al costat de l'Obi-Wan, per
protegir-lo.
-Estic bé -va dir l'Obi-Wan quan es
va recuperar.
Es va ajupir per recollir el seu
sabre làser.
- On som?
-En una mena de cel·la -va respondre
Qui-Gon.
Els envoltaven fines parets d'acer.
No hi havia entrades.
-Estem atrapats -va dir.
La seva veu va ressonar a les parets,
fent que sonés estranya.
-No, Padawan -va dir en Qui-Gon
tranquil·lament-. Hi ha més d'una entrada en aquesta cel·la.
- Com ho saps?
-Perquè no som els primers que hem
caigut aquí.
Qui-Gon va explorar el petit espai,
usant el seu sabre làser per il·luminar-se.
-El tub pel qual hem caigut tenia
cops, i en la brutícia del sòl es poden apreciar empremtes. Els que hagin estat
aquí han estat trets per algun lloc, i és impossible fer-ho a través del tub.
Aquesta trampa està dissenyada per atrapar ostatges, no per matar-los. Hi ha
d'haver una altra porta. A més a més -va afegir-, no hi ha ossos o restes. Això
vol dir que qui ha posat el parany, s'emporta després el que ha caigut en ell.
-Doncs sí -va murmurar Obi-Wan.
Tenia l'estómac buit, tant de bo
hagués tingut temps de menjar alguna cosa abans de sortir de la nau.
-He perdut el meu equip de
supervivència -va dir a Qui-Gon-. S'ha quedat a la superfície.
-El meu també. Haurem de fer servir
els nostres sabres làser -va replicar Qui-Gon.
Obi-Wan pensava més en el menjar que
en fer llum, però va fer igual que Qui-Gon i va connectar el seu sabre làser.
El va apropar a les parets que els envoltaven per poder examinar-les. Mentre
treballava, va sentir que la Força començava a moure's entre ells, omplint
l'espai.
Podia veure clarament cada
irregularitat en les aparentment llises parets. Buscava una juntura amagada,
convençut ara que en trobarien una. Només havia de confiar en la Força.
Quan era estudiant del Temple es va
quedar desconcertat amb la Força. Sabia que era sensible a ella, i per això li
havien admès de petit com a estudiant, però, al llarg del seu entrenament, de
vegades havia percebut que la Força era evasiva i poc fiable. Podia submergir-se
en ella, però no sempre que ell volia. I quan ho feia, era incapaç
controlar-la.
Al costat d'en Qui-Gon havia après
que no era qüestió de controlar-la, sinó d'unir-se a ella. Ara podia fiar-se
que li guiaria, que li donaria fortalesa i visió. Estava començant a comprendre
com de fort que era, la realitat que era la seva presència. Com Jedi tenia
accés permanent a ella. Era el millor regal imaginable.
-Aquí -va dir en Qui-Gon,
inalterable.
Al principi, Obi-Wan no va veure res,
però després es va adonar de la fina obertura que solcava la superfície de la
paret.
Qui-Gon va passar la mà per sobre de
la irregularitat.
-El dispositiu de tancament deu estar
a l'altra banda -mussità-. Suposo que estarà fet a prova de làser, però també
crec que és la primera vegada que han atrapat aquí a un Jedi.
Obi-Wan i Qui-Gon van moure junts el
tall dels seus sabres de llum al voltant del contorn de la porta. Els sabres
van tallar el metall, que es va corbar cap enrere com la fulla verda d'un
arbre. Van aconseguir fer una petita obertura.
Qui-Gon va passar a través d'ella,
seguit de l'Obi-Wan. Es van trobar en un curt i estret túnel que semblava
portar-los cap una estada molt més gran. Era molt negre, tan fosc que no hi
havia ombres en ell. Fins i tot la resplendor dels seus sabres làser semblava
quedar absorbit per la intensa obscuritat.
Van parar, escoltant qualsevol so,
però no se sentia absolutament res. Obi-Wan podia sentir la seva pròpia
respiració, fins i tot la d'en Qui-Gon. Als Jedi se'ls ensenya a alentir el
ritme de la seva respiració per no fer soroll, fins i tot en situacions de
tensió.
-Crec que estem sols -va dir en Qui-Gon
tranquil·lament.
La seva veu va ressonar, confirmada
la sospita de l'Obi-Wan que es trobaven en un espai ample i obert.
Avançaven amb cura, amb els sabres
làser en posició de defensa. Obi-Wan va sentir un calfred que li baixava per
l'esquena des del coll. Alguna cosa anava malament; podia sentir-ho.
-La Força està fosca -va murmurar en Qui-Gon-.
Enfadada. I, no obstant, encara no noto aquí una Força vivent.
Obi-Wan va assentir. Ell no havia
estat capaç de precisar el que sentia, però Qui-Gon si. Hi havia una presència
maligna al seu voltant, tot i que encara no sentissin éssers vius a prop seu.
Obi-Wan va ensopegar amb alguna cosa
que no havia estat capaç de veure. Es va col·locar al costat d'una columna de
pedra per protegir-se. En aquesta fracció de segon de pèrdua de concentració,
el centelleig d'un moviment es va acostar per la seva dreta.
Es va girar, sostenint en alt el seu
sabre làser, i un guerrer va aparèixer movent-se amb rapidesa cap a ell des de
les ombres, amb la seva arma apuntant directament al cor de l'Obi-Wan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada