El Rei Unit (III)

Anterior

3

L'objecte desconegut estava directament davant de l'Ombra de Jade, un oval retorçat de foscor de la mida d'un polze humà. Les lectures del sensor suggerien un cos gairebé tan dens com el gel, el que hauria estat una mica estrany, encara que no impossible, de trobar-lo surant per aquí perdut en el buit interestel·lar. Però els mesuraments infrarojos col·locaven la temperatura del nucli en algun lloc entre càlid i sufocant i l'espectrògraf mostrava un halo d'atmosfera escapada que suggeria habitants vius.

La Mara ja havia sentit això a través de la Força. Podia sentir una presència estranya dins de l'objecte, difusa i antiga i completament enorme. També hi havia altres formes de vida més familiars, més petites, distintives i d'alguna manera tancades dins de la boira de l'ésser més gran. Però no hi havia ni rastre de la Jaina o dels altres membres del grup d'atac, ni de la urgent crida de la qual havien informat des d'aquestes coordenades.

La Mara va mirar a la retícula d'activació a la part davantera de la cabina. Una petita secció de plexialiatge de la coberta de l'Ombra es va tornar opaca fins a esdevenir un mirall i ella va tornar la seva atenció cap al Luke i la Saba Sebatyne, que estaven asseguts en alt darrere d'ella en les cadires del copilot i el navegant.

-Hora del reconeixement? -va preguntar ella.

-Què és recon... recoin... grecoi...? -La pregunta va venir des de darrere de la cadira d'en Luke, on un nen de cara pigada i uns ferotges ulls blaus estava mirant des de la vora de l'escotilla de la coberta de vol-. Què és això?

-Reconeixement, Ben. Significa fer una ullada. -Un somriure va aparèixer en el cor de la Mara davant la imatge del seu fill, però va forçar un to seriós-. No se suposa que estàs jugant amb Nanna?

-El mòdul de jocs de Nanna és per a nens petits -es va queixar ell-. Estava intentant fer-me jugar a Teeks i Ewoks.

-I per què no estàs jugant? -li va preguntar en Luke.

-La vaig apagar.

-Com? -va preguntar la Mara-. El seu botó d'encesa està amagat sota l'armadura del seu coll.

En Ben apartà la mirada tan casualment com podia fer-ho un nen petit.

-La vaig enganyar perquè s'inclinés i me l'ensenyés.

-Apagar la Nanna no va estar gens bé -va dir la Mara-. Els seus circuits estan escudats per polsos. Com creus que se sentirà després d'un apagat d'emergència?

-Estúpida. -La resposta d'en Ben era gairebé alegre-. Només li ho he fet tres vegades abans.

Un xiuxiueig alt de diversió escapà entre els llavis empedrats de la Saba Sebatyne, fent que en Ben s'encongís darrere de l'escotilla... i gairebé ofegant l'exclamació d'alarma d'en Luke.

-L'has enganyat tres vegades abans?

En Ben va assentir, però els seus enormes ulls romanien fixos a la cara coberta de bonys de la Saba. Luke va allargar la mà darrere de la cantonada i va tirar d'ell fins a la mateixa coberta de vol.

-Promet-me que no tornaràs a fer-ho -va dir en Luke. La Mara podia sentir com de preocupat que estava ell per les entremaliadures d'en Ben. Havien decidit feia molt que ningú més criaria al seu fill mentre ells creuaven la galàxia atenent als seus deures com Mestres Jedi, però tots dos sabien que la seva elecció requeriria una quantitat extraordinària de disciplina per part del seu fill-. La Nanna no pot protegir-te si l'apagues.

-De totes maneres, si és tan estúpida, com pot protegir-me? -li va rebatre en Ben-. Se suposa que una Droid Defensor no és més idiota que el seu nen.

-Ben -va dir la Mara, en lloc d'explicar les complexitats de la programació de la devoció completa-, respon-li al teu pare. O preferiries quedar-te a l'acadèmia la propera vegada que ell i jo marxem de viatge?

Ben sospesà la seva decisió durant un moment i llavors va deixar anar un llarg sospir.

-D'acord. -Es va girar cap al Luke-. Ho prometo.

