La Força unificadora (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

Quan Han Solo va aterrar el Falcó Mil·lenari a la plaça pública situada davant la Ciutadella, en Nom Anor va veure la devastació que havia tingut lloc a Coruscant. Les estructures que no havien resultat esbudellades pels incendis d'en Shimrra havien estat enderrocades per les bèsties soltes o rebentades pels torpedes i míssils de l'Aliança.

El cel continuava refulgint amb explosions i hi havia dotzenes de caces en l'aire, però les bèsties i els incendis s'havien apaivagat i havia mort la majoria dels guerrers i els chazrach que van intentar defensar la muntanya sagrada. L'escena dins de la tremolosa Ciutadella era encara pitjor.

Quan va incitar als Avergonyits a rebel·lar-se, a lluitar braç a braç en els carrers, s'havia sentit ple de goig davant la perspectiva d'acabar amb l'ordre existent, d'encapçalar una cosa gran per al seu poble, una cosa revolucionària... i, millor encara, amb ell al cim. Però ara, separat dels seus apassionats seguidors i sabent que la guerra estava perduda, la imatge de tants guerrers morts al Saló de la Confluència l'omplia de desesperació i menyspreu per si mateix. Era allà on s'havia assegut al costat del Summe Prefecte Drathul i d'altres intendents de casta elevada, i més enllà on s'havien agenollat ​​els guerrers d'en Nas Choka.

Els bancs reservats a sacerdots i cuidadors estaven buits, igual que les plataformes especials cultivades per a les Vidents. Al centre, el tron ​​amb suport d'espines d'en Shimrra es trobava tirat en el fred terra, i mort estava el dovin basal responsable que els súbdits s'hi postressin. Totes les superfícies estaven negres i relliscoses per la sang vessada i cobertes dels cadàvers dels qui havien lluitat fins al final.

I a l'altra banda de la sala es negava la dignitat d'una mort honorable a un centenar o més de guerrers vençuts, privats de les seves armes i subjectats per xarxes o atrapats en escuma adhesiva. A més d'això, el lloc estava ple de soldats armats i droides caçadors de yuuzhan vong.

«Droides dins de la Ciutadella! Però, què havia fet?».

Aquest sentiment havia anat creixent en ell des de la rendició del Cervell Planetari. Era una idea inconcebible en si i per si, encara que sospitava que en Jacen Solo havia tingut alguna cosa a veure en la rebel·lió del dhuryam. Potser seguís del costat de Coruscant, però no del costat d'en Shimrra i dels yuuzhan vong. En Nom Anor no podia deixar de meravellar-se davant la ironia que igual entenia la criatura, per molt que la seva pròpia deslleialtat es degués més a l'autoconservació que a un desig real de protegir la seva obra.

Tot i així, seguia enfrontant-se a un futur incert que incloïa una possible execució. Per la qual cosa mesurava totes les seves paraules i gestos, amb l'esperança de poder salvar el coll. Han i Leia Solo, Mara Skywalker, Kenth Hamner i Tahiri els seus captors, a més dels seus protectors momentanis, parlaven amb dos dels comandants que havien dirigit les tropes fins al Saló de la Confluència. Judder Page, el més baix dels dos, ostentava rang de capità; l'altre, un més gran, era Pash Cracken, un dels oficials rescatats en l'atac dels heretges a la Plaça del Sacrifici.

-Heu vist al Luke o algun dels nostres fills? -li preguntava la Leia a Page.

-Diuen que van anar a per Shimrra. L'última vegada que els vam veure va ser en el que quedava del pont occidental. Una enorme criatura va fer un forat a la paret de la Ciutadella, i es van ficar per ell.

-I on està Shimrra? -va preguntar en Han.

-Creiem que en algun lloc del cim. Uns Avergonyits amb els que vaig parlar van dir alguna cosa d'una «arca».

En Han es va tornar cap a Nom Anor.

-Tu saps alguna cosa d'això?

-L'Avergonyit havia de referir-se a les càmeres privades d'en Shimrra, al seu... búnquer al cim -pensant de pressa, va afegir-. He estat allà. Puc portar-vos-hi.

