Sacrifici (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

El major impediment per fer entrar en raó a l'Aliança Galàctica és Jacen Solo. Ell porta al Cap Omàs pel nas i converteix l’almirall Niathal en una cosa pitjor en animar les seves tendències a castigar ràpidament i severament. Traieu-lo d’enmig i les coses es calmaran prou perquè nosaltres maniobrem al voltant de l’Omàs. Crec que tindré una xerrada d'home d'estat a home d'estat amb ell... en privat.

-Dur Gejjen, Primer Ministre Corellià, en una discussió privada.

XJ7 DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, EN ESPAI NEUTRAL ENTRE CORÈLLIA I CORUSCANT

La Mara es va preguntar si es molestaria a dir-li a Jacen un paragrafet sobre per què necessitava agafar un XJ7.

Mira, Jacen, és així. T'has convertit en un malvat des que la Lumiya va entrar en escena i la bruixa està intentant matar el meu fill, així que, què et sembla si faig el que faig millor i la mato pel nostre propi bé?

Li hauria encantat dir-li això. Però encara no sabia quins eren els còmplices de la Lumiya dins de la GAG i Jacen no es prenia amablement els dubtes sobre la seva preciosa policia secreta. Ell no estava sent útil. Ni tan sols semblava creure que la Mara i en Luke havien trobat proves convincents de les connexions de la Lumiya amb la GAG.

Jacen podia ser un Jedi dotat, però també podia ser un idiota molt humà. O almenys ella pensava en aquests termes més benignes abans del desastre de Gilatter VIII. Mai havia imaginat que Jacen deixaria als seus pares perquè morissin.

La Mara va provar de nou amb el comunicador de la Leia, saltant d'una freqüència a una altra en cas que l’estiguessin seguint. Les velles costums mai moren i no volia que la Dona Boja Dos, Alema, la fixés a ella... o a la Leia.

O... potser sí volia.

-No podem seguir reunint-nos així -va dir la veu de la Leia. Va riure i això va ser bastant remarcable sota aquelles circumstàncies. No tenia molt pel qual riure-se’n -. He de donar-te una contrasenya?

-Confiaré en tu. –La Mara va comprovar la pantalla de la seva cabina, veient el canvi de freqüències al monitor com a barres multicolor de llum-. Estàs bé?

-Per ser una dona fugint, ho estic portant genial.

-No sé per on començar.

-Intenta «Ei, el teu fill realment et va abandonar perquè t’absorbís el buit?» Perquè aquesta seria la meva primera pregunta...

-Ho sento tant, Leia, realment ho sento. Però acabaré amb això. Trauré la Lumiya de l'equació i crec que veuràs una gran millora en l'actitud d’en Jacen.

-És en això en el que estàs ara?

-Estic intentant descobrir com es mou la Lumiya per aquí. Oblida tot eixe fems del fuet làser. Vaig a trobar la seva nau i acabaré el que Luke va començar. Sempre són vulnerables en trànsit.

El costat de la comunicació de la Leia va quedar en silenci durant uns moments.

-Vols que faci d'esquer?

-No creus que ja ho has estat prou últimament?

-Puc garantir-te que l’Alema apareixeria si l'hi demano amablement -va dir la Leia-. I potser la Lumiya no estigués molt per darrere d'ella.

-Et diré què, per què no hi llanço a Ben i m'asseguro del tot?

-Mara...

-Ho sento. No vull exposar-te a més risc. Però si puc idear una manera segura d'explotar el fet que cap d'aquestes boges pot mantenir-se allunyada de nosaltres, ho faré.

-Haurem de trencar aquesta comunicació aviat -va dir la Leia.

-D'acord. Mira. He de veure a Jacen abans o després. Vols que el redreci? Que li pregunti per què va sortir corrent quan vau venir a salvar-lo?

Mara no podia pensar en alguna cosa que Jacen pogués dir que sonés plausible, però no volia fer que la Leia se sentís pitjor del que se sentia ja. En tot cas és culpa meva. Jo el vaig defensar quan Luke m'estava dient que s'estava tornant fosc. Si hagués vist el que estava davant meu i hagués actuat llavors, les coses ara podrien ser diferents.

També havia pensat això d’en Palpatine. Estava passant massa temps mirant cap enrere i no el suficient amb l'aquí i l'ara. El passat no es podia canviar, només es podia canviar el futur.

-Què passa si t'ho diu -va dir la Leia- i és una raó que jo no gaudiré escoltant?

-És la teva decisió. -Quant pitjor ha de posar-se això abans que acceptis que us està tractant pitjor que a la merda? Mara va intentar imaginar-se com se sentiria si Ben emetés una ordre per al seu arrest o la deixés en una estació espacial perdent atmosfera. Això la devastaria... però ella l’acceptaria de nou en un instant. No, no hi havia consell que ella pogués donar-li sobre el seu esgarriat fill-. Però vull saber-ho de totes maneres, veient que Luke i jo també estàvem allà per ajudar-lo i vam perdre el temps.

-Tot el que puc dir és que facis el que creguis que has de fer per atrapar la Lumiya. Llavors ja veurem això de portar a Jacen de tornada a la cleda.

-Si trobo l’Alema, te la reservaré per a tu.

-Això m'agradaria.

-Vaig pensar que podria fer-ho.

-Vés amb compte, Mara.

La comunicació amb la Leia es va tallar. Mara havia d'assumir que Han i ella estaven a Corèllia i això significava que Alema no podia arribar fins a ella tan fàcilment.

Vés amb compte. Oh, el tindré. Tinc un avantatge que tu no tens, Leia, i és aquesta foscor. He estat tan fosca. Vaig ser entrenada per un Senyor Sith. Puc pensar com ells.

Almenys la Leia no havia fet cap broma sobre Luke no aprofitant l'oportunitat d'acabar amb la Lumiya. A vegades, quan considerava la seva cunyada, Mara es penedia del seu propi temperament i desitjava poder aprendre una mica d'aquesta diplomàcia ferma.

Mara li va donar la volta a l’XJ7 i va tornar a comprovar el transponedor d’en Ben. Encara està a Coruscant.

Això no garantia la seva seguretat, però almenys ella podia localitzar-lo. Va ampliar el localitzador a la pantalla i les coordinades es van resoldre en una quadrícula i després en barris i perfils d'edificis. Ben estava al quarter general de la GAG. Ella podia localitzar-lo amb una precisió de tres metres.

A ell li agradava la vibronavalla que ella li havia donat. Ella se sentia malament per no dir-li que albergava un transponedor passiu de llarg abast i que això l'havia salvat més d'una vegada perquè ella l'havia utilitzat com a balisa, però això era només un detall.

Era una gran arma, així que no era una mentida.

La vibronavalla amb el localitzador li assegurava que sabia exactament on era Ben ara en tot moment.

Ell mai ho sabria. La GAG pensava que tenien el millor equipament, però ella tenia uns quants aparells que podien passar per sobre d'ells, en utilitzar tecnologia, freqüències i transmissors més vells que els que ells havien vist mai.

Un sistema de vigilància utilitzant la tecnologia més sofisticada mai buscava aparells gairebé tan bàsics com un centelleig de codi amb una peça de mirall trencat. La tecnologia es podia encegar. Si escanejaven a Ben, només descobririen el seu codi de comunicador, no el senyal ocult dins d'ell, perquè no tenien la part activa de la comunicació del transponedor.

Ella sí la tenia.

Li quedava un transponedor més i l’estava guardant per a un dia de pluja.

Ho sento, nen. Vaig haver de fer-ho.

Va retornar la seva atenció a la Lumiya. Ara la Lumiya estava apareixent en confrontacions amb la Confederació. Potser tothom estava mirant en la direcció equivocada i Lumiya estava treballant per a Corèllia.

L'última vegada que l'havia vist en el satèl·lit de vacances, Ben no havia estat ni tan sols a prop... però Jacen sí hi era. Darrere de qui anava la Lumiya? Ben o Jacen? Si la presència de Lumiya estava fent que Jacen s'oblidés que anava tot això de ser un Jedi, llavors potser Mara necessitava vigilar també a Jacen.

Això era més fàcil dir que fer-ho. Necessitava intentar una aproximació més directa aquí, potser parlar amb ell per una vegada. Ningú més semblava haver-se-les arreglat per això. Era dur fer que Jacen escoltés i fins i tot més dur arribar-hi aquests dies. Es prenia el secret de policia secret literalment.

Llavors alguna cosa es va esvair de la Força.

Ben...

Era com un centelleig esmolat més enllà de la seva visió perifèrica i un so de fons familiar detenint-se de cop i volta, deixant un ressonar mort i sense so a les orelles.

Ben s'ha anat...

Ben havia desaparegut de la Força.

La mà de la Mara estava sobre els controls per saltar a l'hiperespai i tornar a Coruscant a tota velocitat quan va sentir al seu fill fluir de tornada com si el so s'hagués connectat de nou. El seu estómac es va agitar.

Potser sóc jo.

Ell ho havia fet abans quan era un nen petit, espantat per l'última guerra, la dels yuuzhan vong. Era incontrolat i instintiu. Però el que la Mara acabava d'experimentar se sentia com una cosa més deliberada. Quan es va concentrar en ell, ell se sentia bé. No, més que bé. Se sentia alegrat.

Això encara li preocupava. Va fixar un curs cap a casa i abans de saltar, el va sentir esvair-se i tornar de nou.

Ell semblava... encantat. Ella podia sentir la profunda meravella en ell. Així que ell ho estava fent deliberadament. Cap fill seu anava a sotmetre-la en aquesta gesta: ja havia tingut prou amb Jacen fent-ho sense que Ben aprengués a amagar-se també en la Força. Tornaria i comprovaria com estava, però es prendria el seu temps per parlar amb ell sobre la seva nova habilitat.

Potser no arribarà més enllà de curts esclats.

Però ell era Ben i Ben havia demostrat ser capaç de proeses sorprenents. Ell controlaria la tècnica, per descomptat. Ella simplement ho sabia.

Tot d'una no se sentia tan culpable per donar-li la vibrodaga amb el localitzador. Una mare havia de mantenir-se per davant en el joc d'alguna manera.

COSTAT SUD DE LA PISTA D'ATERRATGE, CIUTAT KUAT

-Llavors -va dir el clon. Va arrossegar la Mirta per posar-la dreta i li va sacsejar la pols i ella ho va tolerar. El seu animal la mirava amb ulls grocs vorejats de vermell i ella va recollir el seu casc d'on ell l'havia deixat caure, esperant que la criatura saltés sobre ella-. Quina part d’estigues fora del meu camí no vas entendre?

Mirta va obrir la boca per donar-li una resposta de les seves però Fett la va tallar.

-Què amable de la teva part deixar-te caure, però podem continuar aquesta discussió en un altre lloc?

-Ah, el totpoderós Mand'alor. Penjant a un cap de banda d'una balconada al centre de la ciutat. Sí, això és subtil. -El clon li va fer gestos a l'animal perquè entrés a la badia de càrrega, on es va tendir roncant ominosament com una tempesta distant. Era la cosa més lletja que la Mirta havia vist mai: els cabells solts daurat que li feia semblar com si la pell fos diverses talles més grans que ell, sis potes i una boca plena de dents realment espantosa-. Gràcies per atreure l'atenció de tot el món.

-T’estava buscant a tu -va dir en Fett. Va tancar l’escotilla-. Hem de marxar. Calla i posa't el cinturó per a l'enlairament.

-M’estàs segrestant?

-Preferiries tenir una xerrada davant d'una tassa de caf mentre esperem al fet que la policia de Kuat i tots els sacs d'escòria d’en Fraig apareguin?

-D'acord, de totes maneres vaig prendre prestada la motojet. En certa manera. Et diré què, deixa’ns a Coruscant i seguirem el nostre camí. -El clon va agafar el seu casc amb les dues mans i el va aixecar. No semblava menys intimidant, però després d'un parell de segons va trencar en un somriure inesperat que el va transformar completament. Semblava més el germà d’en Fett que el seu bessó, gens idèntic-. Diuen que hi ha alguna semblança de família, però jo no la veig.

Fett es va aturar durant un moment revelador i després va entrar amb pas majestuós a la cabina. Mirta no estava segura de si donar-li un cop de puny al clon o donar-li les gràcies per aparèixer.

-Com et dius? -va preguntar ella.

-Jaing Skirata. I tu?

-Mirta Gev. -Llavors va comprendre que això no tenia l'impacte requerit-. La néta d’en Fett.

Jaing va aixecar les celles i va esclatar en rialles. L'animal va aixecar el cap i ploriquejà. Mirta va anar cap endavant en direcció a la cabina per posar-se el cinturó per a l'enlairament, poc contenta amb el riure que encara ressonava darrere d'ella.

-Vas deixar que ell t’embosqués -va dir en Fett.

Mirta es va enfurismar.

-No el vaig veure en els meus sensors i ni tan sols el vaig veure venir cap a mi. Em va tirar a terra abans que pogués kalik a ell.

-Apunyalar-lo?

-Estàs aprenent.

-I tu no. -Fett va prémer els controls i Kuat va empetitir fins a convertir-se en un disc sota ells-. No ho vas comprovar visualment. No depenguis de la tecnologia del casc tot el temps.

-Ei, tu tampoc el vas veure. Aquesta ha de ser una armadura invisible.

-És un Nul. -Hi havia certa història allà, ella podia veure-ho -. Eren clons d'operacions encobertes. L'intent dels kaminoans de millorar el genoma del meu pare per a la clonació. Pots veure que no va funcionar.

-Diu que el seu nom és Jaing. I ells realment et van ficar el cap...?

Fett simplement va girar el cap. Encara tenia el casc posat i fins i tot encara que poques coses espantaven a la Mirta aquests dies, ell tenia una manera de ser glacialment lent i silenciós que era pertorbadora.

Ella només estava intentant fer-lo parlar, buscant l'home enterrat feia molt al seu interior. Era una empresa desesperada. Ella es va agafar a la consola davant d'ella mentre Fett introduïa les coordenades per Coruscant, 000. I l'Esclau I va saltar a l'hiperespai.

-Jaing no és tan dolent com vaig pensar -va dir la Mirta.

-Tots eren casos psiquiàtrics. -Considerant que ell probablement no els havia vist des que era nen, el record d’en Fett semblava dolorosament viscut-. Diuen que Jaing va seguir a Grievous en la guerra. Mestre assassí, franctirador, un dolor general al cul. No el subestimis.

-La guerra abans de l'última, vols dir.

-Per a mi tot és una llarga guerra.

Era hora de callar, va decidir ella. Fett estava subjecte contra el seient del pilot, semblant incòmode.

Aquest podia doblegar-se de manera que el pilot pogués estar en els controls o aixecar-se per formar un sortint. Ell normalment optava per l'últim. Ella tenia la sensació que ell sentia massa dolor per seure.

-Curs fixat -va dir ell-. Anem a parlar amb ell.

Mirta va treure un altre calmant, va agafar la mà d'ell i va posar la càpsula de cop sobre el seu palmell.

-I quan li deixem a Coruscant, vas a veure al doctor Beluine. D’acord?

Fett va grunyir. Això era el més proper que ella tindria a una acceptació. Ella podia veure la por de la debilitat mortal d'ell.

-No depenc completament de les drogues encara -va dir ell-. Cada vegada que em fa mal, sé fins on ha progressat.

Jaing estava assegut amb les cames creuades sobre la coberta de la badia de càrrega, cara a cara amb l'animal, que el mirava als ulls i feia petits plors, grunyint sons com si intentés fer que ell entengués alguna cosa. Ell semblava no adonar-se de l’olor. Tots dos van tornar la vista quan Fett i Mirta van arribar per l'escotilla.

-Què és ell? -va preguntar la Mirta.

-M'ho preguntes a mi o a Lord Mirdalan? -Jaing va aixecar els seus dits enguantats davant de la cara de l'animal, alguna mena de senyal que produïa l'atenció instantània, i va fer que es tendís a la coberta. Jaing es va posar dret-. Ell és un això. Els strills són hermafrodites. Li vaig prometre a l'últim amo de Mird que el cuidaria quan ell passés al manda. Els strills viuen molt més que nosaltres.

-He sentit a parlar d'ells, però mai n’havia vist un.

-Estan gairebé extints a Mandalore. Mird... bé, podries dir que és un strill d'operacions encobertes. Va veure molta acció de mando en unes quantes guerres.

Fett va enganxar els seus polzes en el seu cinturó amb aquest posat de «estic fart d'esperar».

-Quan acabeu amb la lliçó de naturals...

Jaing tenia més arrugues, menys cabells grisos i una constitució més pesada que Fett. Mirta podia veure els tendons de múscul en el seu coll. I no tenia cicatrius. Semblava com un home que havia passat molt de temps al sol sense casc i que s'havia rigut molt. Genèticament, aquest era Fett, però no podrien haver estat més diferents.

-No sóc guapo?

Ell va somriure i ella es va adonar que l'estava mirant.

-Una visió -va dir en Fett agrament i es va treure el casc.

-Crec que jo faig vell millor, Bob'ika.

-És el fet que arribessis en aquesta edat tot el que m'interessa.

-Llavors, per què em vols? Necessites un préstec? M'has estat buscant durant setmanes, perquè he estat sentint a tota classe de gent donar-me la notícia...

-M’estic morint -va dir en Fett.

Jaing va digerir la notícia, amb el cap lleugerament inclinat cap a un costat.

-Em sap greu sentir això. No ets l'únic clon que va trobar una fi prematura.

Fett normalment anava al gra. Ara es va quedar en silenci durant un temps, amb els músculs de la mandíbula crispats. Mirta es va preguntar si ell se sentia ferit pel retret. Va imaginar que ell estava buscant la manera de dir el més dur que ha degut de dir mai.

I així era.

-Vull la teva ajuda, Jaing.

Jaing simplement el va mirar. La mirada va continuar durant un temps llarg. Mirta es va preguntar qui abandonaria primer. Llavors va continuar durant una mica massa temps.

-Au, pel més fierfek -va sospirar ella-. És la clonació. Els seus teixits s'estan trencant i té tumors. Necessita saber què va evitar que envellissis el doble de ràpid, perquè el seu metge no pot ajudar-lo ni tampoc poden els kaminoans, ni tan sols la Taun We.

Fett va pressionar els seus llavis lleugerament.

-El que ha dit ella.

-Així que Taun We també segueix encara viva, la vella esquer d’aiwha. Vaja, vaja. -Jaing va mirar a Fett de dalt a baix-. Vas tenir problemes amb la teva cama, segons he sentit. Vas haver de tenir un trasplantament. Oi?

-Estàs molt ben informat.

-Encara sóc un noi de Tipoca de cor. Segueixo en contacte amb els successos del vell país.

-Què he de pagar-te per subornar-te prou i que em donis el que necessito?

-No t'ofenguis, però pots llançar els crèdits a on no arriba la teva armadura, Mand'alor.

-Encara no saps què necessito.

-Puc endevinar-ho.

-Les investigacions de Ko Sai. -Fett li va dirigir una mirada significativa als guants d’en Jaing-. Perquè sé que les vas trobar. Amb certesa la vas trobar a ella.

-Aconsegueixes més amb mel que amb guanàbano, Boba. Fer que et posessin el cap al lavabo no et va ensenyar res?

Fett no tenia ni idea de com demanar ajuda. Mirta no estava segura de si era alguna fanfarroneria masculina o només que ell mai havia après a fer-ho, però no estava arribant molt lluny amb Jaing, que semblava igualment dur i obstinat.

-Pots ajudar-lo? -va dir ella-. Gedet'ye? Mandalore el necessita viu i jo també.

El clon encara estava mirant a la cara d'en Fett.

-Recordes liderar una força imperial contra soldats clon a Kamino?

Fett va fer que sí, completament impassible.

-Sí.

-No vas sentir aleshores que fóssim família.

-Tampoc us vaig veure a cap de vosaltres defensant als vostres germans.

-I vas deposar a Shysa, tros de hut'uun. L'home que ens va tornar a aixecar com a poble. On eres tu quan l'Imperi ens dessagnava?

Hut'uun era el pitjor insult que un mando podia dirigir a un altre, però Fett no va semblar adonar-se o importar-li. Mirta descobria més sobre l’enfangat passat del seu avi cada dia. Així que llavors no hi havia raó per sentir que la seva mare i la seva àvia havien estat les úniques marcades per la seva total manca d'estima: a ell ningú li importava res, excepte el seu pare, que semblava haver estat elevat a una icona de perfecció des de la seva mort. Així que ba'buir va lluitar contra els seus propis germans. Potser ell no havia vist la ironia. Si ho havia fet, ella sospitava que ell s'havia esforçat per mirar cap a un altre costat.

-No estic orgullós de res del que he fet -va dir en Fett, sense rastre d'emoció en la seva veu-. Però tampoc estic avergonyit de res. Només faig el que he de fer. No saps què va passar entre Shysa i jo i potser mai ho sàpigues.

-Ell hi va ser quan el necessitàvem -va dir en Jaing-. I tu no. Això és tot el que necessito saber.

Fett ni tan sols va parpellejar.

-Llavors m'ho prendré com que no abandonareu les dades de Ko Sai.

Jaing va mirar la Mirta com si sentís pena per ella.

Ella es va preguntar com de diferent que podia haver estat la seva vida si Jaing hagués conegut la Sintas Vel en lloc d’en Boba Fett.

-No hi ha dades -va dir ell a la fi. Encara l’estava mirant a ella, no per a Fett-. Ho sento, nena.

Fett ni tan sols va parpellejar.

-Llavors has d'haver-te pres totes les teves vitamines, perquè hauries d'estar mort a hores d'ara.

-No vaig dir que la investigació no existís. Estic dient que la vam destruir després que agaféssim el que necessitàvem.

Fett va absorbir això lentament. El cor de la Mirta es va enfonsar d'aquesta manera conflictiva que tenia ara, amb part d'ella desesperada per trobar una raó per estimar al seu ba'buir i la meitat d'ella desitjant que la Leia Solo no hagués bloquejat el seu tret quan va intentar matar-lo.

Fes alguna cosa que em faci perdonar-te. Si us plau. El que sigui.

-Podríeu haver aconseguit una fortuna per ella -va dir en Fett.

-No volíem que tornés a utilitzar-se. Mai més.

-No podeu aturar la clonació. Mai ho fareu.

-No, però vam entorpir als kaminoans. Això és millor que res. No m'agraden els kaminoans.

-Això salta a la vista. -Fett va mirar als bons guants grisos d’en Jaing-. Però he treballat per a gent pitjor.

-Ells et van pagar. A nosaltres ens van criar com animals. -Jaing semblava com si recordés alguna cosa satisfactòria-. Així que Taun We encara està viva. Sempre m’ho vaig preguntar.

-Deixa-la tranquil·la, Jaing. Ara és vella.

-I jo també, no gràcies a ella. Llavors, quant de temps et queda de vida?

-Un any. Potser dos, si la meva sort aguanta.

-Quant de temps passarà abans que hagis de lliurar el poder?

-No ho sé.

-L’últim que Mandalore necessita en aquest moment és un buit de poder.

Mirta va veure una espurna d'esperança.

-Llavors ajuda-li, Jaing.

-El millor que puc fer és una mostra de sang -va dir ell-. Però crec que la lliuraràs als kaminoans, Boba, o ho faran els teus metges i nosaltres realment no estaríem molt contents amb això. Gens contents.

-Nosaltres? -Mirta va sentir que ella ho estava fent millor amb Jaing. Utilitzaria el seu avantatge com a néta indefensa i tràgica. Si Jaing no cooperava, ella trobaria a un dels seus germans que sí ho féssim-. Quants de vosaltres quedeu?

-No cal saber això. Mira, jo també tinc néts, Boba, i besnéts. Tinc família a Mandalore. Així que em preocupa què passarà quan te’n vagis. -Tan aviat com ho va dir, la va enfrontar a una terrible realitat i ella es va preguntar si va tenir el mateix impacte en el seu avi. El gran Boba Fett va de camí a la sortida-. Tot i el molt mal que em fa, el teu bu'ad aquí té raó: Mandalore et necessita per al futur immediat.

Fett va fer un molt bon treball semblant avorrit. Potser ho estava. Mirta ho dubtava. Estava negociant per la seva vida i si Fett era alguna cosa, era un supervivent. No sabia com morir gràcilment com tots els altres.

-Així que si aconsegueixo la sang si mantinc als kaminoans fora d'això.

-No és tan simple -va dir en Jaing.

-Mai ho és.

-Em dónes mostres de sang i teixit i faré que algú faci alguna cosa per tu. Si puc.

-I se suposa que he de confiar en tu.

-Tant com se suposa que jo he de confiar en tu. I ni tan sols pensis en prendre les mostres de la manera difícil.

-D'acord. -La mandíbula d’en Fett es va crispar de nou-. Gràcies.

Va fer que sonés com un idioma estranger, estrany i poc familiar a la boca. Mirta va resistir la urgència de reaccionar. Ben fet, ba'buir. Va ser tan difícil?

No obstant això, Jaing no havia acabat.

-Hi ha una condició, per descomptat.

-Sempre n'hi ha. -Fett va creuar els braços-. Quina és?

-Porta al teu shebs de tornada a Mandalore, escolta el consell de Kad'ika i construeix un estat fort, unit i estable. Demostra que ets fins i tot la meitat d'home del que van ser Jaster Mereel i Fenn Shysa. Tot el que vols fer és emular al teu vell, Boba. Però tens massa por d’excedir-lo, oi? No pots ser millor que Jango. Això mai funcionaria.

Mirta es va encongir. Esmentar al seu pare sense la deguda reverència semblava ser una de les coses que realment irritaven a Fett. La veu d'ell no va canviar, però va desencreuar els braços amb lenta cura.

-El meu pare -va dir en Fett- va destruir finalment la Guàrdia de la Mort. Aquest va ser el seu llegat per Mandalore.

-Una disputa sectària. Irrellevant per a la majoria de les vides dels mando'ade. Ara, vas a donar-me una mostra?

-A quina classe de científics tens accés tu que jo no tinc?

-Algunes coses -va dir en Jaing suaument- no es poden comprar. Tinc els meus recursos, creu-me. Tens una farmaciola amb una agulla?

-Sí.

-Llavors treu-te una mica de sang.

-Jo ho faré -va dir la Mirta.

Amb Fett, no era qüestió simplement de pujar la màniga. Tenia tant equipament en els seus avantbraços que Jaing va acabar sostenint l'accessori del llançaflames, l'assemblatge del cinturó i diversos projectils. Fett era un arsenal amb potes. Mirta no esperava que ell s’encongís quan ella finalment va trobar una vena i no ho va fer. Els pocs moments en què ella va aplicar pressió sobre el vas sanguini per aturar l'hemorràgia posterior van ser els més llargs de la seva vida, perquè ell no creuaria la mirada amb ella i això li va recordar que ella podia tocar-lo i en canvi no podia arribar-hi.

Jaing va sostenir el pot de sang vermella i negrosa cap a la llum i el va admirar.

-Això servirà bastant bé. Dóna-li alguna llaminadura per ser un noi valent, Mirta.

-I ara què? -va preguntar en Fett sense moure’s.

-Em deixeu baixar i us faré saber el que aconseguim.

-Com?

-El lliuraré personalment a Keldabe.

-Llavors serà millor que et donis pressa. O podries arribar a temps per al meu funeral.

-Oh, tornaré i també tornaran molts altres mando'ade. Tu ens ho vas demanar, recordes? Ens vas demanar que tornéssim a casa. -Ell es va tornar cap a la Mirta-. Quan el vell chakaar mori i divideixin la seva armadura, assegura't de quedar-te amb el llançaflames. Perquè les seves plaques són duse. Ni tan sols són d'autèntic beskar.

Així que Jaing no estava desconnectat dels successos de Mandalore i pensava que l'armadura de duracer d’en Fett era purrialla. L’strill va caminar silenciosament per apropar-se a Jaing i va badallar extravagantment amb una expressió que deia que estava totalment avorrit per la discussió. Mirta podia olorar el seu alè que, estranyament, no era gens desagradable.

-Com és que aquesta cosa caça si té una olor tan forta? -va preguntar en Fett.

Jaing es va inclinar i va regirar el pèl del coll de Mird.

-Només els humanoides poden olorar-lo. I no siguis massa dur amb la Mirta per ser emboscada, Bob'ika. Poca gent pot tractar amb un strill adult llançant-se sobre ells. Aquestes coses volen, ja saps.

-No tinc mascotes. -Fett semblava a punt de fer una concessió-. Si vols alguna cosa de menjar, la cuina està per aquesta escotilla.

Jaing va obrir una butxaca del seu cinturó i va treure una cosa seca i fosca que semblava com tires de cuir. Li va llançar una tira a Mird i va mastegar una ell mateix.

-Estem bé, gràcies.

Li va portar uns quants segons a Mirta descobrir què estava passant. No vol deixar res d'ADN.