-Bé -va dir en Luke-. Potser hauries d'anar a reactivar-la.

-Però ja hi estem! -Ben va apuntar cap al finestral del davant, on l'objecte desconegut romania ocult en la seva foscor-. Vull veure la Jaina!

-La Jaina ja no és aquí -va dir la Mara.

-Com ho saps?

-La Força -va explicar la Mara-. Si fos aquí, el teu pare i jo la sentiríem.

-Potser no. No ho sentiu tot.

-Sentiríem la Jaina -va dir en Luke-. No és aquí.

-Ara fes el que et diu el teu pare. -La Mara va assenyalar amb el seu polze cap a la cabina principal-. Vés a encendre la Nanna i queda't amb ella fins que descobrim on està la Jaina.

En Ben no va discutir, però tampoc es va tornar per anar-se'n.

-Zi Ben no vol anar, aquezta el vigilarà. -La Saba va girar la seva cadira i li va fer l'ullet amb una pupil·la esquinçada-. Pot zeure a la falda.

Amb els ulls obrint-se molt, Ben va girar i va desaparèixer pel corredor d'accés cap a baix. La Saba xiuxiuejà amb diversió, però suaument i lentament, i la Mara va pensar que potser els sentiments de la barabel estaven ferits. Potser.

-No deixis que això et molesti, Saba -va dir la Mara-. Fins i tot nosaltres no entenem què està passant amb ell aquests dies.

La Saba va parpellejar en direcció al reflex de la Mara. Dues vegades.

-Z'eztà amagant en la Força -va dir ella-. Aquezta eztà sorpreza de què tu i el Mestre Zkywalker no uz hagueu adonat.

-Ens hem adonat -va dir en Luke-. El que no entenem és per què. Va començar a tancar-se després de la guerra.

-Ben diu que vol ser com el seu oncle Han i fer les coses de la manera difícil -va afegir la Mara-. Però que crec que és més que això. Això ha durat massa per ser una fase.

La Mara no va afegir «i s'està tornant bo en això», potser per tot el que això l'espantava. Havia de concentrar-se molt i durant molt de temps per trobar al seu fill en la Força i de vegades en Luke tenia problemes per sentir la presència d'en Ben.

-Interessant. -La Saba va llepar l'aire amb la seva llarga llengua i llavors es va tornar per mirar pel corredor d'accés-. Potzer a ell no li agrada com ze zent la guerra.

-Potser no -va dir en Luke-. Intentàrem escudar-lo d'ella, però simplement no va ser possible.

-Estava passant massa coses a la galàxia -va dir la Mara, sorpresa de trobar-se sentint-se gairebé a la defensiva-. La Força estava massa plena d'angoixa.

-Igual que ho estàvem nosaltres -va dir en Luke-. Això és el que realment ens preocupa, Saba... potser s'està amagant de nosaltres.

-Llavorz no teniu rez del que preocupar-voz -va dir la Saba-. Ben no z'amagarà de vozaltrez per zempre. Finz i tot aquezta pot veure com d'apegat que eztà alz zeuz parez.

En Luke li va donar les gràcies pel consol i després li va demanar a R2-D2 que posés una imatge infraroja de l'objecte desconegut. El que semblava com una col·lecció de palpitants cèl·lules sanguínies va aparèixer a la pantalla de la Mara. Cada cèl·lula tenia un cor blanc irregular envoltat per un halo rosa i totes estaven connectades per una xarxa intricada de dards vermells que fluïen.

-Sembla com una xarxa de mòduls de carcasses -va observar la Mara.

-I ze zenten com una muntanya de rangi -va afegir la Saba.

-Ara estem arribant a alguna cosa -va dir en Luke-. Per cert, què són rangis?

-Són molt zaborozoz. I la sensació éz mútua! -Xiuxiuejant histèricament, la Saba es va aixecar i es va girar per deixar la coberta de vol-. Aquezta agafarà l'InvisibleX i farà el reconeixement.

-Millor agafa't fort -va dir la Mara. A la pantalla d'infrarojos, un flux de petits cercles blancs estava espurnejant en encendre's prop del centre de l'objecte desconegut-. Almenys fins que sapiguem què són aquestes coses.