-A què estem esperant llavors?

Han, Leia, Mara, Tahiri i Hamner seguir a Nom Anor pels passadissos laberíntics i escassament il·luminats de la mónnau Ciutadella, ascendint per escales i buits controlats per dovin basal. Hi havia parts de la fortalesa molt danyades pels potents terratrèmols que en Nom Anor suposà obra del dhuryam infidel. Menys fàcil d'explicar era l'absència de cadàvers pel camí. Però va decidir que els tres Jedi havien d'haver pres un camí diferent al cim, potser l'escala espiral i el buit que empraven els guàrdies d'en Shimrra.

Quan per fi van arribar a la membrana vorejada de filigrana que conduïa al búnquer, el tancament dilatador va reconèixer l'olor d'en Nom Anor i va obrir l'iris. El primer que van veure entrant a l'espai circular va ser el cap d'en Shimrra, separat del seu cos, amb una cremada neta que només podia ser obra d'un sabre làser, apagat la brillantor amenaçadora dels seus ulls implantats.

En Nom Anor va mirar amb incredulitat.

«Shimrra era mort».

Va seguir repetint-s'ho, però la seva ment es negava a acceptar aquesta realitat. En la llarga història dels yuuzhan vong mai hi havia deixat d'haver un Summe Senyor, però ara era així, i la prova era a terra, a la vista de tots. Amuntegats a un costat de la sala per la inclinació de la Ciutadella hi havia una dotzena o més d'Aniquiladors morts, i recolzat contra la paret on estava l'entrada dels guàrdies, i que també denotava marques de sabre làser, estava en Luke Skywalker, ferit, potser a la vora de la mort.

De la seva mà esquerra penjava un sabre làser, i en el costat esquerre del pit s'apreciava una ferida profunda. Prop d'ell hi havia l'amfibastó d'en Shimrra, dispers per terra en fragments desiguals. Kenth Hamner, clarament estremit per la sagnant escena, va mirar la Leia, va agafar el comunicador del cinyell i va sortir pel portal d'iris.

-Podeu prescindir de mi? Cal informar a Kre'fey que Shimrra ha mort.

La Leia Organa Solo va fer que sí amb el cap, sense paraules. La Mara Jade Skywalker ja estava al costat del seu marit, subjectant-li la cara amb les mans i dient el seu nom.

-Ha estat enverinat per l'amfibastó d'en Shimrra -va dir en Nom Anor-. No hi ha antídot. Si la Força no pot curar-lo, morirà.

La sang va abandonar la cara de la Mara.

-Hem de treure'l d'aquí.

En aquell moment en Luke va obrir els ulls i va somriure dèbilment.

-Luke -va dir ella, amb veu trencada. El va envoltar amb els braços i el va aixecar per fer-lo seure.

-Estic alentint el meu corrent sanguini, Mara -la seva mirada va trobar la d'en Han Solo que va posar un genoll a terra al seu costat-. Donada la forma en què tremolava aquest lloc, Han, suposo que vau convèncer al Cervell Planetari perquè atengués a raons.

En Han intercanvià una breu mirada amb la dona i va forçar un somriure.

-Va ser un moment espinós, però ens les vam manegar.

La Leia li va treure el sabre làser entre els dits i li va agafar la mà entre les seves.

-Hem guanyat, Luke. Quan es corri la veu que Shimrra ha mort, l'exèrcit s'enfonsarà, si és que no ho ha fet ja.

En Nom Anor va sentir que els ulls blaus d'en Luke Skywalker es clavaven en ell, amb una mirada que era barreja d'ira, dolor i resignació.

-Luke -va dir la Leia-, on són la Jaina i en Jacen?

L'Skywalker va fer un gest amb la barbeta en direcció a l'escaleta. Els ulls d'en Han van passar de l'escaleta a Nom Anor.

-Què hi ha a dalt?

-Les cobertes superiors d'aquesta nau. Les sales de comandament i control. El pont.

-Nau? -va repetir la Leia perplexa.

En Nom Anor va fer un gest al seu voltant.