És fins i tot més astut que tu, ba'buir.

Fett es va girar i va creuar de nou l'escotilla. Mirta havia esperat que els dos homes trobessin alguna cosa més sobre el que parlar, però el fet que compartissin el genoma clarament no significava res.

Tot i així... aquest era un parent. Aquest era el seu parent, un oncle avi, fins i tot si els mando no es preocupaven pels llinatges ni la meitat que la majoria de les espècies. La seva meitat kiffar es preocupava molt per ells.

-Em sento malament per tu, nena -va dir en Jaing-. També em sento malament per ell, suposo. Però a part d'una mica d'admiració per les seves habilitats, crec que és la pitjor excusa mando'ade en aquest costat del Nucli. D'altra banda, ell guanya i necessitem guanyadors. I el meu pare hauria esperat que jo l'ajudés, sense fer preguntes.

Jaing va parlar com si vingués d'una família totalment diferent, no d'un tanc que contenia els cromosomes duplicats d’en Jango Fett. Va treure un ganivet de tres cares de la placa de l'avantbraç i va tallar la carn seca a trossets més petits, amb absoluta facilitat.

-No vols dir Jango quan dius «pare», oi? -va dir la Mirta.

-No. -Jaing va somriure tristament per a si mateix durant un moment-. Els gens no compten. Hauries de saber això a hores d'ara. L'home que em va adoptar era el meu sergent d'entrenament. El millor home que ha viscut mai.

Jaing va sonar com si vingués d'una família molt més feliç, cosa estranya per a un soldat clon.

-Sembla que estic desafiant la tendència dels nens devots -va dir la Mirta-. Vaig intentar matar al meu avi.

-Igual que ho va intentar la teva mare, segons he sentit. Boba òbviament té aquest toc màgic amb les dames.

-Sembles saber-ho tot sobre mi, però jo no sé molt sobre tu.

Jaing simplement va somriure.

-Aquest és el meu treball, nena.

-Llavors per què et vas involucrar amb la banda d’en Cherit per les twi'leks?

-Va ser una altra promesa que vaig fer fa molt de temps. -Mastegà, mirant lleugerament més enllà d'ella recordant-. Tendeixo a mantenir-les.

Va continuar mastegant, llançant trossets ocasionalment a Mird. I això va ser tot. El silenci va descendir. Ella va pensar que ell podria parlar sobre la seva família de Mandalore, sobre tots els parents per descobrir que ella descobria ara que tenia, però ell no ho va fer.

Mirta va comprendre que no aconseguiria res més d'ell i no volia semblar necessitada. Va tornar a la cabina, es va col·locar al seient del copilot i va subjectar el cor-de-foc contra el pectoral. Fins i tot si no li deia res, encara era una connexió amb la seva mare i la seva àvia.

-Ja has perdut la paciència amb ell? -va preguntar en Fett.

Ella volia pensar que Jaing li havia donat a Fett una mica d'esperança i li havia aixecat l'ànim, però era difícil de dir.

-La teva armadura és realment purrialla? Per què no utilitzes autèntic ferro mandalorià, com diu Beviin...?

-No vessis la teva sort. Et vaig deixar clavar una agulla. Aquesta és la teva diversió per a tot el dia.

Li havia alegrat. Mirta podia dir-ho. Esperava que no només els «recursos» no especificats d’en Jaing apareguessin, sinó que Boba Fett es redimís a si mateix de manera que la seva única família no fos algú que ella desitjava que fos una altra persona.

CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

Jacen no volia semblar massa interessat en els procediments del Consell de Política i Recursos.

Si apareixia per la reunió i s'asseia a la galeria reservada per a aquells ciutadans que realment es preocupaven per les minúcies del govern, podria provocar que es fessin preguntes.

D'altra banda, podria simplement ser vist com un coronel controlador i tafaner que posava el benestar de les seves tropes per sobre de les escoles, la salut i el transport.

Això estava bé per a ell. Ho va fer.

Però es necessitaria un perfil baix, així que es va quedar en la caserna general de la GAG i va connectar el canal de l'HoloRed que emetia els procediments del Senat. Lumiya hauria d'haver estat allà ara. Ell va esperar que l’holocàmera busqués la galeria pública i va veure, com s'esperava, a una dona amb un sobri vestit i un tocat amb vel. Tampoc era l'única.

Els vels estaven considerats molt xic aquest any.

Ella no va atreure gens l'atenció.

L'esmena d’HM-3 a les regulacions d'adquisició era l'Article 357 en una agenda de 563 impressionantment avorrides alteracions i modificacions a lleis que Jacen ni tan sols sabia que eren al llibre de lleis.

Hauré de delegar molt quan estigui... a càrrec. Serà un equip d'administradors acuradament escollit. Liderats per HM-3, crec.

La sessió ja havia començat i els senadors que s'acontentaven amb fer el petit treball de rutina, i no cridar l'atenció, estaven en l'Article 24, fent que els hi expliquessin un tros de perillosa legislació en desús. Jacen va apagar l'àudio i va programar el monitor perquè l'alertés quan arribés l'Article 357. Llavors es va posar a llegir més informes d'intel·ligència, amb les portes de la seva oficina obertes de bat a bat.

Gairebé sempre mantenia les portes obertes. Això tranquil·litzava les tropes. Els deia que ell era un oficial accessible, sempre disposat a escoltar-los.

Però Jori Lekauf va mirar cap a dins, amb les botes encara fermament al corredor al costat de les portes com si hi hagués una barrera marcada com TERRITORI D'OFICIALS - NO PASSAR.

-Una senyora a la porta de seguretat està demanant veure-li, senyor.

Jacen, distret, va sentir en la Força per veure qui podria ser.

-Mara Skywalker.

Lekauf va somriure.

-És genial la manera en què pot fer això, senyor.