Els cercles van començar a girar i a fer-se més grans. La Mara ni tan sols va intentar comptar quants eren, però havia d'haver per sobre de cent. Més petits cercles van resplendir a l'existència i van sortir disparats després dels altres. Ella va iniciar una sèrie de comprovacions automatitzades dels sistemes per escalfar els circuits de batalla de l'Ombra.

-Baixa...

Els canons làsers retràctils de l'Ombra van baixar a la posició de tret mentre en Luke anticipava l'ordre de la Mara. Ella va armar els torpedes de protons i va obrir les portes dels tubs de llançament.

-R2, digues-li a Nanna que posi a Ben la seva butaca d'impacte -va ordenar en Luke.

R2-D2 trinà una protesta.

-Ningú va dir que estiguessin disparant -va dir en Luke-. Només volem estar preparats.

R2-D2 va afegir una altra advertència.

-De veritat? -va respondre Luke-. Tants?

La Mara va mirar a la cantonada de la pantalla i va veure un comptador afegint números ràpidament.

-Cinc-cents? -va panteixar ella-. Qui envia cinc-centes naus a investigar un intrús?

R2-D2 refilà irritadament i llavors la pantalla de la Mara va mostrar un missatge dient-li que tingués una mica de paciència. Ell encara estava intentant reunir els perfils de les naus. Identificar qui els havia enviat hauria d'esperar.

-Ho sento -va dir la Mara, preguntant-se quan havia començat a deixar-se intimidar pels droides astromecànics-. Pren-te el teu temps.

R2-D2 ho va acceptar i després va afegir una nota sobre els sistemes de propulsió que estaven utilitzant les naus.

-Coets? -va preguntar en Luke incrèdul-. Com els vells coets nuclears?

R2-D2 trinà irritadament. La nota a la pantalla de la Mara deia:

COETS QUÍMICS. METÀ / OXIGEN, IMPULS ESPECÍFIC 380.

En Luke va xiular davant els números tan baixos.

-Almenys podem córrer, si hem de fer-ho.

-Elz Jedi? -La Saba va començar a xiuxiuejar de nou-. Córrer?

La imatge a la pantalla de la Mara es va fondre fins a la d'una única massa informe infraroja. Ella va aixecar la mirada i va veure un petit núvol d'estrelles centellejants entre l'Ombra i l'objecte desconegut. Mentre mirava, el núvol giratori es va fer constantment més gran i més brillant. Aviat les estrelles es van resoldre en dues parts, els platejats grocs de les emissions dels coets i els esclats verd brillant que s'assemblaven molt a balises estroboscòpiques.

La Mara va connectar l'activador del motor d'ions.

-Això té sentit per a algú? -va començar a girar, donant-li a l'Ombra una mica de lloc per córrer-. Amb totes aquestes maniobres evasives, això ha de ser un combat...

R2-D2 va començar a xiular i trinar urgentment.

La Mara va comprovar la seva pantalla.

-Quin vell codi de parpelleig? -va preguntar llavors.

R2-D2 brunz-i amb impaciència.

-Imperial? -La Mara mirà fora de la coberta. L'eixam s'havia acostat prou ara per revelar els cascos llisos i en forma de dards de petits caces que s'allargaven entre els morros verds estroboscòpics i les cues grogues dels coets. A la nau més propera, tot just va poder distingir un parell d'antenes corbes pressionades contra l'interior d'una coberta de la cabina baixa i hi havia dos bulbosos ulls negres mirant-la-. Com en l'Imperi de Palpatine?

R2-D2 clacà una afirmació rondinaire.

-Llavors digues què estan dient -li va ordenar en Luke-. I deixa de parlar-li a la Mara d'aquesta manera.

R2-D2 trinà una disculpa sense entusiasme i llavors el missatge va aparèixer a la pantalla de la Mara.

LIZIL US DÓNA LA BENVINGUDA... SI US PLAU TOTES LES ARRIBADES PODEN SI US PLAU ENTRAR A TRAVÉS DEL PORTAL CENTRAL SI US PLAU.

 Següent