-Això és tant un refugi com una nau d'escapament, similar a la que hauria mantingut al dhuryam amb vida si hagués decidit fugir en comptes de trair als seus creadors.

La Leia va mirar al seu marit.

-Per què anava Jacen...?

-L'esbirro d'en Shimrra -va respondre a poc a poc l'Skywalker.

En Nom Anor es va quedar bocabadat. Va girar sobre si mateix, tornant a examinar els cossos dispersos i amuntegats. L'Onimi havia escapat! L'Avergonyit havia fugit en comptes de donar la vida per Shimrra!

-Podria aquest esbirro portar aquesta nau? -va preguntar en Han.

En Nom Anor medità la resposta. Amb Shimrra mort, algú hauria de servir d'enllaç entre l'Aliança i els yuuzhan vong, i aquest algú bé podia ser en Nom Anor.

-Només respon davant el gran Senyor -Va mirar al seu voltant-. Onimi, la mascota d'en Shimrra, ha d'estar amagat.

El búnquer va començar vibrar sense previ avís.

-Algú hauria de dir-li al dhuryam que ja val -va dir en Han.

El cor d'en Nom Anor es va accelerar. Va tenir una revelació i va posar el palmell de la mà esquerra a la paret.

-Això no és cosa del dhuryam! La nau es disposa a enlairar-se!

En Han mirà a les tres dones amb ulls molt oberts.

-Traieu al Luke d'aquí. Nom Anor i jo trobarem la Jaina i en Jacen -Va mirar a Nom Anor-. D'acord?

-És clar -va dir en Nom Anor amb to distret.

La Leia es va aixecar.

-No sense mi.

En Han la va mirar i després va assentir amb el cap.

-Llavors poseu-vos en marxa -va dir la Mara, mentre ella i la Tahiri posaven acuradament dempeus al Luke. El Mestre Jedi va assenyalar una cosa que havia a l'altre costat de l'habitació.

-El sabre de l'Ànakin -va dir dèbilment.

La Tahiri va córrer a agafar-lo.

En Han agafar a Nom Anor de l'avantbraç.

-Vas dir que la nau només responia davant Shimrra.

En Nom Anor va assentir.

-Onimi ha hagut de trobar una manera d'enganyar els controls.

En Han assenyalà al cap d'en Shimrra.

-Segur que aquest és el gran Senyor i no un doble?

-El Summe Senyor ha mort -va dir en Nom Anor amb fermesa, i llavors -va pensar-. «O no?».

* * *

El Ralroost, vaixell insígnia de la Primera Flota, va accelerar cap a Coruscant, en els voltants se seguia lluitant. Els destructors estel·lars de la flotilla del gran almirall Pellaeon havien pogut amb molts dels dovin basal planetaris, i en aquest moment hi havia milers de soldats de l'Aliança a la superfície del planeta, mentre que la flota yuuzhan vong seguia sense cedir un sol centímetre cúbic d'espai. La lluita era igual d'intensa a Muscave quan el Ralroost va marxar d'allà, i les notícies de Zonama Sekot indicaven que les forces yuuzhan vong estaven travessant les línies de l'Aliança i doblegant el planeta. Al seient de comandament de la nau bothana, l'almirall Kre'fey va mirar el creixent núvol de restes de caces i coralites, de naus guia i fragates, de destructors i creuers, que embolicava Coruscant.

Tal com havia sostingut sempre, la mort d'en Shimrra, que acabava de comunicar Kenth Hamner, no havia tingut cap efecte discernible en els pilots o els comandants enemics. Durant la batalla principal de la guerra civil galàctica, les forces imperials van semblar enfonsar-se amb la mort de l'Emperador Palpatine. Però Shimrra no era un Mestre Sith, capaç d'usar els seus poders de meditació de combat per animar a les seves tropes.

Als guerrers d'en Nas Choka no els movia la maldat sinó una necessitat de conquesta i submissió, recolzada per la voluntat indestructible de lluitar fins a la mort. No hi hauria esperança de pau mentre l'Aliança no pogués derrotar i desmantellar el seu exèrcit.