-No hi ha gaires dones que vinguin a veure’m, així que podria haver-ho endevinat... -Jaina no li visitaria, no sense que ell sentís el seu ressentiment i la falta de confiança marxant davant d'ella com una avantguarda. I no hauria estat la Tenel Ka. Ell la trobava a faltar i trobava a faltar a l’Allana fins i tot més. No he de matar-les. Ell sabria si ho hagués de fer-ho, oi? -. Faci-la passar.

-Sí, senyor.

Lekauf es va tornar per anar-se'n.

-Lekauf...

-Senyor?

-Alguna vegada ha considerat tenir un comandament?

-No estic segur de tenir fusta d'oficial, senyor.

-Crec que podria ser-ho. No li estic forçant, però necessitem bons oficials que vinguin d'entre les tropes, perquè tindrem un paper desafiant en els anys que han de venir.

Lekauf va semblar dubtar.

-Estic disposat a fer l'intent, senyor.

-Excel·lent. Faré que l'adjunt prepari la paperassa. Probablement haurem de retardar l'escola d'oficials fins que la situació de seguretat sigui més estable, però estic segur que Shevu o Girdum s'alegraran de guiar-lo. I podrà fer-li una ullada a Ben. Ell realment confia en vostè.

Lekauf va parpellejar, però no hi havia expressió a la cara.

-El capità Shevu té cura de mi molt bé. Aprendré molt d'ell.

La conclusió va dir molt. Lekauf no era innocent, malgrat tota la seva aparença de col·legial alegre.

Evitar el nom del capità Girdum va confirmar les observacions d’en Jacen que l'ex-home d'intel·ligència no era un oficial popular amb les tropes del costat de l'exèrcit i l’FSC. Els espies tenien aquest efecte. Shevu havia vingut de l’FSC, gent familiar, visible i en la qual es podia confiar que t'alegraves de veure en una crisi.

Jacen no es podia permetre divisions.

-També vostè podria fer-li bé al capità Girdum. És interessant com un bon aprenent crea un mestre millor.

-Gràcies, senyor. -Lekauf no va mostrar ni un parpelleig de reacció-. Portaré a la seva convidada.

Jacen va mantenir un ull en la silenciosa holopantalla mentre mirava els informes, un dels quals el va enviar a l'atenció immediata de la Niathal: els bothans tenien una nova classe de fragata que entraria en servei en qüestió de dies. La reunió de P i R havia arribat a l'Article 102. Un dia ocupat: estava tenint lloc molta aprovació. Va obrir el seu comunicador i va canviar el senyal al petit auricular de la seva orella. Lumiya tenia un transmissor ocult en els seus implants cibernètics i el sentiria en les profunditats del seu crani, tan silenciós com un pensament.

Ell va utilitzar el nom encobert d'ella, el que utilitzava davant d’en Ben. Era prou comú. També ajudava a evitar relliscades accidentals.

-Els estàs ajudant a prendre decisions, Shira?

-Donant-los-hi un sentit d'urgència, això és tot. No és que no tinguin dinars de luxe en les seves ments, de totes maneres.

-Sembla que algun problemàtic hagi llegit els fulls de l'agenda per avançat?

-No fins on puc veure. Però no et preocupis. Puc tractar amb això.

Jacen va sentir aproximar-se a la Mara pel corredor avall, un petit tornado de determinació. A diferència de Lekauf, ella va entrar directament. Jacen va projectar una façana de cansat bon humor a la Força i li va somriure.

Ella va mirar a l’holopantalla.

-Això sembla emocionant.

-Només m'estic assegurant que arreglem els nostres problemes de subministraments. -Jacen havia descobert que ocultar-se a plena vista sempre era la millor opció-. Una esmena de manera que puguem tallar la burocràcia i donar-li a la nostra gent l'equipament adequat. Ha estat un problema amb les tropes.

-Estic totalment a favor. –Mara va seure a la cadira atrotinada enfront del seu escriptori (Jacen creia en el fet que se li veiés que no gastava pressupost en si mateix) i va creuar les cames. Hi havia triat portar una jaqueta gris que semblava més com un vestit de batalla, una indicació del seu estat mental darrerament-. He vingut pel Ben.

-Ho està fent bé. Ho està fent molt bé, de fet.

-Realment l’has centrat. Ara és un jove bastant responsable. -Mara va mirar les portes obertes com si li preocupessin-. Anem al gra. Sé que la Lumiya està intentant matar-lo. Sigui el que sigui que ell fes o no fes, Lumiya creu que ell va matar la seva filla. Ara, veient que també trobem proves que la Lumiya té un espia a la GAG, això em preocupa d'alguna manera. Molt d'alguna manera. Si alguna cosa li passa al meu noi des de dins de la GAG, m'ho prendria bastant malament, crec.

Ah. Ho ha descobert? Ha vist realment la Mara el que s'acosta? Jacen va sentir un moment de decepció descendent mentre es preguntava si aquest últim misteri sobre el seu camí era transparent per a tothom. Ella era la Mà de Palpatine.

Si algú en el Consell Jedi pot veure-ho, serà ella.

Jacen se les hi va arreglar per projectar una preocupació genuïna. El seu comunicador encara estava connectat: Lumiya podia sentir tot això.

-He investigat això i puc assegurar-te que no vaig trobar res que ho recolzés.

-Està Ben per aquí? No el veig molt aquests dies.

Ben estava fora de patrulla, en recerca d'armes de rutina. Mara no necessitava saber això.

-Està fent una mica de recerca per a mi.

-D'acord -va dir la Mara-. Només et demano que tinguis en ment que la Confederació no és qui probablement amenaça més la seva vida i fins i tot si tu no creus que la Lumiya té algú dins de les teves files, llavors jo assumeixo que és ella fins que em convenci del contrari. -Es va posar dempeus lentament i Jacen va estar a punt de creure que ella podia veure què estava passant-. Només pregunta't a tu mateix quin membre de la GAG s'aliaria amb la Lumiya. No estic segura que ho veiessis, estant tan a prop.