Però, com?, es va preguntar en Kre'fey. Com pot l'Aliança lliurar a la galàxia d'un enemic que no es rendeix? Si ordenava a les forces de l'Aliança que es retiressin, els yuuzhan vong es limitarien a recuperar Coruscant, o retrocedir a posicions del planeta que encara no havien estat atacades. L'antiga capital galàctica era plena de regions boscoses en les que l'enemic podia instal·lar-se, conrear i entrenar un dhuryam que supervisés les fortificacions i la construcció de noves naus bèl·liques.

La lluita podia prolongar-se durant anys. I passaria el mateix si Nas Choka decidia saltar amb la seva armada a un sistema estel·lar que seguís sota control yuuzhan vong, obligant a l'Aliança a donar-los caça per tota la galàxia, com havia esperat en Kre'fey que els yuuzhan vong es veiessin forçats a fer amb l'Aliança quan aquesta es va refugiar a Mon Calamari.

«La guerra ha d'acabar aquí, a Coruscant», va pensar. Però a quin preu? Quants més moririen si continuava pressionant, si feia el mateix que Nas Choka i ordenava als seus comandants lluitar fins a la mort? Desenes de milers? Centenars de milers? Milions?

La situació era insostenible. Seguia meditant en les implicacions de qualsevol decisió quan el va interrompre el capità del Ralroost per dir-li que les naus de combat d'en Nas Choka havia saltat de Muscave, i que s'esperava la seva arribada a Coruscant en qualsevol moment.

* * *

El company d'en Shimrra es movia per l'espaiós pont, activant els components orgànics del vaixell amb gestos de les seves retorçades mans i amb el que semblaven ordres telepàtiques. La consola vivent va començar a bategar i a contreure's com el teixit d'un múscul. Una caputxa de cognició es va desplegar i una sèrie de víllip es va agitar. Insectes brill van voletejar en un nínxol pantalla.

La Jaina es va adonar que estava penjada de dos ganxos que creixien de la mampara interna del pont. Semblava estar envoltada per representacions tallades dels principals Déus del panteó yuuzhan, tot i que l'Avergonyit encara havia de fer ofrenes a algun d'ells, allò li suggeria que s'havia convertit en el motiu central d'un altar de sacrificis. Líquens i vidres lambent projectaven en una aturada brillantor verda a les parets, sostre i coberta de corall Yorik.

«Jacen! Oncle Luke!», Va cridar a través de la Força. Quan els va buscar, la seva ment es va veure assaltada amb escenes de violència. Jacen i Luke havien vençut tenint-ho tot en contra, però els dos estaven ferits. No va poder percebre res dels guerrers a través de les seves ments, però va comprendre que la majoria d'ells estaven morts.

La figura contrafeta es va apartar de cop de la consola per mirar-la, gairebé com si li hagués llegit la ment.

-Sé que pots sentir-me -va dir amb un bàsic gutural-, perquè només et vaig donar una mostra del verí que porto encapsulat en el meu ullal. El suficient per immobilitzar-te.

Una mirada a la consola i va connectar més sistemes i instruments vivents. Era evident que preparava la nau per enlairar-se. Quan el pont va començar a vibrar, l'Avergonyit va assentir satisfet i va tornar-se a mirar-la.

-Agraeixo que escollissis perseguir-me, Yun-Harla -va dir-. Per fi tenim oportunitat de trobar-nos en un mateix camp de batalla. Els dos captius. Tu, ostatge de la meva toxina paralitzadora; jo de mitja vida d'injustícies amb què et va semblar adequat castigar-me.

La Jaina es va obligar a parlar.

-Jo no...

-Qui va ser més fidel als Déus que l'Onimi? Qui va ser més fidel al Domini d'en Shimrra que el cuidador que va descobrir que la vuitena escorça estava buida, i que les espècies que vau crear Yun-Yuuzhan i tu estaven condemnades a extingir-se? Sí, els nostres ancestres van usar els dons que els vau atorgar per fer la guerra amb els qui ens haurien exterminat, però en comptes de recompensar el nostre intent de netejar la galàxia d'aquests infidels i aquestes màquines ens vau expulsar del món natal ancestral, ens vau arrabassar la nostra relació amb vosaltres i ens vau obligar a vagar durant generacions a la recerca d'una nova llar.

L'odi s'acumulava en els seus ulls desiguals i feia que li tremolessin les recargolades mans.

-En la teva omnisciència, vas saber que per això em vaig arriscar a empeltar cèl·lules yammosk en el meu teixit neuronal, amb l'esperança de descobrir la manera d'escapar al poltre de tortura que ens havíeu imposat! Però en comptes de recompensar el meu valor en emular la teva obra creadora, em vas condemnar. Em vas donar poder per parlar per boca dels altres, per manipular a altres a voluntat, per controlar-los a distància, com fan els teus yammosk, però em vas castigar amb deformitats físiques que cridaven a tothom que els meus intents d'ascensió havien fracassat.

»Em vas avergonyir perquè no pogués relacionar-me ni moure'm entre l'elit. No només em vas negar el rang de Mestre Cuidador sinó que em vas impedir de contribuir a la salvació de la meva espècie. Va ser llavors quan vaig decidir tornar-me contra tu, Yun-Harla. No era sol a la rebel·lió, però recompensaves als altres mentre deixaves que jo patís en silenci durant els anys de la deriva, com si volguessis acréixer així el meu turment. Vaig passar aquests llargs anys veient com s'ensorrava la nostra societat, com passaven fam els nascuts del bressol, com es tornaven els guerrers uns contra els altres... i aleshores vas arribar TU i ens vas mostrar una galàxia plena de mons habitables. Va semblar la beneïda prova que no ens havies abandonat en el nostre moment de necessitat. Però de seguida em vaig adonar que només estaves preparant el terreny per a una nova classe de tortura.

La Jaina va tornar a intentar respondre, només per veure's callada.

-Només gràcies als poders que em vas conferir vaig poder arribar fins a Shimrra i convertir-lo en el meu titella. Va ser el meu acte més audaç. I en veure que eres impotent per impedir-ho, o que donaves la benvinguda en aquesta oportunitat d'enfrontar-te obertament amb mi, vaig saber que feia bé en buscar derrocar-te també a tu.

»Vaig fer que Shimrra anunciés que s'havia trobat una galàxia per a nosaltres. El vaig obligar a nomenar-me la seva mascota. I quan les meves habilitats telepàtiques van augmentar, ell va desaparèixer de l'existència, excepte últimament, quan la meva preocupació per derrotar-te feia tornar a emergir el que quedava d'ell.

»Quan vam tornar a trobar a Zonama Sekot, i aquesta vegada semblava estar del costat dels Jedi, com una arma, per un moment vaig pensar que estaves posant-me a prova. Però aviat em vaig adonar de la realitat, de la mateixa realitat que ja havien vist els heretges i algun dels nostres sacerdots: que en no estar jo sota el teu control, havies decidit enderrocar-me.

L'Onimi mirà la Jaina amb duresa.

«Em sent a través de la Força!», es va dir. Per molt que això la confongués i sorprengués, també li donava esperances.

-Fins i tot ara puc veure la llum de la divinitat en tu, Yun-Harla. Com Yun-Yammka brilla al Jeedai anomenat Skywalker; Yun-Shuno al Jeedai anomenat Jacen; Yun-Ne'Shel a la Jeedai anomenada Tahiri...

L'Onimi deixà que les seves paraules es perdessin i es va tornar introspectiu. Quan va tornar a mirar la Jaina, estrenyia l'ull caigut, com si alguna cosa li fes gràcia.

-Shimrra ha mort -va anunciar-. Els teus cohorts Déus l'han matat, Yun-Harla. Esperem que ara també surtin en la meva persecució. Llavors no només tindré la satisfacció de ser més llest que tu amb Zonama Sekot, sinó que també tindré el plaer de matar-te en el que serà el meu primer acte per exterminar-ho tot i a tots els éssers d'aquesta enverinada galàxia.

* * *

En Luke va ser portat fins al Saló de la Confluència amb els braços al voltant de les espatlles de la Mara i en Kenth, travessant la membrana i baixant després pel passadís que portava a l'entrada sud de la Ciutadella, on un pont temporal unia la fortalesa amb la plaça pública on reposava aparcat l'esgarrapat, abonyegat i oscat Falcó Mil·lenari.