Jacen esperava sentir algun sospir o una altra reacció de la Lumiya, però o estava més preocupada amb el pas de l'esmena o no podia sentir-los després de tot.

-Amb certesa em faré aquesta pregunta, tia Mara -va dir ell-. Només tingues en ment que Ben està aprenent a cuidar-se sol.

-I ho estàs aprenent tu?

-Què vols dir?

-Bé, si ningú més va a dir-t'ho a la cara, ho faré jo. Què t'està passant, Jacen? Per què vas abandonar als teus pares d'aquesta manera? D'acord, hi ha una ordre contra ells, però...

Jacen es va preguntar per què havia portat tant de temps que algú s'enfrontés a ell. Hi havia esperat que la Jaina fos la primera, donat el seu perpetu enuig amb ell, però la Mara probablement sentia que la seva defensa d'ell ara li havia fet semblar estúpida.

-És culpa meva -va dir ell-. Vaig assumir que ells estaven bé i podien posar-se fora de perill, així que vaig decidir anar a on podia marcar la diferència en la batalla: la meva nau.

-Bé -va dir la Mara-. Només un lapsus de judici.

-Sóc humà.

-Tots tenim èpoques en què el nostre parer ens deixa tirats. Jo amb certesa les tinc. -Mara li va dirigir un somriure poc convincent i es va tornar cap a les portes-. Gràcies pel teu temps.

Ho sap.

Ho sap perquè és inevitable i això demostra que ha de ser en Ben.

No eren els seus pares o la Tenel Ka o a’Allana. Era en Ben.

Es va preguntar durant quant de temps podria seguir mirant el noi a la cara sabent això. Com passaria? Hauria de matar-lo a sang freda? O acabarien en alguna confrontació violenta, on era molt més fàcil tractar amb la mort?

La veu de la Lumiya era un alè a l'orella. Si algú l'escoltava, ella sonava com qualsevol buròcrata tenint una discreta conversa per comunicador, no una Sith planejant el major cop d'estat de tots els temps.

-Crec que la meva antiga col·lega em buscarà ara, amb la màxima desaprovació.

Jacen va tancar les portes amb el control remot.

-Vas ser tu qui va planejar l'atac contra Ben a Ziost, no és veritat?

-Ell mai serà el teu successor. No té el que cal per ser el teu aprenent. És el meu deure eliminar allò inadequat.

-Mantingues-te allunyada d'ell d'ara en endavant. Has anat massa lluny i crec que la Mara sospita el que està passant.

-La meva antiga col·lega no pot tocar-te. Espera, trauran la teva esmena de la seqüència. Algú ha sol·licitat parlar sobre ella.

-Qui?

-Algú a la galeria pública. Han invocat el dret a dirigir-se al consell i s'han identificat a si mateixos com la Guàrdia Ciutadana.

Era interessant veure la rapidesa amb què les coses es podien desembolicar. El grup de drets civils estava principalment ofegat pels successos, però ell encara no volia que ells apuntessin al que ningú semblava haver vist ocult en la seva esmena.

-Saps el que has de fer.

-Per descomptat. –La Lumiya es va quedar molt quieta, amb la seva veu gairebé inaudible-. Crec... que decidiran... que volen preguntar si això es convertirà en legislació retroactiva... sí, ho han fet. Què vigilants.

Si ella pensava que s'havia redimit als ulls d'ell, estava equivocada. Ella s'estava convertint en un risc. Però aquesta era sempre la manera Sith.

Sempre aquesta lluita entre dos.

Ell va tornar a connectar l'àudio mentre es discutia l'esmena.

HM-3 tenia raó. Els senadors rumiaren sobre les sumes involucrades i van estar satisfets amb el fet que el pressupost no s'excediria sense l'autorització del Tresor. Ningú va semblar veure que la pronunciació ben expressada d’HM-3 li permetria a Jacen canviar també una altra legislació.

Pensaria en coses que necessitava canviar.

Un cop que mati a Ben Skywalker, una vegada que Mara i Luke descobreixin que vaig ser jo, i aquest dia haurà d'arribar, llavors em perseguiran. Faré que tot l'Orde Jedi caigui sobre mi.

Qui seria llavors el seu aprenent?

Això acabarà amb els Jedi.

Ell simplement volia que les coses es tornessin més clares quan arribés el moment. Havia de confiar en el seu destí. Hi havia recorregut massa camí per aturar-se ara.

-Article tres cinquanta-set, aprovat. Següent article, variació de les regulacions respecte a les llicències de taxis aeris...

I això va ser tot.

L'esmena havia estat aprovada i quan la llei revisada entrés en vigor a mitjanit, el coronel Jacen Solo, i l’almirall Cha Niathal, perquè també s'aplicava igualment a ella, serien capaços d'ordenar qualsevol cosa que necessitessin les forces de defensa i aconseguir-la amb rapidesa.

I canviar qualsevol altra legislació administrativa dins dels pressupostos existents, sense recórrer al Senat.

Li havien lliurat un poder extraordinari i ell ho faria servir per canviar la manera en què es governava la galàxia. L’utilitzaria per enderrocar el Cap d'Estat Omàs: no estava segur dels detalls encara, però podria fer-ho i aviat. L'Aliança Galàctica cauria, no amb un entrexocar de fulles de sabres làser o amb canons d'ions disparats o amb tropes envoltant el Senat, sinó amb un full de plastifí i un assentiment de caps.

-Ben fet -va dir ell suaument-. Ben influenciat.

-No vaig ser jo -va dir la Lumiya. Ell podia sentir el somriure en la veu d'ella-. Van aconseguir una decisió ells sols, sense cap ajuda de la meva part. Només vaig redirigir una petita oposició de la galeria.

La ironia era tan deliciosa de vegades. Jacen no sabia si estar satisfet pel resultat o enfadat per què els senadors fossin tan estúpids que li deixessin sortir-se amb això.

Mereixien ser governats pels Sith.

Ho necessitaven.

Següent