Harrar, Tahiri i el capità Page es van dirigir cap al vaixell de càrrega travessant grups d'Avergonyits desconcertats. Per tot arreu hi havia quadrilles de comandos, lluitadors de la resistència i droides CYV que desarmaven els home de l'elit, als guerrers i als pocs guerrers reptilians que havien sobreviscut a l'assalt. Per tot arreu hi havia piles de coufees, víllips tàctics i armadures de cranc. Tres-cents amfibastons s'amuntegaven com si fossin llenya. El fum banyava al Recinte Sagrat i el cel era un mosaic d'esteles de projectils i naus, però la zona circumdant a la Ciutadella estava assegurada.

A l'altre costat de la plaça, enormes bèsties cuirassades reposaven tranquil·les. Cakhmaim, Meewalh, C-3PO i R2-D2 esperaven al peu de la rampa de descens del Falcó. L'astromecànic va gemegar plorós veient al Luke, amb la barbeta caiguda sobre el pit i arrossegant els peus darrere d'ell.

-L'amo Luke ha estat ferit! -va cridar alarmat C-3PO-. Que algú truqui a un metge!

La Mara i en Kenth van deixar-lo sobre l'empedrat per comprovar el seu estat.

-És un tràngol en la Força -va dir la Mara-. Intenta curar-se.

Es va tornar cap als noghri i els droides i els hi va dir que preparessin el Falcó per al seu enlairament. Quan els quatre van desaparèixer, va arribar en Jag obrint-se pas entre la multitud.

-On és la Jaina? -va preguntar a ningú concret.

-En algun lloc allà dins, amb Jacen -va dir en Kenth-. Han, Leia i Nom Anor els estan buscant.

En Jag es va portar una mà al front i va mirar al cim.

-Vaig a dins -va dir.

Encara no s'havia mogut quan la Mara va allargar el braç per subjectar-ho.

-No, no aniràs, pilot. No sabem el que està passant allà. Cal portar al Luke a una de les fragates hospital, així que si vols ajudar, al Falcó li vindria bé una escorta.

En Jag mirà al Luke i la Mara i va assentir.

-Vaig a pel meu caça.

Quan Jag es va allunyar corrent, Harrar es va tornar per mirar el grup de captius de l'elit. A primera fila hi havia el gran sacerdot Jakan i la Mestra Cuidadora Qelah Kwaad, subjectats pels guerrers yuuzhan vong que s'havien passat al bàndol dels heretges, quan no al de l'Aliança.

-El Summe Senyor Shimrra ha mort -va dir en Harrar amb to taciturn.

L'anunci va ser acollit amb crits de celebració per part dels Avergonyits i amb xiscles de consternació pels captius. Molts dels sacerdots, atordits i desmoralitzats, es prosternaren i van començar a mussitar encanteris i oracions. Els guerrers desarmats es van agenollar i es van colpejar les espatlles amb el puny oposat i van mirar orgullosos als seus captors amb rostres tacats en sang.

-Felicitats, Jeedai -va dir en Jakan a la Mara, Kenth i la Tahiri, mentre els heretges cantaven a Yu'shaa, el profeta-. Heu fet caure la nostra civilització.

-Com vosaltres preteníeu fer amb la nostra -va respondre la Mara pels tres.

En Harrar mirà a Jakan.

-No van ser els Jeedai, sinó els propis Déus. Què passarà quan Nas Choka s'assabenti de la mort d'en Shimrra?

El sacerdot va moure el cap insegur.

-La mort sobtada d'un Summe Senyor és... una cosa sense precedents.

La Mara i en Kenth van aixecar al Luke i van començar a entrar-lo a la nau. Acabaven de trepitjar la rampa quan els va cridar algú del contingent d'heretges. La mirada d'en Harrar va trobar l'Avergonyit que havia parlat.

-Diu que si li ho permeteu, podrà allargar la vida del Mestre Skywalker. No hi ha un antídot que pugui curar-lo totalment.

-És això cert? -va preguntar la Mara, desconsolada.

En Harrar va mirar de reüll l'heretge.

-Aquest és un antic cuidador. Li serà de més ajuda al Mestre Skywalker que jo. Potser més que el bacta.

En Jakan va començar a esbroncar al cuidador que s'havia presentat voluntari. Harrar va traduir per a la Mara i en Kenth.

-El Gran Sacerdot diu: «vas a renunciar a les teves creences com si fossin una túnicapell gastada, només per una victòria militar». -Harrar va escoltar la resposta de l'heretge-. L'Avergonyit respon: «només de les creences que van donar suport per aquesta guerra».

En Jakan no havia acabat. Harrar va escoltar el que deia.

-El Gran Sacerdot diu que espera sentir com l'Avergonyit repeteix aquestes paraules quan l'Aliança el trobi culpable de crims de guerra, i una màquina intel·ligent s'encarregui d'executar-lo.

L'antic cuidador va encongir les espatlles amb tristesa. A Harrar se li va trencar la veu mentre traduïa.

-L'Avergonyit diu que la mort serà un lloc millor en el qual estar que qualsevol dels altres que ha conegut a Yuuzhan'tar.

Tot d'una, el terra va començar a tremolar. La Mara va pensar per un moment que eren els repulsors del Falcó, però llavors es va adonar que l'origen era a la Ciutadella. Rostres espantats es van alçar cap a la fortalesa mónnau, i els heretges van començar a retirar-se cap a la part més allunyada de la plaça, on les grans bèsties s'havien posat en peu i bramaven espantades. Quan la tremolor es va fer més violenta, van aparèixer esquerdes a la façana de la Ciutadella i enormes trossos de corall Yorik van caure en allau pels costats. L'empedrat sota el Falcó es va aixecar per desplomar-se després, enfonsant-se el tren d'aterratge d'estribord un metre en l'esquerdat terra.

El sabre làser de l'Ànakin va relliscar dels dits de la Tahiri i va rodar fins a una esquerda. Va intentar fer que hi anés cap a ella, però estava massa lluny.

-Deixa-ho! -va dir la Mara tallant, quan la Tahiri va estar a punt d'anar darrere seu.

Un so punyent tronà en l'aire, i el cim en forma de bala de la muntanya sagrada es va separar lentament de la base i es va elevar al cel. La Mara es va estabilitzar a si mateixa i al Luke en la tremolosa rampa del Falcó i es va girar cap a la Tahiri.

-Jaina i Jacen corren un terrible perill.

Els seus trets es tòrcer pel dolor i va mirar al Luke i després a Kenth.

-No permetrem que aquesta nau fugi.

* * *

En Jacen estava a mig camí de l'escaleta que portava a la sala de comandament quan es va adonar que la nau s'havia separat de la mónnau Ciutadella. Tot i que l'enlairament no l'havia sorprès, no esperava el remolí d'emocions que bullia en ell. La mascota d'en Shimrra no només els allunyava de la batalla, l'enterbolit Coruscant, sinó de l'abast dels seus pares i de molts dels seus amics Jedi. Era com si se'ls emportés fora de l'espai i el temps, a un enfrontament diferent.

En Jacen va seguir pujant. Quan va arribar als últims esglaons, va saltar pel buit per aterrar ajupit en posició defensiva a la coberta de l'immens pont de la nau. La mascota d'en Shimrra estava davant seu, amb el seu cos desfigurat inclinat a un costat, les seves recargolades mans fent gestos de comandament a la polsant consola de control.

La Jaina penjava entre els dos, suspesa a un metre de la coberta per banyes de corall Yorik que sobresortien de la mampara interior, envoltada d'estàtues religioses intrincadament tallades. Va sentir que estava paralitzada però conscient, càlidament viva entre el fred corall Yorik i l'os del pont. Ella el va tocar amb la Força, amb una veu que era poc més que un murmuri, però prou clara com per fer-li entendre que l'Avergonyit es deia Onimi, que havia manipulat a Khalee i Tsavong Lah perquè intentessin enfrontar-los en combat.

L'Onimi només volia matar-los. Observava a Jacen des de l'altre costat del pont, mentre guiava a la nau a través del castigat cel. «Guiant-la mentalment pel castigat cel -es va adonar en Jacen-. Dirigint-la com ho faria un yammosk».

-No trobaràs cap integritat en mi, Jeedai -va dir l'Onimi en bàsic, com imitant alguna cosa que li havia dit la Vergere a Jacen quan era a l'Abraçada del Dolor-. Pots estar segur que tot el que perceps de mi és mentida.

En Jacen es va adonar de la veritat. Havia estat l'Onimi qui havia dirigit als guerrers a la sala del tron. Havia estat l'Onimi, i no el dhuryam, el causant dels terratrèmols que gairebé van derrocar la Ciutadella...

-Shimrra era Shimrra -va dir l'Onimi, anticipant-se al següent pensament d'en Jacen-. Jo sóc jo.

-El Summe Senyor -va dir en Jacen.

A mesura que assimilava aquesta revelació, es va adonar que el seu sentit vong li permetia veure'l d'una manera més profunda. L'Onimi estava obert a ell i Jacen va comprendre en un instant com havia pogut obtenir semblant poder aquest Avergonyit, aquest antic cuidador. Però ni tan sols l'Onimi comprenia que, amb els seus experiments, havia trobat la manera d'invertir el que se li havia fet als yuuzhan vong en el distant passat.

Havia recuperat la Força!

-La Vergere li va dir a Nom Anor que ets el Jeedai més perillós de tots -va dir l'Onimi-. I ja pots ser-ho, perquè portes al teu interior a Yun-Shuno, traïdor a tot el que jo aspirava a crear. Però molt aviat, un cop t'hagi matat, et convertiràs en el meu passaport a la divinitat. Tot el que vols serà destruït. Les espècies que et van lliurar la seva sang i van morir lliurant adoradors. I, sobretot, el món vivent que vas fer tornar de les Regions Desconegudes, i que ara mateix pressent la seva mort. Boqueja buscant respirar. No ho sents? Les nostres naus travessen els escuts que vas intentar crear, apropant-se més i més a la superfície. La consciència d'aquest món crida que has fracassat en protegir-lo!

»I com ha estat això?, et preguntaràs. Com s'ha arribat a això? Perquè els teus militars van crear un verí que havia de matar al meu poble, i en comptes d'això jo us el torno perquè mati aquest món al qual vas convèncer per unir-se a la lluita contra nosaltres. No et sembla això l'obra d'un nou déu, Jeedai Yun-Shuno? On està ara la teva preciosa Força, aquest persistent alè de Yun-Yuuzhan, que ha permès que passi això?

En Jacen va entendre que es referia a Alfa Vermell. La toxina havia de ser transportada per la nau que va escapar de Caluula. Va buscar a Sekot en la Força, però no va trobar la veu de la consciència planetària de Zonama.

Alguna cosa havia canviat.

«Estava Sekot ocultant deliberadament la seva presència o...?». Jacen va experimentar un moment de comprensió. Podia veure a l'Onimi a través de la Força. Seria possible que pogués trobar a Sekot a través del seu sentit vong? Va tornar a buscar-lo, aquest cop arribant a tocar a Sekot, i llavors la sorprenent veritat el va copejar com un llamp.

Com no s'havia adonat abans? Però no tenia temps per a demorar-se en això. L'Onimi estava impacient per usar els seus impressionants poders amb Jacen, i per a això no necessitava ni amfibastó ni coufee. Era capaç de crear agents paralitzants i verins letals. I tal com el Cervell Planetari supervisava tot Coruscant, l'Onimi controlava l'entorn de la nau vivent, i podia usar contra ell la nau sencera o part d'ella.

En Jacen es va adonar que hauria de lliurar una batalla que no la guanyaria el coneixement de la Força sinó el lliurament a la seva voluntat. No era un duel, sinó una renúncia. Un cop més va tornar a sentir la veu de la visió que va tenir a Duro: «Aguanta ferm...».

El cor li va dir que era la veu del seu avi, Ànakin Skywalker.

Següent